...I EM PREGUNTO...

.
.
..UNA NISSAGA PER RECORDAR...

.

.
.
..ELLS SÓN ELS DE SEMPRE... RES NO HA CANVIAT.
.

.

Molts anys legitimen al lladre, i li atorguen
la condició de propietari d’allò robat?

Tres segles legitimen al cruel conqueridor i
li donen el poder per decidir el destí del
conquerit?

Tres segles legitimen a l’invasor i li donen
la condició moral, per jutjar a aquell que es
revela, en busca de la llibertat del seu poble?


Fills de la terra, lluitadors per la llibertat, algun
dia sereu recordats i celebrats com a herois i
màrtirs. En un país lliure, el mateix que vosaltres
vau somniar sense cadenes, el que vosaltres vau
defensar sense complexes.
El vostre gra de sorra és una roca al pit d’aquells
que instal·lats a casa nostra, segueixen robant,
mentint, distorsionant la història, i imposant-nos
lleis i reis.

.

.
......I AMB LA RAUXA

......PORTADA AMB

......SENY FINS A LA

.....INDEPENDÈNCIA!!!

.

...........
..............EVIDENTMENT, SENSE COMENTARIS...

.

BONA PREGUNTA

.
.
.....



Que qui sóc preguntes?

Doncs encara que simple no és una mala pregunta,
has resumit tot en quatre paraules i un interrogant.

I la resposta no pot ser immediata, necessita una
seriosa reflexió, s’ha de meditar sobre la qüestió
abans de respondre.

Dóna´m deu minuts si us plau...

...bé, crec que ja estic llest per donar una resposta:

Per que m’entenguis, començo a ser una nit d’agost
del 1965... els primers records em van començar a
donar forma, i tots el records que conservo de la
meva vida, són eines que m’han anat modelant, tot
el que he sentit, tot el que he vist, tot el que he tocat,
tot el que he ensumat, tot el que he escoltat sóc jo.
Tot l’amor que he rebut, tot l’amor que he donat,
tothom que estimo, tothom que he estimat sóc jo.
La experiència de l’amistat, la de la felicitat, la de la
por, la del odi, la de la pau sóc jo.
Les sensacions indescriptibles de la muntanya, de
l’escalada, de la mar... uummm!!! la olor de mar.
El dia a dia em va forjant amb el que vaig sentint,
amb noves experiències, amb noves sensacions, et
diré que cada dia canvio, vaig canviant constantment i
tant mateix sempre, absolutament sempre, jo sóc...


.......................JO.
.
.

HI HA NITS PRODUCTIVES

.
.
I de cops després de lluitar amb la calor,
perdre el primer assalt i no poder dormir...

Després d'haver estat llegint sota la brisa
artificial creada per un simple ventilador.

Segon assalt, havent donat cent vint-i-quatre
voltes segueixo sense poder-me dormir...
i perdut en pensaments, flotant en un núvol
carregat de erotisme, em ve la inspiració.

Són vacances, demà no treballo... aquest cop
no caldrà que faci un apunt a la llibreta de la
tauleta de nit, aquest cop m'aixeco, preparo
tot i em poso a pintar.

Passen les hores i ni me'n adono, quan dono
el resultat per finalitzat. Tot relaxat em torno
al llit i m'adormo. Quina teràpia més fantàstica,
diria que en aquests casos només la pot superar
el fer l'amor.

Així que aquest és el resultat de mirar al meu
voltant (no hi ha ningú), anar directe a la nevera,
menjar-me una peça de fruita, i preparar-me
una copeta de grappa de chardonais i gaudir-la
al màxim...
He de dir que aquest sistema és bo, si no podeu
dormir probeu-lo, amb sort fareu l'amor. I si no
hi ha sort, al matí tindreu un quadre per penjar
a la paret.






.........BONA SORT A TOTHOM I QUE
................DORMIU BÉ O NO!!!!
.
.
Pintura meva. Acrílic i tinta a sobre paper.
Agost 2008
.

UN ALTRE ONZE DE SETEMBRE

.
. .

Ens apropem a un altre ONZE DE SETEMBRE,
serà el que farà 294 des d’aquell fatídic 1714 quan
amb la nostra derrota militar el país veí va aplicar

" ...el justo derecho de conquista”, amb el seu
corresponent Decret de Nova Planta.
Bé, és evident que ens dirigim cap als 300 anys
d’ocupació i encara mantinc l’esperança, de tornar
tard o d’hora (encara que després de tants anys sigui
quan sigui, sempre serà tard) a gaudir de la llibertat
que em pertoca com a poble, llibertat que tot poble té
dret a tenir.
Tot i que no sembla que el políticam d’aquest país (que
la espècie que tenim governant i quan dic "governant"
em refereixo a tot el parlament, govern, oposició i
personatges varis, entre pro-espanyols per una banda
i incompetents per un altre), cap d’ells estan disposats
a fer res per arribar a gaudir del que per dret
universal ens pertoca. Com a nació, com a país tenim
dret a un autogovern legítim, a poder anar pel món amb
una identitat reconeguda, no blandant un document
identitari amb una identitat que no és la meva, sense
cap possibilitat del contrari, o em moc pel món en el seu
nom o no puc sortir del meu país. Que trist!!!
Des de començaments del segle passat el mapa polític
d’Europa ha canviat força, les inamovibles fronteres de
la vella Europa no tenen res a veure amb les fronteres
actuals, així que ningú s’agafi a allò de que sempre ha
estat així...
Entre el 1900 i el 1925 assoleixen la seva sobirania
Noruega, Albània, Finlàndia, Polònia, Rep. Txeca,
Hongria, i Irlanda. Del 1926 al 1950 tenim el Vaticà i
Islàndia. Des de 1951 fins 1975 trobem a Xipre i Malta.
Del 1976 al 2000 tenim uns altres tants Lituania,
Letònia, Bielorrússia, Estònia, Ucraïna, Moldàvia,
Eslovènia, Croàcia, Macedònia, Bòsnia-Herzegovina i
Eslovàquia, i podríem afegir Armènia, Azerbaitjan i
Georgia que també són membres del consell d’Europa.
I del 2000 al 2008 tenim Montenegro i Kosova.

Així que si fronteres tant instal·lades s’han acabat

transformant tant en aquest últim segle, i ara, tot just

començar el s. XXI ja en tenim dos més, espero que

no calgui tot un altre segle per assolir el nostre dret de

formar part d’Europa sense intermediaris pèrfids

carregats d'interessos.
Mai em podrà representar un italià en nom d’Itàlia, ni
un francès en nom de França, ni un espanyol en nom
d’Espanya.
I a pesar dels cutre-polítics que remenen les cireres en
aquest país, en el nostre país... la independència està al
caure, Europa es transforma, i els grans estats-nació
cada cop són més una arquitectura del passat.
No té sentit que el veí de al costat de casa, em digui com
he de viure a casa meva, encara que per la força faci
anys que ha instal·lat al meu menjador part de la seva
família... I no és just que per què a casa siguem només
dos i al menjador hi visquin els cinc fills del veí ... ells
tinguin la paella pel mànec...
.
.
.
.............. INDEPENDÈNCIA!!!!

..............clicka a sobre INDEPENDÈNCIA

.
.
.
.

SANT TORNEM-HI...

Doncs si, ja s’han acabat
les vacances, i com

pràcticament sempre

han passat prou ràpid. I

ara ja començo a tenir

ganes de descansar una

miqueta.

.......................................................................

Les vaig començar patejant per La Vall D’Aran i pujant

a un parell de cims (el pic d’Amitges i el de Saboredo)

amb el Lluís Vidal i el Víctor Gallen. Fins i tot ens va

donar temps de fer unes remades en kayak.

Després me’n vaig anar amb la

Sonia, l’Eulàlia i el Jordi ... a fer

una caminadeta pels nostres

Pirineus, vam fer els carros de

foc en quatre jornades, de les

quals vam compartir dues amb el Jordi “Flip” i l’Aureli.

Tot plegat van ser uns autèntics dies d’estiu amb pluja,

neu, més pluja ... i un raig de sol. Va estar molt bé.

................

I per posar una cirereta a

les vacances me’n vaig

anar als Dolomites amb el

Joan Anton i el Jordi “Flip”,

impressionant entorn el

dolomític. Una zona realment

impressionant, que mereix

ser visitada.

I finalment una volteta per Venecia, per certificar que

les gondoles i els gondolers existeixen...

...........................

...decadentment bonica "Venezia", però si heu de

dinar us aconsello sortir del centre, fins i tot per fer

una cervesa.

...................

.

.............................CIAO!!!

.