...TRES, DOS, U, ZERO... I TORNEM A COMENÇAR

.

.
Quatre dies i s'acaba el 2008, i que menys que fer-li un reconeixement a un fantàstic any d'inflexió, on les idees s'han col·locat a sobre de objectius possibles, on cansat de caminar per coberta m'he anat al timó i he començat a reconduir la vida cap a on jo vull... i he trobat en el viatge un somriure segur, un bell somriure que il·lumina.
La velocitat en que s'avança cap al destí la marca l'aire, el vent, i el quant vull desplegar les veles... Si el viatge és bo, si l'objectiu està clar, i no hi ha presa, val la pena viure viatjant a poc a poc i gaudir de cada moment.
D'aquí res entrarem en un altre mar, en el mar del 2009, pot ser hi trobaré aigües tranquil·les, pot ser, aigües enfurismades que compliquen la navegació, pot ser una mica de tot... ...trobi el que trobi, ...un al·licient per viure.
I si la tendència seguix com fins ara, i faré tot el possible per que així sigui... tornarem a viure un altre any molt , molt bo.

Viatgeu... companys/es, ...viatgeu!!!

.

.

...AVUI...

.
.

......
.
.

Embadalit mirant el fum de la barreta d'encens.

Allà, dins de la barreta que es consumeix sense flama, hi ha una energia que la transforma en cendra, un punt vermell que recorre en la penombra la barra de extrem a extrem, deixant en el trajecte una olor agradable, ... avui ha tocat espígol, altres cops sàndal, ... va com va, ... i l'atzar decideix normalment quina olor tindrà la flaire.

Concentrat en el punt roig que crema passo contes del dia. Un altre dia complert. La feina realitzada m'ha deixat satisfet, la dutxa d'aigua calenta m'ha relaxat, com en un ritual de culte al cos i a l'ànima... net per fora i net per dins. Feliç, content.

Marxo, tiro unes cartes al correu, gaudeixo caminant de la fredor de l'ambient, ja és hivern, ... i com m'agrada que faci fred quan toca.

Em trobo com pràcticament cada dimarts amb amics/gues, compartim el moment, parlem i al tard, com sempre ens entaulem una estona per sopar i continuar parlant. De cops de coses serioses, altres cops de coses banals, és igual, el cas és que com més parlem més ens coneixem, i com més ens coneixem més ens acceptem en les nostres diferències, que al cap i a la fi és el que ens fa interessants.

Avui en concret entre abraçades i no abraçades, entre petons i no petons, entre mirades, somriures i encaixades de mà ens hem desitjat bons auguris. Ens hem desitjat bones festes de Nadal, i poc a poc ens hem anat separant, uns a rematar el dia fent un té, uns altres cap a casa... cadascú cap allà on havia de ser.

...I és que tot i no agradar-me, ja estem a Nadal i s'acaba un any, el 2008, què ha estat fantàstic per a mi. I ara comencem un de nou el 2009 en el que es farà tot el possible per que encara sigui millor que l'any que l'ha precedit.

...Així que companys, companyes, amors, amants, i gent diversa que es passa per aquí us desitjo MOLT BONES FESTES DE NADAL I UN MOLT FELIÇ I PRÒSPER ANY NOU 2009

.

QUAN LES NITS SEMBLA QUE S'ACABEN

.

.

........

.

Hi ha un moment de sorpresa, quan les coses prenen un altre camí a l'esperat. Et sorprèn l'aigua quan esperes un bon dia, i una tempesta inesperada et deixa ben xop. Quedes sorprès quan la persona més tranquil·la que coneixes reacciona amb violència d'avant d'una situació insospitada.

I de cops, les sorpreses agradables, les que li posen el granet de sal a la vida, allò inesperat que et sorprèn gratament, tot i que havent-lo desitjat, mai vas acabar de creure't que passaria...

Quan el sol brilla amb més força del que fins ara havia semblat normal, i el cel a voltes és més blau, i la brisa del mar té aquella olor que et lliga a un país i t'accelera el cor al reconèixer-la.

Quan la nit sembla acabada i amb tota la serenor del món marxes satisfet cap a casa, just en aquell moment on la nit s'acaba, grata sorpresa la que et fa viure i reviure, la que et fa acabar xiuxiuejant a cau d'alguna orella... m'agradat... quina sorpresa.

.

....

...................................

.

ELS OPOSATS ES COMPLEMENTEN

.

.

.

Els oposats es complementen, tant com poden arribar a destruir-se. Per tant es tracta de trobar el punt d'inflexió, aquell on es troba l'equilibri.

La llum i la foscor, l'alegria i la pena, la vida i la mort... res tindria sentit, totes necessiten l'una de l'altre.

En l'equilibri trobem la lucidesa, la capacitat d'observar i treure lectures constructives, en aquest punt està el domini, el nostre propi domini, la seguretat i el poder de decisió. És allà on podem escollir; escollir un camí, una forma de vida, escollir a unes persones com amics/gues, ... la parella. Podem decidir què fem amb la nostra vida i quin sentit li donem. és aquí en aquest punt de creació constant on construïm la nostra vida amb seguretat, la seguretat de saber que estem al timó de la mateixa i que no anem a la deriva.

Per això cal alimentar als oposats d'igual manera, per què cap d'ells destrueixi a l'altre creant desequilibri, dolor, patiment...

Necessitem d'igual manera la nit i el dia, el seny i la rauxa, el valor i la por, l'amor i la possibilitat de perdre'l.

.

.

.

..........

.