DONANT VOLTES A L'AMOR

...I m'han dit que l'amor no l'has de desitjar, que l'amor no l'hem de voler. Que l'amor es dóna i és viu amb la intensitat de veure feliç a qui el rep.

Però en el joc de donar i rebre, tots hi tenim dret a rebre a més del dret a donar. En una situació on el/la que dóna, només dóna i qui rep es limita a rebre, la situació s'enquista, el rebedor/a no ha comprés que és l'amor ben entès, i amb el temps el que dóna i no rep acaba buidant-se. Per què el combustible per fer amor no és un altre que l'amor. Com deia ma mare, i en sabia molt, l'amor amb amor es paga, ...i quanta raó tenia.

L'amor evidentment no és fruit de la sort, però al mateix temps tampoc deixa de ser-ho, la sort es busca, no et truca a la porta de casa, no cau del cel. I si així fos per pura casualitat, no hauríem de romandre passius/ves, l'hauríem acceptar i posar de la nostra part per aprofitar l'ocasió brindada.

I mentre tant, anar vivint, anar gaudint dels plaers de la vida, de tants com puguis i evidentment estimant, que sempre és bo estimar, i mai és un mal consell. Estimen a qui puguem i tant com puguem durant tant de temps com puguem. I en aquest espai de vida ser i ser conscient.

Un petó for everybody

NOMÉS S'ATURA TOT A LES FOTOGRAFIES

.............

Tot prenent un te, em plantejo el canvi, mentre miro com el sucre es desfà lentament dins del got a cada volta de la cullereta .

Res continua sent igual al cap d'una estona, ...rectifico, tot deixa de ser el que és, contínuament. És a dir, tot és un canvi constant.

Som en un planeta viu, on tot és diferent a cada moment. Les plantes canvien constantment, l'erosió transforma paisatges, un micro-món no para de moure's al nostre entorn. Si voleu feu una proba ben simple, feu una fotografia i just acabada de fer observeu amb atenció i veureu que és impossible prendre un altre fotografia exactament igual, el núvol s'ha mogut, una fulla ha caigut, o un ocellet ha arrencat el vol, tot subtil, però en constant canvi.

I si parlem de les persones ens adonem que no podem eludir aquesta simple però ancestral regla, evidentment nosaltres també canviem constantment, l'oxigen que ens permet la vida és el mateix que la consumeix, o hauria de dir que la vida consumeix oxigen, sigui com sigui, el cas és que inevitablement ens oxidem, i amb l'oxidació envellim.

I mentre creixem, o ens fem grans, digueu-li com vulgueu, anem modificant idearis, evolucionem formes de pensar i de veure la vida, anem variant maneres d'actuar, en resumides contes, mai som el que érem ahir, ...ni física ni mentalment.

Aleshores em pregunto:

- Podríem afirmar amb rotunditat què TOT ÉS NOMÉS CANVI?

...