L'AVALOT DE LA CATERVA

UN CÀNCER EN LA CONSCIÈNCIA

2011-11-27T12:55:00.001-08:00

En la política catalana actual hi ha molts personatges que em fastiguegen, però hi ha un en concret que em resulta especialment repulsiu, és en Duran i Lleida, aquest home és com un tumor maligne en la consciència nacional catalana.

En aquest país ja fa tants anys que vivim respirant la contaminació que ens arriba de l'exterior, que ja la tolerem com a normal i ens ha acabat semblant respirable. Amb tanta porqueria amarant-ho tot no m'estranya que acabin apareixent càncers com en Duran amb una metàstasi anomenada UDC (Unió Democràtica de Catalunya), que ens xucla l'energia vital per sobreviure com a poble i ens va deixant ofegar lentament en la cada cop més letal contaminació de l'exterior.

I si per si això fora poc, aquesta contaminació afavoreix l'aparició d'una mena de paràsits agressius, d'antigens que poc a poc però sense treva ens van colonitzant, ens fagocitan la personalitat pròpia del país, la manera de ser i de fer i van imposant sense cap escrúpol el seu caràcter i tarannà. I estan tant ego-inflats que s'atreveixen a acusar els leucòcits d'esvalotadors sense control, pel sol fet de fer la seva feina, per desenvolupar la seva tasca d'agents immunitaris.

Els medicaments que ens han receptat mentint-nos, dient-nos que eren la cura definitiva a la malaltia que patim, han resultat ser el que ens esperàvem, el xarop Artur Mas de la marca CDC (Convergència Democràtica de Catalunya) no cura aquesta malaltia.

És evident que la fusió d'aquestes dues marques CDC i UDC dóna un producte que resulta no ser un medicament efectiu, és simplement un placebo. Aquest placebo anomenat CyU hi ha molts que se l'han pres i es pensen que estem curats, però això només ens fa perdre un temps preciós per lluitar contra la malaltia de forma efectiva, un temps que el càncer utilitza per anar guanyant terreny amb l'ajuda dels agents infecciosos abans anomenats.

Després de certes experiències vitals me'n adono que només ens queda confiar en nosaltres mateixos i la nostra voluntat de voler curar-nos. La vacuna ja està preparada, doctors de tot el món asseguren que és una solució totalment viable, a més se sap que funciona per que està més que provada, allà on s'han vacunat els està anant molt bé, i no només s'han curat sinó que ara són molt més forts que abans de fer-ho.

VACUNEM-NOS AMB INDEPENDÈNCIA,

...ENS VA LA VIDA I ÉS URGENT!!!

EMOCIONS POTENTS

2011-11-09T14:52:00.000-08:00

JESÚS DE NATZARET ERNESTO GUEVARA

Tant l'amor com l'odi són dues emocions realment potents, i incontrolables. De fet només en sé d'un que va dominar aquestes emocions, que les va controlar. Va ser un tal " ישוע " Jeixua o Jeixu en arameu, Jesús en català per que ens entenguem (per cert bons cristians heu de saber que l'arameu, la llengua de Jesucrist està en greu perill d'extinció, ...sic!!! ...no anem bé).

Doncs això, Jesús va dominar el seu amor, va controlar el seu odi i va deixar anar allò tant bonic de "estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat" i tot això abans de ser assassinat per uns que havien ocupat el seu poble, envaït el seu país, ...i pel que sembla fins i tot per a ells també hi tenia amor. Devia ser un gran home, molt gran aquest Jeixua, m'hagués agradat conèixe'l.

Evidentment jo no passaré a la història per estimar als que m'oprimeixen, als que oprimeixen al meu poble, a aquells que no permeten que tingui una vida lliure i plena com qualsevol habitant d'un país normal i lliure.

Tant bonic com seria que tots ens poguéssim estimar els uns als altres, i que feliços seriem tots i totes. Però és clar, dos-mil anys després que en Jesús ens donés el consell, continua sent molt difícil estimar a qui no t'estima, i ja no a qui no t'estima, a mi em resulta impossible estimar a qui m'odia, serà per això entre d'altres coses que no sóc cristià.

Així que continuaré endavant assumint el que hi ha, potser qualsevol dia d'aquests passa un miracle i desapareixen les classes socials , les fronteres, totes. I cada poble del món podrà cuidar la seva cultura, la seva llengua, la seva llibertat en el respecte a tots els altres pobles. Un món nou on cap persona, cap país vulgui imposar-se a d'altres, un món de respecte i solidaritat. Un món on es gaudeix vivint i deixant viure, un món que viu en pau i feliç.

M'oblidava de dir-vos que no hi crec en els miracles i que en resposta a cada acció hi haurà una reacció en igual mesura, i que a l'agressió no respondré amb petons i abraçades. Com tampoc respondré amb violència a cap gest de pau i respecte.

No fa tant va haver un altre profeta que va dir: " és millor morir dempeus que viure agenollat" i en aquest també el van matar, ...ves quins collons!!!

Trec la conclusió que tant si odies com si estimes, tant si et mantens ferm i no et deixes trepitjar, com si vius assimilat i subjugat, davant un agressor carregat d'odi, tens tots els nombres per acabar finiquitat. Per tant i en conseqüència, prefereixo caminar amb el cap ben alt i no permetre que m'agredeixin impunement.

AAAAaaaaaiii!!! ...quant d'amor tinc per donar i que poques oportunitats se'm brinden. En fi, a continuar vivint, que ja fa uns quants anyets que m'hi vaig posar i tampoc em va tant malament.

ESCENA DE JESUS CRHIST SUPERSTAR

http://www.youtube.com/watch?v=A2HMVjv1nvU&feature=related

ABSTENCIÓ, UNA OPCIÓ DAVANT LES URNES

2011-11-03T13:39:00.000-07:00

JO PRACTICARÉ EL MEU DRET A ABSTENIR-ME

Tornaré a practicar l'ABSTENCIÓ per què després de molts anys, he vingut observant que al parlament dels espanyols no hi pintem res. I no pintem res per què a diferència d'ells, nosaltres som catalans. I ara com ara nosaltres som d'ells, però ni hem sigut, ni som, ni serem mai part d'ells, i els espanyols ho saben, ho tenen més clar que molts de nosaltres. D'aqui el seu constant menyspreu .

M'ABSTINDRÉ per què guanyi qui guanyi les eleccions al parlament de l'Estat, tot seguirà igual, doncs el més semblant a un feixista és un espanyol de dretes, i el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres.
Així que guanyi qui guanyi, a nosaltres els catalans ens continuaran espoliant any rera any, exprimint-nos com si fóssim una llimona ben madura. I no trobo cap diferència en que el lladre porti bandera vermella o la porti blava, el resultat serà sempre el mateix, el nostre empobriment en benefici seu.

NO VOTARÉ per què guanyi qui guanyi continuaran insultant-nos impunement, continuaran atacant la nostra llengua i la nostra cultura. Mentre la justicia suprema de l'Estat se'n en riu descaradament de la nostra impotència davant dels mecanismes del "sacrosantoEstadoconstitucional".

No exerciré el meu dret a Vot per què guanyi qui guanyi seran hostils al meu país i faran el que han fet sempre, intentar anorrear-nos.

ABSTENCIÓ per què tenir representació al parlament espanyol ve a ser com predicar sol al mig del desert, per què els diputats i ministres espanyols són tant receptius amb nosaltres com una paret de totxo. Per què la seva catalanofòbia indissimulada fa fàstic i no em dóna la gana d'entrar en el seu joc.

Per totes aquestes coses i alguna més que segur em deixo, no aniré a votar a les properes eleccions del 20N, i no serà pas per mandra, ni per marxar a gaudir del cap de setmana. No hi aniré cent per cent conscient del fet de no anar-hi. No votaré per què allà a espaÑa no se m'ha perdut res ( si un cas m'ho han robat), no votaré per que aquesta mentida anomenada espaÑa no és més que una expansió de Castella i resta demostrat mil vegades que és terreny erm per les llibertats, no votaré al cap i a la fi per què no és el meu país.

així doncs...

el 20N m'abstindré de VOTAR

PER UN FUTUR LLIURE...
VISCA LA TERRA!!!

SÓC COM SÓC

2011-10-28T14:02:00.000-07:00

LA MIGDIADA SAGRADA

Sóc petit, i faig la migdiada a sota d'una col. Sí, ja ho sé que això és correr riscos innecessaris, però fruit de unes quantes reflexions he arribat a la conclusió que en aquesta vida o assumeixes els riscos o no vas en lloc. Talment com les pors, si et guanyen ja has perdut. El meu avi deia, que la por era com un sac sense fons carregat a l'esquena, en el que sempre hi podies posar més i més, fent-lo cada cop més pesat, fins al punt de no deixar-te avançar.

Deslliurat tant com puc de les pors i assumint els riscos que cada dia m'ofereix. A cada pas et pot sorprendre alguna cosa que no desitges i no per això deixaré de caminar, oi?

...seguir endavant optimitzant el present, que al cap i a la fi només sobre el present més absolut tinc cert control. I viure, sobretot viure, assaborint cada segon, cada raig de sol que em toca a la cara, cada contacte amb qui estimo, perdre'm en l'eternitat d'una carícia, i reunir tants pics de felicitat com em sigui possible.

SALTANT MUNTANYES

Sóc gran, molt gran i per distreure'm salto muntanyes, m'alimento d'amistat, d'amor, de companyia. Em perfumo amb l'olor de la terra mullada, i de l'herba acabada de segar.

Em relaxo per camins submergit en les olors de sempre, la del romaní i l'espígol, la de la farigola i el pi. I miro el cel ara blau, ara amb núvols. Encaminat direcció a l'horitzó veient a uns moments muntanyes, i a d'altres la difuminada línia llunyana del confí del mar.

... I volto i giro i sento el meu país en un temps gran, ara limitat, empobrit, escanyat...

Em sorprèn un llamp i l'acompanya un tro, el terra tremola, tot canvia. Respiro la llibertat propera de tot un poble, el meu, el nostre.

HORITZONS DE LA MEVA VIDA

Sóc petit, sóc gran, sóc lliure i visc per veure, i veuré molt, fins i tot els meus desitjos, els meus somnis realitzats.

COM UNA SENSACIÓ

2011-10-20T15:28:00.000-07:00

Crec que m'estic asocialitzant. I a més no em preocupa gaire, darrerament em sento bé sol, potser massa bé fins i tot. Faig i desfaig al meu gust, sense pressions, sense presses. Podria dir que flueixo per la meva vida, observant-ho tot, observant tothom i treien les meves conclusions.

En la soledat no hi ha discussions, ni baralles, ni molestes quan cantes o xiules i tens temps per reflexionar, per pensar. Diria que té un punt d'addictiva la soledat, i com amb tot allò addictiu s'ha de tenir cura de no caure en l'espiral fins al punt de no retorn.

He de dir que tot i trobar-me bé sol, espero amb ganes certs moments al mes, on amb companyia grata comparteixo i gaudeixo unes hores que no tenen preu.

Continuant amb el meu pseudo estat d'asocialització, darrerament estic somniant que duc un subfussell d'assalt penjat a l'esquena durant la meva vida quotidiana, és a dir, que amb tota la normalitat del món, vaig armat pels meus somnis. Vés... quines coses de somniar, si algú sap interpretar somnis que em faci cinc cèntims, que jo no acabo de treure l'entrellat.

-Es presenta bel·licós el futur immediat?

-Quan s'acaben les galtes per posar, i cansat de bufetades t'hi tornes. És lícit?

-En cas de conflicte armat, s'acaben les ales on amagar-se sota?

-Arriba un moment en el que tothom ha de prendre posicions, tothom s'ha de definir?

Reflexiono i ni els somnis que es repeteixen posen gaire llum a l'esdevenidor. De totes formes no crec que sigui gaire significatiu, per que també somnio amb una dona molt blanca de pell, pèl-roja, de complexió atlètica, i somriure gran que passa pel meu costat corrents, va vestida amb una samarreta de color taronja intens sense mànigues i uns pantalons verds fosc curtets, ens creuem les mirades i seguim corrents cada un en la seva direcció.

Si aquesta dona no ha aparegut per la meva vida, fàcil és que no dugui mai un subfussel penjat a l'esquena...

... i si algun dia la conec, hauré d'anar a l'armeria.

El que deia, potser m'estic asocialitzant.

UNA EINA COM AQUESTA ÉS LA QUE DUC PENJADA DE L'ESQUENA EN ELS MEUS SOMNIS

...I UNA GUAPISSIMA COM AQUESTA, PERÒ AMB UNA MICA MÉS DE ROBA ES CREUA AMB MI CORRENTS, MALAURADAMENT... TAMBÉ EN SOMNIS.

KAATXIIIIS!!!

CURSA DE LA ROCA NEGRA

2011-09-15T16:40:00.000-07:00

(AIXÒ ÉS DEL JUNY PERÒ EL BLOGGER NO M'HA FUNCIONAT FINS ARA)

He format part d'un esdeveniment al qual mai hagués dit que m'hiapuntaria. Una cursa de muntanya al costat de casa, pels llocs on de petitethavia corregut les meves primeres aventures d'infant, acompanyat de tot unescamot d'exploradors de curta edat.

Qui ho haviade dir que després de tants anys em tornarien al cap aquells record de la mevainfantesa, i tot per culpa d'una cursa de més de 21Km per muntanya amb 1200m dedesnivell positiu i acompanyat, per dir-ho d'alguna manera de 299 participantsmés.

De fet ha estat un auto desafiament, després de molts anys sense poder correr per problemes als genolls (lligaments exteriors) he aconseguit tornar a fer una cosa que sempre m'ha agradat molt...

CORRER!!!

...sempre m'ha encantat correr i al tornar-me a posar m'he trobat amb que els meus bessons no acostumats a correr se'm carreguen moltissim, però soportant una mica el dolor he aconseguit acabar la cursa, cosa sigui dita no tenia gens clar si ho podria fer, i pràcticament sense haver-me entrenat. I m'ha agradat, m'ha agradat l'ambient que es respirava, l'esforç, més companyerisme que competitivitat, pot ser això ho fa anar corrents pels llocs 200 i pico, això fa que a ningú, tret dels primers, li vingui d'un lloc a l'hora de passar la Meta.

I parlant de Metes, jo pensava que igual els bessons no em deixarien acabar la cursa i he fet el recorregut en tres hores, nou minuts i set segons. Molt content, si començo a entrenar-me ara, l'any vinent puc fer molt més bon temps. Ja us ho explicaré.

PROBLEMES

2011-07-26T14:01:00.000-07:00

AIXÒ TORNA A FUNCIONAR....

PREPAREU-VOS QUE TINC FEINA ACUMULADA

HE SORTIT AL TEATRE

2011-07-01T13:04:00.000-07:00

COSES QUE DÈIEM AVUI

De Neil LaBute

Direcció Julio Manrique

Com és de difícil viure, i més si ens ho compliquem amb una relació de parella.

A Coses que dèiem avui ens formulem la pregunta simple però de complicada resposta, per què costa tant ser feliç en parella?

DESAMORS

...si ho tenim tot..,

amics, casa, no ens falten diners per viure, parella...

Si no ens falta de res per què el desamor acaba infiltrant-se en les parelles més diverses per causar dolor i mal viure?

MALENTESOS

Tant fàcil com hauria de ser viure estimant i deixant-nos estimar. Serà condició dels éssers humans el complicar-nos l'existència quan senzillament podriem ser feliços amb el que tenim?

Força reflexions provocades per aquesta obra que se m'ha fet molt curta.

INFIDELITATS

És complicat ser feliços o es que mai ens han ensenyat com ser-ho?

aaah!!!

AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA

MÉS INFORMACIÓ SOBRE L'OBRE, AQUÍ

M'HA ARRIBAT UN E-MAIL SOBRE LA MEVA LLENGUA

2011-05-09T16:08:00.000-07:00

.
........

Avui m'ha arribat un correu elèctronic que parlava de la meva llengua. No cal que us digui quina és la meva única llengua, ...i tant de bo algun dia en sàpiga cinc llengües més, però només una continuarà sent la meva.

Sense cenyir-me estrictament al correu que he rebut, venia a dir més o menys això...

No es pot estimar la llengua si no la pensem, si no la parlem, per que la llengua no és únicament una eina útil que serveix per comunicar-nos. La llengua i el pensament tenen un lligam molt estret, directe.

Els homes i les dones d'un poble creen la seva llengua i aquesta determina la manera de ser. És a dir que la llengua ens identifica, ens dóna caràcter. Aquesta llengua ens lliga a una terra d'una forma molt simple i tanmateix amb molta força, ens lliga amb amor. Estimem la terra i la fem el nostre país.

................

Bé, el correu era més curt i simple, però l'he volgut explicar, per que s'entengués ben bé. I la conclusió que trec, ara sintetitzant al màxim, és que si no estimes la teva llengua ni el teu país aleshores no ets d'enlloc, per molt que ho emmascaris pretenent ser de tot arreu.

....................

Felicitats als que sabeu d'on sou, sigueu d'on sigueu, i un dol sentit, real pels que sou apàtrides.

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

2011-05-07T18:25:00.001-07:00

RESCATS DEL FOTOLOG

1/18/08

.

......

SENSUAL

...I DE LLUM LA JUSTA,
I EN LA FOSCOR SE SENT
...LA BELLESA FEMENIA.
DOLÇA, DURA, FORMIDABLE.
EM PREGUNTO...
QUE HE DE POSAR A L'ALTRE
PART DE LA BALANÇA
PER TROBAR-LI L'EQUILIBRI
PENSO, I PENSO...

LA SENSUALITAT EM BLOQUEJA...
...NO TINC RESPOSTA.

.

.

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

2011-05-07T17:22:00.000-07:00

.

RESCATS DEL FOTOLOG
1/17/08

HA ARRIBAT EL RELLEU

AQUÍ SÓN, APUNT D'AGAFAR EL RELLEU A LES ANTIGUES BOTES.

ESPERO VIURE MOMENTS TANT INTENSOS COM BAIG VIURE AMB LES VELLES.

AMB ELLES HE PASSAT POR, NERVIS, STISFACCIONS VARIES, HE DONAT MILS DE PATADES AL GEL, MILS DE PASSES PER SOBRE LA NEU I SEMPRE M'HAN RESPOST PERFECTAMENT, PERÒ TOT TÉ UN FINAL, UNA VIDA ÚTIL I ARA SE'N VAN AL MUSEU DE LA MEMÒRIA I DEIXEN LLOC A AQUEST PARELL DE BOTES NOVES. TENEN EL LLISTÓ MOLT ALT, I MOLT TERRENY PER RECORRER...

ESPERO QUE M'ACOMPANYIN EN TANTES ALTRES EXPERIENCIES ALPINES I M'AJUDIN EN AQUESTA SUPERACIÓ PERSONAL.

.
.

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

2011-05-07T17:11:00.000-07:00

RESCATS DEL FOTOLOG
1/16/08

.......

AIXÒ ÉS UN GENI

Qui pot fer parlar al ferro?
Qui pot fer que una pedra t'expliqui alguna cosa?
Qui pot fer-te sentir petit davant de la magnitut de la seva obra
i al mateixtemps fer-te sentir privilegiat al poder tocar-la en tota la seva dimensió.

Per mi ho pot fer i ho fa....

EDUARDO CHILLIDA
.
.

VA DE L'ESGLÉSIA CAÒTICA...

2011-05-05T13:54:00.000-07:00

.
.

Darrerament i per qüestions que no venen al cas, estic reflexionant sobre l'església, aquella en la que fa molts anys em van batejar introduint-me en la seva fe...

Cosa que amb el pas dels anys, a mesura que he anat posant seny i guanyant capacitat crítica, me n'he anat allunyant.

I ara mateix em pregunto com aquesta església que encobreix la pedràstia i la pedofília des dels seus més alts estaments, que acumula riquesa mentre al món hi ha gent que es mora de gana, que posa com a pal de paller a la família sempre númerosa es clar per que la prohibició d'utilitzar preservatius ja ho té això de fomentar el tenir molts fills, encara que la situació econòmica i social no doni per tenir més d'un, i no poder donar una vida de qualitat al nens nascuts en aquestes condicions.

Com aquesta església continua fen adeptes, que refermem la seva fe i a sobre en un ritual en el que et bufetegen?

... de debò que ho he intentat i no ho puc entendre.

Algú refermat en aquesta fe que prodiga aquesta església, hauria de seguir les seves regles, s'hauria de deixar dirigir com manen els cànons, i no fer tot allò que sigui pecat. El que em porta a pensar que qui accepta formar part d'aquesta mena de secta, hauria d'estar disposat/da renunciar a tot allò "que no està bé".

Si et ratifiques en aquesta forma de religió, als vuitanta-cinc anys, no veig gaires inconvenients per seguir les directrius que marquen els seus sagrats gurus, però si et refermes als vint anys, la vida es deu complicar un tant. O et busques una parella i et cases, i així podràs fer l'amor (sempre és bonic) tant com vulguis, això si filant prim amb les temperatures si no vols que casa teva acabi semblant una escola de la quantitat de criatures que acabaran havent. I si no et cases, ooooh!!! putada, a viure amb zero sexe, i si ets feble i caus en la tentació (això de caure en la tentació sempre és una excusa, un no cau si no vol) no et posis un preservatiu per què a les hores el pecat és doble.

Segueixo preguntant-me com pot haver qui se'n fa fervent seguidor, d'una organització que està en contra d'un mètode simple i barat però molt efectiu contra una malaltia com el SIDA o AIDS, tant m'és com se l'anomeni. Quins valors morals busca ningú en un sistema geràrquic corrupte que masses vegades s'ha posat al costat del feixisme més descarat, tot i els milions de morts que ha causat.

Em fa l'efecte que deixo de donar-li voltes a l'assumpte, jo crec en Déu, en el meu Déu, en els meus Déus, crec en la Mare Terra i en l'Univers, i els valors morals me'ls va donar ma mare i han anat evolucionant amb mi tal com he anat creixent. No necessito ningú que en nom del seu Déu em digui que està bé i que està malament, i menys si pertany a una església que prohibeix i censura l'amor lliure i en canvi hi té capellans als exèrcits (recordem que els exèrcits fan guerres), d'una església hipòcrita, que en nom d'un Déu bo i ple d'amor ha aniquilat cultures senceres per introduir el seu missatge en nom d'un tal Crist que si veiés com és aquesta església segur que s'arrepentiria d'haver deixat aquesta tasca en mans dels homes. Posaria la mà al foc que si Crist pogués veure en que s'ha convertit el seu somni, passaria vergonya, molta vergonya.

Fins aquí he arribat, necessitava buidar, per que no hi ha manera de trobar resposta a la meva pregunta, i d'aquesta forma quedo molt descansat.

Aaaaah!!! gràcies a Déu, un/a si amb el temps no ho veu clar sempre pot apostatar...

........

APA!!! ...ANEU AMB DÉU, QUE TOT I QUE VA FER MIRACLES NO HA ACONSEGUIT QUE L'ESGLÉSIA CAÒTICA SIGUI COM DÉU MANA.

I'M BEWITCHED

2011-04-29T18:21:00.000-07:00

.
.
.........
.........ROSE McGOWAN

Doncs sí, fa temps que li dono voltes i he arribat a la conclusió que estic sota els efectes d'un encanteri.

Hi ha una dona guapissima que em té embruixat, el poder de les escombres ingràvides és molt gran.

Sabeu, jo tinc les coses molt clares, sé el que vull, sé quina mena de dona vull, sé qui sóc, com sóc i perquè sóc. El meu ordre mental i els meus sentiments totalment sota el meu control, i apa... anar vivint sense presa i feliç.

Però..., tots sabem que els "però" ho compliquen sempre tot, hi ha una dona fantàstica que me'n boira les coses clares, em fa dubtar, segueixo sabent qui, com i perquè, peeeeerò el meu ordre mental es transforma en un caos i els meus sentiments dansen com els indis en un ritual al voltant d'una foguera on les espurnes pugen i s'ajunten amb els estels que donen vida al cel fosc de la nit...

Això ha de ser bruixeria, en algun moment m'hauran colat una poció d'aquelles que et transformen, o han fet un ninotet amb algun objecte meu i uns quants pels del meu cap (segur que són canes) amb el que manipular les meves emocions.

Jo en la meva ignorància sobre el tema he intentat contrarestar els efectes d'un possible beuratge màgic amb certes dosis de whiskey (està ben escrit, es que és whiskey irlandès) però no ha funcionat. També he provat amb infusions varies d'herves combinades.... i res. En quan estic a prop d'ella perdo el món de vista.

La sort és que el sortilegi, l'encanteri o el que sigui només funciona quan estic aprop, així doncs aplicant-me una auto-ordre d'allunyament, visc tranquil, feliç i amb les meves capacitats al cent per cent per continuar buscant la meva dona perfecta.

Que avorrit seria el món, sense escombres llegendàries i les dones que les munten.

PETONARRO PER TOTES I QUE LA SAVIESA US ACOMPANYI!!!

..........

..........ROSE McGOWAN UN ALTRE COP

...i A MI QUE M'HAVIEN DIT QUE LES BRUIXES EREN LLETGES

UN ALTRE SANT JORDI...

2011-04-25T17:46:00.000-07:00

23 'd'abril del 2011, no pot fallar ja hem tornat a viure un altre diada de Sant Jordi. Tot i que jo no sóc pas gaire de sants i santes, en aquest Sant Jordi podria dir que el venero. I no per les proeses que pogués haver fet per ser sant, a última hora em penso que era un croat, i dels que van anar a fer la guerra a Terra Santa, no me'n refio ni un pel.
.

Dit això, en aquest país, va ser un home que va trepitjar una sargantana que havia espantat una donzella, i salvada de l'esglai que el pobre bitxet li havia propinat es va entendre com un acte d'amor...
i ja ho tenim, a l'heroi salvador de la donzella en nom de l'amor. Ja se sap que la informació que corre de boca en boca es distorsiona amb molta facilitat, i a resultes d'això aquella pobre sargantana va anar creixent amb el temps i li van sortir ales i uns ullals enormes i amb la capacitat de llençar foc per la boca i rostir a qualsevol valent temerari que se li acostés.

.
Però prescindint de tot això resulta que tenim un Sant de l'amor diferenciat de la resta del món, aquí el pobre Sant Valentí no en té gaire de feina, el seu dia de l'amor no és el nostre. Aquí el dia del enamorats és Sant Jordi, I les roses corren amunt i avall de tots els carrers del país per trobar destinatària, de cops és l'estimada parella, però no acaba aquí la cosa si estimes. Així doncs, no només es regalen roses a l'estimada sinó que també es regala a les mares, a les germanes, a les amigues, a les companyes que valores i si cal també als amics. I per que la rosa no visqui el seu dia de gloria en solitari en aquest país petit i fantàstic en regalem llibres. Sí, sí encara que sembli mentida ens regalem llibres, segurament molts aniran directament al prestatge del llibres que fan bonic i no seran llegits mai. Però l'important és el fet de regalar cultura, amor i cultura en una abraçada i sempre acompanyat d'un petó. Ningú pot negar que som un país diferentment fantàstic.
.

Un país que està despertant del son dels esclaus per agafar les regnes del seu destí, i esclafar al drac opressor, per que en el fons tots sabem que aquest drac espoliador, lladre i a cops assassí, aquest drac sí que és una veritable sargantana, i dient això no li vull faltar el respecte en aquest petit animalet.
.

VISCA SANT JORDI,

VISCA CATALUNYA,

VISCA LA TERRA!!!

............

AQUEST ANY M'HAN REGALAT AQUEST LLIBRE, MOLT ENCERTAT. ENCERTADISSIM, AIXÍ ARA PODRÉ SABER COM ACABA L'OBRA DE TEATRE QUE UNA BAIXADA DE TENSIÓ ALIENA EM VA DEIXAR SENSE FINAL DE L'OBRA.

MOLTES GRÀCIES COMPANYA DE NITS TEATRALS, ESPERÒ QUE T'AGRADI EL QUE T'HE COMPRAT JO.

AAAAH!!!

...QUE M'HO DEIXAVA, FELIÇ SANT JORDI A TOTHOM I QUE L'AMOR SIGUI AMB VOSALTRES

HE SORTIT AL TEATRE

2011-03-27T09:40:00.000-07:00

..............GUSEF

....UN CONTE DE TXÈKHOV

....Direcció Jaume Villanueva

...Sí, he tornat al teatre i aquest cop he pogut veure l'obra sencera sense que cap incident m'hagi deixat amb ganes de saber com acaba.

Aquest cop hem fet un bany en el drama d'aquells que bassant-se en la observació de tot allò quotidià se'n adonen que l'esperança que tenien només era una il·lusió, i que realment no tenen cap mena de futur, tret de la pròpia mort.

GUSEF UN CONTE DE TXÈKHOV, ens transmet l'angoixa dels últims dies d'uns homes que passen de l'esperança a entendre i acceptar que no hi ha futur per a ells.

Dramàtic, angoixant i trist final moment acompanyat de música en directe de piano, que accentua les emocions que transmeten els personatges.

Jo he tret una conclusió ben simple, no hem de perdre mai les esperances, pot ser mai assolirem els objectius que ens marquem però tenir esperança en la possibilitat de que així sigui, fa el fet de viure molt més agradable.

Per tant m'atreveixo a donar un consell a tothom, homes, dones, criatures i gent gran...

"NO PERDEU MAI LES ESPERANCES EN RES, NI EN L'AMOR, NI EN LA SORT, NI EN ELS ALTRES, NI TANT SOLS EN EL DESTÍ QUE CREIEU QUE US PERTOCA"

.....

AAAHH!!!

...AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA

MÉS INFORMACIO AQUÍ - ESPAI ESCÈNIC BROSSA-

D'ALLÒ QUE ES DESPREN DEL COS I ...

2011-03-23T19:19:00.000-07:00

.
.

L'acompanyo a la porta i miro com marxa cap al seu cotxe. M'espero i quan passa pel davant ens llencem un petonet.

Tanco la porta, faig una respirada ben profunda i somric, ...fantàstic!!! exclamo mentalment. És el moment d'una bona dutxa, ben pensat en lloc de dutxar-me, em banyaré. Preparo la banyera, em despullo i començo a gaudir d'un genial i relaxant bany.

Els ulls tancats, música de fons... aquest cop he escollit METALLICA & SAN FRANCISCO SINFONY ORCHESTRA, unes barretes d'incens ...i vaig repassant mentalment l'intens moment viscut, que bonic que és viure.

Vaig sortint lentament de la letargia, torno a ser al pressent, net polit i relaxat. Trec el tap de la banyera, i al temps que em vaig eixugant miro com l'aigua comença a fer l'inevitable remoli i és engolida cap a un submón que l'espera, i quan la darrera gota a marxat pel desaigua he arribat a una simple i clara conclusió...

...quan d'amor se'n va de cops pel desaigua de la banyera

...........

TOT ÉS MÉS FÀCIL

2011-03-03T17:49:00.000-08:00

Si un sap el que vol, tot és més fàcil. Entre d'altres coses perquè sabent que vols no perds el temps en tot allò que no t'interessa.

Sabent que és el que un vol, es pot anar més per feina, més directe, encara que si vols fer una mica de volta ningú et priva de fer-ho.

Materialment, pràcticament ja estic servit. Només em falten alguns matisos, acabar uns quants detalls i tindré els objectius materials coberts.

.

........

...........UN LLOC ON VIURE

Políticament sóc independentista, i coherentment vull la independència, res de mitges tintes ni embaucaments de politicastres subjugats a l'amo anexionador. I mal que pesi a qui no vulgui entendre'm defensaré la meva cultura, la meva llengua i el meu país fins que ja no calgui perque serem lliures i aquesta tasca recaurà principalment sobre el nostre Estat, el propi, no l'imposat pel "justo derecho de conquista", paraules que va dir en el seu dia el "veï" que porta 297 ocupant-nos la casa.

.
....
.....LA LLIBERTAT DEL MEU POBLE

D'entre coneguts, companys i amics, tinc molt clar qui són els meus amics, qui són les meves amigues i me'ls estimo i les estimo. Fins i tot tinc amics i amigues en la distància, igual que coneguts a tocar que practicament ni ens coneixem.
.
...

.....UN DELS MEUS AMICS
.
D'amor, el que s'entén per parella, ara mateix no en tinc cap, però l'experiència m'ha ensenyat qui vull com a parella. De tots els amors que he sentit, em quedo amb un molt especial, i ara sabent com la vull en tots els aspectes, només cal buscar... segur que hi ha com la que cerco, i sense presa, també aquesta meta l'assoliré tard o d'hora.

.
...
....SENSUAL, FEMENINA, BONA PERSONA, FANTÀSTICA...

.
Tot és més fàcil sabent que vols, i un cop saps que vols, no et quedis esperant que t'arribi.

Surt i lluita, surt i cerca, surt i troba. Assoleix els objectius per que està en les teves mans el fer-ho.

LA PINTURA ÉS MEVA, ACRÍLIC SOBRE PAPER

NATACIÓ RELAXADA

2011-02-20T12:11:00.000-08:00

Ara d'esquena, ara braça, ara crol... anar respirant i gaudint del medi.

A l'AIGUA???

.....noooooo, estic parlant de nedar pels sentiments, sense cap pressió, sense cap presa. Estimant i deixant-me estimar, en un oceà immens. On no hi ha sal que et molesti als ulls, senzillament gaudint del moment, dels moments. Dels del present i dels records del passat dels que tant he aprés.

Com deia Osho:

"NO HI HA CAP NECESSITAT DE SABER CAP A ON ESTÀS ANANT. NO HI HA CAP NECESSITAT DE SABER PER QUÈ ESTÀS ANANT. TOT EL QUE HAS DE SABER ÉS SI VAS GAUDINT, PER QUE QUAN ES VA GAUDINT NO ES POT ESTAR EQUIVOCAT"

I en això estem, en anar gaudint, de tot, de tothom, invertint temps en allò que val la pena, i estimant a qui m'estima.

Enyoro una mica estar enamorat, qui ho havia de dir. Tant de temps negat a enamorar-me i ara ho trobo a faltar.

Eeeep!!! No penseu que això em deprimeix, m'ho prenc com la forma única de poder valorar-lo com cal quan ho torni a trobar.

Plego d'escriure, no estic molt inspirat, un petonarro enorme i una abraçadota per tots/es aquells/es que creguin que se la mereixen, i molt en especial a totes les dones que m'han enamorat en aquesta vida. Que tampoc són tantes, no deu ser fàcil enamorar-me (estic somrient, això és bo).

......

HE SORTIT AL TEATRE

2011-02-14T16:56:00.000-08:00

...I s'han fos els ploms a mitja obra aproximadament.

........

.....................

FOTOGRAFIES DE ROS RIBAS

.
.

Doncs SÍ, he sortit al teatre i no us parlaré de l'obra per que només he vist la meitat, no l'he pogut veure acabar.

No hi ha cap enigma senzillament avui he sortit al teatre i he acabat a l'Hospital Clínic .

L'obra prometia, L'ARQUITECTE de David Greig amb direcció de J. Manrique. Espero poder veure-la sencera un altre dia i ja us explicaré que m'ha semblat.

Queda ben clar que les nits saps com comencen però mai saps com acaben, ara que penso això també és aplicable als dies. Bé, el que és ben cert és que no saps mai que passarà d'aquí mitja hora.

.......

............

L'HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA
.

AAAH!!!! .....I AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA, MAI SABRÀS FINS A QUIN PUNT LA POTS ARRIBAR A NECESSITAR.

ABRAÇADOTA DE LES GROSSES COMPANYA DE NITS TEATRALS I ALTRES MOMENTS

QUAN ES TANQUEN ELS ULLS

2011-01-30T17:11:00.000-08:00

Just en aquell moment que amb els ulls tancats t'acomiades de l'activitat del dia per entrar a voltar pel regne de Morfeu. Just en aquell instant és quan de tant en tant s'encén una llumeta en el meu interior, allà tant en dins que si no hi caus ràpid es torna a apagar sense estar segur d'haver-la vist.

Fa dos nits, en aquell moment que es troba entre la vigília i el son es va encendre la llumeta en forma d'interrogant.

.............És egoisme l'estimar a algú?

.............o és que tot sovint ens confonem

.............entre l'estimar i el voler?

.............Volem les possessions i

.............estimem en la llibertat de fer-ho

.............i sempre en l'esperança que l'amor

.............ens sigui retornat amb la màxima llibertat.

.....i s'apaga de nou la llumeta, com sempre vaig prendre nota, l'endemà era un nou dia. I segueixo treballant-me per ser feliç com més sovint millor.

.........

EL DIBUIX ÉS UN APUNT MEU, "CURIOSITAT"

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

2011-01-19T15:00:00.000-08:00

.
.

RESCATS DEL FOTOLOG
15/01/08
.
.......
.

EL RECORD

.
ARA JA NO ÉS NI EL RECORD DEL QUE VA SER.
EN UN DIA FOU ROSA FRAGANT I DE COLORS VIUS
I INTENSOS. ARA PINTADA EN EL SEU ÚLTIM TRAM D'EXISTÈNCIA, NATURA MORTA, I CONTINUA SENT BELLA...

ON DEUEN SER LES SEVES RESTES?

DE FET NO IMPORTA PERQUE ÉS

...MORTA IMMORTALITZADA

AQUAREL·LA MEVA

RECUPERANT MEMÒRIA GRÀFICA

2011-01-19T08:13:00.000-08:00

.
RESCATS DEL FOTOLOG

13/01/08

...............

LA VIDA, COM UN MEDI OSTIL...

.
.

A l'aigua t'has de posar a poc apoc..., gaudint de l'aclimatació. Aclimatació que et permet gaudir molt més del medi ostil.

Com sempre a la vida. Les coses, totes, en la seva justa mesura. Amb la seva velocitat concreta, tot demana el seu temps...

i quan dic tot,

...vull dir TOT!!!

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

2011-01-18T19:11:00.000-08:00

RESCATS DEL FOTOLOG
12/01/08
.

.
.
DEIXEU-VOS ESTIMAR
.
.

NO SÓC L'ÚNIC QUE HA DESCOBERT L'ANGEL EN EL VOSTRE SON, NI TAMPOC L'ÚNIC QUE ES RECREA PINTANT-LO. EM SENTO UNA MICA LLADRE D'ÀNIMES... PERÒ LA BELLESA ÉS LA BELLESA, I ÉS TONTERIA RESISTIR-SE. SI NO FÓSSIU TANT GUAPES NO HI HAURIA PROBLEMA. CONTINUEU AIXÍ ETERNAMENT...

PETONS PER TOTES...!!!

PINTURA DE TAMARA DE LEMPICKA, DORMENT, 1935 .

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

2011-01-18T18:56:00.000-08:00

RESCATS DEL FOTOLOG
11/01/08
.
.....
.
.
QUAN ÉS QUE SURT L'ÀNGEL QUE PORTEU DINS?
.
Està ben clar,
sempre,
absolutament sempre
surt quan dormiu.
De dia fresques,
de nit seductores,
i dormint...
uns àngels
dignes de pintar.
.
I com en aquest cas
de cops m'hi poso
i pinto...
.

....GUUAAAPEESSS!!!!
.
.

AQUAREL·LA MEVA
.

ÉS MOLT DURA L'ANORMALITAT POLÍTICA DEL MEU PAÍS

2011-01-15T13:57:00.000-08:00

..........

I tothom et mira amb aquella mirada de... pobre, desbarra, il·lús que somnia amb utopies. Un altre radical.

És un tant dur i cansat viure en un món on els que t'envolten no t'entenen, no et comprenen per que la seva visió i la meva són tant diferents, diguem que les nostres realitats nacionals disten tant que no es poden posar en el meu lloc per comprendre'm.

Sóc independentista declarat i convençut, a ulls d'alguna persona d'aquí, d'allà i de més enllà... resulto ser un radical que no aten a raons, segurament mal educat i intransigent.

De fa força anys ja, que he hagut d'aguantar aquest discurs que només té una direcció. S'és intransigent i mal educat i d'una gran falta de respecte quan parles en català a alguna persona gran que li costa d'entendre't, però no és cap falta de respecte que la mateixa persona porti aquí 50 anys i ni tant sols hagi fet l'esforç per entendre't. Per que al seu parer la llengua d'aquí, la meva, no val la pena aprendre-la, a més no li agrada.

Resulta que en aquest respectable avi no l'ha sortit dels sants collons parlar en català tot i haver-se instal·lat al meu país, i no dic parlar, que pot ser pel seu nivell cultural no n'ha sabut més, la cosa és que ni tant sols ha fer l'esforç d'entendre'l.

Però els que faltem el respecte continuem sent nosaltres els "radicals", els que constantment fem política som els que volem la independència, els que defensen la opció continuista, unionista mai fan política, quin fenomen més curiós. Sovint em pregunto com pot ser això.

Quan vull anar al cine no hi ha pel·lícules en la meva llengua. Quan busco llibres específics i tècnics ploro el dia que trobo un escrit en la llengua pròpia d'aquí. Masses vegades m'han dit que no m'entenen en un lloc públic, estant aquí, al meu país, i només estic demanant que m'entenguin, mai l'he dit a ningú parla'm en català. uuufff!!! ...com sóc de "radical".

No sé com em miraria un francès, si després de viure deu anys a França, parlés en anglès per que m'agrada més i l'anglès tothom l'enten. És possible que fins hi tot no es sentis ni dolgut quan li digues que la seva llengua no m'agrada. Pot ser fins hi tot m'abraçaria, en una demostració total de comprensió. Tampoc sé com li sentaria a aquest amic francés que al anar a prendre una cervesa a un bar al ben mig de Paris li diguessin que no l'entenen en francés, segurament se sentiria encantat de que no l'entenguessin al seu país.

Dec ser un malvat amb consciència política, dec ser dolent i intolerant per que sóc independèntista. Per que la meva manera de ser ciutadà del món és ser-ho amb una identitat. Jo també sóc del món, però concretament d'una part del món que se'n diu Catalunya, i la meva manera de ser universal és sent català.

La meva llengua és un mitjà de comunicació tant vàlid com qualsevol altre, i em fa mal renunciar a ella estant al meu país. Ja ho fa prou gent (per que jo també m'afegeixi), respectant les llibertats individuals de cadascú, fins i tot la meva. I no em convencerà ningú que perdo amistats per parlar la meva llengua, senzillament jo en faré d'altres amistats igual de vàlides.

Sóc home i simple i no m'agrada ni complicar-me, ni amargar-me la vida més de l'estrictament necessari. Ni evidentment amargar-li als altres, doncs per les incomprensions entre humans hi ha solucions molt simples.

La saviesa popular diu:

"Que quan un problema no té solució, no és un problema"

i ara jo, fent un esforç d'adaptació diré:

"Si no ens podem arribar a posar d'acord no cal remenar més el tema, segur que podem gaudir de cent coses més en les que ens entendrem".

Pot semblar que estic sol en el món, pensant com penso, però som molts més dels que molts es pensen. Som molts més els independentistes que no renunciem al nostre somni, ni en nom d'una globalització orquestrada per les nacions-estat pels seus propis interessos. Jo i molts més no renunciem a deixar algun dia d'anar pel món explicant que som.

Arribarà aquest dia, més d'hora que tard en el que quan viatgem pel planeta ensenyarem el passaport i no caldrà dir res més, NACIONALITAT CATALANA I PUNT.

I deixarem de ser uns "radicals" per ser simplement catalans lliures.

VISCA LA TERRA!!!

......................

ELS DIBUIXOS SÓN APUNTS MEUS

MOMENTS PER TOT (limitar-se a viure t'empobreix)

2010-12-28T16:16:00.000-08:00

.
.
.......
........AIXÍ ES VEU EL SILENCI
.
.

No sempre cal ser un membre actiu, tampoc cal ser una persona passiva. El que si que cal és aturar-se sovint a observar.

Cal observar-ho tot, tot el que t'envolta, tothom que t'influeix, en cal aprendre de l'observació.

Per què tot és com ha de ser, i tant mateix sovint ho posem en dubte.

Tots som fantàsticament diferents, i de cops tant diferents que ens fa prendre consciència d'enemics. Enemics dels que també aprenc. Observo als amics/gues, gent que m'estimo, ens mouen a tots motivacions i valors molt diferents i l'observar-los m'enrriqueix i m'ensenya. Miro encuriosit als ningú en particular, a tots/es aquells/es que no representen res per a mi, i també aprens coses només de veure'ls. I dels animals simples que amb el seu amor incondicional ens fan la vida més bonica, també podem aprendre.

Descobreixo que hi ha moments on per les coses de la vida el teu enemic pot acabar sent estimat, amics odiats i animals fidels transformats en bèsties ferotges sorgides de la seva part primitiva. Per sort o per desgràcia això només passa alguns cops.

Tot observant veig que som vulnerables als canvis sobtats. Però que gaudim d'una de les forces més potents que podem tenir per sobre viure. Capacitat d'adaptació. Amb ella ens adaptem al fred, a societats formades, i com no... també podem adaptar-nos a qualsevol canvi en la concepció del que sigui. Com també podem provocar el canvi i adaptar el que sigui a les nostres necessitats.

Observo i veig que tot és possible, a nivell individual i a nivell col·lectiu.

.......
.......OBSERVAR, PRIMER PAS PER APRENDRE
.

Deu ser que s'acaba l'any, i que els nadals m'estoven l'ànima, i trobo a faltar ara ja massa gent asseguda a taula depend quins dies. Per això he decidit ralentitzar una mica i observar un poc més. No he abandonat ningú, ni deixat de fer cap tasca...

Però em senta molt bé prendre certa distància per retrobar certs ànims, i carregar la caixa de les ganes. Per netejar els vidres de les ulleres mentals i veure així les coses amb més intensitat, per veure-les amb la llum que m'agrada.

... i aquí estic omplint d'estris, ferros, cordes i tot el necessari la maleta de l'alpinista. I començo a caminar direcció a l'aigua quieta. Picarem com miners en les mines blanques d'energia positiva. I a cada cop li trobem gust de vida. I tornarem per compartir sensacions. Per fer el que calgui, guerra si toca guerra, pau si toca pau i amor... toqui el que toqui.

PETÓ TRES COPS ENORME I ABRAÇADOTA PER A TOTHOM!!!

QUE TINGUEU TOTS/ES UNA MOLT BONA ENTRADA AL 2011!!!

................

............LIMITAR-SE A VIURE T'EMPOBREIX
.
.

ELS DIBUIXOS SÓN APUNTS MEUS, POT SER ALGUN DIA ACONSEGUEIXO DONAR-LIS LA VIDA QUE ES MEREIXEN

ESPURNA

2010-12-07T13:40:00.000-08:00

.
Ha saltat una espurna en el meu cervell tot just em posava a dormir. Es impressionant com una llum tant clara pot passar tant de pressa. Com un estel fugaç a dins del cap.
.
"Quan algú passa a ser un dels records més agradables de la teva vida, és trist i bonic a l'hora..."
.

Aquest és el pensament que com un flaix se'm va passar pel cap ahir nit. Per no oblidar-lo vaig encendre el llum i ho vaig escriure en un paper, d'aquells que sempre tinc a mà per si de cas. Vaig tancar el llum, em vaig recol·locar dins del llit i se'm va dibuixar un gran somriure a la cara.

I no sé ben bé per que, però madurant-ho ara...

Crec que ho he entès, he comprés el somriure. Era fruit del convenciment d'haver superat alguna cosa, d'haver superat alguna persona de la meva vida a jutjar per la frase flaix. Una espurna de llum per certificar que he reconquerit una llibertat que havia perdut, o a la que havia renunciat.

...Amb un somriure un s'adorm més ràpid, i es dorm millor.

Ara mentre escric, torno a somriure, sembla inevitable. Apa!!! de turment mental a un tros de vida més que va a parar al calaix de records molt agradables. I ja no es perd, resta arxivat, com a mínim mentre hagi llum a la meva biblioteca (pel cap baix uns cent cinc anys més).

...........................
.
.

hahahahahahahahahaha....!!!!!

POLARITZANT

2010-12-02T16:31:00.000-08:00

Avui rius
i demà plores,
de qui coneixes
t'anyores.
.
Ara llum
després foscor,
collons de sentiment,
a voltes amor.
.
Tot l'aire
d'un camp obert,
l'olor a ranci
al soterrani.
.
I de cops
tot ve de cara
i a dies
de cul se't posa .
.
Som així
variables constants
estimats
éssers humans.
.
I de tant humans
que som
ara hem oblidat
a l'ésser.
.
Tant de temps
cercant per fora
i el que busquem
resta endins.
.
Fora presses,
fora rols.
Prou de camins marcats,
de retalls de llibertats.
.
I de caure
força per aixecar-se.
Mata dins teu al babau,
i pren consciència.
.
Fins ara reclús vexat,
retrobat la dignitat
i la raó com espasa
el silenci s'acabat.
.
Pren coratge
i surt de casa...

.....

.
.
ELS DIBUIXOS SÓN APUNTS MEUS

PELS TEUS ACTES SE'T CONEIXERÀ

2010-12-01T08:46:00.000-08:00

...

A jutjar pels resultats del 28N. Mig poble de Catalunya ha escollit continuar patint espoli diari, ha escollit continuar aguantant vexacions i insults de tota mena. Ha escollit continuar amb el cap cot, ha escollit la covardia. I amb actitud covard, ni guanyes res, ni allargues el temps de vida.
.

De totes formes hem de recordar que ha quedat pendent de definir-se el cinquanta-tres per cent de la població. El cinquanta-tres per cent de la població és molta gent per pensar que tots tenen la mateixa tendència.

Ara estic reflexionant sobre el país... i de moment quan generalitzo, que mai és bo fer-ho, arribo a conclusions com aquestes:

PELS TEUS ACTES SE'T CONEIXERÀ... doncs per aquest fet, per escollir un esclau per governar, un subjugat per dirigir el país, un conformista per perpetuar la nostra situació com a poble, per haver escollit un venedor de fum, un mentider. Per això se'ns reconeixerà com a un poble de majoria covarda, vençuda, mesquina...

Però, sort que en aquest cas també hi ha un "PERÒ..." si durant 296 anys hem resistit vol dir que mai han aconseguit matar tots els valents, sembla que sempre se'ls ha escapat algú que ha tornat a escampar la llavor de la LLIBERTAT, i la sort o dissort l'ha fet arrelar en uns quants. I aquests/es la multipliquem a base d'esforços i superar decepcions.

Va molt bé que de tant en tant et recordin que no estàs sol, que ens recordem entre nosaltres que no estem sols. Que davant els vençuts estem els que hem recollit la falç del terra i aixecant-la, enlairant-la tornem a cridar "VISCA CATALUNYA LLIURE!!!" i continuarem lluitant, perquè si una cosa no ens pot negar ningú és la nostra perseverança.

ENDAVANT COMPANYS/ES, AMICS/GUES, NO PODEM PERMETRE'NS EL DEFALLIR, PERQUÈ QUI ES SOMNIA LLIURE, SERÀ LLIURE!!!

CONTINUU REFLEXIONANT...

LLAÇOS ESTRANYS

2010-11-30T16:12:00.000-08:00

..........

Fa un temps vaig entrar a formar part d'una xarxa social. M'hi vaig posar d'una forma un tant escèptica, evidentment vaig començar afegint a la meva llista d'amistats a tos els amics de la vida real que també s'havien afegit a aquest grup social del ciber-espai.

Fins aquí tot normal, no era res més del que m'esperava, un lloc on compartir fotos i comentaris amb els amics/gues que possiblement veuria divendres a la nit.

I un bon dia algú que no coneixes et demana amistat, i després de tafanejar el seu perfil, i veure que coincideixes en gustos, en política... l'acceptes.

I ara com qui no vol tinc un bon grapat d'amics/gues que no he vist mai, amb alguns pràcticament no interactuu, però el que expliquen es força interessant, i allà estant; d'altres han acabat sent ben diferents a com em pensava que eren i aquests en curt desapareixeran del cercle d'amistats, seria de tontos forçar-se a ser amic d'algú que en realitat no t'agrada pel motiu que sigui. També tinc qui des de la seva forma "happy" de viure es fot sempre pel mig tot desbarrant, però com que no hi veig mala fé, permetré que continuï incordiant.

I per últim hi són els/les que m'aporten molt. Molt més segurament del que es pensen. Aquests/es (que són poquets/es) els considero realment amics/gues, tot i que mai ens hem pogut donar la mà ni fer-nos una abraçada els/les sento molt aprop. Tant que en moments com ara sento una mica d'enyorança.

Mai hagués imaginat que aquest invent del ciber-espai tingués aquesta capacitat tant bèstia de trencar distàncies, i reduir-les tant, fins al punt que de cops em sembla sentir la respiració de qui esta a l'altre banda de la pantalla. Puc dir, que tinc amics/gues íntims/es que no he vist mai. Que curiós com evolucionem els humans i com és de vital la necessitat de comunicar-nos.

D'aquí uns dies tornaré a la xarxa, de fet ja en tinc ganes. Però primer vull posar ordre en el meu "tetrix" mental reevaluar certes coses i seguir endavant.

Que bé fa sentir-se el saber que no estàs sol, que la teva manera de veure la vida, de valorar les coses, de sentir el meu país petit i oprimit, fins hi tot d'estimar..., que bé saber que hi ha que ho comparteix i ho entén.

A tots ells i elles l'abraçada més forta que mai us haguéreu pogut imaginar i un petó tres cops enorme.

GRÀCIES!!!

DECEPCIÓ

2010-11-29T15:07:00.000-08:00

.

.
.

Diria que aquest és el sentiment que tinc ara mateix, un profund sentiment de decepció. De tots els països on podia haver nascut, vaig néixer en aquest, vaig néixer a Catalunya....

També és mala sort. Podia haver nascut a Suècia, a Alemanya o a Noruega i ara mateix viuria en un país digne i seria nacionalment feliç.

He anat creixent i m'he anat forjant una identitat de grup, de poble, de país.

Un país del que em sento orgullós, o hauria de dir em sentia, un poble on la gent ha deixat de ser persones per ser només gent, com si d'un ramat d'homes i dones es tractés. On pensar i tenir criteri propi és massa feina pel cervell. Pertanyo a un poble, que no vol aventures, vol que li muntin excursions en autocar al poble del costat. Pateixo un poble covard amagat darrera excuses per auto protegir-se de la seva consciència. Sóc part d'una gent que renuncia constantment a la seva pròpia llengua amb qualsevol excusa. Sóc d'un país on traïdors que xuten pilotes tenen el rang d'herois. Sóc d'una terra que perd dia a dia els seus orígens i no protesta, d'una terra malbaratada, insultada i espoliada a diari i on ningú aixeca el cap per dir prou. Som una gent que naixem i morim en la estètica, peró sense pebrots per traduir la indignació en actes seriosos i valents.

Com els mussols, els llops i els óssos ens extingim de forma inevitable i un tant miserable, assumint la condició d'esclaus. Sense objectius, sense inquietuds, sense perspectives de futur, sense aspiracions. Ni d'una forma digna passarem a la història, per que no l'escriurem nosaltres. Ens han anorreat, ens han pres l'ànima, ara ja som molt poca cosa, demà... no serem res.

És hora d'aprendre altres llengües i començar a mirar el món sencer com a possibles ubicacions futures. Estic cansat, molt cansat.

Pot ser demà, o un altre dia em retrobo, torno a sentir-me capaç de resistir de continuar lluitant. Pot ser demà torno a trobar la il·lusió d'un futur digne i tranquil. Si passa així ja ho escriuré. Avui seria impossible.

Ara hauria de dir visca Catalunya, però si Catalunya és el poble que la omple, vist el que hi ha ni d'això tinc ganes.

Ho deixo en bona nit a tothom!!!

.
.

AMB UN BRI D'HERVA A LA BOCA

2010-11-22T16:33:00.001-08:00

Assegut a la vorera del món amb les cames penjant i observant com els seus habitants es desembolupen, criexen ,viuen.

Sense cap mena de pressa i observant constantment he aprés a distingir força tipus de personalitats diferents, i al temps elles mateixes poden ser agrupades en conjunts de gent amb el mateix funcionament.

I així que mentre miro i jugo amb un bri d'herva entre les meves dents, vaig repassant mentalment la tipologia de gent observada....

I de tots hi ha uns que no acabo d'entendre. Uns són aquelles persones que es construeixen una bombolla on viure i en ella viuen una vida de fantàstica-ficció, intentant creure's que tot és molt més bonic i excepcional del que realment és.

Ves que jo no tingui una mica d'enveja de tota aquesta gent que ha fet de la ficció "astupenda" un lloc on viure, obviant tot allò negatiu que els /les envolta.

Tampoc entenc a les persones que defugen el contacte físic, el tocar a d'altres, els petons, les abraçades, i no parlem d'acaronar-se. Aquest contacte els hi suposa un gran esforç. A aquesta mena de grup no envejo en absolut. Jo no podria viure sense el contacte físic amb la gent que m'estimo, no m'ho puc ni arribar a imaginar.

L'altre tipus de gent que em costa comprendre és aquella gent de la qual percebs el malestar interior, perquè fan les coses buscant només el reconeixement dels altres, en lloc de fer-les senzillament per gaudir-les, per sentir-les, em fi per viure. D'aquesta gent sento pena, empatitzo perquè em sap greu que hagin caigut en aquest pou.

De la gent malvada, dolenta no en diré res. De ser-hi hi són però són com la ferida en el cor de l'existència, i les ferides si les toques gaire no es curen.

M'entristeix que totes aquestes menes de gent siguin com són perquè els rols estipulats per la societat els ha fet esclaus d'ells mateixos, d'elles mateixes. I em sap greu que aquesta societat ens condicioni tant com per no deixar-nos ser feliços, quan en realitat ho podríem ser molt, molt, molt ,molt més sovint.

Comencem a prendre consciència, aquest món necessita un canvi, i aquest ha de sortir de dins nostre, tots/es estem més junts del que creiem. De fet som una sola cosa, la humanitat, i compartim vulguem o no , l'Esser. que és allò que ens fa Ser.

I el que ens fa ser precisament... ESSERS-HUMANS.

REFLEXIONEM-HI,

JO JA HO ESTIC FENT...

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

2010-11-21T16:29:00.000-08:00

.

RESCATS DEL FOTOLOG
10/01/08
.
.
...............
.
.

UN DIA DE PLUJA
.

AQUEST ESTIU, PASEJANT PER MUNGIA, UN POBLET D'EUSKADI PROP DE BILBO EM BAIG SALTAR TOTES LES REGLES DE L'EDUCACIÓ I VAIG TREPITJAR EL RESPECTE A LA GENT GRAN.

NO SÉ SI VAN SER LES GANES DE TREPAR, SI VA SER LA PLUJA O L'INCITACIÓ DEL AMICS/GUES PERÒ EL CAS ÉS QUE EM VAIG EMPARRAR AVI AMUNT FINS PUJAR-ME A LA TXAPELA.

PROMETO QUE INTENTARÉ CONTINUAR SENT UNA PERSONA CIVILITZADA...

ENCARA QUE QUAN LA FERA QUE PORTEM DINS VOL SORTIR JA T'HI POTS NEGAR,

QUE ACABA SORTINT

....QUE HI FAREM!!!

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

2010-11-21T16:16:00.000-08:00

.
RESCATS DEL FOTOLOG
08/01/08
.

.
.
ÉS BONICA?
.
.

PERQUÈ SÍ,

PERQUÈ LA BELLESA RESIDEIX DINS DEL QUE MIRA.
.

-ALGÚ/NA SAP QUE ÉS BELL?

SÍ I TANT...

MIL PERSONES, MIL RESPOSTES DIFERENTS I TOTES BONES.

LA BELLESA ÉS EL RESULTAT D'UN ANALISI PERSONAL. I NOESTEM OBLIGATS A TENIR TOTS ELS MATEIXOS GUSTOS.

QUE TRIST SERIA SI AIXÍ FOS, NO?

PINTURA DE TAMARA DE LEMPICKA, La bella Rafaela, 1927

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

2010-11-21T15:56:00.000-08:00

.
RESCATS DEL FOTOLOG
07/01/08
.
.
.
.
ARRISQUEM-NOS!!!
.
Serà aquesta la cadena que hem de trencar per gaudir de plena llibertat....
O simplement serà una més?
.
...o pot ser alliberarà a uns altres?
.
...i si deixa lliure a la fera ferotge?
.

...no tinguem pressa, aturem-nosun moment, pensem i valorem.

-Si la trenquem i som lliures... bé... molt bé.
.

-Si la trenquem i deixem lliures a uns altres... bé... molt bé.

-Si deixem lliure a la fera ferotge i ens destrueix...... al cap i a la fi també serem lliures...

.
ASSUMIM EL RISC
.
.

HE SORTIT AL TEATRE

2010-11-19T15:17:00.000-08:00

...
.......
.
....FEDERICO DE PASEO

........DRAMA FOTOGRÁFICO

................DRAMATÚRGIA I DIRECCIÓ

..........JOAN FULLANA I XAVIER MARTINEZ

.
................A PARTIR DE TEXTOS DE

.............FEDERICO GARCIA LORCA

.
.

No acostumo a anar a veure teatre en espanyol, però Garcia Lorca bé es mereix un esforç.

..........................

En aquesta obra he fet una passejada per un món surrealista de la mà d'aquest gran escriptor, recordem que el feixistes espanyols el van assassinar, per què no podem permetre'ns el luxe d'oblidar aquestes coses. Doncs sí, ha sigut una molt lenta passejada pel surrealisme Lorqià.

.

.................
.

Ha sigut com obrir un àlbum de fotos de la seva època on els personatges, de cops alegres, de cops tristos, enfadats o compungits t'expliquen les seves emocions, ...no sempre entenedores.

Entre penombres i dolces cançons he viatjat a un passat en blanc i negre on a les fotos de casament sortia el capellà i la guàrdia civil, l'escolanet, l'àvia i fins i tot els nuvis.

Ha sigut un bon volt pel surrealisme al teatre.

.
.

AAAAH!!! ... I RECORDEU AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA.
.
.

I després, com NO, ens hem submergit en el ritual de cervesa i conversa. Sense el qual la sortida al teatre no seria el mateix. Està molt bé,això d'anar al teatre i després explicar-nos la vida. Si tothom tingués bons amics/gues els psicòlegs passarien molta gana.

MES INFORMACIÓ AQUÍ

1 + A LA PILA

2010-11-08T14:45:00.000-08:00

.
........
.
.

Hi ha dies que no cal marcar-los al calendari. De fet hi ha moltissims dies que es mereixen aquest gest. Però d'entre tots aquest, sempre vivim alguns que són especialment irrecordables, per lo buit que han arribat a ser. Dies apàtics on les hores passen i no sents emocions, res sembla aportar-te res. I el dia va passant i fas el que va tocant fer a cada moment. I el sol va perdent la seva força, i al temps la foscor guanya terreny, i tu ni te'n adones i ja és de nit. Mogut per la desgana acabes el dia. Per què de l'únic que ets conscient és de que tens ganes de que s'acabi. Tornes a mirar per la finestra i ara sí, ara ja és ben de nit...

Avui ha sigut només un dia dels que omplen els anys. Ha sigut un dia d'aquests, buits, tebis, lents.

El mato ara. Demà serà un altre dia i segur que millor. Clavat en l'ahir deixo un dia per no recordar, no per res en especial, sinó perquè no hi ha res a recordar.

REMENANT FOTOGRAFIES

2010-11-06T16:57:00.000-07:00

.
.

.......

Fotografies, he obert una capsa de fotografies, i el temps s'ha aturat. I més que aturar-se s'ha distorsionat. He tornat a viure passejades amb el meus avis i les meves àvies. He tornat a somriure amb els dinars de Nadal, on hi era tothom, no hi faltava ningú.

I anant remenant fotos, algunes en colors deteriorats pel temps passat, però no menys emotives, m'he retrobat amb els arbres de la meva infantesa, aquells que tant estimava amb els que tantes coses vaig aprendre, i un dia van decidir arrencar-los tots i deixar erm el meu esplèndid camp de garrofers.

.
.........
.

M'he tornat a banyar en les aigües de la meva Mediterrània i m'he enfilat de nou descalç pel rocam de les platges de la Costa Brava. He tornat a besar a ma mare, als meus avis i àvies, a "tiets" i "tietes".

.
.................
.

He recordat sentiments i lliçons de vida que tenia arraconades. He sigut un nen tanta estona que ara em sento cansat i feliç. El moment actual digitalitzat està molt bé, però perquè arribi a donar les sensacions que dona obrir una caixa de cartró i sentir la olor a records acumulats, encara ha de fer un bon recorregut.

.
........
.
Resumint, una tarda de plaer al tenir entre els dits tota aquella família i amics dels que ja no puc disposar físicament. Una tarda ballant entre records. Una molt bona tarda.

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

2010-10-27T13:40:00.000-07:00

.
RESCATS DEL FOTOLOG
06/01/08
.

...

....L'OT I EL CARLES EN BILBO
.

ESCOLTANT AL SENYOR FANAL

.
I EL SENYOR FANAL ENS EXPLICAVA UNA HISTÒRIA.

INTERESSANT, DISTRETA I DURA, DONCS LA SEVA VIDA ENCARA QUE DISTRETA NO LI PERMETIA MOURES I AIXÒ L'AFLIGÍA. COMPRENENT EL SEU PROBLEMA ENS VAM ASSEURE AL SEU DAVANT I EL VAM ESTAR ESCOLTANT. NO VAM FER RES MÉS. I L'ÀNIMA L'HI VA QUEDAR DESCANSADA......

QUAN DE BÉ PODEM FER NOMÉS ESCOLTANT.

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

2010-10-27T13:09:00.000-07:00

.
RESCATS DEL FOTOLOG
04/01/08

.

..LA ABRAÇADA, UMARMUNG 1917 EGON SCHIELE
.
CERCANT EN L'ETERNITAT
.
.
I SI RESULTA QUE L'AMOR QUE CERQUEM, LA PART QUE ENS COMPLETA, L'ÚNIC PEL QUE ESTEM PREDESTINATS......
.
NO TANT SOLS L'HEM DE BUSCAR EN L'ESPAI, SI NO QUE TAMBÉ EN EL TEMPS. I SI POT SER QUE NO ENS ARRIBEM A TROBAR EN AQUESTA VIDA...
.
DONCS AGAFEM-NOS AL QUE HI HA, AL QUE AQUEST PERIODE DE TEMPS ENS RESERVA. AIXÍ DONCS ESTIMEM SENSE COMPLEXES, ESTIMEM SINCERAMENT. QUE POT SER AL FINAL LA SORT ENS SOMRRIU......

.
I L'ESPAI ÉS AQUÍ I EL TEMPS ÉS ARA.
.
.
.

HE SORTIT AL TEATRE

2010-10-25T15:56:00.001-07:00

.
.........
.
..JUGANT AMB MOLIÈRE
.......de Juan Antonio Castro
.....Versió de Josep Ma. Vidal
.
.................Direcció
..........Esteve Polls
.
.

Avui hem trobat a dalt de l'escenari una serie de personatges clàssics de Molière, reunits en una mateixa obra, una serie de personatges ben diferents com són un nou ric, una dona que es creu sàvia, un hipocondriac, un avar i la seva filla un tant curteta o fleuma, com més us agradi, una criada ben espavilada, i un criat per l'estil, un galan estrafolari i un mestre de cerimònies que marca el ritme de l'obra.

Tots plegats van ordint una dansa en forma de comèdia fresca que et posa un bon somriure a la cara, i et va arrencant riures. Obra entretinguda i simpàtica apta per a tots els públics on evadir-se una estona en el fabulós món imaginari.

AAAAAH!!!

...I RECORDEU,

AL TEATRE SEMPRE...

EN BONA COMPANYIA.

Evidentment després hem dut a terme el ritual cervesístic on no és permès de callar, on posar ordre a les idees en interessant conversa fins que el seny aconsella plegar que a l'endemà és laborable i toca dur a terme la condemna d'aquells poc recordats (no m'estranya) Adam i Eva.

DISBAUXA EN LA BIBLIOTECA DEL ÀTIC

2010-10-21T13:08:00.000-07:00

.....

.
.
.....UUUUUUMMMMM!!!!! avui les neurones no estan de festa, de fet estan treballant freneticament. Totes ben enfeinades, i en la cerca de respostes a cada instant que passa apareixen noves preguntes.

.
.

Si fins ara el ritme de treball era frenètic, amb la tongada de noves preguntes el ritme de recerca d'informació s'accelera. Les neurones van de bòlit, ara es lliguen conceptes, ara es deslliguen, quan tot sembla tenir sentit, quan s'albira una estona de descans, PAM!!! de sobte una nova pregunta i tot es deslloriga. Ara tornen a ser on han començat o més enrrere encara. I torna a pujar el ritme, frenesí d'idees, bombardeig de preguntes i cap resposta concreta, tot al contrari, a cada projecte de resposta, noves preguntes....

Però que collons cerquen que no em deixen descansar, si jo només vull calma, pau i viure tranquil...

Ara ja el món neuronal en plena espiral inventivo-qüestionaria es perd en un aberrant descontrol, la biblioteca de l'àtic tremola, ...és un caos, les incoherències es sumen, ...i cap resposta.

Un sense sentir enervant...

PROOOOOOOOUUUUUUUUUU!!!!

STOP!!!

.
.....
.
L'àtic és meu i en el terrat mano jo....

....Totes quietes, ni un moviment, que ni la brisa d'un pensament trenqui aquest silenci...

ooooooooooooommmMMMM...!!!

TARE TUTARE MAMA AYUR PUNYE GYANA POSTHIM KURU SOHAM..... TARE TUTARE MAMA AYUR PUNYE GYANA POSTHIM KURU SOHAM... TARE TUTARE MAMA AYUR PUNYE GYANA POSTHIM KURU SOHAM... TARE TUTARE MAMA AYUR PUNYE GYANA POSTHIM KURU SOHAM... TARE TUTARE MAMA AYUR PUNYE GYANA POSTHIM KURU SOHAM....

I en ple enaltiment de la part femenina de Déu o de l'univers, de la part Yin de tot, emparat en l'amor i la compassió redueixo el dansar de les neurones a la mínima expressió...

...................... ...i jo per fi ...descanso.

...

FENT BULLIR L'OLLA EN LA RECERCA

2010-10-18T14:47:00.000-07:00

.

....

.
Seus, tanques els ulls, respires i comences a explorar...

...i vas recordant i revivint vivències cercant on va passar, quan va succeir, i segueixes buscant i vas i vens en el temps. Poc a poc es lliguen caps i vas veient la llum, diga-li llum, diga-li entrellat o la resposta al per què?

I l'olla va bullint a dins de la closca, i entre bullida i bullida vaig extreien la informació que busco.

No és el primer cop que arribo en aquest punt, on un fort cop a la diana de les emocions em va fer trontollar a l'extrem. I dic extrem amb tota la conseqüència. Mai havia estat tant emocionalment desorientat, cada cop ho veig més clar...

...i torno a l'olla que bull, i segueixo remenant, i cada cop que tasto el brou em confirmo en les meves sospites, va ser allò, el cop de puny emocional me'l vaig generar jo.

Crec que no va ser per debilitat, ...per amor potser, ara tampoc n'estic del tot segur, si que està clar que em vaig trair, que em vaig fallar, però l'entorn ho va propiciar i jo no vaig ser prou fort per sortir-me'n. Que no soni a excusa, no ho és. Em vaig deixar endur sense pràcticament resistència, quan evidentment la podia haver ofert.

.
I reviscuda l'experiència en el meu cap, me'n adono de que no me'n penedeixo, però al mateix temps sóc conscient i molt segur de que no ho tornaria a fer, de que no ho tornaré a repetir.

Ara em sento més descansat, crec que ho he trobat.

.......

.
.

I ara que tinc la resposta, que me la miro i la passo d'una ma a l'altre valorant el que m'ha costat trobar-la, que la llenço cap al cel i sembla fer-se petita com si d'una pilota de tennis es tractés i torna a prendre la seva mida normal quan torno a tenir-la, jugant amb ella entre les mans.

El que passa, el que ara mateix sento és que identificada la resposta que cercava, em trobo que tinc un petit problema i el problema és que no sé ben bé que fer amb ella.

Respiro fons, obro els ulls, m'aixeco, em miro les mans i no estan buides......

.
.....

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

2010-10-13T13:30:00.000-07:00

RESCATS DEL FOTOLOG
.
03/01/08
.

.
.
CHARLES-EDOUARD JEANNERET (1855-1926)
.
.
LE CORBUSIER
.
Aquí un home amb visió de futur, un geni,
un "crack", una revolució en l'arquitectura.
Nascut a les darreries del segle XIX
continua sorprenent-me el seu llegat.
Em trec el barret davant d'ell i de tots/es
qui han sigut capaços/ces de deixar una
petjada positiva en la història de la humanitat.
.
.
.

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

2010-10-13T13:13:00.000-07:00

RESCATS DEL FOTOLOG

01/01/08

PORS

PER QUÈ ENS ENFRONTEM A ALGUNES PORS SENSE PROBLEMA... O MILLOR DIT, SENSE GAIRES PROBLEMES I PER ENFRONTAR-NOS A D'ALTRES POT SER MÉS SIMPLES, NO REUNIM PROU VALOR

...SÓN UN MUR GLAÇAT MÉS INFRANQUEJABLE CERTES VERGONYES I TEMORS AL RIDICUL ?

ENS HAUREM DE TREBALLAR LES PORS, ESTÀ COMPROVAT QUE AMB INSISTÈNCIA I PERSEVERANÇA TOTS HO PODEM ACONSEGUIR.

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

2010-10-13T13:00:00.000-07:00

RESCATS DEL FOTOLOG

30/12/07

.
.
.
...QUAN SOM?
.
.
DE COPS DEIXEM DE SER PERSONES
PER FORMAR PART DEL PAISATGE.
ÉS EN AQUEST MOMENT QUE COMENCEM A SER?
... O ÉS EN AQUEST MOMENT QUE DEIXEM DE SER?
.
.
.
.

ELLES, JO I ELS CAFÈS DE MÉS

2010-10-09T13:30:00.000-07:00

.
.

I és que en la meva vida hi ha unes dones fantàstiques, moltes són amigues i algunes ho són gràcies a un cafè de més...

.
I aquest és el punt del que volia parlar, aquest cafè pres amb la inconsciència que provoca el fet de no saber que un cop l'hagi consumit no hi haurà marxa enrrera, i amb això vull dir que la dona que m'està mirant i parlant mentre ens prenen l'aromàtica poció, deixarà per sempre més de ser una possible parella sexual per convertir-se en una amiga. I les amigues són amigues.
Tot i que sempre has de ser amic de la teva parella és complicat ser amic abans que parella. Ara, ja començo a dubtar de si m'estic entenent jo mateix....

.
.......
.
I és que aquest és un dilema al que l'he de trobar resposta. De tant en tant m'hi veig sense adonar-me'n prenent aquell cafè. Aquell cafè de més que en principi és com tots els altres que has compartit amb la mateixa persona, però......No!!! aquest és El cafè de més que hauria de venir obligatoriament amb una petita nota on digués:
.
..........ATENCIÓ!!!
.
..........Si preneu aquest cafè i mentre tant parleu
..........amb la dona que us acompanya, la presumta
..........seduible, passarà instantàniament a ser amiga seva.
..........Amb les renúncies que tot això implica i amb els
..........beneficis de tenir a parir d'ara una altre dona com

..........amiga.
.
..........Així la marca "CAFÈS MOLGUT" no es fa responsable
..........dels resultats del seu lliure acte, i declina totes les

..........responsabilitats, sent aquestes exclusivament seves.

.
.
. .....

.
I bé, ja m'agrada tenir moltes amigues, però d'altra banda em comença a resultar una mica trist.
.
Hauria de trobar alguna sol·lució. No pot ser que acabi fent cafès de més en un tant per cent tant elevat de vegades. Però la veritat és que no acabo de trobar la formula per evitar-ho, serà que m'agrada massa el cafè, els talladets concretament, i al estar agust amb la companyia baixo la guardia. I la conseqüència lògica acaba sent que la quantitat d'amigues supera de llarg a la d'amants.
Però jo... feliç eh!!! ... No us penseu!!!
A més de tant en tant, aconsegueixo renunciar al cafè i a sobre gaudixò d'unes quantes bones amigues.

.
.......
.

UN PETÓ BEN GROS PER TOTES. PER LES QUE VAN PASSAR I VAN MARXAR, PER LES QUE VAN SER AMANTS, PER LES QUE AVUI SÓN AMIGUES ...I EL RECONEIXEMENT AL CAFÈ BEN AROMÀTIC AMB EL PUNTET JUST DE LLET , AL QUE ANOMENEM TALLAT.

TOT ESTÀ CONECTAT

2010-10-05T13:58:00.000-07:00

.
.

.......
.
Tot és com ha de ser, ni més ni menys.

I al mateix temps em pregunto si realment tot el que passa té una raó de ser, o senzillament ha de passar.

Hem de combregar amb tot allò que no ens és bo, per que d'aquí treurem el coneixement d'allò que d'altra manera no hauríem tingut necessitat?

És necessari tenir ferit el cor per saber que és el dolor?

Una insignificant brossa, que el destí o el vent, digueu-li com volgueu, ens la posa dintre l'ull i fa que coneguem una altre persona que al seu temps ens canviarà la vida. Pot ser casualitat o pot ser no, però començo a estar segur de que havia de passar, igual la brossa no és important, però el fet de trobar la persona sí. I això si que crec que és com havia de ser.

I anem vivint o sumant vivències, i coneixem gent, uns es queden en forma d'amics, uns se'n van però no sense deixar petjada, i d'altres passen per la pròpia vida només per canviar-te la direcció que portaves. No en podem prescindir de ningú, ni de nosaltres mateixos, per que gràcies als altres ens coneixerem millor a cada moment que passa.

Fins i tot els enemics són una lliçó del llibre que hem obert, i pot ser ens ensenya que convertir mans en punys no acaba aportant res, i que un sentiment projectat pot fer trontollar al més xulo.

I ara reflexiono, i faig un petit repàs, i arribo a la conclusió que la família que et toca, la família que esculls, els amics que has anat trobant, i els enemics o simplement la gent que no suportes, i aquells desconeguts que han passat per la teva vida com un alè però tant intens que t'han deixat donant voltes sobre un mateix per partint de zero començar a caminar amb ànims renovats sense importar la direcció a prendre, les parelles passades i amants viscudes, tot i tothom ha jugat el seu paper per que ara mateix jo sigui com sóc, on sóc i el que sóc. I aquest és el resultat per que tot acaba sent com ha de ser.

.......
.
També pot ser hagués arribat ara i aquí seguint un altre camí i coneixent altre gent....
el cas és que fins aquí he arribat, i d'aquí partint, ...doncs a seguir evolucionant
.
.
......
.
.
Un petó amb abraçadota for every body
.
.
.
FOTO 1 DE l'VAN VEGA, FOTO 2 NEUS VERGE, FOTO 3 CARLES SARTÓ

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

2010-10-04T18:05:00.000-07:00

RESCATS DEL FOTOLOG

27/12/07
.

VA PER TU SOMNIA TRUITES...

... I POT SER NO SÓN TAN FICTÍCIES,

SI ESTAN DINTRE DEL MEU CAP.

POT SER DEFORMANT LA REALITAT

LA FAIG MÉS MEVA....

I AL FINAL ÉS EL RESULTAT D'UNA VIVÈNCIA

O ÉS LA VISUALITZACIÓ D'UN DESIG?

.
.
.

QUI HO SAP?

ACUAREL·LA MEVA 2007

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

2010-10-01T20:17:00.000-07:00

RESCATS DEL FOTOLOG

24/12/07

ÚNIC EN EL SISTEMA

QUIN REGAL EL SOL,

QUIN PLAER PODER-LO GAUDIR.

UN PUNT DE LLUM BALLANT PER L'HORITZÓ....

JUGANT A FER OMBRES,

LES MATEIXES QUE MODELEM CADA DIA

I PER SI FOS POC...

AL FER-SE DE NIT,

ENS IL.LUMINA LA LLUNA.

SANTUARI DE BELLMUNT 2007

RECUPERANT MEMÒRIA GRÀFICA

2010-10-01T20:00:00.000-07:00

RESCATS DEL FOTOLOG

23/12/07

QUAN ÉS QUE VIUS DE DEBÒ?
.
.
Tot és dintre del cap,
...aquí no hi guanya ningú.
I després d'arribar a dalt......
RELAX...
...i retorn a la quotidianitat
.
.
.
ESCALADA A VILANOVA DE PRADES 2007
.

2010-10-01T19:40:00.000-07:00

RESCATS DEL FOTOLOG

IMPLOREM GEL PER AQUESTA TEMPORADA...

20/12/2007

QUAN L'ESTAT SÒLID DE L'AIGUA T'OFEREIX L'OPORTUNITAT DE DESAFIAR LA GRAVETAT... NO ES POT DESAPROFITAR.

ESMOLEM BEN BÉ LES EINES, FINS QUE NO VINGUI UN ALTRE JUNY LES PODEM APROFITAR PER EVADIR-NOS AIGUA AMUNT...AMUNT..., AMUNT!!!

FOTO A LA BOCA NORD DEL TUNEL DE BIELSA 2007

LA FESTA DELS SEGUIDORS

2010-10-01T15:05:00.000-07:00

.
.
............HI HA LLUM A LES CASES EN PLENA NIT?

...I JA EN TINC TRES!!!!!!!!!!!!
.
Sí, sí, ...com qui no vol la cosa he aconseguit tenir tres seguidors. Si us plau conteniu l'emoció i les ganes d'aplaudir........
.....no, no, no,... no cal, no ha sigut fàcil però, bé només puc dir GRÀCIES A TOTS!!!
.
No puc contenir-me... vaig a dedicar unes línies a les ànimes lliures que em segueixen el bloc.
.
A LA ESTIMADA PER SER ÚNICA I ODIADA PER SER DIFERENT
La noia que dormia estones, vivia més hores que la resta del món. Ella no era esclava de la són.
I m'arrossega a contar les campanades de la nit i jo feliç.
Dorm una mica preciosa, reserva energies pel dia que l'endemà també serà llarg.
I la conversa no troba fi i el temps passa com si res, i ja són les sis.
Un adéu, ves a dormir, sí, tu també. Un petonet, que dormis bé.

Fins demà, somnis dolcets tingui vostè.
Sí, adéu molt bona nit i ja és de dia, ja són les vuit.
.
Un petonet i gràcies, per ser
.
A L'AMIC QUE RECERCA, EN CARLES...
Company!!!
Com les hem vist, i les veurem. Per què en aquest món tots ens trobem.
Per que fa molts anys ja del tatxingorri bat... Poc s'esperva aquell ocellet del pit tacat, del pit vermell que s'estava inmortalitzant, i ens va pagar amb un regal. Recordes, ens va pintar a tots dos el mateix quadre en la memòria amb els colors de la llum del cap vespre. I el temps es va aturar i segur que allà la vida va tornar a canviar de direcció.
.
Amic, nyor!!!... t'estimo molt.
.
A L'INCÒGNITA PRESENT DE NOM FROIGB
Aquest últim seguidor i sense saber qui és. Que em llegeix i no abandona, resisteix.

El meu reconeixement i agraït de tot cor.
Que continuïs aquí paga també el meu esforç.
.
A TOTS I NINGÚ EN CONCRET
Als caminants i viatgers, intrèpids aventurers. Qui parla d'ells, parla d'elles Caminants i viatgeres, intrèpides aventureres.
I a tothom que es perd en aquest bosc per passar distesa estona. Gràcies per passejar, que de sobres totes i tots sabeu, que quan volgueu, podeu sempre tornar a entrar..

FOTOGRAFIA D'UNA AQUAREL·LA MEVA 2002

PLANTEJANT-ME...

2010-09-28T17:08:00.000-07:00

DES DE LES MEVES MUNTANYES...

De cops he tingut la sensació que l'amor em fa feble, que és com un virus que em torna vulnerable.

De cops he sentit que l'amor em fa fort, que em fa renéixer i creuar una porta que dóna a l'esperança.

I de vegades no he sentit res, tot i remenar, i sumergir-me en un còctel de sentiments m'he trobat desorientat, confús.

Ja deu ser això el joc de viure. Anar saltant d'estat d'ànim en estat d'ànim....
.

PUM!!!!! ...avui puges, tot va bé, i gaudeixes i et carregues. Però tot no dura sempre, aquesta és la gràcia i la pena, però hem de renunciar a sentir?

Que ningú estigui disposat a deixar de sentir, doncs no seriem res sense sentiments.

I se'm continuen generant preguntes, ...pensem el que sentim o sentim el que pensem?

i cada cop més preguntes ... i les emocions???? ....són el resultat del que sentim al pensar?,

o pensem en sentir aquestes emocions? ...serà l'empatia la porta a totes les emocions?

Uummmm!!! se m'estan acumulant masses incògnites en una sola nit, però l'auto dilema està servit i em preparo per la reflexió...

Espero treure'n alguna conclusió, per que les emocions et fan reviure sensacions i una sensació de felicitat seria fantàstic poder-la gaudir el màxim de temps possible. O dit d'una altre manera:

QUE EL PRESSENT US SIGUI SEMPRE FELIÇ!!!

.......

.............A LA MEVA MAR MEDITERRANIA
.

FOTOGRAFIES MEVES, VIBAC AL CIM DEL MONT PERDUT I EL MARE NOSTRUM DES DEL PAS DE LA MALA DONA

A LES MARES

2010-09-25T13:42:00.000-07:00

.
.
......
.
Amor incondicional,
no hi ha distàncies.
Una mare és una mare
per instint, per natura
és l'exemple
és l'esforç
és la calor en la memòria.
.
Qui t'ha guiat en els somnis
qui t'ha protegit dels malsons
la que no ha dormit vetllant-te
la que et porta dins del cor.
.
Per que donaria la vida
i ni s'ho pensaria tant sols,
per que el lligam és tant gran,

el nexe creat és tant fort
que no hi ha temps,
ni prou espai per dirimir-lo,
ni cap força pot trencar-lo.
.
Per que una mare
és una mare.
Per la mare que és amor,
per que no hi ha condició
i no hi ha res que la iguali
tret d'un bon pare.
.
Tot i així només
la mare és...
MARE
.
-
.
Avui m'ha vingut això, fruit d'una conversa que vaig tenir ahir nit. Una gran mare em va recordar el que mai he oblidat... una mare és una mare i no hi ha volta de full.
.
Un petonarro enorme per totes les mares
.
.

TEMPS DE TITELLES

2010-09-23T07:58:00.000-07:00

...

.
.
Temps convulsos els que vivim. Però de fet el que m'importa és com s'estan vivint al meu país.

Les coses estan canviant, és evidentissim i ningú no ho pot negar, sobre tot políticament parlant.

La malmirada independència s'està fent un forat seriós entre el politicam ja existent, tant que molts ja s'han apressat a modificar el seu discurs. Ara la dicotomia esquerra/dreta ha quedat desdibuixada i s'ha imposat de forma natural i legítima el posicionament o bé a la banda independentista, sobiranista o a la banda dependentista, unionista. En un país annexionat per un altre, no cal dir que és el nostre cas, és ben normal que al final hàgim arribat a aquest punt.

Està ben clar que qui fa i desfà països, que qui mou fronteres ara mateix són els diners. El poder del diner, sic!!! El banc mundial és el que té en propietat el paper i llapis per dibuixar al seu gust la distribució del planeta.

A les hores per què hauríem de continuar lluitant per la nostra llibertat com a poble? Doncs per que aquest banc mundial està construït a sobre de la sorra, els seus fonaments són una mentida, que només pot sobre viure si les titelles que dominen no tallen els fils.

.......................

I en aquest punt entrem nosaltres, comencem a tallar fils des de la base. Hem de tallar els fils dels titelles infiltrats en els moviments populars independentistes i no parar aquí, hem de seguir desmmascarant dirigents de partits que presumint de lliures, en lloc de fils els mouen cordes, donant la cara per la feina bruta, o hauria de dir, gastant la barra que tenen mentint a tot un país per satisfer als seus amos.

I aquest "superiors" adinerats escarxofats en les seves poltrones o seria més adequat dir escarxofats en els seus BANCS (dels que no tenen potes vull dir) i que formen lobbys amb molt poder que no són més que eines del Banc Mundial o el Senyor de les Titelles.

Així doncs comencem a tallar fils començant pel nostre país, quasi segur que al Senyor de les Titelles no li treurem el seu joc de les mans. Però el sol fet de neutralitzar l'annexió que patim des de fa 296 anys, ens aportarà una molt millor qualitat de vida, també el descans de no haver d'anar pel món explicant lo inexplicable (portem documentació espanyola però que no som espanyols, això és molt cansat), i serem legitimament lliures i reconeguts, i viurem amb tota la dignitat dels homes i dones lliures.

COMENCEM A TALLAR FILS ,TOTS. ELS DELS TITELLES I ELS QUE ENS VAN COSIR PER FORÇA A UN ESTAT QUE NO ÉS EL NOSTRE.

DESCOSIM-NOS, DESANNEXIONEM-NOS...

INDEPENDITZEM-NOS!!!!

MASA PORTES OBERTES, CORRENT D'AIRE

2010-09-08T17:52:00.000-07:00

......
............D'UN TEMPS...

...................................................
.....................................................D'UNES MIRADES

L'altre dia vaig fer un exercici que feia anys que tenia al cap i no gosava. Vaig fer neteja, sí, vaig ventilar la meva habitació.

A més de treure la pols, escombrar, fregar, reestructurar prestatgeries, i reordenar llibres vaig fer una neteja del passat.

.
...................
.................EL RECORD D'UNA FLOR*

Havent arribat a la conclusió que depend quins record no cal tenir-los, ni en forma de fotos, ni escrits, ni tampoc cal conservar petits objectes que rememorin certes coses que han perdut el valor emotiu que en el seu dia van tenir.

Després d'anar mirant-los, com dient-lis un últim adéu, els vaig anar posant en una bossa grossa de plàstic, entre la neteja física i l'emotiva per dir-ho d'alguna manera m'hi vaig passar tot el dia.

Un dia que descriuria com agradable. Va ser un recordar continuu, persones, llocs, coses, vivències que mai no llençaré per que restaran en un raconet de la meva memòria amb la importància minoritzada pel inexorable pas del temps. Però el moment important, el que realment va representar un deslligament del passat, i dic deslligament que no oblit, va ser quan a l'endemà vaig fer un petit foc i a poc a poc vaig anar cremant-ho tot, fotos, cartes, i records. I em sentia bé, com si m'alleugeris aquesta desaparició física de certes proves que corroboraven els records ara només existents en el meu cap.

Sí, havia tancat una porta, o dues, o tres, ves a saber quantes. El que està ben clar és que per obrir-ne de noves havia de tancar unes quantes. Tenint masses portes obertes et fa correr el risc de refredar-te per massa corrent d'aire.

...I ara em venen al cap les cendres, fràgils i efímeres que s'anaven dissipant en el no res...,

...................................... ser i no ser.

.......
.............I AL FINAL EL FOC TOT HO PURIFICA

* AQUAREL·LA MEVA

COM UNA SENSACIÓ

2010-09-01T06:20:00.000-07:00

......

He estat nedant per les onades del temps,

i la sal d'aquest mar no m'ha deixat veure-hi clar.

En tu he pensat poc i encara ha sigut massa.

I ara descanso, relaxat, conscient.

Nedar a contra corrent cansa, però et fa fort

i curteix.

Estirat a sobre de la sorra del pressent respiro fons

i optimista...

quant se'n aprèn observant la pròpia vida.

I ara un cop sec, fora de l'aigua, sentint la vida a cada

segon que el sol m'escalfa.

Els ulls oberts mirant a l'horitzó... uummmm!!!

Quina gran sensació veure-hi clar, quina gran

sensació d'un nou contacte, com una suau brisa,

com fresca marinada.

I el soroll constant de la mar picada repetint-se

com un mantra que serenament em diu ...

així és la vida Carles, pren-te-la

..........així és la vida Carles, pren-te-la

....................així és la vida Carles, pren-te-la

.................................................C.Sartó

Aqüarel·la meva de petites dimensions 2002

CERCAR ÉS TANT DUR COM EL PRÒPI OBJECTIU

2010-05-21T03:19:00.000-07:00

.
.
.
De tant pensar en tu
i recrear-te mil cops,
en el meu imaginari.
Has deixat de ser real,
ets el meu desig primari.
.
Quan et toco tot s'atura.
tret del meu cor,
que del meu pit vol saltar
per fussionar-se amb el teu
i ballar a ritme binari.
.
De mirar-te mai no em canso,
...i no hi ha món.
Només el teu ser tant bell
i dins el silenci el teu nom.
.
I no em mires, doncs no em veus
ni m'escoltes i no em sents.
Tampoc em toques, ni em tens
no existeixo al teu entorn.
.
I sóc com un mariner
sota el cel, sota els estels
amb el vent que ve de cara
i un regust a mar salada.
.
Viatjo cercant destí,
el record d'una mirada
d'un somriure, una abraçada.
Xiuxiueig sense distància,
la suavitat feta pell
i l'olor del teu cabell.
.
I navego ara ja amb pressa,
cos i ànima m'ho demanen.
El cor que vol estimar
a cop de timó em fa virar.
.
Per trobar una dona
que sí em senti, que bé em miri
i que em toqui lliurement
que m'obri el seu cor i em segresti
...AMÉN!!!
.
................................C. sartó

...Entre sons ha sortit això, en el moment de vigília, sent i deixant de ser. M'he vist embarcat, navegant, albirant l'horitzó i recorrent confins. Tot per una raó..., trobar un bon port, singular, fantàstic. Un bon port que faci oblidar el record d'altres amarrades.

HE SORTIT AL TEATRE

2010-05-14T16:36:00.000-07:00

..........

...........TRES DONES I UN LLOP

...................................de

...........................JAVIER DAULTE

.
.......................dramatúrgia i direcció

...........................CAROL LÓPEZ

.
..

Demà vaig al teatre amb la Rosa, li vaig dir a un amic...

i ell em va contestar: - que aneu a veure?.

TRES DONES I UN LLOP, li vaig respondre.

Ell va pensar un moment abans de contestar i va dir,

com si fos una reflexió en veu alta: Pobre llop!!!

Quanta raó tenia, suposo que des de que érem petitets/es i ens van explicar el conte de la Caputxeta vermella, ens va quedar alguna cosa interioritzada en algun racó profund de la nostra ment. Que un llop enfrontat a un àvia, a una mare, i una néta... Tenia les de perdre.

Tres dones i un llop, comèdia amb un regust dramàtic, on la situació social d'una família de tres dones cadascuna d'una generació diferent i totes família, fan filigranes per dur una convivència que els resulta difícil, i en mig del terrabastall familiar apareix un amor foll.

L'home dansant entre les tres dones per aconseguir l'amor que pretén, tindrà un final tràgic, com el llop de la Caputxeta vermella, o no?

ROGER COMA ÉS EN VICTOR

AMPARO MORENO ÉS L'ÀVIA ELISA

I MIREIA AIXALÀ ÉS LA SÍLVIA (LA NÉTA)

L'ÀVIA ELISA, LA SÍLVIA I EL VICTOR...

LA CARME PLA ÉS LA CORA (LA MARE), I EN VICTOR

L'OBSERVA
.

....................

Per més informació :

.........................TRES DONES I UN LLOP

Ah!!!!

...I RECORDEU...

AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA

"TRES DONES I UN LLOP" FOTOGRÀFIES COPYRIGHT DAVID RUANO

HI HA QUE MAI ES CANSA DE MAREJAR LA PERDIU

2010-05-10T16:30:00.000-07:00

UNA REFLEXIÓ SOBRE EL REFERÈNDUM VINCULANT QUE ENS DEIXARIA FER ESPANYA
.

- Per estar dins del marc legal espanyol primer la consulta ha de contar amb un aval del 3% de la població de Catalunya, i per això s'han de recollir un bon grapat de signatures.

-Les consultes no poden anar en contra de la constitució i l'estatut.

-El text introductori a la pregunta la carrega d'ambigüitat:

"Per tal que el Parlament de Catalunya porti a terme les iniciatives necessaries per fer efectiva la voluntat popular, ¿Està vosté d'acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat a la Unió Europea?"

- Aquí no estem responent a la pregunta sobre la Independència, aquí estem responent que el parlament porti a terme les iniciatives necessaries per poder fer-ho.

-La falta de claredat en la forma de fer la pregunta, llença pel terra tota la feina i l'esforç del poble per dur a terme les consultes sobiranistes.

-Només hi ha una manera per plantejar-ho i és fer la pregunta que deixa absolutament clara la resposta:

"¿Està vosté d'acord que la Nació Catalana esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?"

i de resposta Sí, NO o en BLANC.

-De veritat algú a aquestes alzades encara pensa que els espanyols ens donaran la Independència de bon grat.

-L'única forma és proclamar la independència de forma unilateral al parlament. I després ja es ratificarà fent un referèndum.

-O posem nosaltres les regles del joc o tot s'haurà acabat, la il·lusió, el projecte i l'objectiu.

Seguint la seva legalitat, no aconseguirem res. Portem 296 anys d'esperiències, ja ens hauriem d'haver desenganyat. Espanya és "España" i no canviarà, i menys pel que fa als catalans. El seu objectiu de cara a nosaltres no ha canviat, i és l'assimilació i en el seu defecte, la nostra desaparició. Mai han contemplat que podem ser una nació lliure, i mai ho contemplaran.

I després de tants anys, han inculcat en la profunditat del cervell de molts catalans que la normalitat és la submissió. I ara molts pensen que així és com ha de ser. Per això penso que primer cal proclamar la independència, i quan tothom vegi que no s'ensorra el món, votaran SÍ a una constitució catalana que corroborarà la independència sense cap pressió d'aquells que ens ocupan i explotan, votarem SÍ sense cap por.

............
............NO HI HA IMPEDIMENTS LEGALS PER
................A FER UN REFERÈNDUM SOBRE LA
................INDEPENDÈNCIA?
.
.
.

HE SORTIT AL TEATRE

2010-03-19T18:07:00.001-07:00

.
.

.
..
.........................LA FEBRE
............................................. de
.................................WALLACE SHAWN
..........................................direcció
................................CARLOTA SUBIRÓS
.
.

Crònica crua i esgarrada, dos mons coneguts posats cara a cara. I en mig del dos mons, una persona que navega en l'autocrítica. Una persona que analitza la societat actual, i deplora al ser conscient de la facilitat que té el grup de gent al que pertany, la gent benestant, de girar la cara a les atrocitats que es cometen contra el seus iguals, però pobres.

Aquesta consciència de la injustícia, aquest buscar excuses per apaivagar el seu malestar, per no atrevir-se a fer res i continuar seguint les regles que van gestar els seus avantpassats. Les mateixes regles que ara li donen un estatus privilegiat, sobre tot privilegiat si pren com a referència als altres, els marginats, els oprimits, ...els pobres, aquestes normes són l'origen de la seva lluita interna.

La febre de Wallace Shawn, excel·lentment interpretada per l'Eduard Farelo, és totalment recomanable. Et fa reflexionar sobre com d'hipòcrita pot arribar a ser la societat. Et fa ballar en la frontera del dubte, et fa bacil·lar en el límit d'haver de prendre una decisió complexa, ...què està bé i que esta malament?

Però millor aneu-la a veure i trèieu la vostra pròpia conclusió.

+ sobre LA FEBRE

aaA!!! ...I RECORDEU AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA

COMENCEN A BUFAR...

2010-03-15T14:16:00.000-07:00

.
.

...

.
....

Ja estem al març i comencen a bufar vents electorals. Si aquest senyor que està de president al govern de Catalunya no avança les eleccions, encara ens queda un any per decidir mitjançant el vot qui haurà de portar les regnes del país durant la propera legislatura.

I en aquest temps, tot un any, poden passar moltes coses. Ja estan començant a sortir enquestes. Respecte als resultats del 2006 sembla que CiU està per davant de la resta de partits i en lleuger augment, que el PSOE de Catalunya es manté practicament igual, que ERC baixa, IC-V es manté practicament igual, el PP baixa una miqueta, possibilitat que REAGRUPAMENT aparegui en el panorama governamental amb poca representació, i els CIUDADANOS desapareixen.

Sembla que als enquestadors de torn no els interessa el més mínim el que pugui fer en Laporta ni alguns partits de dreta i ultra-dreta.

La veritat, no sé com prendre'm aquests resultats d'aquestes enquestes, doncs m'atreviria a dir que la posició d'aquests diaris és molt espanyola.

El que si que tinc bastant clar és que els partits de sempre invertiran molts esforços en desacreditar qualsevol opció independentista. És més, en contra d'aquesta opció no renunciaran al joc brut, a les males arts per intentar aconseguir els seus propòsits. No oblidem que els principals mitjans de comunicació estan controlats per ells.

Així doncs tinc la sensació que ens espera un any molt animat, on la cutre-política actual assolirà uns nivells altissims, per una banda i per l'altre banda tindrem la creació d'una opció independentista, una opció que serà atacada, insultada i desacreditada, objectiu de tots els partits polítics ara existents i el pitjor és que ho faran només per mantenir-se al poder o el més aprop possible i continuar subjugats a aquest estat-nació que és Espanya que ens obliga a la incompetència i el provincialisme i que si aviat res no canvia ens durà a la desaparició.

Se m'acuden unes quantes possibilitats per intentar mantenir-se al poder a tots aquests pro espanyols arribant a unes convinacions tipus PSOE-CiU, PP-CiU, PSOE-ERC-IC·V, PP-PSOE, ..., ja se sap tot pel poder i en extensió per Espanya.

Espero però que cap d'elles triomfi, i que l'opció independentista sumi el màxim possible de partits i opcions i així aconseguir una representació majoritaria al parlament per poder començar a caminar d'una vegada.

No deixo d'estar intrigat, tant per la forma com es pugui arribar a cohesionar la opció que ens ha de dur a la indepèndencia, com per quin serà el nivell de botiflerisme que arribaran a assolir els partits que ja ens tenen acostumats al seu botiflerar.

....

..................

..........

I QUANTS MÉS ES SUMIN MILLOR...

PENSO...

2010-03-12T16:08:00.000-08:00

.
.
.

................
.

I primer de tot fou un pensament, i així es va començar a crear absolutament tot. Sense el poder d'un pensament inicial a hores d'ara no existiria la roda, ni el cotxe i no parlem d'avions.

Sense un pensament previ no hi haurien hagut pintures a les cavernes. Segurament mentre algú mirava el foc cap ficat en la vida quotidiana o en l'experiència del dia acabat de viure, se li va ocórrer plasmar-ho a la paret. Potser ho va fer pel plaer de fer-ho o potser ho va fer per deixar una lliçó escrita pels futurs caçadors. Tant és, el que no és pot negar és que abans de crear la primera obra d'art, va haver de pensar.

.
.................

.
I en aquest aspecte la evolució no ha existit. Tant ara com als principis dels temps, abans de fer res, abans de crear res, hi ha agut un pensament.

..............
.

Per tant el pensament sent l'origen de l'evolució, no ha evolucionat, segueix sent simplement un pensament.

Fins i tot l'art casual no és art casual si un cop observat, no se t'acut treure'l de context per que tothom el gaudeixi com a art. Senzillament hauria continuat sent per exemple una simple bota vella en la que hi havia crescut una flor de color blau i groc. I hagués desaparegut sota la pala d'una excavadora que recollint runa l'hagués llençat al camió que l'hagués dut a l'abocador, sumant un gra de sorra més a la muntanya d'escombraries. Que ben mirada i així de lluny sembla un home afligit plorant. Però en realitat no existeix tal home, ha tornat a ser un pensament, un pensament meu. Un altre persona amb tota la seva llibertat pot, tot i pensant, veure simplement una gran quantitat de merda acumulada.

Tot i així, en tant que primitiu, no puc evitar pensar abans de pintar, de modelar, de tallar, d'escriure. Sempre acabo pensant abans de fer res. També en l'enamorament, fins i tot en l'enamorament compulsiu... hi ha una espurna de pensament que t'il·lumina.

.
...............

.
Així doncs i per acabar us diré el que penso. I el que penso és que podem aconseguir absolutament tot. Només cal pensar-ho i ser conseqüent.

SERÀ UN ÀNGEL...?

2010-03-06T16:15:00.000-08:00

.
.
.
Entranyablement carismàtica,
d'intimitat desbordada.
Arribes com aigua fresca
a boques assedegades.
.
Afectuosa mirada,
i un somriure que s'escapa,
quanta tendresa...
natural, sofisticada,
encantadora, somniada.
.
Tan humana i sensual,
tant bonica, ...irreal?
Dona serena, gran dona
un gran cor que m'esperona.
.
D'una bellesa radiant
d'un humor subtil, curat.
Un Àngel en la mirada
i tota tu un sol brillant.
.
Enamores sent com ets.
Entres dins amb la mirada.
Dos moments i el cor em prens,
ja és tot teu, tu l'has guanyat.
La partida està tancada.
.
.
...........................................CARLES SARTÓ
.
.
.

Per què ets com un pessic de pa acabat de fer, com un tall de fruita fresca per la sed, com una abraçada pel fred.

És per això. Que torno a ser, sense escrúpols un altre cop, dinamitant la poesia des de la base. I de les runes resultants, com bonament puc les escombro, les ordeno i dóna sense remei un resultat diferent, anàrquic completament. Però sempre en el moment i poder també en el lloc, així deixo anar l'amor, el sentiment i em quedo la mar de bé.

Un petó a tots/es, i si heu quedat molt afectats/des per la lectura d'aquesta pseudo-poesia, us puc dur a escalar i així escampareu la boira i us quedarà el cap com nou.

Repeteixo un petó for every body!!!

.PSEUDO-POESIA RESCATADA DEL MEUS PAPEROTS OBLIDATS

QUAN GAIA TREMOLA

2010-03-04T14:26:00.000-08:00

.
........

.
Quan la terra ens sacseja, ens deixa ben clar que no som els éssers humans el amos i senyors del planeta. Que és el planeta que ens permet formar part d'ell.

Fa uns dies, un terratrèmol devastador de 8.8 graus en l'escala oberta de Richter, amb unes repliques de fins a més de 6 graus. Han sembrat de por i angoixa les terres del centre i sud de Xile.

Aquest cop Gaia ha posat a prova al poble Xilè amb el desfermament d'una força descomunal, no només ha ensorrat edificis i s'ha endut unes quantes vides, que sempre són moltes. El terratrèmol ha tocat l'ànima de la seva gent. Moments angoixants els que estan vivint en aquell país, que tants exiliats catalans van acollir en el seu temps. La inseguretat, l'incertesa de retrobar gent que t'estimes, la por. Tots aquells que estant vivint i patint, que comparteixen aquesta sort, o hauria de dir dissort, estan sobrepassats per unes condicions extremes, per uns moments tant extrapolats que fan sortir el millor i el pitjor de les persones, del ésser humà.

..................

La reconstrucció del país va començar tot just la terra va deixar de tremolar. La solidaritat de la gent, l'amor i aquella estranya sensació que et lliga als llocs on has viscut, on vius, són l'espurna que no deixa defallir i fa mirar al futur.

.........
.

El poble Xilè se'n sortirà, n'estic convençut, un poble que li ha tocat viure èpoques molt dures i fosques se'n tornarà a sortir i refarà el seu país, ...i tornarà a ser el país que en Victor Jara va somniar.

ENDAVANT POBLE XILÈ, LA RECONSTRUCCIÓ ESTÀ EN MARXA!!!

.
.......

COM UN PUNT QUE UNEIX

2010-02-23T15:27:00.000-08:00

.
.
................

De cops podem gaudir-la sencera o plena com la coneixem. A quarts també és reconeguda, ara mimvant, ara creixent i de cops nova, com si no hi fos.

.
És quan és plena però, quan inevitablement capta més la nostra atenció. Quan ens obliga a mirar-la, i qui no ha pensat que aquella persona que estima i està tant lluny també la veu cada nit, esplendorosa, brillant a sobre del seu cap.
.

Ens uneix en la distància, i ens abriga en companyia. Quin punt de lluna oi?

...sembla una capsa de records que s'obre cada cop que la mires. Allà hi és i es tanca al fer-se de dia.

BONA NIT LLUNÀTICS/QUES!!!
.
.
.

QUÈ......!!!!!!!!????

2010-02-22T16:45:00.000-08:00

.
.
......................
.
.

I la cosa volta i volta, i tot sembla que canvia, però en realitat tot segueix igual, i a l'hora tot és diferent. Homes que estimen dones, dones que estimen homes, homes i dones que no estimen. I gira, el món gira, no s'atura per ningú. I a cada volta li suma un dia, i ajuntant dies passen els anys. I tot volta, volta. I a cada volta una mica més grans, una mica més vells/es, amb més experiència, alguna cana, algunes canes, moltes canes i indicis d'arrugues. Tant és, el temps passa, i tot gira i gira, i sumes experiències.

Hem aprés a dir sí, hem aprés a dir no, a acceptar, a renunciar. Hem educat la ment, el cor. Ens anem modelant per l'interior amb la suavitat de l'artista terrissaire que treballa l'argila. Ens anem afaiçonant amb la violència dels cops de l'artista ferrer que amb foc i força dona forma al ferro. Ens anem esculpint com l'escultor fa fora el sobrant a cops de massa i escarpa, burinant la forma desitjada.

I cada dia que passa som més nosaltres, cada minut que respirem ens coneixem més. A cada alè tenim més clar que és el que volem.

A cada pulsació rebem amor, el mateix que a cada pulsació tornem. I tot volta i tot gira i res s'atura, una transformació constant de tot. I en el món atòmic a cada moment que passa, a cada volta tots tenim més de tots. Per tant qui estimen ja forma part de nosaltres... que bé!!!

I tot volta i tot gira. Gira la vida, volta cansada. Seguretat, pas ferm s'acaba un dia, comença un altre i que ens alimenta?

...l'amor, l'amor dels altres, l'amor pels altres. L'amor per tu...

Però ho sento!!!

per molt que ho provo, no puc estimar a tothom. I fins i tot us podria donar noms...

Volta i gira, i gaudir del aquí i del ara. És l'únic que realment tenim, som!!!

...i el país?

....AAAaaaiiiii!!!!

alguna cosa es cou al país...

FOTO MEVA, FRAGMENT D'UNA ESCULTURA DE E.CHILLIIDA

T'ESTIMO...

2010-02-20T08:52:00.001-08:00

.
.

.........
.

....................................................................................................................................................................

........................UUUuuummmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

T'abraço, et beso, et miro. I de tant a prop que quasi no m'ho crec.

T'acarono, em perdo en la teva pell, i visc la teva suavitat com la millor sensació del món. M'embriago de la teva olor.

M'emmirallo en els teus ulls i m'endinso. Et beso i gaudeixo del teu gust, em fonc amb la teva calor. M'emborratxo del teu alè i et dic fluixet a cau d'orella...

...NO T'IMAGINES COM T'ESTIMO...

08:30 AM bip-bip-bip-bip!!!, ...bip-bip-bip-bip!!!, ...bip-bip-bip-bip!!!, ...bip-bip-bip-bip!!!

Ups!!!

Perdó...

Estava somniant.......

.....

..HI HA MOMENTS EN ELS QUE NO ET VOLDRIES DESPERTAR
.
.
.

TICS ANTI-DEMOCRÀTICS

2010-02-18T16:27:00.000-08:00

.
.......

.........HOSTES VINGUEREN..., QUE DE CASA ENS TRAGUEREN...

Els tics anti-democràtics deixen entreveure el tarannà d'aquells, siguin persones o partits polítics, que venen una imatge quan en realitat són tot el contrari.

Els abanderats per la democràcia, precisament aquells que no es treuen aquesta paraula de la boca "DEMOCRÀCIA", són els que en realitat ho tenen mal entès. Vull pensar això, per què si ho tenen ben entés, a les hores és que no són demòcrates.

Sense anar més lluny, a l'Ajuntament de Sant boi de Llobregat, el passat dilluns dia 15 de febrer es va presentar una moció de suport per fer un referèndum per la independència, ... i com era d'esperar, els partits mega-demòcrates com són el PSOE, el PP, i CIUDADANOS, van votar en contra de donar suport a una consulta popular. Qui ho diria, les bases de la democràcia bombardejades i ni tant sols passen vergonya.

.
Es veu que la democràcia, es entesa com a impedir a la gent, al poble que es pronunciï, posant la seva opció a dins d'una urna.

.
...I jo innocent de mi!!! que em pensava que la democràcia la exercia el poble exercint la seva sobirania i que per això s'utilitzen els referèndums, per que la gent lliurement exposi si està d'acord o en contra. Però NO!, es veu que l'autènticament democràtic, com a mínim pel PSOE, PP, i CIUDADANOS de Sant Boi, consisteix en posar traves a una consulta popular.

.
M'agradaria que la vergonya es podés comprar al mercat, d'aquesta forma els hi podria comprar uns sac ben ple i regala'ls hi. Però com que no és així continuaran sent uns desvergonyits i uns anti-demòcrates.

QUINA PENA!!!

Faré tot el possible per que el 20 de juny del 2010 el poble de Sant Boi pugui expressar-se mitjançant les urnes (encara que la consulta no sigui vinculant). L'exercici democràtic és votar. Sí o NO són opcions personals, com també ho és el vot en BLANC. Impedir un referèndum és feixisme.

.
.......

.......EL MEU AJUNTAMENT

..........COM M'AGRADARIA VEURE'L REALMENT DEMOCRÀTIC

.
.

Aah!!! JO VOTARÉ SÍ A LA INDEPENDÈNCIA DEL MEU PAÍS. PER QUE EMOCIONALMENT HO SENTO AIXÍ I PER QUE JA ÉS INSOSTENIBLE L'EXPOLIACIÓ FISCAL QUE PATIM.

HE SORTIT A VEURE EL SOL DES DE DALT DUNA BICICLETA

2010-02-02T16:08:00.000-08:00

.
.
UN MOLT BON DIA...
.
................................PER VOLTAR...
.
EN BICICLETA.
.

Ha resultat un dia perfecte, un dia clar, assolellat, i fresquet. Ens hem apropat al Montseny per passejar-nos per la seva falda.

.
..
LES PARADES DE TORN............................ UN PAISATGE GENIAL
.

El mitjà escollit per gaudir del lloc i el dia ha sigut la bicicleta. M'he adonat que el món té una altre perspectiva sobre dues rodes, i també se't obre un nou ventall de sensacions. Ciclar sobre fulles seques sona diferent a quan vas caminant. Pujades, baixades, esforç, recompensa...

.
..

PUJANT......................................I BAIXANT

.......

És una manera més de viure i gaudir de la llibertat i quan aquestes coses les comparteixes amb amics, el que es viu ja no té nom.

.....

PEDALANT.................................... PER CAMINS
.
Poc més es pot demanar quan sents llibertat, quan respires sense pressions, quan la vida és l'instant, el moment, l'ara i l'aquí. Ja ho sé, que això també ho trobem quan estem escalant o esquiant, però no m'ho esperava sentir des d'un estri amb dues rodes. I ho trobo fantàstic, em fa feliç el compartir aquests moments, el no viure'ls en solitari, el fet de fer-ho rodejat d'amics/gues.

.
..
PER PENDENTS IMPORTANTS...................I DE MÉS RELAXADES

.
.

QUE BONIC QUE ÉS VIURE!!!

GRÀCIES A TOTS/ES PER

FER-M'HO FÀCIL

UNA RECOMANACIÓ

2010-01-26T17:01:00.000-08:00

Doncs això..., que us recomano que llegiu aquest article del bloc "TÉ LA MA MARIA"

Article en qüestió:

.
UN DE CADA CUATRE CIUTATANS DEL CAMP DE TARRAGONA TINDRÀ CÀNCER, GRÀCIES A LES PETROQUIMIQUES !!

Ja em direu que us ha semblat

JA HI TORNEM A SER

2010-01-25T05:52:00.001-08:00

.
.

................
.

Està ben clar que la repercussió que pugui tenir aquest bloc és miníma, si és que en té.

Però avui tinc la necessitat de posicionar-me en contra de la ubicació d'un cementiri nuclear al meu país, a Ascó concretament.

Què no hi ha prou merda nuclear en aquesta zona, ja?

De tots es sabut que en aquest país ja gaudim de la fantàstica presència de tres centrals nuclears, per cert prou velles i caduques com per estar clausurades, de ben segur que algú en deu sortir beneficiat. I recordem que no fa molt en teníem quatre, a més de les actuals de Ascó I, Ascó II, i Vandellòs II, hi teníem Vandellòs I que va haver de ser clausurada a l'octubre del 1989 per un greu accident.

.
..............

........VANDELLÒS.................ASCÓ I
.

I ara la idea d'afegir a tanta nuclear obsoleta un cementiri on dipositar tots els residus radioactius de l'estat espanyol, em sembla intolerable. La radioactivitat no coneix fronteres (recordem Txernovil), un sol municipi no pot decidir sobre la seguretat i la salut de tots.

Es clar que en lloc d'anomenar-lo cementiri se l'anomenarà "magatzem temporal centralitzat de residus radioactius", quins pebrots que tenen en posar-li l'adjectiu "temporal", evidentment que un grapat de milers d'anys són un espai de temps, també podríem dir doncs, que allò dels dinosaures va ser temporal.

Tenir a casa un diposit de residus radioactius és trist i perillós, i hipoteca el nostre futur. La societat es resenteix, la ramaderia i l'agricultura també, i no parlem del turisme.

Resumint, ja hi tornem a ser...

Els de fora tornaran a decidir per nosaltres el nostre futur. El fet que un municipi i el Gobern de l'estat puguin decidir la ubicació final d'aquest cementiri, passant un cop més del Gobern de la Generalitat, demostra que el nostre gobern no serveix per res, és únicament una despesa pels ciutadans de Catalunya. I un òrgan que no serveix per res i a sobra se l'ha de pagar, pot ser seria millor si no existís. I com comprovem constantment que amb l'autogobern actual no tenim control en absolut del nostre país l'única sortida viable és la independència. I amb ella podrem decidir que fer amb les nuclears, com amb tantes altres coses.

I si per aquelles coses ens equivoquéssim i ho féssim malament, hauríem de reparar els nostres errors i no els errors o mala fe d'uns altres.

..........................

HE SORTIT A COMENÇAR L'ANY 2010

2010-01-14T14:24:00.000-08:00

Com des de fa uns anyets, comencem el nou any anant-nos a picar gel als Alps des del dia u fins al cinc de gener. Sempre havíem anat a La Grave, ens intal·lavem en una gîte que fèiem servir de camp base, i des d'allà fèiem totes les activitats. I aquest any també havia de ser així, però un cop instal·lats fem la primera incursió al món glaçat i sorpresa la nostra quan descobrim que al Paradís de les cascades de gel no hi ha pràcticament res format.

.......

....PRIMER LLARG DE LA.............LA MATEIXA ZONA AL

.....CASCADA MINI-MOULINS.......GENER DEL 2010

.....AL GENER DEL 2009

...................

....................AIXÒ ÉS TOT EL GEL QUE HI HAVIA

Després d'investigar una mica per Internet, vam descobrir que relativament aprop d'allà, a Ceillac si que estaven formades les cascades. I ja ens veus, tornant a empaquetar-ho tot, material, roba, menjar...

tot cap a dins del cotxe, i ...apa!!! a fer uns quants kilòmetres més, que no hi havíem fet prou.

Peró va pagar la pena, a Ceillac si que vam trobar el que anàvem buscant, el preuat GEL, GLAÇ, GLACE, ICE, GHIACCIO..., o com li vulgueu dir.

.PRIMER LLARG DE LA EASY RIDER

...................................
....................................PRIMER LLARG DE LES

.............................................FORMES DU CHAOS
.
.

El primer dia vam fer la via Easy rider i després vam estar practicant al primer llarg de la via Les formes du chaos. Vam trobar un gel fantàstic, i vaig poder estrenar els meus nous piolets...

que per cert van molt, molt, molt bé.

Aquella nit mateixa va caure una bona nevada, uns vint centímetres aproximadament. Fins hi tot ens vam plantejar si valia la pena posar-nos a escalar amb tanta neu. Però la insistència del David, va fer que deixéssim de banda el plantejament i que escaléssim la via del corredor de la Y branca dreta, on tot s'ha de dir... el David la va anar netejant de neu tota, tota i tota... fet que els que hi vam anar al darrera li agraïm moltíssim.

.
.

.TOTA LA NIT NEVANT...

...................................

...................................VA QUEDAR UN PAISSATGE GUAPÍSSIM

La nevada va deixar-nos un paisatge guapíssim, fins i tot sabia greu trepitjar-lo, però que hi farem l'accés al gel ens obligava

.
........
.... A LA BRANCA DERETA DEL CORREDOR DE LA Y

.
..................

...................EL SOPAR-CELEBRACIÓ

La darrera nit vam anar a fer una reclette i una fondue com tenim costum de fer en aquestes estades als Alps, he de dir que a La Grave els restaurants són millors i que els cops que hem sortit a celebrar-ho per allà, hem sortit més satisfets que d'aquest al que hem anat aquest any.

Ara sí que ha quedat oficialment inaugurada la temporada de glaç, i nosaltres contents/es.

L'últim dia abans de marxar vam acabar fent la via Holidays on ice, amb la que ens va quedar un bon regust d'aquests dies, i una sensació de que ha sabut a poc...

.
........

....ÚLTIMS RESSALTS DE LA VIA HOLIDAYS ON ICE

Per això continuem amb les eines esmolades i ja ens mirem el nostre Pirineu amb ganes d'anar a punxar-li els seus glaçons.

.

ENLLAÇ CENTRE EXCURSIONISTA SANT BOI