DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dijous, 23 de juliol del 2009

LIFE

.
.



......"LIFE"
.
.
.
Una serie que em va enganxar força ràpid. No deixa de ser una serie de policies, però el personatge principal te una filosofia de vida que em va agradar.
.
En l'últim capítol de la temporada el detectiu Charlie Crews després d'haver matat al dolent, dolentot amb un cop sec amb dos dits al coll, just a la nou. I el seus raptors el deixessin en llibertat per que mort el jefasso dolentot res ja no tenia sentit.
.
En Crews mira al cel, somriu i diu:
.
U més U és igual a U,...existeix una
paraula per definir quan una persona
més un altre persona és igual a UN.
I aquesta paraula és AMOR.
.
.
Ja sabia jo, què la sèrie "life" m'havia enganxat per alguna cosa.
.
Serà el ZEN del protagonista?
.
.
.

dimecres, 22 de juliol del 2009

HE SORTIT A ESCALAR EN ROCA ON MAI HO HAVIA FET

.
.

PATINT EN UN 6b

Doncs sí...
.
Aquest cop ens hem apropat a la Vall de Boí, i hem passat el dissabte escalant a sobre de la presa de Cavallers. Ho hem fet en unes plaquetes d'adderència que hi ha al costat de la PLACA TUCA, com costa acostumar-se a escalar a sobre d'un paper de vidre de gra gros sense cantos grans on agafar-se, tot i així ens hem mogut entre el V+ i el 6b, i ens n'hem sortit amb èxit. Després ens hem posat en la abans anomenada PLACA TUCA, i allà amb canto bo, ens hem tornat a aventurar ens uns 6és. El fred que començava a fer i un exercit de mosquits que et picaven a través de la roba ens van obligar a plegar.
.
Però abans de sopar per acabar de rebentar, se'ns va ocórrer anar a fer una mica de bloc.
.
...
.FENT BLOC..........................................DIVERTIT eeeeh!!!!???
.
Bloc!!!??? doncs sí, BLOC que no és res més que escollir un bon roc, mirar-te'l, observar-lo decidir un itinerari i intentar-ho. Així de simple i molt divertit, ...i molt cansat.
.

.OBSERVAR I DECIDIR L'ITINERARI
..............................
...............................I AAAAA JUGAR!!!!
...
AIXÒ CANSA!!!.......................MENYS ALS COMENTARISTES
.
Després de sopar, vam baixar a Boí a fer unes cervesetes (ens les haviem guanyat), i després ens vam anar a fer un vibac a sota d'un cel..., d'una nit explèndidament estelada.
.
Ben dormits i esmorçats, carreguem amb les motxilles plenes de material i ens posem en marxa. Unes dues horetes ens separen de la paret que havíem escollit fen les cervesetes la nit anterior, i després d'una grimpada un pel selvàtica, arribem a peu de via.
.
L'OFERTA I LA DEMANDA, així es diu la via que hem escollit. És una via de 150m de V+ de grau màxim, poc assegurada, però força interessant. M'ha costat una mica entrar-hi dins de la roca, però després m'ho he passat molt bé.
.
...
.ENTRANT DINS LA PEDRA POQUET A POQUET...
.
...Eeeessssstà bé, ho diiiiré, avui també he passat por, sobre tot en el diedre d'adderència de V+, però buscant el valor pels raconets del meu interior l'he superat i l'he gaudit.
.
El dia ha estat fantàstic, i l'entorn és magnific, Bessiberris, Tumeneja, agulles de Travessany...,
.
..........................
.............................UN DIA MAGNIFIC
.
Xino-xano hem desfet el camí d'aproximació fins arribar al cotxe. Ens hem aturat a dinar i hem continuat el viatge cap a casa. Un cop més, m'atreviria a dir que feliços.
.
...
.L'ALEX....................................EN ROVIRA
.
...
.EN JORDI................................I JO
.
.

dissabte, 11 de juliol del 2009

EL DIA QUE EM MORI

.
.
El dia que em mori d'aquí uns cent disset anys, concretament el vint-i-tres de març del 2116, tothom estarà content, per que hauré assolit la meva última fita. Hauré viscut el que hauré volgut i a més hauré mort feliç.
.I em prepararan els funerals, que seran senzills, i hi serà tothom. Els que van passar per la meva vida i els que hi seran en el moment en qüestió, en l'últim moment.
.
No sé, si em passaran per una d'aquestes esglésies catòliques a vessar d'hipocresia, i si algú d'aquests anomenats capellans es dignarà a fer alguna missa i parlar del seu germà (jo) amb paraules aduladores i recordant tot el que m'han estimat, i que ara s'obrirà per mi una nova vida, la que tots esperem quan deixem aquest món. Quan en realitat, segurament, ni m'haurà conegut, ni sabrà absolutament res de mi, el seu germà (hipòcrita!!!).
.El que si que m'agradaria és que hi hagués força gent, però que hi fossin sincerament, per dir-me un a reveure company...
....mentre de fons sonarà seriosa i solemne LA MUIXERANGA (clickeu aquí si voleu sentir-la).

De ben segur que quan soni, mort i tot se'm posaran els pels de punta en aquest cos que ja hauré deixat i després el purificarem amb foc. I desitjo que algú llenci les meves cendres des de qualsevol muntanya del meu país, des de qualsevol compresa de Fraga a Maó (d'Oest a Est) i de Salses a Guardamar (de Nord a Sud). A qui ho faci li agrairé eternament.
.
No tingueu presa, però heu de saber que us espero a tots. Un petó i una abraçada, i ja ho sabeu, deixeu un espai a l'agenda pels volts del vint-i-tres de març del 2116.
.
MENTRE TANT CUIDEU-VOS MOLT!!!!
.
.