LLAÇOS ESTRANYS

.

..........

.

Fa un temps vaig entrar a formar part d'una xarxa social. M'hi vaig posar d'una forma un tant escèptica, evidentment vaig començar afegint a la meva llista d'amistats a tos els amics de la vida real que també s'havien afegit a aquest grup social del ciber-espai.

.

Fins aquí tot normal, no era res més del que m'esperava, un lloc on compartir fotos i comentaris amb els amics/gues que possiblement veuria divendres a la nit.

I un bon dia algú que no coneixes et demana amistat, i després de tafanejar el seu perfil, i veure que coincideixes en gustos, en política... l'acceptes.

.

I ara com qui no vol tinc un bon grapat d'amics/gues que no he vist mai, amb alguns pràcticament no interactuu, però el que expliquen es força interessant, i allà estant; d'altres han acabat sent ben diferents a com em pensava que eren i aquests en curt desapareixeran del cercle d'amistats, seria de tontos forçar-se a ser amic d'algú que en realitat no t'agrada pel motiu que sigui. També tinc qui des de la seva forma "happy" de viure es fot sempre pel mig tot desbarrant, però com que no hi veig mala fé, permetré que continuï incordiant.

.

I per últim hi són els/les que m'aporten molt. Molt més segurament del que es pensen. Aquests/es (que són poquets/es) els considero realment amics/gues, tot i que mai ens hem pogut donar la mà ni fer-nos una abraçada els/les sento molt aprop. Tant que en moments com ara sento una mica d'enyorança.

.

Mai hagués imaginat que aquest invent del ciber-espai tingués aquesta capacitat tant bèstia de trencar distàncies, i reduir-les tant, fins al punt que de cops em sembla sentir la respiració de qui esta a l'altre banda de la pantalla. Puc dir, que tinc amics/gues íntims/es que no he vist mai. Que curiós com evolucionem els humans i com és de vital la necessitat de comunicar-nos.

.

D'aquí uns dies tornaré a la xarxa, de fet ja en tinc ganes. Però primer vull posar ordre en el meu "tetrix" mental reevaluar certes coses i seguir endavant.

.

Que bé fa sentir-se el saber que no estàs sol, que la teva manera de veure la vida, de valorar les coses, de sentir el meu país petit i oprimit, fins hi tot d'estimar..., que bé saber que hi ha que ho comparteix i ho entén.

.

A tots ells i elles l'abraçada més forta que mai us haguéreu pogut imaginar i un petó tres cops enorme.

GRÀCIES!!!

.

DECEPCIÓ

.

.
.

Diria que aquest és el sentiment que tinc ara mateix, un profund sentiment de decepció. De tots els països on podia haver nascut, vaig néixer en aquest, vaig néixer a Catalunya....

També és mala sort. Podia haver nascut a Suècia, a Alemanya o a Noruega i ara mateix viuria en un país digne i seria nacionalment feliç.

.

He anat creixent i m'he anat forjant una identitat de grup, de poble, de país.

Un país del que em sento orgullós, o hauria de dir em sentia, un poble on la gent ha deixat de ser persones per ser només gent, com si d'un ramat d'homes i dones es tractés. On pensar i tenir criteri propi és massa feina pel cervell. Pertanyo a un poble, que no vol aventures, vol que li muntin excursions en autocar al poble del costat. Pateixo un poble covard amagat darrera excuses per auto protegir-se de la seva consciència. Sóc part d'una gent que renuncia constantment a la seva pròpia llengua amb qualsevol excusa. Sóc d'un país on traïdors que xuten pilotes tenen el rang d'herois. Sóc d'una terra que perd dia a dia els seus orígens i no protesta, d'una terra malbaratada, insultada i espoliada a diari i on ningú aixeca el cap per dir prou. Som una gent que naixem i morim en la estètica, peró sense pebrots per traduir la indignació en actes seriosos i valents.

.

Com els mussols, els llops i els óssos ens extingim de forma inevitable i un tant miserable, assumint la condició d'esclaus. Sense objectius, sense inquietuds, sense perspectives de futur, sense aspiracions. Ni d'una forma digna passarem a la història, per que no l'escriurem nosaltres. Ens han anorreat, ens han pres l'ànima, ara ja som molt poca cosa, demà... no serem res.

.

És hora d'aprendre altres llengües i començar a mirar el món sencer com a possibles ubicacions futures. Estic cansat, molt cansat.

.

Pot ser demà, o un altre dia em retrobo, torno a sentir-me capaç de resistir de continuar lluitant. Pot ser demà torno a trobar la il·lusió d'un futur digne i tranquil. Si passa així ja ho escriuré. Avui seria impossible.

.

Ara hauria de dir visca Catalunya, però si Catalunya és el poble que la omple, vist el que hi ha ni d'això tinc ganes.

.

Ho deixo en bona nit a tothom!!!

.

.
.

AMB UN BRI D'HERVA A LA BOCA

Assegut a la vorera del món amb les cames penjant i observant com els seus habitants es desembolupen, criexen ,viuen.

.

Sense cap mena de pressa i observant constantment he aprés a distingir força tipus de personalitats diferents, i al temps elles mateixes poden ser agrupades en conjunts de gent amb el mateix funcionament.

.

I així que mentre miro i jugo amb un bri d'herva entre les meves dents, vaig repassant mentalment la tipologia de gent observada....

.

I de tots hi ha uns que no acabo d'entendre. Uns són aquelles persones que es construeixen una bombolla on viure i en ella viuen una vida de fantàstica-ficció, intentant creure's que tot és molt més bonic i excepcional del que realment és.

.

Ves que jo no tingui una mica d'enveja de tota aquesta gent que ha fet de la ficció "astupenda" un lloc on viure, obviant tot allò negatiu que els /les envolta.

.

Tampoc entenc a les persones que defugen el contacte físic, el tocar a d'altres, els petons, les abraçades, i no parlem d'acaronar-se. Aquest contacte els hi suposa un gran esforç. A aquesta mena de grup no envejo en absolut. Jo no podria viure sense el contacte físic amb la gent que m'estimo, no m'ho puc ni arribar a imaginar.

.

L'altre tipus de gent que em costa comprendre és aquella gent de la qual percebs el malestar interior, perquè fan les coses buscant només el reconeixement dels altres, en lloc de fer-les senzillament per gaudir-les, per sentir-les, em fi per viure. D'aquesta gent sento pena, empatitzo perquè em sap greu que hagin caigut en aquest pou.

.

De la gent malvada, dolenta no en diré res. De ser-hi hi són però són com la ferida en el cor de l'existència, i les ferides si les toques gaire no es curen.

.

M'entristeix que totes aquestes menes de gent siguin com són perquè els rols estipulats per la societat els ha fet esclaus d'ells mateixos, d'elles mateixes. I em sap greu que aquesta societat ens condicioni tant com per no deixar-nos ser feliços, quan en realitat ho podríem ser molt, molt, molt ,molt més sovint.

.

Comencem a prendre consciència, aquest món necessita un canvi, i aquest ha de sortir de dins nostre, tots/es estem més junts del que creiem. De fet som una sola cosa, la humanitat, i compartim vulguem o no , l'Esser. que és allò que ens fa Ser.

.

I el que ens fa ser precisament... ESSERS-HUMANS.

.

.

REFLEXIONEM-HI,

JO JA HO ESTIC FENT...

.

.

.

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

.

RESCATS DEL FOTOLOG
10/01/08
.
.
...............
.
.

UN DIA DE PLUJA
.

AQUEST ESTIU, PASEJANT PER MUNGIA, UN POBLET D'EUSKADI PROP DE BILBO EM BAIG SALTAR TOTES LES REGLES DE L'EDUCACIÓ I VAIG TREPITJAR EL RESPECTE A LA GENT GRAN.

NO SÉ SI VAN SER LES GANES DE TREPAR, SI VA SER LA PLUJA O L'INCITACIÓ DEL AMICS/GUES PERÒ EL CAS ÉS QUE EM VAIG EMPARRAR AVI AMUNT FINS PUJAR-ME A LA TXAPELA.

PROMETO QUE INTENTARÉ CONTINUAR SENT UNA PERSONA CIVILITZADA...

ENCARA QUE QUAN LA FERA QUE PORTEM DINS VOL SORTIR JA T'HI POTS NEGAR,

QUE ACABA SORTINT

.

....QUE HI FAREM!!!

.

.

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

.
RESCATS DEL FOTOLOG
08/01/08
.




.
.
ÉS BONICA?
.
.

PERQUÈ SÍ,

PERQUÈ LA BELLESA RESIDEIX DINS DEL QUE MIRA.
.

-ALGÚ/NA SAP QUE ÉS BELL?

SÍ I TANT...

MIL PERSONES, MIL RESPOSTES DIFERENTS I TOTES BONES.

.

LA BELLESA ÉS EL RESULTAT D'UN ANALISI PERSONAL. I NOESTEM OBLIGATS A TENIR TOTS ELS MATEIXOS GUSTOS.

.

QUE TRIST SERIA SI AIXÍ FOS, NO?

.

.

PINTURA DE TAMARA DE LEMPICKA, La bella Rafaela, 1927

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

.
RESCATS DEL FOTOLOG
07/01/08
.
.
.
.
ARRISQUEM-NOS!!!
.
Serà aquesta la cadena que hem de trencar per gaudir de plena llibertat....
O simplement serà una més?
.
...o pot ser alliberarà a uns altres?
.
...i si deixa lliure a la fera ferotge?
.

...no tinguem pressa, aturem-nosun moment, pensem i valorem.

.

.

-Si la trenquem i som lliures... bé... molt bé.
.

-Si la trenquem i deixem lliures a uns altres... bé... molt bé.

.

-Si deixem lliure a la fera ferotge i ens destrueix...... al cap i a la fi també serem lliures...

.

.
ASSUMIM EL RISC
.
.

HE SORTIT AL TEATRE

.

...
.......
.
....FEDERICO DE PASEO

........DRAMA FOTOGRÁFICO

.

................DRAMATÚRGIA I DIRECCIÓ

..........JOAN FULLANA I XAVIER MARTINEZ

.
................A PARTIR DE TEXTOS DE

.............FEDERICO GARCIA LORCA

.
.

No acostumo a anar a veure teatre en espanyol, però Garcia Lorca bé es mereix un esforç.

.

..........................

.

En aquesta obra he fet una passejada per un món surrealista de la mà d'aquest gran escriptor, recordem que el feixistes espanyols el van assassinar, per què no podem permetre'ns el luxe d'oblidar aquestes coses. Doncs sí, ha sigut una molt lenta passejada pel surrealisme Lorqià.

.

.................
.

Ha sigut com obrir un àlbum de fotos de la seva època on els personatges, de cops alegres, de cops tristos, enfadats o compungits t'expliquen les seves emocions, ...no sempre entenedores.

.

Entre penombres i dolces cançons he viatjat a un passat en blanc i negre on a les fotos de casament sortia el capellà i la guàrdia civil, l'escolanet, l'àvia i fins i tot els nuvis.

.

Ha sigut un bon volt pel surrealisme al teatre.

.
.

.

AAAAH!!! ... I RECORDEU AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA.
.
.

I després, com NO, ens hem submergit en el ritual de cervesa i conversa. Sense el qual la sortida al teatre no seria el mateix. Està molt bé,això d'anar al teatre i després explicar-nos la vida. Si tothom tingués bons amics/gues els psicòlegs passarien molta gana.

.

.

.

MES INFORMACIÓ AQUÍ

1 + A LA PILA

.
........
.
.

Hi ha dies que no cal marcar-los al calendari. De fet hi ha moltissims dies que es mereixen aquest gest. Però d'entre tots aquest, sempre vivim alguns que són especialment irrecordables, per lo buit que han arribat a ser. Dies apàtics on les hores passen i no sents emocions, res sembla aportar-te res. I el dia va passant i fas el que va tocant fer a cada moment. I el sol va perdent la seva força, i al temps la foscor guanya terreny, i tu ni te'n adones i ja és de nit. Mogut per la desgana acabes el dia. Per què de l'únic que ets conscient és de que tens ganes de que s'acabi. Tornes a mirar per la finestra i ara sí, ara ja és ben de nit...

.

Avui ha sigut només un dia dels que omplen els anys. Ha sigut un dia d'aquests, buits, tebis, lents.

.

El mato ara. Demà serà un altre dia i segur que millor. Clavat en l'ahir deixo un dia per no recordar, no per res en especial, sinó perquè no hi ha res a recordar.

.

.

.

REMENANT FOTOGRAFIES

.
.

.......

.

Fotografies, he obert una capsa de fotografies, i el temps s'ha aturat. I més que aturar-se s'ha distorsionat. He tornat a viure passejades amb el meus avis i les meves àvies. He tornat a somriure amb els dinars de Nadal, on hi era tothom, no hi faltava ningú.

.

I anant remenant fotos, algunes en colors deteriorats pel temps passat, però no menys emotives, m'he retrobat amb els arbres de la meva infantesa, aquells que tant estimava amb els que tantes coses vaig aprendre, i un dia van decidir arrencar-los tots i deixar erm el meu esplèndid camp de garrofers.

.
.........
.

M'he tornat a banyar en les aigües de la meva Mediterrània i m'he enfilat de nou descalç pel rocam de les platges de la Costa Brava. He tornat a besar a ma mare, als meus avis i àvies, a "tiets" i "tietes".

.
.................
.

He recordat sentiments i lliçons de vida que tenia arraconades. He sigut un nen tanta estona que ara em sento cansat i feliç. El moment actual digitalitzat està molt bé, però perquè arribi a donar les sensacions que dona obrir una caixa de cartró i sentir la olor a records acumulats, encara ha de fer un bon recorregut.

.
........
.
Resumint, una tarda de plaer al tenir entre els dits tota aquella família i amics dels que ja no puc disposar físicament. Una tarda ballant entre records. Una molt bona tarda.

.

.

.