CARTA AQUELL QUE SEGUEIX JUGANT AMB SAGETES

.
.
.
.
....
ERRADA DEL SENYOR ....................PRIMERES CURES...
CUPIDO

.
........................
SANACIÓ ............................................SAGETA, FLETXA
............................................................O NOSA

SENYOR CUPIDO!, ...SENYOR CUPIDO!!!
VINGUI A BUSCAR AQUESTA FLETXA
QUE L’EFECTE JA S’HA ACABAT...

Senyor Cupido deixi’m recomanar-li que vagi al
metge, que continua estant cada dia més lent i li
reconfirmo que cada dia té pitjor punteria, com ja
l’hi deia a l’última missiva.
Miri doncs després d’aquesta última cagada feta
sobre la meva persona... he decidit no arribar a les
mans com l’havia deixat entendre, i és que en el
fons em fa llàstima, tant vell i minvat de facultats,
ja en te prou pena, per molt que visualment no ho
sembli.
De totes formes, li agrairia que vingués a endur-se
aquesta sageta (però no corri que en el seu estat
senil igual rebenta). Doncs a mi em suposa una
molèstia, i sàpiga que no m’importa gens el que faci
amb ella o per on se la foti. Però vingui d’un cop i
endugui-se-la. No voldria caure accidentalment i
tornar-me-la a clavar.
Aprofito per dir-li que si coneix alguna escola per
semidéus en decadència, s’hi apunti sense perdre ni
un moment. En té molta necessitat...
En cas de no existir aquesta escola li suggereixo que
faci una mena de reciclatge, i deixi aquesta feina en la
que no se’n surt i dediquis, no ho sé, per exemple a la
destria de pollets mascles i femelles, que em sembla que
aquí si que tindria futur. Amb unes bones ulleres, que
segur que li fan falta, enlloc de passar tot el dia tocant
els collons al personal, es passaria tot el dia mirant
quines aus en tenen i quines no.
Apa! Estúpid vellet, ja m’he tornat a quedar descansat,
...que bé que va per l’ànima, el correu.

Atentament un que no vol tornar a tenir relació amb vostè.
Sort i a curar-se.

CARTA PER A TU...

.
.


.
.
.
Hola estimada:
Feia molt de temps que no et deia res,
i no precisament per que et tingués
oblidada, sempre t’acabes passejant
pel meu cap en un moment o altre i
l’altre dia tornant de fer muntanya,
entre moltes cançons va sonar una
que em va fer pensar en tu...

“Neeena, luna sereeena,
todo és posibleee,
menos tuuu...”

Serà veritat el que diu la cançó,
sincerament espero que no.
doncs si alguna cosa m’agradaria
possible ets tu.

Nena, lluna serena, no canviïs
mai per ningú, per absolutament
ningú. Tot canvi ha de sortir d’un
mateix per un mateix.
L’evolució és bona, molt bona.
I està ben clar que l’estancament
destrueix l’ànima.
Caminar endavant, amb el cap
ben alt i un somriure sincer et fa
entrar al cor més resistent.
Aprofito per besar-te, o el que és el
mateix enviar-te un petó en la
distància i un desig que no et diré,
per si de cas allò que diu la saviesa
popular, que no s’ha de dir el desig
per que es compleixi...
.
.
.
. .......T'

CARTA A AQUELL PUNT LLUMINÒS QUE IL·LUMINA LES NITS

.

.

.

.

Estimadissima lluna:

.

Fa tants anys que m'ecoltes que ja deus estar una

mica cansada.

Ets recurs de moments fluixos... i en el teu silènci

hi és el consol, fas companyia en moments de soledat.

Dones llum a les nits ...i a l'ànima.

.

Contrapés dels estels en la balança de l'univers visual

nocturn.

Sentim la teva influència, força real, que ens afecta.

Alegria pels llunàtics , inspiració de llops, excusa

pels assessins i destí per somniadors i novel·listes.

.

Lluna nova, quart creixent, lluna plena, quart

mimbant i lluna nova ... és la història de sempre,

és el mai acabar, ets la eterna companyia.

Tall de meló reflexat en estanys d'aigua trànquila,

vestit d'argent mirant el mar, tot trànquil des de

la platja.

Lluna clara uns cops i uns altres tenyida de roig

inspirant revolució. Unes nits lluna descarada i unes

altres timida, amagant-te sensual i vergonyosa

darrera d'un translúcid i prim vel teixit amb núvols.

.

Avui, demà , ahir ... sempre. Fent-te un lloc entre

els estels has estat i estaràs per il·luminar camins

en les llargues nits d'hivern i en les curtes nits d'estiu.

Camins nocturns dels homes i les dones, d'animals,

animalets i animalots, camins de bésties, les mateixes

que ens terroritzen a tots, que li fan por a tothom.

Tú no fas distincions, ni a rics, ni a pobres. Ni a bons,

ni a dolents. Ni a blancs, ni a negres, ni a grocs, ni a

vermells.

Lluna que ens acompanyes, que en escoltes i ens

recolzes.

Lluna amiga.

.

Amiga lluna de les nits

.

.

GRÀCIES!!!

.

.

.

LluNallUnAlLUnaLlUnALlunaLLUnaLLUNA

.

.

CARTA AL MEU AMOR SIGUI ON SIGUI (recordant que el 2008 continua sent un any fantàstic)

Doncs sí, amor meu. Ben bé no se on ets, encara que de cops crec saber-ho, mai no n'estic prou segur.

...Amor, entre totes les dones només tu has de tenir una targeta VIP per entrar en el meu cor. I això és molt, per què no és gens fàcil.

...Porto tants anys entrenant-me contra l'enamorament que ja em creia incapaç de tornar a enamorar-me.

I ara estic content, grata sorpresa la meva al descobrir-me capaç encara de tal gesta.

...De fet és contradictori, a mi, l'amor em fa sentir por al mateix temps que em fa sentir pletòric, és com si la vida es valorés agafant de referència la possibilitat de morir, i no per això, l'inevitable mort t'amarga la vida. (sort que encara he de  viure 108 anys).

...Doncs sí , amor meu. T'escric una carta en el temps i en la distància. Desconeixent si el temps és ara (encara que tinc una bona sensació) i la distància

és curta o si pel contrari el temps està per definir i la distància entre tu i jo és molta.

...Torno a sentir la necessitat d'estimar, d'abraçar, de besar, de conviure, tot assumint el risc que tota relació comporta.

...Sentir amor em desconcerta, em fa ballar entre la seguretat absoluta i la incertesa. Després de tants anys desterrat del meu cor, del meu cap, veig que tot

segueix igual i que l'amor és impassible en el temps, ...reflexiono ..., ves que no sigui jo el que no ha canviat tant amb el pas dels anys i continuu vivint la sensació d'enamorament com una muntanya russa.

...I tinc tickets de sobra per l'atracció, si hi vols pujar, despullat de la por i fes un pas endavant, et convido a aquesta meva muntanya russa peculiar.

...Amor meu, he començat la recerca, et trobaré, ja ho veuràs, tant si ets a l'altre banda del mar com si ets aquí mateix, a tocar.

.

.

.

.

Pintura a l'Oli de Egon Schiele, abraçada (parella II), 1917

.

.

.

.

CARTA AMB LLÀSTIMA ALS MEUS POLÍTICS

AAaaaiii!!!! Els meus polítics, venedors de fum, xerraires de fira. Perquè volem enemics si vosaltres solets ja us ho carregueu tot. La vostra paraula dita avui serà tergiversada per vosaltres mateixos demà (sense ni rastre de vergonya).
Ho esteu fent tant bé que pràcticament heu aconseguit cansar a tothom, i encara teniu la barra d'indignar-vos si la gent no va a votar, teniu la cara dura de dir que el vot en blanc és inútil i que ens representeu a tots, havent-hi l'abstenció que hi ha!
Quina pena, quina llàstima, vosaltres que us penseu que sou uns astres en la política i resulta que sou uns politicastres.
Estaria força bé, per començar representar de debò a aquells que encara voten, que us voten.
Bé senyors (dic senyors, per que sóc ben educat) pot ser la solució passi per ser bandolers en camins, bucaners en el mar, pirates a l'aire i hackers al ciber-espai.
Ni govern, ni oposició, ni partits amb poca opció... cap de vosaltres ha entès que el que feu tal com ho feu no val per res més que distreure al personal i marejar la perdiu.
APA!!! SIAU EN PAU I ADÉU
...i com diem els no representats...
VISCA LA TERRA!!!

CARTA QUEIXA AL NEN MIL.LENARI DE LES SAGETES (escrit en un viatge en tren a Barcelona)

Estimat senyor Cupido,
...uuuUMM!!! ... NO!
Senyor Cupido:
Em veig en l'obligació de comunicar-li que la seva punteria empitjora amb el temps, i l'aspecte de nen que té no reflecteix el seu veritable estat.
Pot ser és que no s'assessora bé a l'hora d'escollir les víctimes de les seves fletxes
... i APA!!! en una follia caçadora comença a disparar a tort i a dret, i després els resultats són el que són.
O poder és la vista que no està a nivell del seu aspecte físic i apuntant a Salses les clava en Guardamar. Simplificant, que igual no s'hi veu tres en un burro.
Tot això encara podria arribar a tenir una disculpa.
Però si els resultats dels seus llançaments
de sagetes es deuen a un pur divertiment per a vostè, tingui la seguretat que després d'haver-me ferit més d'un cop, amb l'únic resultat de dolor i taquicàrdies..., ens les tindrem, l'hi ben asseguro.
Ens les tindrem vostè, jo, i el seu arc amb les sagetes dels coll...!!!

P.d.1 Que cruel és, senyor Cupido.
P.d.2 Vigili, vigili o l'encerta o no dispari.