DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dissabte, 4 de maig del 2013

UNA MICA DE SEXE SEMPRE VA BÉ

Ja que ens hem trobat, aprofite'm-ho..., juguem una estona a redescobrir-nos sota els llençols. 
Suors, olors, carícies i petons. M'amanyagues, t'acarono, un somriure amb ulls tancats mentre vivim el present més absolut senzillament gaudint del moment a l'extrem. 
Extraordinàriament bonic en la seva simplicitat. Ni tant sols les busques del rellotge gosen moure's, per no pertorbar les ànimes que es fonen i es separen com en una dansa de fum de colors.

I ho donem per acabat, no hi ha cigarreta doncs no fumen. Sense tabac i comentant la jugada ens veiem en l'obligació de tornar a començar...
Guapissima... el sexe que bé que va!!!

diumenge, 28 d’abril del 2013

TORNA EL DRAC, 23 D'ABRIL


23 d'abril, brisa de guerres llegendàries entre homes i dracs. De cavallers i princeses sobre camps de roses tacades de sang. D'històries relatades en paper per sobreviure a la memòria de tots.
S'acaba el dia, de ple en el capvespre, el present en un metre quadrat de terra, el passat darrera una cantonada, i el futur per descobrir darrera la seva mirada.
Temps i espai es conjuren per refrescar-me els records de qui voldria oblidar. No entenc res i vull entendre. Per què tot és com és?

He d'apagar una flameta que dins del cor tinc guardada, no sé pas per que resta encesa, quin sentit té si em dificulta avançar.
M'hauré d'encomanar al drac, que del sant i cavaller no me'n refio...
...Aaiii... i la princesa no em vol.

Bé, un altre any que em consolaré llegint un bon llibre sota el llum daurat d'un tranquil racó de casa. I la rosa fent companyia en un gerro a sobre la taula, com que no hi ha hagut destinatària gaudiré jo de la seva bellesa. Una forma d'adaptar-se.

dimecres, 10 d’abril del 2013

NO PUC BESAR-TE ;)




No puc besar-te, per què puc recaure. Oh!!!... Déu meu! és com si fos un adicte rehabilitat. 
No passa res si et tinc a prop, vaig fer tot el procés per desintoxicar-me, desenamorar-me, i me'n  vaig sortir. Sóc com aquell enamorat de l'ampolla de whisky, que ha superat la seva dependència i pot tenir un bon Macallan fine oak de 25 anys, al costat i no tastar-ne ni una gota, però pensat i debatut prefereix tenir-la ben lluny.
Així ets tu, com una magnifica ampolla d'un bon single malt per algú que té problemes amb l'alcohol,  fantàstica però intocable. 
Lluny, et vull ben lluny, per què sent a prop continuo sentint un irrefrenable desig de besar-te i això estimada amiga seria com saltar al buit.

Que bonic, ha sigut un pensament que s'ha creuat pel meu cap aquest mati mentre feinejava amb la ment en blanc