DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dijous, 26 de juliol del 2012

EL TEMPS NO S'ESTÀ ENROTLLANT...










Estic una mica decebut amb mi mateix, ho he provat de mil maneres i no ho acabo d'aconseguir. No hi ha manera de fer net. Ja no sé si és el cor que necessita una bona rentada amb sosa càustica o és el cervell. Aconseguir desenamorar-me va ser feina dura però ho vaig aconseguir, així i tot va quedar una taca que no marxa de cap de les maneres. Començo a estar cansat, fart que la taca sigui de les resistents. Ja no sé amb que fregar per fer-la desapareixer, ja no sé a qui recórrer per aconseguir resultats. És un tant desesperant, per què em sento embargat per una sensació de no viure plenament faci el que faci.
Collons...!!! frega la impotència, i això m'enutja, el meu amic el temps no està de la meva part, dec haver sigut molt dolent en una altre vida, o molt estúpid en aquesta.
Se m'està allargant massa el càstig. Vull que l'olor del mar torni a ser l'olor del mar, que els núvols al cel blau em portin records feliços, vull sentir la pluja a la cara i sentir l'olor a terra mullada i no trobar a faltar a ningú. Vull tornar a ser jo.
Que algú tregui les agulles al ninotet de drap, que algú neutralitzi el beuratge, que qui pugui desfaci els versos complexos que m'empresonen en llibertat.
Estic cansat que tots els camins portin en lloc i al mateix temps tots em duguin al mateix punt.

Redéu!!! amb lo fàcil i simple que ha de ser aconseguir ser feliç, i no poder sentir-ho, ...em revela. Que se'n vagi la boira que m'envolta, que es dissipi el fum que m'ofega. Que s'esquerdi la foscor que no em permet veure-hi i que la llum torni a il·luminar el món que trepitjo.


Buidar sempre va bé...  ara em sento un pèl millor.