DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dijous, 26 de juliol de 2012

EL TEMPS NO S'ESTÀ ENROTLLANT...










Estic una mica decebut amb mi mateix, ho he provat de mil maneres i no ho acabo d'aconseguir. No hi ha manera de fer net. Ja no sé si és el cor que necessita una bona rentada amb sosa càustica o és el cervell. Aconseguir desenamorar-me va ser feina dura però ho vaig aconseguir, així i tot va quedar una taca que no marxa de cap de les maneres. Començo a estar cansat, fart que la taca sigui de les resistents. Ja no sé amb que fregar per fer-la desapareixer, ja no sé a qui recórrer per aconseguir resultats. És un tant desesperant, per què em sento embargat per una sensació de no viure plenament faci el que faci.
Collons...!!! frega la impotència, i això m'enutja, el meu amic el temps no està de la meva part, dec haver sigut molt dolent en una altre vida, o molt estúpid en aquesta.
Se m'està allargant massa el càstig. Vull que l'olor del mar torni a ser l'olor del mar, que els núvols al cel blau em portin records feliços, vull sentir la pluja a la cara i sentir l'olor a terra mullada i no trobar a faltar a ningú. Vull tornar a ser jo.
Que algú tregui les agulles al ninotet de drap, que algú neutralitzi el beuratge, que qui pugui desfaci els versos complexos que m'empresonen en llibertat.
Estic cansat que tots els camins portin en lloc i al mateix temps tots em duguin al mateix punt.

Redéu!!! amb lo fàcil i simple que ha de ser aconseguir ser feliç, i no poder sentir-ho, ...em revela. Que se'n vagi la boira que m'envolta, que es dissipi el fum que m'ofega. Que s'esquerdi la foscor que no em permet veure-hi i que la llum torni a il·luminar el món que trepitjo.


Buidar sempre va bé...  ara em sento un pèl millor.





4 comentaris:

La Sonrisa que Embellece ha dit...

Saps, penso que de vegades no oblidem per no tornar a patir i suposo que és com tot, qüestió de perdre la por a tot allò que es diferent i poder observar que hi han més colors....i si ens tornem a equivocar, tornarem a començar, per que el temps t'ho donarà tot si tu li donas...

nuri ha dit...

Preciós!!!!
T'entenc.... en les meves hores baixes també em fa l'efecte que visc a mig gas, perdent-me l que té de més bonic la vida, però no defallixis!!!!
Agraeix tot l'amor viscut i el que està per venir, confia!!!!
Aquest és el prec que he posat per a tu en els meus "recitos". Quan sigui a la muntanya et visualitzaré amb la pèlroja dels teus somnis!!!!!!!!!
Fes tu el mateix, estima-la abans de coneixer-la, veuràs com tot el bo acaba arribant!!!!
Una abraçada!!!!!!

CARLES ha dit...

"Sonrisa" el problema és que m'està fent patir el no oblidar i com no me'n en surto a hores d'ara començo a estar una mica cansat. Com diuen temps al temps, però ja s'allarga massa ;)

CARLES ha dit...

Núria, n'estic segur que les teves pregaries seran de les més efectives.
Serà un bon intercanvi, jo posaré l'aigua, les pomes i les ganes de no fumar ;)

De fet no me'n arrepenteixo de cap moment viscut, tot i que amb l'aprenentatge fet ara molts d'ells els hagués dut d'una altre manera.
Tot l'amor viscut m'ha enriquit molt, però el desamor també m'ha fet mal, i el no fer net m'allarga el malestar...
com li deia a "La Sonrisa" començo a estar cansat.
Petonarro tres cops enorme!!!