DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris - HE SORTIT A .... Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris - HE SORTIT A .... Mostrar tots els missatges

divendres, 14 de maig del 2010

HE SORTIT AL TEATRE

.
.
..........
.
.
...........TRES DONES I UN LLOP
...................................de
...........................JAVIER DAULTE
.
.......................dramatúrgia i direcció
...........................CAROL LÓPEZ
.
..
Demà vaig al teatre amb la Rosa, li vaig dir a un amic...
i ell em va contestar: - que aneu a veure?.
TRES DONES I UN LLOP, li vaig respondre.
Ell va pensar un moment abans de contestar i va dir,
com si fos una reflexió en veu alta: Pobre llop!!!
.
Quanta raó tenia, suposo que des de que érem petitets/es i ens van explicar el conte de la Caputxeta vermella, ens va quedar alguna cosa interioritzada en algun racó profund de la nostra ment. Que un llop enfrontat a un àvia, a una mare, i una néta... Tenia les de perdre.
.
Tres dones i un llop, comèdia amb un regust dramàtic, on la situació social d'una família de tres dones cadascuna d'una generació diferent i totes família, fan filigranes per dur una convivència que els resulta difícil, i en mig del terrabastall familiar apareix un amor foll.
.
L'home dansant entre les tres dones per aconseguir l'amor que pretén, tindrà un final tràgic, com el llop de la Caputxeta vermella, o no?
.
ROGER COMA ÉS EN VICTOR
.
AMPARO MORENO ÉS L'ÀVIA ELISA
I MIREIA AIXALÀ ÉS LA SÍLVIA (LA NÉTA)
.
L'ÀVIA ELISA, LA SÍLVIA I EL VICTOR...
.
LA CARME PLA ÉS LA CORA (LA MARE), I EN VICTOR
L'OBSERVA
.
.
.

....................
Per més informació :

.........................TRES DONES I UN LLOP


Ah!!!!
...I RECORDEU...
AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA
.
.
.
"TRES DONES I UN LLOP" FOTOGRÀFIES COPYRIGHT DAVID RUANO

divendres, 19 de març del 2010

HE SORTIT AL TEATRE

.
.

.
..
.........................
LA FEBRE
............................................. de
.................................WALLACE SHAWN
..........................................direcció
................................CARLOTA SUBIRÓS
.
.
Crònica crua i esgarrada, dos mons coneguts posats cara a cara. I en mig del dos mons, una persona que navega en l'autocrítica. Una persona que analitza la societat actual, i deplora al ser conscient de la facilitat que té el grup de gent al que pertany, la gent benestant, de girar la cara a les atrocitats que es cometen contra el seus iguals, però pobres.
.
Aquesta consciència de la injustícia, aquest buscar excuses per apaivagar el seu malestar, per no atrevir-se a fer res i continuar seguint les regles que van gestar els seus avantpassats. Les mateixes regles que ara li donen un estatus privilegiat, sobre tot privilegiat si pren com a referència als altres, els marginats, els oprimits, ...els pobres, aquestes normes són l'origen de la seva lluita interna.
.
La febre de Wallace Shawn, excel·lentment interpretada per l'Eduard Farelo, és totalment recomanable. Et fa reflexionar sobre com d'hipòcrita pot arribar a ser la societat. Et fa ballar en la frontera del dubte, et fa bacil·lar en el límit d'haver de prendre una decisió complexa, ...què està bé i que esta malament?
.
Però millor aneu-la a veure i trèieu la vostra pròpia conclusió.
.
.
.
+ sobre LA FEBRE
.
aaA!!! ...I RECORDEU AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA
.
.
.

dimarts, 2 de febrer del 2010

HE SORTIT A VEURE EL SOL DES DE DALT DUNA BICICLETA

.
.
UN MOLT BON DIA...
.
................................PER VOLTAR...
.
EN BICICLETA.
.
Ha resultat un dia perfecte, un dia clar, assolellat, i fresquet. Ens hem apropat al Montseny per passejar-nos per la seva falda.
.
..
LES PARADES DE TORN............................ UN PAISATGE GENIAL
.
El mitjà escollit per gaudir del lloc i el dia ha sigut la bicicleta. M'he adonat que el món té una altre perspectiva sobre dues rodes, i també se't obre un nou ventall de sensacions. Ciclar sobre fulles seques sona diferent a quan vas caminant. Pujades, baixades, esforç, recompensa...
.
..
PUJANT......................................I BAIXANT
.......
És una manera més de viure i gaudir de la llibertat i quan aquestes coses les comparteixes amb amics, el que es viu ja no té nom.
.
.....
PEDALANT.................................... PER CAMINS
.
Poc més es pot demanar quan sents llibertat, quan respires sense pressions, quan la vida és l'instant, el moment, l'ara i l'aquí. Ja ho sé, que això també ho trobem quan estem escalant o esquiant, però no m'ho esperava sentir des d'un estri amb dues rodes. I ho trobo fantàstic, em fa feliç el compartir aquests moments, el no viure'ls en solitari, el fet de fer-ho rodejat d'amics/gues.
.
..
PER PENDENTS IMPORTANTS...................I DE MÉS RELAXADES
.
.
..
QUE BONIC QUE ÉS VIURE!!!
.
GRÀCIES A TOTS/ES PER
FER-M'HO FÀCIL
.
.
.

dijous, 14 de gener del 2010

HE SORTIT A COMENÇAR L'ANY 2010

.
.
Com des de fa uns anyets, comencem el nou any anant-nos a picar gel als Alps des del dia u fins al cinc de gener. Sempre havíem anat a La Grave, ens intal·lavem en una gîte que fèiem servir de camp base, i des d'allà fèiem totes les activitats. I aquest any també havia de ser així, però un cop instal·lats fem la primera incursió al món glaçat i sorpresa la nostra quan descobrim que al Paradís de les cascades de gel no hi ha pràcticament res format.
.
.......
....PRIMER LLARG DE LA.............LA MATEIXA ZONA AL
.....CASCADA MINI-MOULINS.......GENER DEL 2010
.....AL GENER DEL 2009
.
.
...................
....................AIXÒ ÉS TOT EL GEL QUE HI HAVIA
.
.
Després d'investigar una mica per Internet, vam descobrir que relativament aprop d'allà, a Ceillac si que estaven formades les cascades. I ja ens veus, tornant a empaquetar-ho tot, material, roba, menjar...
tot cap a dins del cotxe, i ...apa!!! a fer uns quants kilòmetres més, que no hi havíem fet prou.
Peró va pagar la pena, a Ceillac si que vam trobar el que anàvem buscant, el preuat GEL, GLAÇ, GLACE, ICE, GHIACCIO..., o com li vulgueu dir.
.
.PRIMER LLARG DE LA EASY RIDER
...................................
....................................PRIMER LLARG DE LES
.............................................FORMES DU CHAOS
.
.
El primer dia vam fer la via Easy rider i després vam estar practicant al primer llarg de la via Les formes du chaos. Vam trobar un gel fantàstic, i vaig poder estrenar els meus nous piolets...
que per cert van molt, molt, molt bé.
.
Aquella nit mateixa va caure una bona nevada, uns vint centímetres aproximadament. Fins hi tot ens vam plantejar si valia la pena posar-nos a escalar amb tanta neu. Però la insistència del David, va fer que deixéssim de banda el plantejament i que escaléssim la via del corredor de la Y branca dreta, on tot s'ha de dir... el David la va anar netejant de neu tota, tota i tota... fet que els que hi vam anar al darrera li agraïm moltíssim.
.
.
.TOTA LA NIT NEVANT...
...................................
...................................VA QUEDAR UN PAISSATGE GUAPÍSSIM
.
La nevada va deixar-nos un paisatge guapíssim, fins i tot sabia greu trepitjar-lo, però que hi farem l'accés al gel ens obligava
.
.
........
.... A LA BRANCA DERETA DEL CORREDOR DE LA Y
.
..................
...................EL SOPAR-CELEBRACIÓ
.
La darrera nit vam anar a fer una reclette i una fondue com tenim costum de fer en aquestes estades als Alps, he de dir que a La Grave els restaurants són millors i que els cops que hem sortit a celebrar-ho per allà, hem sortit més satisfets que d'aquest al que hem anat aquest any.
Ara sí que ha quedat oficialment inaugurada la temporada de glaç, i nosaltres contents/es.
.
L'últim dia abans de marxar vam acabar fent la via Holidays on ice, amb la que ens va quedar un bon regust d'aquests dies, i una sensació de que ha sabut a poc...
.
.
........
....ÚLTIMS RESSALTS DE LA VIA HOLIDAYS ON ICE
.
Per això continuem amb les eines esmolades i ja ens mirem el nostre Pirineu amb ganes d'anar a punxar-li els seus glaçons.
.

dissabte, 19 de setembre del 2009

HE SORTIT AL TEATRE VII

.
.


.
.
...........SOL, SOTA EL SOL
.
.......Espectacle a partir d'articles i estirabots de
..........Francesc Trabal

.
............Dramatúrgia i direcció d'Artur Trías
.
.
Ara ja estic segur, tot ha tornat ja a la quotidianitat. El treball de cada dia, anar a córrer els dimarts, entrenar al boulder els dijous, escalar, anar en bicicleta o simplement descansar els caps de setmana i ser tant feliç com puc.
.
I com no al entrar de ple en aquesta quotidianitat, no podia faltar el anar al teatre de tant en tant i ha tocat fer-ho amb aquesta obra "Sol, sota el sol". De fet aquest cop no sabíem ben bé que anàvem a veure, fins i tot que de poc no veiem res per culpa de les obres de la línia V del metro, i pels pèls que ens va anar. Vam entrar tot just i van començar, semblava com si ens haguessin estat esperant.
.

.ARTUR TRÍAS I MIQUEL AGELL
.
L'obra està composta per un seguit de gags còmics, un tant surrealistes i absurds, des del meu humil criteri, que m'han fet mantenir el somriure a la cara tota l'estona. Serà per que m'he trobat amb un retrat, millor diria caricatura, de la societat burgesa catalana de principis del segle XX. I que al cap i a la fi un segle després, principis del segle XXI, aquests personatges continuen sent arrogants, distants i amb cara de fàstic, vivint en una escala de valors que no s'hi assembla a la meva ni fent un esforç.
.
.ARTUR TRÍES, ROSA CADAFALCH I ISABEL ROCATTI
.
Per això aquesta obra m'ha agradat, una ironia treballada, retrata aquells a qui el seu "estatus"
impedirà que mai tinguem relació...
.
Quina sort que tinc!!!
.
I per rematar la nit ens vam anar fins la Rambla del Born i ens vam prendre, el que jo diria, va ser l'últim MOJITO de la temporada en una terrasseta a la fresca. Dic últim per això de la terrassa, a partir d'ara ens els prendrem a l'interior. Per cert, la vam encertar amb el bar, el MOJITO estava boníssim.
.
...I RECORDEU, AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA!!!
.
.
FOTOGRAFIES D'HELENA AGELL
MÉS INFORMACIÓ: ESPAI ESCÈNIC BROSSA

dimecres, 22 de juliol del 2009

HE SORTIT A ESCALAR EN ROCA ON MAI HO HAVIA FET

.
.

PATINT EN UN 6b

Doncs sí...
.
Aquest cop ens hem apropat a la Vall de Boí, i hem passat el dissabte escalant a sobre de la presa de Cavallers. Ho hem fet en unes plaquetes d'adderència que hi ha al costat de la PLACA TUCA, com costa acostumar-se a escalar a sobre d'un paper de vidre de gra gros sense cantos grans on agafar-se, tot i així ens hem mogut entre el V+ i el 6b, i ens n'hem sortit amb èxit. Després ens hem posat en la abans anomenada PLACA TUCA, i allà amb canto bo, ens hem tornat a aventurar ens uns 6és. El fred que començava a fer i un exercit de mosquits que et picaven a través de la roba ens van obligar a plegar.
.
Però abans de sopar per acabar de rebentar, se'ns va ocórrer anar a fer una mica de bloc.
.
...
.FENT BLOC..........................................DIVERTIT eeeeh!!!!???
.
Bloc!!!??? doncs sí, BLOC que no és res més que escollir un bon roc, mirar-te'l, observar-lo decidir un itinerari i intentar-ho. Així de simple i molt divertit, ...i molt cansat.
.

.OBSERVAR I DECIDIR L'ITINERARI
..............................
...............................I AAAAA JUGAR!!!!
...
AIXÒ CANSA!!!.......................MENYS ALS COMENTARISTES
.
Després de sopar, vam baixar a Boí a fer unes cervesetes (ens les haviem guanyat), i després ens vam anar a fer un vibac a sota d'un cel..., d'una nit explèndidament estelada.
.
Ben dormits i esmorçats, carreguem amb les motxilles plenes de material i ens posem en marxa. Unes dues horetes ens separen de la paret que havíem escollit fen les cervesetes la nit anterior, i després d'una grimpada un pel selvàtica, arribem a peu de via.
.
L'OFERTA I LA DEMANDA, així es diu la via que hem escollit. És una via de 150m de V+ de grau màxim, poc assegurada, però força interessant. M'ha costat una mica entrar-hi dins de la roca, però després m'ho he passat molt bé.
.
...
.ENTRANT DINS LA PEDRA POQUET A POQUET...
.
...Eeeessssstà bé, ho diiiiré, avui també he passat por, sobre tot en el diedre d'adderència de V+, però buscant el valor pels raconets del meu interior l'he superat i l'he gaudit.
.
El dia ha estat fantàstic, i l'entorn és magnific, Bessiberris, Tumeneja, agulles de Travessany...,
.
..........................
.............................UN DIA MAGNIFIC
.
Xino-xano hem desfet el camí d'aproximació fins arribar al cotxe. Ens hem aturat a dinar i hem continuat el viatge cap a casa. Un cop més, m'atreviria a dir que feliços.
.
...
.L'ALEX....................................EN ROVIRA
.
...
.EN JORDI................................I JO
.
.

diumenge, 31 de maig del 2009

HE SORTIT AL TEATRE VI

.
.
.
.......TRANSCRIPCIÓ
....... APROXIMADA
.
........(NA BLANQUETA I NA MEL)
..................de Maria Antònia Oliver
.
.
.....
....... A L'ESQUERRA MARIA ROTGER (NA MEL) I A LA DERETA
............ ASSUN PLANAS (NA BLANQUETA)
.

Curta i emotiva dramatització teatral de dos contes de Maria Antònia Oliver. On dues gossetes, la Blanqueta i la Mel, expliquen les seves vivències i les dels seus mastressos en els moments aquells en que la vida canvia aquells colors vius i alegres per aquells altres més foscos i grisos que sempre arriben.
.
Una obra tendre i agradable on queda tractada amb elegància la ineludible mort, o com diuen les gossetes el final del fer en una banda per passar a l'altre costat.
.
Resumint...
.
...veig una espurna d'esperança, pot ser ens tornem a retrobar tots algun dia a l'altre costat. Gent, animals, animalets i animalots inclosos.
.
.
.
MÉS INFORMACIÓ
.
I RECORDEU...
...AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA
.
.

dimarts, 5 de maig del 2009

HE SORTIT AL TEATRE V

.


..............Aquest cop li ha tocat el torn a ...
.

...
..............................................Copyright Thomas Aurin
. .................NORD
.
.......................................de
....................LOUIS-FERDINAND CÉLINE
.
..........................adaptació i direcció de
...........................FRANK CASTORF
.
.......VOLKSBÜHNE AM ROSA-LUXEMBURG-PLATZ
.
Aquest cop tot i haver trobat l'obra interessant, he de dir que no m'ha agradat. Segurament el factor de l'idioma ha sigut determinant. Això i uns quants detallets que afegits al principal problema, la llengua (versió en alemany), han fet que el resultat final per a mi, hagi sigut negatiu, és a dir que després de quasi bé tres hores d'obra, dues hores i quaranta-cinc minuts sense pausa per ser més exactes, aquesta obra no m'ha agradat.
.
Us he de dir que per solucionar el problema de que l'idioma fos l'alemany, l'obra havia estat subtitulada, o millor dit sobre titulada, doncs la traducció simultània, estava a sobre dels actors a molta alçada, el que provocava una dificultat afegida, si volies saber que estaven dient i llegies els sobre títols no veies als actors i actrius, no veies la representació, i està clar que conceptualment et perdies una gran quantitat de detalls importants. Si el que feies era mirar ela actors a les hores no entenies res del que deien, continuant així havent-hi un problema. Aquest és un gran punt negatiu de la representació.
.
I si a això l'afegim que es detectava una certa desincronització entre el que deien els actors i la traducció escrita, i a més hem va donar la sensació que la traducció havia estat feta a cuita corrents, i havia quedat un tant matussera.
.
I per arrodonir els despropòsits l'obra dura tres hores, bé....!!! , dues hores i quaranta-cinc minuts, com he dit abans. I al meu parer, des d'el meu punt de vista de persona poc instruïda en els que fers interiors del món del teatre, l'espectacle es podia haver escurçat força, no calia, fer una obra tant llarga, per explicar el que es pretén explicar, conclusió.... l'obra se m'ha fet molt lenta.
.
Bé, jo ja he dit el meu parer, estic convençut que algú hi haurà que li ha agradat, però això és el que te la humanitat, que som diversos i ens movem en valors diferents. Que al cap i a la fi és el que ens dóna aquest punt tant interessant.
.
I el pitjor de tot, com que era tant llarga, avui no hem pogut ni fer una cerveseta ni un mos, ni res. Però no us penseu, aquestes coses sempre queden pendents, i ja recuperarem, no hi ha cap problema.
.
I RECORDEU AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA...!!!
.
MÉS INFORMACIÓ
.
.

divendres, 3 d’abril del 2009

HE SORTIT AL TEATRE IV

.
....PRODUCT
. .

Una obra de Mark Ravenhill, traduida per
Cristina Genebat.
De com el terror quotidià pot esdevenir humor,
àcid això sí, però al cap a a la fí, humor...
.





.
.
És ara que ja podem gaudir de carta blanca per riure’ns d’absolutament tot?
.
O ho hem pogut fer tota la vida i a més hem utilitzat aquesta formula per treure ferro a aquelles coses que ens terroritzen, que ens amoïnen, i ens preocupen...
.
A PRODUCT s’ha fet servir aquesta formula per riure’ns d’una situació que s’ha convertit en la por del segle XXI. Un atentat islàmic, fet a la seva manera, sense avís previ, sense reivindicació, indiscriminat amb les víctimes..., a qui no se li posen els pels de punta si pensa massa en la possibilitat de sortir-ne esquitxat d’una acció com aquesta.
És com una malaltia infecciosa sense vacuna, un virus que volta lliure pel món amb la possibilitat de tocar-nos a tots. On només la sort, la bona sort, ens pot lliurar de contraure la fatídica malaltia.
.
PRODUCT, podria ser una pseudo-vacuna, que no cura però apaivaga els efectes secundaris, trobo que riure és un bon antídot per la por, i aquesta obra t’obliga a riure des d’un bon començament. Estàs escoltant atrocitats per plorar i ho estàs fent amb un somriure, fins i tot superem el somriure sovint durant l’obra, per riure descaradament, tot i ser conscient de la macabritat de la situació. Diria que PRODUCT és una ficció que basada en un esperpèntic fet real, que vestit amb un toc d’humor no deixa de ser una critica a la societat actual, a tots, als que manen, als manats, als que estan al marge de tot, als marginats, als que hi viuen i als que moren...
.
Si avui he de fer una recomanació teatral, ...us recomano anar a veure-hi PRODUCT de Mark Ravenhill .
.
........
..........DAVID SELVAS, MIREIA AIXALÀ I NORBER MARTÍNEZ
.
.
I aquest cop no hem pogut donar-nos un gust gastronòmic després de l'obra, i ho hem limitat a una cervesa. Però com que som previsors ho hem fet abans d'anar al teatre, i amb aquesta feina feta ens hem endinsat en el fantàstic món de la il·lusió amb la panxa contenta i les xerrades de torn ja fetes.

S'ha de dir que els viatges en metro donen molt de si per posar-nos al dia de les nostres respectives vides, tot un ritual això d'anar al teatre...

.............. ...M'AGRADA!!!
.
.
AAaa...!!! I RECORDEU, AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA


.
.
+INFORMACIÓ


Disseny gràfic: Enric Jardí
Fotogràfia: David Ruano
.
.
.