UNA OCUPA A L'ÀTIC

Recordo la distància zero entre nosaltres,
la pell frec a frec.

Recordo l'olor suau i natural del teu cos nu,

sota la tènue llum vermellosa d'una bombeta vacil·lant.

Les teves mans, els teus llavis, els teus ulls,

ho tinc tant pressent que em sembla continuar besant-te.

Cuixes blanques i suaus,

fantàstics pits coronats amb crispetes rosades.

No va haver mai cap t'estimo...

així i tot et vas quedar clavada en mi.

Dolça, ets com una espina al cor

amb la que s'ha de conviure.

Els cabells llargs et tapen la cara,

i jo espero no perdre mai la memòria.

.

POLARITZANT

Avui rius
i demà plores,
de qui coneixes
t'anyores.
.
Ara llum
després foscor,
collons de sentiment,
a voltes amor.
.
Tot l'aire
d'un camp obert,
l'olor a ranci
al soterrani.
.
I de cops
tot ve de cara
i a dies
de cul se't posa .
.
Som així
variables constants
estimats
éssers humans.
.
I de tant humans
que som
ara hem oblidat
a l'ésser.
.
Tant de temps
cercant per fora
i el que busquem
resta endins.
.
Fora presses,
fora rols.
Prou de camins marcats,
de retalls de llibertats.
.
I de caure
força per aixecar-se.
Mata dins teu al babau,
i pren consciència.
.
Fins ara reclús vexat,
retrobat la dignitat
i la raó com espasa
el silenci s'acabat.
.
Pren coratge
i surt de casa...

.....

.
.
ELS DIBUIXOS SÓN APUNTS MEUS

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

RESCATS DEL FOTOLOG

27/12/07
.

.

VA PER TU SOMNIA TRUITES...

.

.

... I POT SER NO SÓN TAN FICTÍCIES,

SI ESTAN DINTRE DEL MEU CAP.

POT SER DEFORMANT LA REALITAT

LA FAIG MÉS MEVA....

I AL FINAL ÉS EL RESULTAT D'UNA VIVÈNCIA

O ÉS LA VISUALITZACIÓ D'UN DESIG?

.
.
.

QUI HO SAP?

.

.

ACUAREL·LA MEVA 2007

S'HA PASSEJAT...

.
.

S'ha passejat la musa pel meu cap. I com que no tenia son i a l'endemà no calia matinar, me la vaig passar quasi bé tota, ...bé anar a dormir a les sis del matí es podria dir que és pràcticament tota... o no?

Doncs això em vaig passar la nit pintant... ummmmmm.... que bé!!!!

.

.

Aquest és el resultat, però encara l'he de donar algunes pincelladetes per donar-lo per acabat

.

.

PINTURA MEVA, FOTOGRAFIA DE L'ORIGINAL. ACRÍLIC SOBRE PAPER 46*33 JUNY 2009
.
.
.

GRÀCIES MUSA PER REGALAR-ME GRANS NITS

HI HA NITS PRODUCTIVES

.
.
I de cops després de lluitar amb la calor,
perdre el primer assalt i no poder dormir...

Després d'haver estat llegint sota la brisa
artificial creada per un simple ventilador.

Segon assalt, havent donat cent vint-i-quatre
voltes segueixo sense poder-me dormir...
i perdut en pensaments, flotant en un núvol
carregat de erotisme, em ve la inspiració.

Són vacances, demà no treballo... aquest cop
no caldrà que faci un apunt a la llibreta de la
tauleta de nit, aquest cop m'aixeco, preparo
tot i em poso a pintar.

Passen les hores i ni me'n adono, quan dono
el resultat per finalitzat. Tot relaxat em torno
al llit i m'adormo. Quina teràpia més fantàstica,
diria que en aquests casos només la pot superar
el fer l'amor.

Així que aquest és el resultat de mirar al meu
voltant (no hi ha ningú), anar directe a la nevera,
menjar-me una peça de fruita, i preparar-me
una copeta de grappa de chardonais i gaudir-la
al màxim...
He de dir que aquest sistema és bo, si no podeu
dormir probeu-lo, amb sort fareu l'amor. I si no
hi ha sort, al matí tindreu un quadre per penjar
a la paret.






.........BONA SORT A TOTHOM I QUE
................DORMIU BÉ O NO!!!!
.
.
Pintura meva. Acrílic i tinta a sobre paper.
Agost 2008
.

DAMNED FOR ALL TIME

.
.

.

.

.

.
.

.

... i un dia va cometre un error.
I la gent justa, ...la gent, ...tota.

La mateixa que diu que pot tirar

la primera pedra. Pedra que seria
insignificant sinó fos per què
obre el camí a la segona, a la
tercera, a les mils que venen
darrera.
Aquesta gent que es creu en dret
de jutjar. Que s’erigeix com a llei,
com a justícia, com a executor. I
impune condemna, assenyala amb
el dit i et penja el cartell de:

MALEÏT PER SEMPRE...!!!

.

.

Pintura meva colors , tinta, llapís i

acrílic a sobre paper, però l'hauré de

repetir...

li falta un dit al peu dret (lapsus)

BLOC

...... .
.

Tinc un bloc de dibiuix nou. I tant full en blanc m'obliga
a pensar que dibuixar, a fer esboços en petits trocets de
paper, decidir si utilitzo colors, tinta, carbonet, aquarel·les
o acrílic...
i laltre nit ja el vaig estrenar, no em vaig poder resistir al

crit sutil del paper i a dos quarts de tres de la matinada

donava per acabada la feina sobre el primer full del bloc.

Es pot millorar molt, de moment servirà d'apunt.
Satisfet i relaxat, sobretot relaxat vaig plegar els estris i

me'n vaig anar a dormir...
... bona medicina per l'insomni el dibuixar.

.

.

.

........

.

.

ABRAÇADES

.
.
Dedicat a una amiga que m'estimo molt, molt.
Molt més del que es pensa...
.
.

.
.

Tampoc es tracta de viure en el món dels
"TELETUBIES", però no siguem tontos/es i no
renunciem al plaer de donar i rebre abraçades.
De sentir a la gent que ens envolta, que ens
estimem, des de tant aprop que es podria dir que
l'arribes a sentir des de dintre. cosa que omple
d'energia, que revitalitza l'ànima i fa que el fet de
viure sigui més fàcil i bonic.
..Abraçada..., gest humà i positiu, contacte total que
sempre podem culminar fent-nos un petó. Convinació
perfecte. Així que deixeu-vos anar, no reprimiu aquest
acte. I si la falta de costum, la poca pràctica us provoca
recança o por, no patiu doncs es perd al covertir el fet
en un hàbit.
..Gaudiu d'abraçar i besar, millora la sensació de viure,
ens millora com a persones. Dona una pincellada de
colors a la vida i equilibra amb la negativitat de la gent
infeliç que va pel món patint.
..Eulàlia aquí va una abraçada forta, immensa, de ple
contacte i un petó enorme que no queda a l'aire.
Cuida't, sent i deixat anar. Ets gran, gran, molt gran.
.
.
.
Aquarel·la meva, fotografia de l'original

ELLA

.
.
.

.
.

He exaurit l'estoc d'imaginació que utilitzava
per visualitzar la dona de la meva vida. Ara m'esforço
i no aconsegueixo imaginar res, en canvi em venen
imatges reals, cares conegudes. Destrio, jugo , remeno,
imagino futurs...
Interessant exercici aquest. Tot i que no hi ha conjur
ni balsam ni beuratge que faci que les coses vagin
com t'agradaria que anessin, aquest joc mental dóna
força de sí. És divertit imaginar-te vides futures amb
diferent gent, es podrien arribar a escriure novel·les...
Algunes de divertides, altres intrigants, també sortiria
algun drama i fins hi tot la més real, la que contindria
una miqueta de tot.
.
Vagi com vagi, això és la vida i m'encanta viure.
M'encanta la vida amb tota la seva intensitat, amb
tota la seva calma, i tots els seus estats d'ànim.
.
La dona que s'apropa ja em comença a omplir, ja em
fa bategar el cor més ràpid, una mirada i em fonc, un
petó ...upstairs to heaven, una abraçada ...i ploro.
.
La pintura de a sobre de l'escrit és una dona, està
pintat entre el dosmil-dos i el dosmil-tres. En aquell
temps ni estava enamorat ni volia estar-hi, és més
lluitava continuament contra l'enamorament, i la
pintura era simplement un retrat de dona on hi havies
de fer un esforç per veure-la. Ara, mirat amb la nova
prespectiva que dóna el temps, ara que he deixat de
lluitar contra l'enamorament i que no només no estic
enamorat ni vull estar-hi sinó tot el contrari...
la pintura ha adquirit un altre significat, m'arriba un
altre missatge. És la dona que sense veurés clarament
saps que hi és, la veus, la sents i la indefinició és
sencillamnet una questió de temps...
algun dia prendrà identitat.
.
.
Em dec estar fent gran, que no vell, però... sincerament:
.
.
.
COMPANYS/ES...
VISCA L'AMOR!!!
.
.
.
Pintura meva, esmalt acrílic sobre paper. 2002/2003

SEMPRE HI HA ALGÚ QUE NO DORM

Diuen que les nits estan fetes per dormir.

Discrepo!!!

.

A mi se m'acuden mil maneres diferents

d'omplir les nits. Sense gaire esforç li puc

trobar molts ussos a part de dormir.

.

Amb la tranquilitat que no et dona el dia

un pot passar-se tota la nit pintant fins que

surti el sol, o escribint fins altes hores de la

matinada. És un bon moment (que no l'únic )

per fer l'amor o per llegir un bon llibre tot

relaxat.

A mi la nit m'activa, em sento viu,actiu,

creador. Em revitalitzo tot just posar-se

el sol. Potser és que el sol m'omple tant

d'energia que necessito les nits per

gastar-la.

.

Nits!!!

Aquelles llargues nits d'ivern, reclòs calentet

a casa, gaudint del confort de la modernitat

o les curtes nits d'estiu on tranquils a l'exterior

passen les hores xerrant o mirant la lluna.

.

Viviu les nits de mil maneres, i si no se us acud

cap, doncs dormiu, que el cos també ho agraeix.

Fantàstiques nits que ens il·luminen, digueu-li

il·lumunen o digueu-li que ens inspiren, nits de

musses, nits d'esperit creador, nits llargues i nits

curtes, totes amb la seva albada, clar preludi d'un

nou dia. Anunci del final del temps nocturn...

.

.

i amb el dia la gestació d'una nova nit...

CERCLE VICIÓS O UN VICI DE CERCLE, O

SENCILLAMENT, ...VIDA?

.

.

.

Pintura meva. Acrilic.

Nocturn de ciutat amb avió.

2002 Apunt

.

.

DESCOBRINT EL "PAINT"

.

.

.

Doncs sí, intento ser jo mateix...
després de dibuixar-me amb
un rotulador negre, mentre
m'esperava que bullis l'aigua
per fer-me una infussió abans
d'anar a dormir.
Un cop m'he pres les herves
calentetes amb una mica de mel,
m'he mirat el dibuixet i he decidit
intentar treurem una mica la cara
de mala llet que m'havia quedat,
utilitzant el "paint", i aquest és el
resultat. I no el toco més, que és
tard i me'n vaig a dormir.
Espero que us agradi, com a minim
que no us espanti, ...Ah!!!! s'accepten
comentaris i critiques. Les espero.

.

.

.

.

Dibuix meu, rotulador negre, retocat amb el "paint".

.

.

EL SOL, SOL AL SÒL

És el meu sol interior, rodonet

ple de calor i exultant de vida.

És la meva corda, la energia que

em fa moure, la sensació de ben

estar. És llum, una fita en el futur

un camí per recórrer, es un punt

de partida, és una abraçada a

l'arribada. Un amor emergent,

un record del passat. És un somni

i una realitat. És el que he volgut

ser i no sóc, és el que sóc i he volgut
ser...

El sol, sol i jo sempre acompanyat

de sol o sol però amb els dos peus

al sòl tant com a terra.

..

.

.

.

Pintura meva, aquarel·la, fotografia de l'original

DONA GUAPA I DEL PAÍS, ES BUSCA...

.

.

L'estic buscant...

sé que existeix.

En realitat no és de color verd, aquest

color es limita als ulls només, la resta

es d'un color bru, ...impressionant.

Les orelles no són de punxa i a hores

d'ara ja li deu haver crescut el cabell.

Si la coneixeu, si sabeu a on para, si

teniu una pista, per petita que sigui,

digueu-m'ho.

L'he de trobar i declarar el meu amor.

.

.

Pintura meva fotografia de l'original, esmalt acrilic.

DESCOBRIMENT

Reuneix prou valor per mirar,
per mirar-se.
Ha descobert la follia dins seu,
i ara no sap si és a dintre del
mirall o si es reflexa...
i insegur continua observant tot
esperant una resposta.
.


...
.
.
Aquarel.la meva, fotografia de l'original. C. Sartó

FRED COM EL MARBRE

FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE,

FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE,

FRED COM EL MARBRE,FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE,

FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE, FRED COM EL MARBRE,

TENIA EL COR...
.
.Pintura meva, pigments + vernís i aquarel.la, fotografia de l'original. C. Sartó

SEMPRE HI VEUS SI SAPS OBSERVAR

L'art és simplement l'obra d'un il·luminat, és el resultat de plasmar una sensació, o res no és art fins que algú s'atura a contemplar l'obra i acaba sentint alguna cosa?
Si observem sense preses tot pot arribar a sorprendre'ns. No correu, mireu-vos la vida més a poc a poc. Per si mateixa és una gran obra d'art.

.

.

.

Pintura meva, esmalt aclilic, fotografia de l'original. C.Sartó

ARTISTA PER NATURA

El vent amb cap eina més, que l'insistència

aconsegueix el que molts pretenen...

Meravellar-nos amb les seves obres.

Qui fos vent...

AQUELL MONSTRE ENOMENAT AMOR

Que té l'amor que tant ens espanta... i tant mateix la humanitat viu i mata per l'amor.
No siguem covards, doncs tot risc assumit te la seva recompensa.
Aventurem-nos dins del bosc de les sorpreses i la sort pot ser farà que trobem el cinquanta per cent que ens completa. I si no és així... insistiu, per que segur que hi és, en algun lloc existeix, i segurament també es trobarà en la recerca, patint por com tothom i vivint intensament.
Als qui ja l'heu trobat, felicitats i als que encara el cerqueu, coratge i no atureu la recerca, doncs no us podeu perdre una de les coses més bones que té la vida.
SORT!!!


Aquarel.la meva, fotografia de l'original. C. Sartó

... I VA LA PREGUNTA

Volant amunt
oblidant passats
les hores passen
sempre,sempre.

Somniant futurs
obrint el cor,
recordant moments
tot s'esclareix
i il.lusionat somnio,
retrobar-te.

Ara et miro
m'enamores
basarda al cor.

Mes em declaro
i espero.
Carles Sartó

Ja hi torno a ser bombardejant la poesia.
-Mou l'amor la mà dels poetes?... o és la follia; pot ser sigui alguna intriga, algun neguit que per que no quedi dintre i faci mal, s'hagi de fer sortir. Tindríem doncs un medicament per apaivagar el dolor del cor o l'escalfament del cap.
És l'amor l'origen del poema o simplement sense ell no existiria.
Plego aquí, ho deixo com a pregunta i si algú/alguna té la resposta que me la digui, sempre va bé una ajuda.

.
.
















Persiana en contrallum. Acrilic. C. Sartó

TINC UNA ESPERANÇA

Tinc una esperança,
és concreta i meditada
sembla simple i és complexa,
tu hi tens molt a veure.
inquietant situació
m'omple d'angoixa i de vida,
onada d'amor pot ser?

Esvalot dins dels meus somnis
un desig en el meu cor,
la millor de totes ets.
Àngel que habites en mi
lluna plena de les nits,
imagina't tant d'amor
amagat en els meus fets.


CARLES SARTÓ


Una amiga meva diu que s'ha de conèixer a l'autor i les seves circumstàncies del moment per entendre millor els poemes. Doncs bé, jo sóc l'autor d'aquest poema
(podeu veure el meu perfil per fer-vos una petita idea de com sóc i si llegiu una mica el bloc us donarà alguna pista més) i el moment en el que s'ha escrit és ara.
Espero que aquesta informació us ajudi a una major comprensió del meu esforç en la poesia.
Per si això no ha sigut prou us l'explicaré una mica. És un poema de dues estrofes amb rima i mètrica anàrquiques. Podríem dir que és un poema contemporani. Així com en la pintura, la música i la dansa contemporània tot pot semblar anàrquic, en aquest cas, també.
Aquest poema té un missatge més o menys profund i un xic subliminar. Amb aquesta informació crec que podreu gaudir molt més de la meva modesta
aportació a l'univers dels poetes.
Gràcies companys/es per que sé que m'enteneu.

Aquarel.la, apunt. mirant la lluna2002. C. Sartó