RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

.
RESCATS DEL FOTOLOG
06/01/08
.

...

....L'OT I EL CARLES EN BILBO
.

ESCOLTANT AL SENYOR FANAL

.

.
I EL SENYOR FANAL ENS EXPLICAVA UNA HISTÒRIA.

INTERESSANT, DISTRETA I DURA, DONCS LA SEVA VIDA ENCARA QUE DISTRETA NO LI PERMETIA MOURES I AIXÒ L'AFLIGÍA. COMPRENENT EL SEU PROBLEMA ENS VAM ASSEURE AL SEU DAVANT I EL VAM ESTAR ESCOLTANT. NO VAM FER RES MÉS. I L'ÀNIMA L'HI VA QUEDAR DESCANSADA......

.

QUAN DE BÉ PODEM FER NOMÉS ESCOLTANT.

.

.

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

.
RESCATS DEL FOTOLOG
04/01/08

.

..LA ABRAÇADA, UMARMUNG 1917 EGON SCHIELE
.
CERCANT EN L'ETERNITAT
.
.
I SI RESULTA QUE L'AMOR QUE CERQUEM, LA PART QUE ENS COMPLETA, L'ÚNIC PEL QUE ESTEM PREDESTINATS......
.
NO TANT SOLS L'HEM DE BUSCAR EN L'ESPAI, SI NO QUE TAMBÉ EN EL TEMPS. I SI POT SER QUE NO ENS ARRIBEM A TROBAR EN AQUESTA VIDA...
.
DONCS AGAFEM-NOS AL QUE HI HA, AL QUE AQUEST PERIODE DE TEMPS ENS RESERVA. AIXÍ DONCS ESTIMEM SENSE COMPLEXES, ESTIMEM SINCERAMENT. QUE POT SER AL FINAL LA SORT ENS SOMRRIU......

.
I L'ESPAI ÉS AQUÍ I EL TEMPS ÉS ARA.
.
.
.

HE SORTIT AL TEATRE

.
.........
.
..JUGANT AMB MOLIÈRE
.......de Juan Antonio Castro
.....Versió de Josep Ma. Vidal
.
.................Direcció
..........Esteve Polls
.
.

Avui hem trobat a dalt de l'escenari una serie de personatges clàssics de Molière, reunits en una mateixa obra, una serie de personatges ben diferents com són un nou ric, una dona que es creu sàvia, un hipocondriac, un avar i la seva filla un tant curteta o fleuma, com més us agradi, una criada ben espavilada, i un criat per l'estil, un galan estrafolari i un mestre de cerimònies que marca el ritme de l'obra.

.

Tots plegats van ordint una dansa en forma de comèdia fresca que et posa un bon somriure a la cara, i et va arrencant riures. Obra entretinguda i simpàtica apta per a tots els públics on evadir-se una estona en el fabulós món imaginari.

.

.

AAAAAH!!!

...I RECORDEU,

AL TEATRE SEMPRE...

EN BONA COMPANYIA.

.

.

Evidentment després hem dut a terme el ritual cervesístic on no és permès de callar, on posar ordre a les idees en interessant conversa fins que el seny aconsella plegar que a l'endemà és laborable i toca dur a terme la condemna d'aquells poc recordats (no m'estranya) Adam i Eva.

.

.

DISBAUXA EN LA BIBLIOTECA DEL ÀTIC

.

.

.....

.
.
.....UUUUUUMMMMM!!!!! avui les neurones no estan de festa, de fet estan treballant freneticament. Totes ben enfeinades, i en la cerca de respostes a cada instant que passa apareixen noves preguntes.

.

.
.

Si fins ara el ritme de treball era frenètic, amb la tongada de noves preguntes el ritme de recerca d'informació s'accelera. Les neurones van de bòlit, ara es lliguen conceptes, ara es deslliguen, quan tot sembla tenir sentit, quan s'albira una estona de descans, PAM!!! de sobte una nova pregunta i tot es deslloriga. Ara tornen a ser on han començat o més enrrere encara. I torna a pujar el ritme, frenesí d'idees, bombardeig de preguntes i cap resposta concreta, tot al contrari, a cada projecte de resposta, noves preguntes....

.

Però que collons cerquen que no em deixen descansar, si jo només vull calma, pau i viure tranquil...

.

Ara ja el món neuronal en plena espiral inventivo-qüestionaria es perd en un aberrant descontrol, la biblioteca de l'àtic tremola, ...és un caos, les incoherències es sumen, ...i cap resposta.

.

Un sense sentir enervant...

.

PROOOOOOOOUUUUUUUUUU!!!!

.

STOP!!!

.
.....
.
L'àtic és meu i en el terrat mano jo....

.

....Totes quietes, ni un moviment, que ni la brisa d'un pensament trenqui aquest silenci...

.

.

ooooooooooooommmMMMM...!!!

.

.

TARE TUTARE MAMA AYUR PUNYE GYANA POSTHIM KURU SOHAM..... TARE TUTARE MAMA AYUR PUNYE GYANA POSTHIM KURU SOHAM... TARE TUTARE MAMA AYUR PUNYE GYANA POSTHIM KURU SOHAM... TARE TUTARE MAMA AYUR PUNYE GYANA POSTHIM KURU SOHAM... TARE TUTARE MAMA AYUR PUNYE GYANA POSTHIM KURU SOHAM....

.

.

I en ple enaltiment de la part femenina de Déu o de l'univers, de la part Yin de tot, emparat en l'amor i la compassió redueixo el dansar de les neurones a la mínima expressió...

...................... ...i jo per fi ...descanso.

.

.

.

...

.

.

FENT BULLIR L'OLLA EN LA RECERCA

.

....

.
Seus, tanques els ulls, respires i comences a explorar...

...i vas recordant i revivint vivències cercant on va passar, quan va succeir, i segueixes buscant i vas i vens en el temps. Poc a poc es lliguen caps i vas veient la llum, diga-li llum, diga-li entrellat o la resposta al per què?

.

I l'olla va bullint a dins de la closca, i entre bullida i bullida vaig extreien la informació que busco.

No és el primer cop que arribo en aquest punt, on un fort cop a la diana de les emocions em va fer trontollar a l'extrem. I dic extrem amb tota la conseqüència. Mai havia estat tant emocionalment desorientat, cada cop ho veig més clar...

...i torno a l'olla que bull, i segueixo remenant, i cada cop que tasto el brou em confirmo en les meves sospites, va ser allò, el cop de puny emocional me'l vaig generar jo.

.

Crec que no va ser per debilitat, ...per amor potser, ara tampoc n'estic del tot segur, si que està clar que em vaig trair, que em vaig fallar, però l'entorn ho va propiciar i jo no vaig ser prou fort per sortir-me'n. Que no soni a excusa, no ho és. Em vaig deixar endur sense pràcticament resistència, quan evidentment la podia haver ofert.

.
I reviscuda l'experiència en el meu cap, me'n adono de que no me'n penedeixo, però al mateix temps sóc conscient i molt segur de que no ho tornaria a fer, de que no ho tornaré a repetir.

Ara em sento més descansat, crec que ho he trobat.

.

.......

.
.

I ara que tinc la resposta, que me la miro i la passo d'una ma a l'altre valorant el que m'ha costat trobar-la, que la llenço cap al cel i sembla fer-se petita com si d'una pilota de tennis es tractés i torna a prendre la seva mida normal quan torno a tenir-la, jugant amb ella entre les mans.

.

El que passa, el que ara mateix sento és que identificada la resposta que cercava, em trobo que tinc un petit problema i el problema és que no sé ben bé que fer amb ella.

.

Respiro fons, obro els ulls, m'aixeco, em miro les mans i no estan buides......

.

.
.....

.
.....

.

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

RESCATS DEL FOTOLOG
.
03/01/08
.

.
.
CHARLES-EDOUARD JEANNERET (1855-1926)
.
.
LE CORBUSIER
.
Aquí un home amb visió de futur, un geni,
un "crack", una revolució en l'arquitectura.
Nascut a les darreries del segle XIX
continua sorprenent-me el seu llegat.
Em trec el barret davant d'ell i de tots/es
qui han sigut capaços/ces de deixar una
petjada positiva en la història de la humanitat.
.
.
.

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

RESCATS DEL FOTOLOG

01/01/08

.

.

PORS

.

.

PER QUÈ ENS ENFRONTEM A ALGUNES PORS SENSE PROBLEMA... O MILLOR DIT, SENSE GAIRES PROBLEMES I PER ENFRONTAR-NOS A D'ALTRES POT SER MÉS SIMPLES, NO REUNIM PROU VALOR

.

...SÓN UN MUR GLAÇAT MÉS INFRANQUEJABLE CERTES VERGONYES I TEMORS AL RIDICUL ?

.

ENS HAUREM DE TREBALLAR LES PORS, ESTÀ COMPROVAT QUE AMB INSISTÈNCIA I PERSEVERANÇA TOTS HO PODEM ACONSEGUIR.

.

.

.

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

RESCATS DEL FOTOLOG

30/12/07


.
.
.
...QUAN SOM?
.
.
DE COPS DEIXEM DE SER PERSONES
PER FORMAR PART DEL PAISATGE.
ÉS EN AQUEST MOMENT QUE COMENCEM A SER?
... O ÉS EN AQUEST MOMENT QUE DEIXEM DE SER?
.
.
.
.

ELLES, JO I ELS CAFÈS DE MÉS

.
.

.

.

I és que en la meva vida hi ha unes dones fantàstiques, moltes són amigues i algunes ho són gràcies a un cafè de més...

.
I aquest és el punt del que volia parlar, aquest cafè pres amb la inconsciència que provoca el fet de no saber que un cop l'hagi consumit no hi haurà marxa enrrera, i amb això vull dir que la dona que m'està mirant i parlant mentre ens prenen l'aromàtica poció, deixarà per sempre més de ser una possible parella sexual per convertir-se en una amiga. I les amigues són amigues.
Tot i que sempre has de ser amic de la teva parella és complicat ser amic abans que parella. Ara, ja començo a dubtar de si m'estic entenent jo mateix....

.
.......
.
I és que aquest és un dilema al que l'he de trobar resposta. De tant en tant m'hi veig sense adonar-me'n prenent aquell cafè. Aquell cafè de més que en principi és com tots els altres que has compartit amb la mateixa persona, però......No!!! aquest és El cafè de més que hauria de venir obligatoriament amb una petita nota on digués:
.
..........ATENCIÓ!!!
.
..........Si preneu aquest cafè i mentre tant parleu
..........amb la dona que us acompanya, la presumta
..........seduible, passarà instantàniament a ser amiga seva.
..........Amb les renúncies que tot això implica i amb els
..........beneficis de tenir a parir d'ara una altre dona com

..........amiga.
.
..........Així la marca "CAFÈS MOLGUT" no es fa responsable
..........dels resultats del seu lliure acte, i declina totes les

..........responsabilitats, sent aquestes exclusivament seves.

.
.
. .....

.
I bé, ja m'agrada tenir moltes amigues, però d'altra banda em comença a resultar una mica trist.
.
Hauria de trobar alguna sol·lució. No pot ser que acabi fent cafès de més en un tant per cent tant elevat de vegades. Però la veritat és que no acabo de trobar la formula per evitar-ho, serà que m'agrada massa el cafè, els talladets concretament, i al estar agust amb la companyia baixo la guardia. I la conseqüència lògica acaba sent que la quantitat d'amigues supera de llarg a la d'amants.
Però jo... feliç eh!!! ... No us penseu!!!
A més de tant en tant, aconsegueixo renunciar al cafè i a sobre gaudixò d'unes quantes bones amigues.

.
.......
.

.

UN PETÓ BEN GROS PER TOTES. PER LES QUE VAN PASSAR I VAN MARXAR, PER LES QUE VAN SER AMANTS, PER LES QUE AVUI SÓN AMIGUES ...I EL RECONEIXEMENT AL CAFÈ BEN AROMÀTIC AMB EL PUNTET JUST DE LLET , AL QUE ANOMENEM TALLAT.

.

.

.

TOT ESTÀ CONECTAT

.
.

.......
.
Tot és com ha de ser, ni més ni menys.

.

I al mateix temps em pregunto si realment tot el que passa té una raó de ser, o senzillament ha de passar.

.

Hem de combregar amb tot allò que no ens és bo, per que d'aquí treurem el coneixement d'allò que d'altra manera no hauríem tingut necessitat?

És necessari tenir ferit el cor per saber que és el dolor?

.

Una insignificant brossa, que el destí o el vent, digueu-li com volgueu, ens la posa dintre l'ull i fa que coneguem una altre persona que al seu temps ens canviarà la vida. Pot ser casualitat o pot ser no, però començo a estar segur de que havia de passar, igual la brossa no és important, però el fet de trobar la persona sí. I això si que crec que és com havia de ser.

.

I anem vivint o sumant vivències, i coneixem gent, uns es queden en forma d'amics, uns se'n van però no sense deixar petjada, i d'altres passen per la pròpia vida només per canviar-te la direcció que portaves. No en podem prescindir de ningú, ni de nosaltres mateixos, per que gràcies als altres ens coneixerem millor a cada moment que passa.

.

Fins i tot els enemics són una lliçó del llibre que hem obert, i pot ser ens ensenya que convertir mans en punys no acaba aportant res, i que un sentiment projectat pot fer trontollar al més xulo.

.

I ara reflexiono, i faig un petit repàs, i arribo a la conclusió que la família que et toca, la família que esculls, els amics que has anat trobant, i els enemics o simplement la gent que no suportes, i aquells desconeguts que han passat per la teva vida com un alè però tant intens que t'han deixat donant voltes sobre un mateix per partint de zero començar a caminar amb ànims renovats sense importar la direcció a prendre, les parelles passades i amants viscudes, tot i tothom ha jugat el seu paper per que ara mateix jo sigui com sóc, on sóc i el que sóc. I aquest és el resultat per que tot acaba sent com ha de ser.

.

.

.......
.
També pot ser hagués arribat ara i aquí seguint un altre camí i coneixent altre gent....
el cas és que fins aquí he arribat, i d'aquí partint, ...doncs a seguir evolucionant
.
.
......
.
.
Un petó amb abraçadota for every body
.
.
.
FOTO 1 DE l'VAN VEGA, FOTO 2 NEUS VERGE, FOTO 3 CARLES SARTÓ

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

RESCATS DEL FOTOLOG

27/12/07
.

.

VA PER TU SOMNIA TRUITES...

.

.

... I POT SER NO SÓN TAN FICTÍCIES,

SI ESTAN DINTRE DEL MEU CAP.

POT SER DEFORMANT LA REALITAT

LA FAIG MÉS MEVA....

I AL FINAL ÉS EL RESULTAT D'UNA VIVÈNCIA

O ÉS LA VISUALITZACIÓ D'UN DESIG?

.
.
.

QUI HO SAP?

.

.

ACUAREL·LA MEVA 2007

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

RESCATS DEL FOTOLOG

24/12/07

.

.

ÚNIC EN EL SISTEMA

.

QUIN REGAL EL SOL,

QUIN PLAER PODER-LO GAUDIR.

UN PUNT DE LLUM BALLANT PER L'HORITZÓ....

JUGANT A FER OMBRES,

LES MATEIXES QUE MODELEM CADA DIA

I PER SI FOS POC...

AL FER-SE DE NIT,

ENS IL.LUMINA LA LLUNA.

.

.

SANTUARI DE BELLMUNT 2007

RECUPERANT MEMÒRIA GRÀFICA

RESCATS DEL FOTOLOG

23/12/07




QUAN ÉS QUE VIUS DE DEBÒ?
.
.
Tot és dintre del cap,
...aquí no hi guanya ningú.
I després d'arribar a dalt......
RELAX...
...i retorn a la quotidianitat
.
.
.
ESCALADA A VILANOVA DE PRADES 2007
.

RESCATS DEL FOTOLOG

IMPLOREM GEL PER AQUESTA TEMPORADA...

20/12/2007

QUAN L'ESTAT SÒLID DE L'AIGUA T'OFEREIX L'OPORTUNITAT DE DESAFIAR LA GRAVETAT... NO ES POT DESAPROFITAR.

ESMOLEM BEN BÉ LES EINES, FINS QUE NO VINGUI UN ALTRE JUNY LES PODEM APROFITAR PER EVADIR-NOS AIGUA AMUNT...AMUNT..., AMUNT!!!

.

.

.

FOTO A LA BOCA NORD DEL TUNEL DE BIELSA 2007

.

LA FESTA DELS SEGUIDORS

.
.
............HI HA LLUM A LES CASES EN PLENA NIT?

.

...I JA EN TINC TRES!!!!!!!!!!!!
.
Sí, sí, ...com qui no vol la cosa he aconseguit tenir tres seguidors. Si us plau conteniu l'emoció i les ganes d'aplaudir........
.....no, no, no,... no cal, no ha sigut fàcil però, bé només puc dir GRÀCIES A TOTS!!!
.
No puc contenir-me... vaig a dedicar unes línies a les ànimes lliures que em segueixen el bloc.
.
A LA ESTIMADA PER SER ÚNICA I ODIADA PER SER DIFERENT
La noia que dormia estones, vivia més hores que la resta del món. Ella no era esclava de la són.
I m'arrossega a contar les campanades de la nit i jo feliç.
Dorm una mica preciosa, reserva energies pel dia que l'endemà també serà llarg.
I la conversa no troba fi i el temps passa com si res, i ja són les sis.
Un adéu, ves a dormir, sí, tu també. Un petonet, que dormis bé.

Fins demà, somnis dolcets tingui vostè.
Sí, adéu molt bona nit i ja és de dia, ja són les vuit.
.
Un petonet i gràcies, per ser
.
A L'AMIC QUE RECERCA, EN CARLES...
Company!!!
Com les hem vist, i les veurem. Per què en aquest món tots ens trobem.
Per que fa molts anys ja del tatxingorri bat... Poc s'esperva aquell ocellet del pit tacat, del pit vermell que s'estava inmortalitzant, i ens va pagar amb un regal. Recordes, ens va pintar a tots dos el mateix quadre en la memòria amb els colors de la llum del cap vespre. I el temps es va aturar i segur que allà la vida va tornar a canviar de direcció.
.
Amic, nyor!!!... t'estimo molt.
.
A L'INCÒGNITA PRESENT DE NOM FROIGB
Aquest últim seguidor i sense saber qui és. Que em llegeix i no abandona, resisteix.

El meu reconeixement i agraït de tot cor.
Que continuïs aquí paga també el meu esforç.
.
A TOTS I NINGÚ EN CONCRET
Als caminants i viatgers, intrèpids aventurers. Qui parla d'ells, parla d'elles Caminants i viatgeres, intrèpides aventureres.
I a tothom que es perd en aquest bosc per passar distesa estona. Gràcies per passejar, que de sobres totes i tots sabeu, que quan volgueu, podeu sempre tornar a entrar..

.

FOTOGRAFIA D'UNA AQUAREL·LA MEVA 2002