LA MIGDIADA SAGRADA
Sóc petit, i faig la migdiada a sota d'una col. Sí, ja ho sé que això és correr riscos innecessaris, però fruit de unes quantes reflexions he arribat a la conclusió que en aquesta vida o assumeixes els riscos o no vas en lloc. Talment com les pors, si et guanyen ja has perdut. El meu avi deia, que la por era com un sac sense fons carregat a l'esquena, en el que sempre hi podies posar més i més, fent-lo cada cop més pesat, fins al punt de no deixar-te avançar.
Deslliurat tant com puc de les pors i assumint els riscos que cada dia m'ofereix. A cada pas et pot sorprendre alguna cosa que no desitges i no per això deixaré de caminar, oi?
...seguir endavant optimitzant el present, que al cap i a la fi només sobre el present més absolut tinc cert control. I viure, sobretot viure, assaborint cada segon, cada raig de sol que em toca a la cara, cada contacte amb qui estimo, perdre'm en l'eternitat d'una carícia, i reunir tants pics de felicitat com em sigui possible.
 |
| SALTANT MUNTANYES |
Sóc gran, molt gran i per distreure'm salto muntanyes, m'alimento d'amistat, d'amor, de companyia. Em perfumo amb l'olor de la terra mullada, i de l'herba acabada de segar.
Em relaxo per camins submergit en les olors de sempre, la del romaní i l'espígol, la de la farigola i el pi. I miro el cel ara blau, ara amb núvols. Encaminat direcció a l'horitzó veient a uns moments muntanyes, i a d'altres la difuminada línia llunyana del confí del mar.
... I volto i giro i sento el meu país en un temps gran, ara limitat, empobrit, escanyat...
Em sorprèn un llamp i l'acompanya un tro, el terra tremola, tot canvia. Respiro la llibertat propera de tot un poble, el meu, el nostre.
 |
| HORITZONS DE LA MEVA VIDA |
Sóc petit, sóc gran, sóc lliure i visc per veure, i veuré molt, fins i tot els meus desitjos, els meus somnis realitzats.
%2B-%2BC%25C3%25B2pia.JPG){kind=small}
