DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dimarts, 26 de gener del 2010

UNA RECOMANACIÓ

Doncs això..., que us recomano que llegiu aquest article del bloc "TÉ LA MA MARIA"
.
Article en qüestió:
.
Ja em direu que us ha semblat
.
.

dilluns, 25 de gener del 2010

JA HI TORNEM A SER

.
.

................
.
Està ben clar que la repercussió que pugui tenir aquest bloc és miníma, si és que en té.
Però avui tinc la necessitat de posicionar-me en contra de la ubicació d'un cementiri nuclear al meu país, a Ascó concretament.
.
Què no hi ha prou merda nuclear en aquesta zona, ja?
.
De tots es sabut que en aquest país ja gaudim de la fantàstica presència de tres centrals nuclears, per cert prou velles i caduques com per estar clausurades, de ben segur que algú en deu sortir beneficiat. I recordem que no fa molt en teníem quatre, a més de les actuals de Ascó I, Ascó II, i Vandellòs II, hi teníem Vandellòs I que va haver de ser clausurada a l'octubre del 1989 per un greu accident.
.
.
..............
........VANDELLÒS.................ASCÓ I
.
I ara la idea d'afegir a tanta nuclear obsoleta un cementiri on dipositar tots els residus radioactius de l'estat espanyol, em sembla intolerable. La radioactivitat no coneix fronteres (recordem Txernovil), un sol municipi no pot decidir sobre la seguretat i la salut de tots.
.
Es clar que en lloc d'anomenar-lo cementiri se l'anomenarà "magatzem temporal centralitzat de residus radioactius", quins pebrots que tenen en posar-li l'adjectiu "temporal", evidentment que un grapat de milers d'anys són un espai de temps, també podríem dir doncs, que allò dels dinosaures va ser temporal.
.
Tenir a casa un diposit de residus radioactius és trist i perillós, i hipoteca el nostre futur. La societat es resenteix, la ramaderia i l'agricultura també, i no parlem del turisme.
.
Resumint, ja hi tornem a ser...
.
Els de fora tornaran a decidir per nosaltres el nostre futur. El fet que un municipi i el Gobern de l'estat puguin decidir la ubicació final d'aquest cementiri, passant un cop més del Gobern de la Generalitat, demostra que el nostre gobern no serveix per res, és únicament una despesa pels ciutadans de Catalunya. I un òrgan que no serveix per res i a sobra se l'ha de pagar, pot ser seria millor si no existís. I com comprovem constantment que amb l'autogobern actual no tenim control en absolut del nostre país l'única sortida viable és la independència. I amb ella podrem decidir que fer amb les nuclears, com amb tantes altres coses.
.
I si per aquelles coses ens equivoquéssim i ho féssim malament, hauríem de reparar els nostres errors i no els errors o mala fe d'uns altres.
.
.

..........................
.
.

dijous, 14 de gener del 2010

HE SORTIT A COMENÇAR L'ANY 2010

.
.
Com des de fa uns anyets, comencem el nou any anant-nos a picar gel als Alps des del dia u fins al cinc de gener. Sempre havíem anat a La Grave, ens intal·lavem en una gîte que fèiem servir de camp base, i des d'allà fèiem totes les activitats. I aquest any també havia de ser així, però un cop instal·lats fem la primera incursió al món glaçat i sorpresa la nostra quan descobrim que al Paradís de les cascades de gel no hi ha pràcticament res format.
.
.......
....PRIMER LLARG DE LA.............LA MATEIXA ZONA AL
.....CASCADA MINI-MOULINS.......GENER DEL 2010
.....AL GENER DEL 2009
.
.
...................
....................AIXÒ ÉS TOT EL GEL QUE HI HAVIA
.
.
Després d'investigar una mica per Internet, vam descobrir que relativament aprop d'allà, a Ceillac si que estaven formades les cascades. I ja ens veus, tornant a empaquetar-ho tot, material, roba, menjar...
tot cap a dins del cotxe, i ...apa!!! a fer uns quants kilòmetres més, que no hi havíem fet prou.
Peró va pagar la pena, a Ceillac si que vam trobar el que anàvem buscant, el preuat GEL, GLAÇ, GLACE, ICE, GHIACCIO..., o com li vulgueu dir.
.
.PRIMER LLARG DE LA EASY RIDER
...................................
....................................PRIMER LLARG DE LES
.............................................FORMES DU CHAOS
.
.
El primer dia vam fer la via Easy rider i després vam estar practicant al primer llarg de la via Les formes du chaos. Vam trobar un gel fantàstic, i vaig poder estrenar els meus nous piolets...
que per cert van molt, molt, molt bé.
.
Aquella nit mateixa va caure una bona nevada, uns vint centímetres aproximadament. Fins hi tot ens vam plantejar si valia la pena posar-nos a escalar amb tanta neu. Però la insistència del David, va fer que deixéssim de banda el plantejament i que escaléssim la via del corredor de la Y branca dreta, on tot s'ha de dir... el David la va anar netejant de neu tota, tota i tota... fet que els que hi vam anar al darrera li agraïm moltíssim.
.
.
.TOTA LA NIT NEVANT...
...................................
...................................VA QUEDAR UN PAISSATGE GUAPÍSSIM
.
La nevada va deixar-nos un paisatge guapíssim, fins i tot sabia greu trepitjar-lo, però que hi farem l'accés al gel ens obligava
.
.
........
.... A LA BRANCA DERETA DEL CORREDOR DE LA Y
.
..................
...................EL SOPAR-CELEBRACIÓ
.
La darrera nit vam anar a fer una reclette i una fondue com tenim costum de fer en aquestes estades als Alps, he de dir que a La Grave els restaurants són millors i que els cops que hem sortit a celebrar-ho per allà, hem sortit més satisfets que d'aquest al que hem anat aquest any.
Ara sí que ha quedat oficialment inaugurada la temporada de glaç, i nosaltres contents/es.
.
L'últim dia abans de marxar vam acabar fent la via Holidays on ice, amb la que ens va quedar un bon regust d'aquests dies, i una sensació de que ha sabut a poc...
.
.
........
....ÚLTIMS RESSALTS DE LA VIA HOLIDAYS ON ICE
.
Per això continuem amb les eines esmolades i ja ens mirem el nostre Pirineu amb ganes d'anar a punxar-li els seus glaçons.
.