POLARITZANT

Avui rius
i demà plores,
de qui coneixes
t'anyores.
.
Ara llum
després foscor,
collons de sentiment,
a voltes amor.
.
Tot l'aire
d'un camp obert,
l'olor a ranci
al soterrani.
.
I de cops
tot ve de cara
i a dies
de cul se't posa .
.
Som així
variables constants
estimats
éssers humans.
.
I de tant humans
que som
ara hem oblidat
a l'ésser.
.
Tant de temps
cercant per fora
i el que busquem
resta endins.
.
Fora presses,
fora rols.
Prou de camins marcats,
de retalls de llibertats.
.
I de caure
força per aixecar-se.
Mata dins teu al babau,
i pren consciència.
.
Fins ara reclús vexat,
retrobat la dignitat
i la raó com espasa
el silenci s'acabat.
.
Pren coratge
i surt de casa...

.....

.
.
ELS DIBUIXOS SÓN APUNTS MEUS

A LES MARES

.
.
......
.
Amor incondicional,
no hi ha distàncies.
Una mare és una mare
per instint, per natura
és l'exemple
és l'esforç
és la calor en la memòria.
.
Qui t'ha guiat en els somnis
qui t'ha protegit dels malsons
la que no ha dormit vetllant-te
la que et porta dins del cor.
.
Per que donaria la vida
i ni s'ho pensaria tant sols,
per que el lligam és tant gran,

el nexe creat és tant fort
que no hi ha temps,
ni prou espai per dirimir-lo,
ni cap força pot trencar-lo.
.
Per que una mare
és una mare.
Per la mare que és amor,
per que no hi ha condició
i no hi ha res que la iguali
tret d'un bon pare.
.
Tot i així només
la mare és...
MARE
.
-
.
Avui m'ha vingut això, fruit d'una conversa que vaig tenir ahir nit. Una gran mare em va recordar el que mai he oblidat... una mare és una mare i no hi ha volta de full.
.
Un petonarro enorme per totes les mares
.
.

CERCAR ÉS TANT DUR COM EL PRÒPI OBJECTIU

.
.
.
De tant pensar en tu
i recrear-te mil cops,
en el meu imaginari.
Has deixat de ser real,
ets el meu desig primari.
.
Quan et toco tot s'atura.
tret del meu cor,
que del meu pit vol saltar
per fussionar-se amb el teu
i ballar a ritme binari.
.
De mirar-te mai no em canso,
...i no hi ha món.
Només el teu ser tant bell
i dins el silenci el teu nom.
.
I no em mires, doncs no em veus
ni m'escoltes i no em sents.
Tampoc em toques, ni em tens
no existeixo al teu entorn.
.
I sóc com un mariner
sota el cel, sota els estels
amb el vent que ve de cara
i un regust a mar salada.
.
Viatjo cercant destí,
el record d'una mirada
d'un somriure, una abraçada.
Xiuxiueig sense distància,
la suavitat feta pell
i l'olor del teu cabell.
.
I navego ara ja amb pressa,
cos i ànima m'ho demanen.
El cor que vol estimar
a cop de timó em fa virar.
.
Per trobar una dona
que sí em senti, que bé em miri
i que em toqui lliurement
que m'obri el seu cor i em segresti
...AMÉN!!!
.
................................C. sartó

...Entre sons ha sortit això, en el moment de vigília, sent i deixant de ser. M'he vist embarcat, navegant, albirant l'horitzó i recorrent confins. Tot per una raó..., trobar un bon port, singular, fantàstic. Un bon port que faci oblidar el record d'altres amarrades.

.

.

SERÀ UN ÀNGEL...?

.
.
.
Entranyablement carismàtica,
d'intimitat desbordada.
Arribes com aigua fresca
a boques assedegades.
.
Afectuosa mirada,
i un somriure que s'escapa,
quanta tendresa...
natural, sofisticada,
encantadora, somniada.
.
Tan humana i sensual,
tant bonica, ...irreal?
Dona serena, gran dona
un gran cor que m'esperona.
.
D'una bellesa radiant
d'un humor subtil, curat.
Un Àngel en la mirada
i tota tu un sol brillant.
.
Enamores sent com ets.
Entres dins amb la mirada.
Dos moments i el cor em prens,
ja és tot teu, tu l'has guanyat.
La partida està tancada.
.
.
...........................................CARLES SARTÓ
.
.
.

Per què ets com un pessic de pa acabat de fer, com un tall de fruita fresca per la sed, com una abraçada pel fred.

És per això. Que torno a ser, sense escrúpols un altre cop, dinamitant la poesia des de la base. I de les runes resultants, com bonament puc les escombro, les ordeno i dóna sense remei un resultat diferent, anàrquic completament. Però sempre en el moment i poder també en el lloc, així deixo anar l'amor, el sentiment i em quedo la mar de bé.

Un petó a tots/es, i si heu quedat molt afectats/des per la lectura d'aquesta pseudo-poesia, us puc dur a escalar i així escampareu la boira i us quedarà el cap com nou.

.

Repeteixo un petó for every body!!!

.

.

.PSEUDO-POESIA RESCATADA DEL MEUS PAPEROTS OBLIDATS

DE QUÈ PARLEM?

.
.
Parlem d’amor...
.

.

.
.
Si ara parlo d’amor,
que no sigui cansament,
de cercar inútilment
la dona somniada.

.
S’ha fet de pedra
el meu cor?
després de tants anys
amb la porta barrada.
.
Però la cançó persisteix
dins del meu cervell,
dient que existeix
l’estrella pintada.

.
Ara sé del cert que la cosa és així
i no cal preocupar-se;
que la paciència és la clau
pel final obtenir
la recompensa guanyada.

.
..............................................C.Sartó
.

.
Sant tornem-hi, rebuscant entre papers i paperots amb dibuixos i escrits de fa temps, he trobat això. Un altre dosi d’àcid antipoètic, per dir-ho d’alguna manera. Sense cap esforç destrosso la poesia i sense remordiments.
Per això l’anomeno pseudo-poesia, per que ningú es senti ferit al veure’m nedar per aquestes aigües. Gosadia seria considerar-me poeta, ni tant sols ho pretenc. L’escrit està fet per què els valents/es ho llegeixin sense por i puguin gaudir, si s’escau, de la meva ignorància.

.

.

.

.

Fotografia de l'obra d'Egon Schiele UMARMUNG (Liebespaar II) (ABRAÇADA (Parella II)) del 1917 oli a sobre de tela, 100*170'2 cm

.

+ SOBRE L'EGON ESCHIELE

.

SEGUE'M JA!!!

.
.
D’utopia res,
és la força creixent
que fa mal a aquells
que no deixen
expressar-se.
.
S’ha acabat el temps
d’abaixar-ne el cap
i de viure sotmès
pels d’una altre casa.
.
És el nou sentiment
per les coses que passen.
Insubmissió a tots aquells
que ens imposen reis
que ens maltracten amb lleis
i la terra escapçen.
.
I caldrà ser tots un,
i lluitar tots plegats
reforjant els camins
per al final trobar
la dignitat robada.
.
Exigir el que és nostre
no és de radicals
com diuen els altres,
recuperarem d’un cop
la llibertat perduda
per les seves armes.
.
La raó per bandera
la paraula esmolada
canviarem el rumb
ara, d’una vegada.
.
Sabem què
l’Espanya malvada
reescriu la història
com a ella li agrada
.
I ara és l’hora companys
de cridar ben fort
la història callada.
Observa impotent, Espanya,
com de tu s’allunya
la que mai no ha sigut teva...

CATALUNYA!!!
.
............................................C.Sartó
.
Apa!!!
M’he quedat la mar de bé.
.

.
.

UN "JO TINC..."

.
.
.

.

.
.
Tinc els ulls d’un color
que no sabria explicar-te,
però això importa poc
doncs només són per mirar-te.

.
Unes mans ben normals
són la meva vida,
per pintar,
per crear,
per sentir,
per tocar-te.

.
Uns llavis petits
per xiular cançons
per dir el teu nom
i besar-te.

.
Un cor malferit
d’una fletxa d’amor
que et porta a tu dins
d’on no hi pots escapar-te.
.
Tinc un cos tremolós
esperant el moment
d’accedir al teu contacte,
visc ara només per abraçar-te.

.
....................................C.Sartó
.

.
Que us sembla? Magnànima pseudopoesia eh?
...ar-te, ...ar-te, ...ar-te, ...ar-te. Quina imaginació, quasi bé fa por, quina rima tant variada. Poc deu tenir de poesia, però el que és ben segur es que ha servit per buidar-me.
I això o ho fas parlant llarga estona amb algun amic o escrivint sense complexes, així doncs sempre hi ha solució, quan no hi tens un amic a mà, sempre pots trobar un tros de paper en blanc per desfogar-te.

-

-

.........APA!!! CUIDEU-VOS!!!

-

-

LA FOTOGRÀFIA ES D'UNA OBRA DE TAMARA DE LEMPICA

LA BELLA RAFAELA, 1927 OLI SOBRE TELA, 64*91

.

TEMPS SEXUALS

.

.

Ja s'ha obert la veda dels sentits,

ara visc la passió desenfrenada.

.

T'estic donant la calor que abans buscaves,

en l'espai-temps hem coincidit...

som aquí vivint moments

tants cops somniats durant les nits

i fets realitat ara;

mai, és molt temps per esperar,

oblit.

.

Sí, oblit d'aquelles històries passades

intensament viscudes un dia,

gaudides cent per cent cada vegada,

ulls clucs sota llençols a la matinada;

irrepetibles juraria, però...

sí, ja són passades.

.

Ocultem l'espurna apassionada

nostre món de mirades l'amanyaga.

.

Sucumbim al plaer de la besada,

incansables amants fusionats en abraçades

generosos en carícies, en paraules ,en mirades

una vegada i un altre dos són un...

immersos en la tasca auto imposada

sospirem, feina acabada.

.

..............................................C.Sartó

.

Feia temps que no em posava a pseudopoesiejar, i ja era hora, només calia quelcom que m'inspirés.

La pseudopoesia és de l'estil de sempre, ni mètrica, ni rima, ni tonada. Només unes quantes frases posades en ordre, el meu ordre mental. Col·locades amb un punt d'estratègia i un poc pensades. Si les llegiu amb ganes se li pot trobar les voltes i la gràcia.

.

.

UN PETÓ FOR EVERYBODY!!!

.

.

.

1,2,3,...PAM

.
.
Sota els llençols hi ha una trobada,

on es gestionen amor i riures...

plaer de pell suada.

Temps de passió d'a prop murmurada

i a la mirada una càlida acceptació.

En l'abraçada un moment etern,

i els cors accelerats arrítmicament rítmics

seguint la música dels gemecs.

Pupil·les dilatades s'aguanten les mirades,

...un sol espai-temps compartit,

i frases curtes entretallades.

L'ànima fusionada i els sentits a flor de pell,

petons, carícies, ...un llarg panteix,

sobrealè de somriures guarnit.

Més petons, una abraçada

i seguim desapareguts

ara a sota la flassada.

.

.

................................................... C. Sartó

.

.

He tornat a la pseudo-poesia, feia dies que no m'inspirava, i de cops surt alguna cosa... mai sabrem per què passa això, però és així, no cal ni pensar gaire... estàs treballant i de cop floreix una idea al cerbellet...

poquet a poquet va madurant i quan te'n adones has aconseguit fer un escrit dels que jo anomeno pseudo-poesia.

Vinga, espero que hagi servit per distreure-us.

.

.

DE POCIONS I VERINS

.
.






METZINA,
com radical medicina
contra tot mal actua
unes gotes i tot fina.
.
METZINA,
i no te'n adones...,
i un cop a dintre
el teu cos s'enverina.
.
METZINA,
elixir tòxic, que amarg mata
que dolç et mata,
que em mata.
.
METZINA,
verí potent, de cops ràpid...
de cops lent.
I me'n vaig, em difumino
i me'n esvaneixo en el temps,
desapareixo i ja no sóc...

METZINA!!!


.......................................C. Sartó

Feia temps que no pseudo-poesiava i ara de cop
m'ha sortit això.
I ja no necessito posar missatges subliminars.
Que cadascun interpreti el que vulgui...
de fet com sempre, això també és una mica
de qui ho llegeix.
.
.
.

SEGUIM CAMINANT

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Just ara sóc,
abans en tenia.

En el futur lliure
t'espero.

Vida que em dones
entusiasme animal,
intuició en embrió,
gemecs.

Nomada a l'aire
oblidant camins i...
misteris en el temps;
ésser que ha de venir,
silènci.

Confí llunyà,
onades de verd blat
mar d'il·lusió.

Un presentiment daurat,
nacre fet joia.
Amor, amor.

Al·legoria rebuscada,
mel pels sentits,
incipient flamarada,
gira la vida
abans controlada.
.
...................C. Sartó
.
.
Hola de nou, amics/gues. Veig que teniu un puntet
de masoquisme i continueu llegint aquestes pseudo
poesies. Ho reconec, ja m'agrada que ho feu i això del
masoquisme és broma.
Com deia a la primera pseudo-poesia, una amiga
comentava que per entendre millor la poesia s'havia
de coneixer a l'autor i la seva vida. Doncs l'hi farem
cas i com que em dono ja per conegut us explicaré
només com em sento ara mateix. Estic totalment
immers en un estat d'optimisme respecte a tot. L'amor
que cerco està al caure, potser ja ha agafat l'avió o el
vaixell o igual ve en tren, o ja és per aquí... es qüestió
d'estar sensiblement obert a l'amor i ara lliure de manilles
sentimentals, ho estic i potser per primer cop a la
meva vida no perdré el tren. La feina m'anirà perfecta i
de postres m'acabaré la casa. Fins hi tot crec que la
mancança d'aigua a la muntanya es sol·lucionarà aquesta
primavera...
Veieu com si que estic d'un optimisme total.
Doncs això, sabent qui sóc, com sóc i com em sento...
torneu a llegir la pseudo-poesia que aquesta també
torna a portar un clar missatge subliminar.
.
.
.
.
Fotografia meva. Escala Dei. El Priorat.
.

PRETÈRIT IMPERFECTE D'INDICATIU

Hi havia
mentre dormia,
tenia quan somniava,
un somriure.

Jo pensava,
estrenyia un sentiment
i d'entre les mans fugia,
marxava.

I en el meu món tots canviavem,
tots creixiem.
Ens recreavem i complaíem,
nosaltres sabíem
que l'amor naixia
però, s'eternitzava?

A l'aire quedava la pregunta...
jo preguntava, s'eternitzava?
tú contestaves, s'eternitzava
ell assentia, s'eternitzava
nosaltres intuíem que s'eternitzava
vosaltres dubtàbeu si s'eternitzava
i ells ho temien, s'eternitzava.
.
....................................................................C. Sartó
.
.
Pseudo-poesia sense missatge subliminar, sencilla.
És un temps del passat. És un recorregut per la
vida. I reflexa una de tantes preguntes que ens
fem i per sempre queden sense resposta.
Vosaltres que en penseu... s'eternitzava?
.
.
.

PATADA I ENDAVANT

En ple esforç
sentiment doblegat,
tot moment
intensament
cremat.

Aconseguir oblidar
condició indispensable,
o potser no cal.
Només despistant l'amor
serà suficient ara.
Esperança mutada
garantia de canvi
univers renovat,
intuint en el fons
nous moments per dir...,
t'estimo.

Passió acumulada
originada en el temps
sospesa de l'ànima ara.
Amor buscant
rutina instal·lada.

Desamor forçat
il·lusió truncada,
substituint conscient
tota la meva
ànsia pertorbada.
Nu de complexes
continuu cercant
i sé que el moment és...
ARA!!!

.

..................... C. Sartó

.
Últimament estic bastant pseudo-poeta,
deu de ser aquest any nou que m'ho provoca,
acompanyat del canvi que ja esperava.
Anem per l'explicació, pseudo-poesia cent per
cent subliminar. Doncs en el fet subliminar està
el missatge, simple, concís i clar. La resta és un

vestit de camuflatge, és l'excusa per introduir-lo.
Aprofito per tornar a donar-vos les gràcies pel
valor que demostreu llegint l'apartat d'un agosarat
intent de poesia.


.

BON VENT, I BARCA NOVA

M'obceco de cops
entestat en això o allò,
sinó en algú...
torturant-me, tossut
intentant sortir,
compungit, dolgut.

Llençaria la vida,
lacònica sensació.
Indignat amb mi
un dia més.
Revelat contra el dolor
ara faig com si res
nous projectes,
tants com puc

Deixo de banda l'amor
el que ara sento no val.

..............Tinc previst trobar un més bo
..............un que m'estimi a mi igual.

........................................ C. Sartó
.
Bé, anem ara per l'explicació. Tornem a estar
davant d'alguna cosa que segurament no
despertarà passions. Però que bé que em sento
jo quan acabo d'escriure, és com quan necessites
explicar alguna cosa i trobes a algú disposat a
escoltar-te tanta estona com faci falta.
I l'interlocutor només escolta, no t'aporta res
però quan de bé que et fa.
Pseudo-poesia que descriu un tros de realitat,
de la meva realitat. Clara i subliminar, tot ben
barrejadet. considero que sempre és bo deixar
missatges subliminars. si més no, te la seva
gràcia, a mi me la fa.
Si no l'heu entès, torneu a llegir-la, possiblement
continuareu igual, ... o NO?

.
.
Retall d'una pintura de Tamara de Lempicka
Marjorie Ferry, 1932

0000 COUNTER

Au revoir mon amour, good bye.
Behar bada, m'aturi...
Je ne crois pas, nothing is impossible
but I understand and...
...merci, merci beacoup pour rien.
Bai tamalgarria dela!
behar bada beste alde batean.
C'est drôle, coment va la chance...
to go up, to come dawn, to disappear.
Defenser d'aimer, c'est chaussée glissante
and it is dangerous.
Però val la pena, nahi ukan
i ens tornem a arriscar...
................Ez adiorik!!!

.
.
...................................... C. Sartó

S'OBRE EL MERCAT

Esperant, esperant,

tanteig de pluja.

Segueixo contant i

el temps no passa.

Guareixo ferides,

unes de tendres,

enquistades unes altres

i altres oblidades.

Xop i pensatiu

organitzo el futur.

Estimant en silenci

somniaré.

Tafanejant i cercant

insistiré.

M'arriscaré dins del joc,

ara estimaré.

Noto que bufa bon vent...

torno a obrir el cor.

A qui em vulgui estimar...

tinc una oferta,

una de mil l'encertarà.

.

......................................... C. Sartó
..

Aquí l'anarquic del bolígraf tornant a sembrar el pànic entre les lletres. Torno a fer servir el recurs de la explicació, acabem de llegir un poema que no rima per que no em preocupa, o com altres cops, el puc anomenar de rima anàrquica, que ja sabem que ve a ser... conté missatge poc subliminar i molt clar i l'he fet per que el dia d'avui convidava a fer-ho.

Un cop acabada l'explicació, vosaltres decidiu si és un poema o un espai en un bloc.

Gràcies per l'esforç que em dediqueu...   ja sé que és dur. Si ho necessiteu, feu un

comentari i no importa lo dura que pugui ser la critica.

.

.
Retall d'una pintura meva, esmalt acrilic. C. Sartó

... I VA LA PREGUNTA

Volant amunt
oblidant passats
les hores passen
sempre,sempre.

Somniant futurs
obrint el cor,
recordant moments
tot s'esclareix
i il.lusionat somnio,
retrobar-te.

Ara et miro
m'enamores
basarda al cor.

Mes em declaro
i espero.
Carles Sartó

Ja hi torno a ser bombardejant la poesia.
-Mou l'amor la mà dels poetes?... o és la follia; pot ser sigui alguna intriga, algun neguit que per que no quedi dintre i faci mal, s'hagi de fer sortir. Tindríem doncs un medicament per apaivagar el dolor del cor o l'escalfament del cap.
És l'amor l'origen del poema o simplement sense ell no existiria.
Plego aquí, ho deixo com a pregunta i si algú/alguna té la resposta que me la digui, sempre va bé una ajuda.

.
.
















Persiana en contrallum. Acrilic. C. Sartó

TINC UNA ESPERANÇA

Tinc una esperança,
és concreta i meditada
sembla simple i és complexa,
tu hi tens molt a veure.
inquietant situació
m'omple d'angoixa i de vida,
onada d'amor pot ser?

Esvalot dins dels meus somnis
un desig en el meu cor,
la millor de totes ets.
Àngel que habites en mi
lluna plena de les nits,
imagina't tant d'amor
amagat en els meus fets.


CARLES SARTÓ


Una amiga meva diu que s'ha de conèixer a l'autor i les seves circumstàncies del moment per entendre millor els poemes. Doncs bé, jo sóc l'autor d'aquest poema
(podeu veure el meu perfil per fer-vos una petita idea de com sóc i si llegiu una mica el bloc us donarà alguna pista més) i el moment en el que s'ha escrit és ara.
Espero que aquesta informació us ajudi a una major comprensió del meu esforç en la poesia.
Per si això no ha sigut prou us l'explicaré una mica. És un poema de dues estrofes amb rima i mètrica anàrquiques. Podríem dir que és un poema contemporani. Així com en la pintura, la música i la dansa contemporània tot pot semblar anàrquic, en aquest cas, també.
Aquest poema té un missatge més o menys profund i un xic subliminar. Amb aquesta informació crec que podreu gaudir molt més de la meva modesta
aportació a l'univers dels poetes.
Gràcies companys/es per que sé que m'enteneu.

Aquarel.la, apunt. mirant la lluna2002. C. Sartó

SURFER IMPROVISSAT

Aquí el tenim

gratant el cel,

retallat a l'horitzó.

És feliç,

segur que sí,

s'aprecía en la distància.

Desafia als Déus?

no, no li cal,

és el més gran en el moment.

A cavall

de la seva

onada de pedra.

CARLES SARTÓ

Foto cedida per: Ivan