DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dimarts, 15 de gener de 2008

PATADA I ENDAVANT



En ple esforç
sentiment doblegat,
tot moment
intensament
cremat.

Aconseguir oblidar
condició indispensable,
o potser no cal.
Només despistant l'amor
serà suficient ara.
Esperança mutada
garantia de canvi
univers renovat,
intuint en el fons
nous moments per dir...,
t'estimo.

Passió acumulada
originada en el temps
sospesa de l'ànima ara.
Amor buscant
rutina instal·lada.

Desamor forçat
il·lusió truncada,
substituint conscient
tota la meva
ànsia pertorbada.
Nu de complexes
continuu cercant
i sé que el moment és...
ARA!!!
.
..................... C. Sartó

.
Últimament estic bastant pseudo-poeta,
deu de ser aquest any nou que m'ho provoca,
acompanyat del canvi que ja esperava.
Anem per l'explicació, pseudo-poesia cent per
cent subliminar. Doncs en el fet subliminar està
el missatge, simple, concís i clar. La resta és un
vestit de camuflatge, és l'excusa per introduir-lo.
Aprofito per tornar a donar-vos les gràcies pel
valor que demostreu llegint l'apartat d'un agosarat
intent de poesia.


.

1 comentari:

Anònim ha dit...

Ei poeta,

Per fi.

De tant en tant vaig entrant en el teu blog per anar descobrint cosetes, però mai tinc massa temps per escriure, tant sols de fer un cop d'ull, una lectura (difícil) de les teves obres, i sortir perquè l'horari apreta.

Avui, un desvergonyit m'ha deixat plantat i, aprofitant l'avinentesa, deixarem constància del meu pas per aquest indret tan peculiar.

Però... no opino, jeje, costa molt dir quan no saps que dir. Llegeixo, crec que entenc el que vols dir, sino ho interpreto, i... després de que faci el seu efecte... ja està, s'ha acabat, els dits no volen escriure. A vegades millor callar que dir ximpleries.

Una vegada vaig llegir en una samarreta d'un guiri a Barcelona que la poesia és de qui la llegeix, no de qui l'escriu. Doncs bé, tot i que tu escrius amb una intenció, segur que jo la transformo i l'entenc a la meva manera, per tant, me la faig meva, la interioritzo com a meva, en el meu context, i forma part de mi.

Molt xules les fotos de l'esquiada sobretot la primera.

Ens veiem aviat.

X