DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dijous, 24 de gener de 2008

CARTA AL MEU AMOR SIGUI ON SIGUI (recordant que el 2008 continua sent un any fantàstic)


Doncs sí, amor meu. Ben bé no se on ets, encara que de cops crec saber-ho, mai no n'estic prou segur.
...Amor, entre totes les dones només tu has de tenir una targeta VIP per entrar en el meu cor. I això és molt, per què no és gens fàcil.
...Porto tants anys entrenant-me contra l'enamorament que ja em creia incapaç de tornar a enamorar-me.
I ara estic content, grata sorpresa la meva al descobrir-me capaç encara de tal gesta.
...De fet és contradictori, a mi, l'amor em fa sentir por al mateix temps que em fa sentir pletòric, és com si la vida es valorés agafant de referència la possibilitat de morir, i no per això, l'inevitable mort t'amarga la vida. (sort que encara he de  viure 108 anys).
...Doncs sí , amor meu. T'escric una carta en el temps i en la distància. Desconeixent si el temps és ara (encara que tinc una bona sensació) i la distància
és curta o si pel contrari el temps està per definir i la distància entre tu i jo és molta.
...Torno a sentir la necessitat d'estimar, d'abraçar, de besar, de conviure, tot assumint el risc que tota relació comporta.
...Sentir amor em desconcerta, em fa ballar entre la seguretat absoluta i la incertesa. Després de tants anys desterrat del meu cor, del meu cap, veig que tot
segueix igual i que l'amor és impassible en el temps, ...reflexiono ..., ves que no sigui jo el que no ha canviat tant amb el pas dels anys i continuu vivint la sensació d'enamorament com una muntanya russa.
...I tinc tickets de sobra per l'atracció, si hi vols pujar, despullat de la por i fes un pas endavant, et convido a aquesta meva muntanya russa peculiar.
...Amor meu, he començat la recerca, et trobaré, ja ho veuràs, tant si ets a l'altre banda del mar com si ets aquí mateix, a tocar.
.
.
.
.


Pintura a l'Oli de Egon Schiele, abraçada (parella II), 1917
.
.
.
.

Cap comentari: