S'OBRE EL MERCAT

Esperant, esperant,

tanteig de pluja.

Segueixo contant i

el temps no passa.

Guareixo ferides,

unes de tendres,

enquistades unes altres

i altres oblidades.

Xop i pensatiu

organitzo el futur.

Estimant en silenci

somniaré.

Tafanejant i cercant

insistiré.

M'arriscaré dins del joc,

ara estimaré.

Noto que bufa bon vent...

torno a obrir el cor.

A qui em vulgui estimar...

tinc una oferta,

una de mil l'encertarà.

.

......................................... C. Sartó
..

Aquí l'anarquic del bolígraf tornant a sembrar el pànic entre les lletres. Torno a fer servir el recurs de la explicació, acabem de llegir un poema que no rima per que no em preocupa, o com altres cops, el puc anomenar de rima anàrquica, que ja sabem que ve a ser... conté missatge poc subliminar i molt clar i l'he fet per que el dia d'avui convidava a fer-ho.

Un cop acabada l'explicació, vosaltres decidiu si és un poema o un espai en un bloc.

Gràcies per l'esforç que em dediqueu...   ja sé que és dur. Si ho necessiteu, feu un

comentari i no importa lo dura que pugui ser la critica.

.

.
Retall d'una pintura meva, esmalt acrilic. C. Sartó