DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dimarts, 12 de febrer de 2008

SEGUIM CAMINANT

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Just ara sóc,
abans en tenia.

En el futur lliure
t'espero.

Vida que em dones
entusiasme animal,
intuició en embrió,
gemecs.

Nomada a l'aire
oblidant camins i...
misteris en el temps;
ésser que ha de venir,
silènci.

Confí llunyà,
onades de verd blat
mar d'il·lusió.

Un presentiment daurat,
nacre fet joia.
Amor, amor.

Al·legoria rebuscada,
mel pels sentits,
incipient flamarada,
gira la vida
abans controlada.
.
...................C. Sartó
.
.
Hola de nou, amics/gues. Veig que teniu un puntet
de masoquisme i continueu llegint aquestes pseudo
poesies. Ho reconec, ja m'agrada que ho feu i això del
masoquisme és broma.
Com deia a la primera pseudo-poesia, una amiga
comentava que per entendre millor la poesia s'havia
de coneixer a l'autor i la seva vida. Doncs l'hi farem
cas i com que em dono ja per conegut us explicaré
només com em sento ara mateix. Estic totalment
immers en un estat d'optimisme respecte a tot. L'amor
que cerco està al caure, potser ja ha agafat l'avió o el
vaixell o igual ve en tren, o ja és per aquí... es qüestió
d'estar sensiblement obert a l'amor i ara lliure de manilles
sentimentals, ho estic i potser per primer cop a la
meva vida no perdré el tren. La feina m'anirà perfecta i
de postres m'acabaré la casa. Fins hi tot crec que la
mancança d'aigua a la muntanya es sol·lucionarà aquesta
primavera...
Veieu com si que estic d'un optimisme total.
Doncs això, sabent qui sóc, com sóc i com em sento...
torneu a llegir la pseudo-poesia que aquesta també
torna a portar un clar missatge subliminar.
.
.
.
.
Fotografia meva. Escala Dei. El Priorat.
.



2 comentaris:

Iván Vega ha dit...

Hola!!
Doncs vinga, vinga que continuï el bon rotllo!!! No hi ha res millor que sentir-se be per encadenar un 7a+. Ja sap a tibar-li fort!

Salutacions!!

Joana García ha dit...

Saps que crec que es el millor de tot?? donç que per molt que arrivi tot alló que dessitges sempre tindràs aquesta forma de sentir la vida.
Ja no és només que siguis optimista amb tot el que esperes, aixó es fantàstic, sino que ets conscient de tot el camí que estàs fent. Al menys aquesta es la sensació que hem dones.

;-)))