DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dijous, 28 de febrer de 2008

ELLA

.
.
.


.
.

He exaurit l'estoc d'imaginació que utilitzava
per visualitzar la dona de la meva vida. Ara m'esforço
i no aconsegueixo imaginar res, en canvi em venen
imatges reals, cares conegudes. Destrio, jugo , remeno,
imagino futurs...
Interessant exercici aquest. Tot i que no hi ha conjur
ni balsam ni beuratge que faci que les coses vagin
com t'agradaria que anessin, aquest joc mental dóna
força de sí. És divertit imaginar-te vides futures amb
diferent gent, es podrien arribar a escriure novel·les...
Algunes de divertides, altres intrigants, també sortiria
algun drama i fins hi tot la més real, la que contindria
una miqueta de tot.
.
Vagi com vagi, això és la vida i m'encanta viure.
M'encanta la vida amb tota la seva intensitat, amb
tota la seva calma, i tots els seus estats d'ànim.
.
La dona que s'apropa ja em comença a omplir, ja em
fa bategar el cor més ràpid, una mirada i em fonc, un
petó ...upstairs to heaven, una abraçada ...i ploro.
.
La pintura de a sobre de l'escrit és una dona, està
pintat entre el dosmil-dos i el dosmil-tres. En aquell
temps ni estava enamorat ni volia estar-hi, és més
lluitava continuament contra l'enamorament, i la
pintura era simplement un retrat de dona on hi havies
de fer un esforç per veure-la. Ara, mirat amb la nova
prespectiva que dóna el temps, ara que he deixat de
lluitar contra l'enamorament i que no només no estic
enamorat ni vull estar-hi sinó tot el contrari...
la pintura ha adquirit un altre significat, m'arriba un
altre missatge. És la dona que sense veurés clarament
saps que hi és, la veus, la sents i la indefinició és
sencillamnet una questió de temps...
algun dia prendrà identitat.
.
.
Em dec estar fent gran, que no vell, però... sincerament:
.
.
.
COMPANYS/ES...
VISCA L'AMOR!!!
.
.
.
Pintura meva, esmalt acrílic sobre paper. 2002/2003

Cap comentari: