SEGUIM CAMINANT

.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
.
Just ara sóc,
abans en tenia.

En el futur lliure
t'espero.

Vida que em dones
entusiasme animal,
intuició en embrió,
gemecs.

Nomada a l'aire
oblidant camins i...
misteris en el temps;
ésser que ha de venir,
silènci.

Confí llunyà,
onades de verd blat
mar d'il·lusió.

Un presentiment daurat,
nacre fet joia.
Amor, amor.

Al·legoria rebuscada,
mel pels sentits,
incipient flamarada,
gira la vida
abans controlada.
.
...................C. Sartó
.
.
Hola de nou, amics/gues. Veig que teniu un puntet
de masoquisme i continueu llegint aquestes pseudo
poesies. Ho reconec, ja m'agrada que ho feu i això del
masoquisme és broma.
Com deia a la primera pseudo-poesia, una amiga
comentava que per entendre millor la poesia s'havia
de coneixer a l'autor i la seva vida. Doncs l'hi farem
cas i com que em dono ja per conegut us explicaré
només com em sento ara mateix. Estic totalment
immers en un estat d'optimisme respecte a tot. L'amor
que cerco està al caure, potser ja ha agafat l'avió o el
vaixell o igual ve en tren, o ja és per aquí... es qüestió
d'estar sensiblement obert a l'amor i ara lliure de manilles
sentimentals, ho estic i potser per primer cop a la
meva vida no perdré el tren. La feina m'anirà perfecta i
de postres m'acabaré la casa. Fins hi tot crec que la
mancança d'aigua a la muntanya es sol·lucionarà aquesta
primavera...
Veieu com si que estic d'un optimisme total.
Doncs això, sabent qui sóc, com sóc i com em sento...
torneu a llegir la pseudo-poesia que aquesta també
torna a portar un clar missatge subliminar.
.
.
.
.
Fotografia meva. Escala Dei. El Priorat.
.