DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dilluns, 18 d’octubre de 2010

FENT BULLIR L'OLLA EN LA RECERCA

.

....
.
Seus, tanques els ulls, respires i comences a explorar...
...i vas recordant i revivint vivències cercant on va passar, quan va succeir, i segueixes buscant i vas i vens en el temps. Poc a poc es lliguen caps i vas veient la llum, diga-li llum, diga-li entrellat o la resposta al per què?
.
I l'olla va bullint a dins de la closca, i entre bullida i bullida vaig extreien la informació que busco.
No és el primer cop que arribo en aquest punt, on un fort cop a la diana de les emocions em va fer trontollar a l'extrem. I dic extrem amb tota la conseqüència. Mai havia estat tant emocionalment desorientat, cada cop ho veig més clar...
...i torno a l'olla que bull, i segueixo remenant, i cada cop que tasto el brou em confirmo en les meves sospites, va ser allò, el cop de puny emocional me'l vaig generar jo.
.
Crec que no va ser per debilitat, ...per amor potser, ara tampoc n'estic del tot segur, si que està clar que em vaig trair, que em vaig fallar, però l'entorn ho va propiciar i jo no vaig ser prou fort per sortir-me'n. Que no soni a excusa, no ho és. Em vaig deixar endur sense pràcticament resistència, quan evidentment la podia haver ofert.
.
I reviscuda l'experiència en el meu cap, me'n adono de que no me'n penedeixo, però al mateix temps sóc conscient i molt segur de que no ho tornaria a fer, de que no ho tornaré a repetir.
Ara em sento més descansat, crec que ho he trobat.
.
.......
.
.
I ara que tinc la resposta, que me la miro i la passo d'una ma a l'altre valorant el que m'ha costat trobar-la, que la llenço cap al cel i sembla fer-se petita com si d'una pilota de tennis es tractés i torna a prendre la seva mida normal quan torno a tenir-la, jugant amb ella entre les mans.
.
El que passa, el que ara mateix sento és que identificada la resposta que cercava, em trobo que tinc un petit problema i el problema és que no sé ben bé que fer amb ella.
.
Respiro fons, obro els ulls, m'aixeco, em miro les mans i no estan buides......
.
.
.....

.
.....

.

4 comentaris:

pepa ha dit...

sanavetadestudonsPotser, el que cal fer amb les respostes, un cop trobades, és llençar-les al buit, desfer-nos-en i deixar les mans lliures per a rebre nous enigmes, nous ensenyaments, noves vivències.
Seguir caminant i aprenent....
Un petó ben content!!!!!!!!

CARLES ha dit...

Moltes gràcies Núria. Engego el procés de llençar-ho al buit.
Una abraçadota

Nur de Catalonia ha dit...

L'olla sempre vull, per bé o per mal,( tu controles el foc), els ingredients els poses tú, que t'agradi més o menys és qüestió de gustos i la teva decissió, el fet que el caldo no sigui com esperabes no té pq desanimar-te, precisament t'ajuda a que la propera vegada surti millor, però si l'olla vull, és que ets viu!!

Abraçades

CARLES ha dit...

Gràcies Núria, penso continuar cuinant molt temps. Un dia us haure de convidar a l'escudella resultant.
Un petó ben gros