No puc besar-te, per què puc recaure. Oh!!!... Déu meu! és com si fos un adicte rehabilitat.
No passa res si et tinc a prop, vaig fer tot el procés per desintoxicar-me, desenamorar-me, i me'n vaig sortir. Sóc com aquell enamorat de l'ampolla de whisky, que ha superat la seva dependència i pot tenir un bon Macallan fine oak de 25 anys, al costat i no tastar-ne ni una gota, però pensat i debatut prefereix tenir-la ben lluny.
Així ets tu, com una magnifica ampolla d'un bon single malt per algú que té problemes amb l'alcohol, fantàstica però intocable.
Lluny, et vull ben lluny, per què sent a prop continuo sentint un irrefrenable desig de besar-te i això estimada amiga seria com saltar al buit.
Que bonic, ha sigut un pensament que s'ha creuat pel meu cap aquest mati mentre feinejava amb la ment en blanc
%2B-%2BC%25C3%25B2pia.JPG){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada