DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

divendres, 19 de novembre de 2010

HE SORTIT AL TEATRE

.
...
.......
.
....FEDERICO DE PASEO
........DRAMA FOTOGRÁFICO
.
................DRAMATÚRGIA I DIRECCIÓ
..........JOAN FULLANA I XAVIER MARTINEZ
.
................A PARTIR DE TEXTOS DE
.............FEDERICO GARCIA LORCA
.
.
No acostumo a anar a veure teatre en espanyol, però Garcia Lorca bé es mereix un esforç.
.

..........................
.
En aquesta obra he fet una passejada per un món surrealista de la mà d'aquest gran escriptor, recordem que el feixistes espanyols el van assassinar, per què no podem permetre'ns el luxe d'oblidar aquestes coses. Doncs sí, ha sigut una molt lenta passejada pel surrealisme Lorqià.
.

.................
.
Ha sigut com obrir un àlbum de fotos de la seva època on els personatges, de cops alegres, de cops tristos, enfadats o compungits t'expliquen les seves emocions, ...no sempre entenedores.
.
Entre penombres i dolces cançons he viatjat a un passat en blanc i negre on a les fotos de casament sortia el capellà i la guàrdia civil, l'escolanet, l'àvia i fins i tot els nuvis.
.
Ha sigut un bon volt pel surrealisme al teatre.
.
.
.
AAAAH!!! ... I RECORDEU AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA.
.
.
I després, com NO, ens hem submergit en el ritual de cervesa i conversa. Sense el qual la sortida al teatre no seria el mateix. Està molt bé,això d'anar al teatre i després explicar-nos la vida. Si tothom tingués bons amics/gues els psicòlegs passarien molta gana.
.

.
.

Cap comentari: