DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dilluns, 22 de novembre de 2010

AMB UN BRI D'HERVA A LA BOCA



Assegut a la vorera del món amb les cames penjant i observant com els seus habitants es desembolupen, criexen ,viuen.
.
Sense cap mena de pressa i observant constantment he aprés a distingir força tipus de personalitats diferents, i al temps elles mateixes poden ser agrupades en conjunts de gent amb el mateix funcionament.
.
I així que mentre miro i jugo amb un bri d'herva entre les meves dents, vaig repassant mentalment la tipologia de gent observada....
.
I de tots hi ha uns que no acabo d'entendre. Uns són aquelles persones que es construeixen una bombolla on viure i en ella viuen una vida de fantàstica-ficció, intentant creure's que tot és molt més bonic i excepcional del que realment és.
.
Ves que jo no tingui una mica d'enveja de tota aquesta gent que ha fet de la ficció "astupenda" un lloc on viure, obviant tot allò negatiu que els /les envolta.
.
Tampoc entenc a les persones que defugen el contacte físic, el tocar a d'altres, els petons, les abraçades, i no parlem d'acaronar-se. Aquest contacte els hi suposa un gran esforç. A aquesta mena de grup no envejo en absolut. Jo no podria viure sense el contacte físic amb la gent que m'estimo, no m'ho puc ni arribar a imaginar.
.
L'altre tipus de gent que em costa comprendre és aquella gent de la qual percebs el malestar interior, perquè fan les coses buscant només el reconeixement dels altres, en lloc de fer-les senzillament per gaudir-les, per sentir-les, em fi per viure. D'aquesta gent sento pena, empatitzo perquè em sap greu que hagin caigut en aquest pou.
.
De la gent malvada, dolenta no en diré res. De ser-hi hi són però són com la ferida en el cor de l'existència, i les ferides si les toques gaire no es curen.
.
M'entristeix que totes aquestes menes de gent siguin com són perquè els rols estipulats per la societat els ha fet esclaus d'ells mateixos, d'elles mateixes. I em sap greu que aquesta societat ens condicioni tant com per no deixar-nos ser feliços, quan en realitat ho podríem ser molt, molt, molt ,molt més sovint.
.
Comencem a prendre consciència, aquest món necessita un canvi, i aquest ha de sortir de dins nostre, tots/es estem més junts del que creiem. De fet som una sola cosa, la humanitat, i compartim vulguem o no , l'Esser. que és allò que ens fa Ser.
.
I el que ens fa ser precisament... ESSERS-HUMANS.
.
.
REFLEXIONEM-HI,
JO JA HO ESTIC FENT...
.
.
.

2 comentaris:

Buscador d'Indrets. ha dit...

La veritat és que tinc poques ganes de reflexionar i menys sobre mi i els demés, ara per ara només tinc ganes de viure i passar-m'ho. Però t'escric principalment perquè m'ha agradat molt el dibuix, senzill, però et deixa entreveure tranquilitat.
Neus.

CARLES ha dit...

;)
UN PETONET NEUS