Quan algú treballa incansable per què
al seu país prosperi la llengua de l'ocupant en detriment de la
pròpia. Com el podem anomenar?
Com podem anomenar a aquell barrut
pocavergonya que es mou per benefici propi o de partit, que ve a ser
el mateix.
A aquell personatge al que el nostre
país li rellisca, per no dir que “ le suda la poll...” com diria
ell i els seus amics. És un personatge baix, arrossegat, indigne. No
ho puc evitar, els vividors d'aquesta mena em repugnen. Potser no sap que hi ha uns professionals de la llengua, uns sociolingüistes que tenen molt clar quina és l'única forma de salvar la nostra ja molt degradada llengua, o simplement els ignora perque ell sap més que ningú o pitjor encara, n'és conscient però se li en refot, doncs quatre vots són quatre volts encara que sigui per ser president d'una trista regió autonòmica.
Quan aconseguim la independència,
malgrat ell i la majoria parlamentaria que són del mateix nivell.
Se'ns girarà molta feina si volem un país digne a més de lliure.
Un país orgullós de ser.
Perquè si la llibertat només serveix
per fer una trista i indigna república bananera a l'espanyola, no
haurà pagat la pena l'esforç, ni les vides perdudes en el camí i
la humiliació de vius i morts mullaran amb llàgrimes amargues les
darreres pàgines dels llibres d'història.