LIFE

.
.

......"LIFE"
.
.

.
Una serie que em va enganxar força ràpid. No deixa de ser una serie de policies, però el personatge principal te una filosofia de vida que em va agradar.
.

En l'últim capítol de la temporada el detectiu Charlie Crews després d'haver matat al dolent, dolentot amb un cop sec amb dos dits al coll, just a la nou. I el seus raptors el deixessin en llibertat per que mort el jefasso dolentot res ja no tenia sentit.

.

En Crews mira al cel, somriu i diu:

.
U més U és igual a U,...existeix una
paraula per definir quan una persona
més un altre persona és igual a UN.
I aquesta paraula és AMOR.
.
.

Ja sabia jo, què la sèrie "life" m'havia enganxat per alguna cosa.

.

Serà el ZEN del protagonista?
.
.
.

HE SORTIT A ESCALAR EN ROCA ON MAI HO HAVIA FET

.
.
PATINT EN UN 6b

Doncs sí...

.

Aquest cop ens hem apropat a la Vall de Boí, i hem passat el dissabte escalant a sobre de la presa de Cavallers. Ho hem fet en unes plaquetes d'adderència que hi ha al costat de la PLACA TUCA, com costa acostumar-se a escalar a sobre d'un paper de vidre de gra gros sense cantos grans on agafar-se, tot i així ens hem mogut entre el V+ i el 6b, i ens n'hem sortit amb èxit. Després ens hem posat en la abans anomenada PLACA TUCA, i allà amb canto bo, ens hem tornat a aventurar ens uns 6és. El fred que començava a fer i un exercit de mosquits que et picaven a través de la roba ens van obligar a plegar.

.

Però abans de sopar per acabar de rebentar, se'ns va ocórrer anar a fer una mica de bloc.

.
...
.FENT BLOC..........................................DIVERTIT eeeeh!!!!???
.
Bloc!!!??? doncs sí, BLOC que no és res més que escollir un bon roc, mirar-te'l, observar-lo decidir un itinerari i intentar-ho. Així de simple i molt divertit, ...i molt cansat.
.

.OBSERVAR I DECIDIR L'ITINERARI
..............................
...............................I AAAAA JUGAR!!!!
...
AIXÒ CANSA!!!.......................MENYS ALS COMENTARISTES
.
Després de sopar, vam baixar a Boí a fer unes cervesetes (ens les haviem guanyat), i després ens vam anar a fer un vibac a sota d'un cel..., d'una nit explèndidament estelada.

.

Ben dormits i esmorçats, carreguem amb les motxilles plenes de material i ens posem en marxa. Unes dues horetes ens separen de la paret que havíem escollit fen les cervesetes la nit anterior, i després d'una grimpada un pel selvàtica, arribem a peu de via.

.

L'OFERTA I LA DEMANDA, així es diu la via que hem escollit. És una via de 150m de V+ de grau màxim, poc assegurada, però força interessant. M'ha costat una mica entrar-hi dins de la roca, però després m'ho he passat molt bé.

.

...
.ENTRANT DINS LA PEDRA POQUET A POQUET...
.
...Eeeessssstà bé, ho diiiiré, avui també he passat por, sobre tot en el diedre d'adderència de V+, però buscant el valor pels raconets del meu interior l'he superat i l'he gaudit.

.

El dia ha estat fantàstic, i l'entorn és magnific, Bessiberris, Tumeneja, agulles de Travessany...,

.
..........................
.............................UN DIA MAGNIFIC
.
Xino-xano hem desfet el camí d'aproximació fins arribar al cotxe. Ens hem aturat a dinar i hem continuat el viatge cap a casa. Un cop més, m'atreviria a dir que feliços.

.

...

.L'ALEX....................................EN ROVIRA
.
...
.EN JORDI................................I JO
.

.

EL DIA QUE EM MORI

.

.

El dia que em mori d'aquí uns cent disset anys, concretament el vint-i-tres de març del 2116, tothom estarà content, per que hauré assolit la meva última fita. Hauré viscut el que hauré volgut i a més hauré mort feliç.
.I em prepararan els funerals, que seran senzills, i hi serà tothom. Els que van passar per la meva vida i els que hi seran en el moment en qüestió, en l'últim moment.

.

No sé, si em passaran per una d'aquestes esglésies catòliques a vessar d'hipocresia, i si algú d'aquests anomenats capellans es dignarà a fer alguna missa i parlar del seu germà (jo) amb paraules aduladores i recordant tot el que m'han estimat, i que ara s'obrirà per mi una nova vida, la que tots esperem quan deixem aquest món. Quan en realitat, segurament, ni m'haurà conegut, ni sabrà absolutament res de mi, el seu germà (hipòcrita!!!).

.El que si que m'agradaria és que hi hagués força gent, però que hi fossin sincerament, per dir-me un a reveure company...

....mentre de fons sonarà seriosa i solemne LA MUIXERANGA (clickeu aquí si voleu sentir-la).

De ben segur que quan soni, mort i tot se'm posaran els pels de punta en aquest cos que ja hauré deixat i després el purificarem amb foc. I desitjo que algú llenci les meves cendres des de qualsevol muntanya del meu país, des de qualsevol compresa de Fraga a Maó (d'Oest a Est) i de Salses a Guardamar (de Nord a Sud). A qui ho faci li agrairé eternament.

.
No tingueu presa, però heu de saber que us espero a tots. Un petó i una abraçada, i ja ho sabeu, deixeu un espai a l'agenda pels volts del vint-i-tres de març del 2116.

.

MENTRE TANT CUIDEU-VOS MOLT!!!!

.

.

UN RACÓ

.

.

.

Un racó de món,

un cau on llepar-nos les ferides.

.

Un trosset de món, un forat on

refer-nos dels cops.

.

Una cova, un refugi, un abric on

arraulir-nos, on dormir.

.

Un espai on descansar, on somniar...

.

Un recer on estimar, on existir.

.

Un amagatall pels sentiments,

una caverna pel dolor de l'ànima,

una casa per la calma, per estar.

.

Una closca per la pròpia protecció.

.

Un racó, un cau, un forat, una cova,

un refugi, un abric...

un espai, un recer, un amagatall,

una caverna, una casa,

una closca...

.

Un lloc per compartir.

.

.

SALADETES, SALADETES

.
.
Sí, aquest és el gust de les llàgrimes...
i alguna raó tindrà. Pot ser és per que d'aquesta manera quan la llàgrima que ha saltat de l'ull ens arriba a la boca, i el nostre sentit del gust detecta aquell gustet salat, certifiquem amb tota seguretat que estem plorant...
.
No importa la raó, som tant especials que sentiments radicalment oposats ens provoquen la mateixa reacció, plorem per dolor, per pena i també ho fem per una gran alegria, per felicitat. Realment som una especie digna d'estudi.
.
Llàgrimes doncs que ens acompanyaran tota la vida, llàgrimes pròpies, que segur recordarem sempre. Llàgrimes de persones properes que ens provocaran empatia i en una solidaritat incomprensible faran que nosaltres mateixos també plorem. Llàgrimes que eixugarem amb delicadesa, amb tota la tendresa del món. O llàgrimes que eixugarem amb petons. Sempre però llàgrimes salades.
.

Llàgrimes saladetes com el mar...
.

.
.

C'EST LA VIE...

.
.
-
Doncs sí, així és la vida. Com? que encara no he explicat res...?

Sí, si que ho he fet, el que passa és que tinc una capacitat de síntesi molt grossa. I escrivint "així és la vida" ho estic dient absolutament tot.

Així és la vida per acceptar-la tal com ve, i un cop acceptada exprimir-la i beure't el suc fins a l'última gota. Ja ho sé, que de cops surt un elixir dolç que voldries que durés sempre, però les regles establertes diuen que has de continuar exprimint-la i bevent-te-la contínuament, i de cops la sorpresa del sabor no resulta gaire agradable. Però la capacitat d'adaptació d'homes i dones ens ha dut a poder gaudir fins i tot de les coses no tant agradables, com a exemple el regust amarg de la cervesa, tot i amarg un gran plaer.

I seguim exprimint i seguim bevent sense complexa...
mai es buida del tot la coctelera, unes gotes d'alegria per aquí, un rajolinet d'amor, un bon raig d'aigua pura i un perfum d'esport... una bona sacsejada i vinga ràpid gola avall. UMMMMM!!!!!
energia pura pel cos, la ment i l'ànima.
I seguim remenant beuratges, elixirs, licors...
i sacsejant amb diferents estats d'ànim surten sorprenents resultats, i tots etiquetats amb el nom de VIDA. La meva, la teva, la de tots, la de qualsevol, vides diferentment iguals, banyades amb les mateixes sensacions. Sensacions que ens ajunten o ens separen... tot depend...
i depend tant que ens separen i ens ajunten al mateix temps.

Seguiré fent submarinisme en les sensacions de viure i bevent-me la vida segon a segon, estimant i deixant que m'estimin.
Resumint...

VIVINT per què C'EST LA VIE...
.
.
.
.
.

S'HA PASSEJAT...

.
.

S'ha passejat la musa pel meu cap. I com que no tenia son i a l'endemà no calia matinar, me la vaig passar quasi bé tota, ...bé anar a dormir a les sis del matí es podria dir que és pràcticament tota... o no?

Doncs això em vaig passar la nit pintant... ummmmmm.... que bé!!!!

.

.

Aquest és el resultat, però encara l'he de donar algunes pincelladetes per donar-lo per acabat

.

.

PINTURA MEVA, FOTOGRAFIA DE L'ORIGINAL. ACRÍLIC SOBRE PAPER 46*33 JUNY 2009
.
.
.

GRÀCIES MUSA PER REGALAR-ME GRANS NITS