DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dilluns, 26 d’octubre del 2009

HE SORTIT AL TEATRE VIII

.
.

.
.
............URTAIN
.
..................................OBRA DE
..........................JUAN CAVESTANY
................................I DIRECCIÓ
.............................ANDRÉS LIMA
.
Aquest cop he vist una obra de teatre en versió original, i no és que m'encanti anar a veure teatre en espanyol, però ho consideraré com una obra en versió original, i a més, en un altre llengua mai hagués quedat tant bé retratada la Ecspanya rància, amb un feixisme latent abans i després de la mort del dictador, utilitzant una persona pels seus interessos i pels seus interessos deixar que es destrueixi abandonada a la seva sort.
.
.
.......................................
.
L'obra està molt ben posada en escena, el paper principal, el d'Urtain està fantàsticament interpretat i l'ambient aconseguit et fa viure aquell país fosc on van passar els fets. Un país que al meu parer no ha canviat gens, i continuen sent com eren i continuen sent els que eren...
.
......
.........................................
.
I tret dels que som proscrits, la resta pot reviure a les seves carns la mateixa història que va viure José Manuel Ibar "Urtain", un home de poble, de Zestoa (Gipuzkoa), que ni tant sols sabia parlar en espanyol, abans que el tranformesin en símbol tipus toro d'Osborne, enlairat com a marca pàtria i deixat caure de cop quan ja no va interessar.
.
...................

.
Per tant, no sols estem assistint a la trista història d'un home, sinó al funcionament d'un país (que no és el meu, ho havia de dir) fosc, mesquí, i lladre.
.
................
.
.
..............MÉS INFORMACIÓ
.
.
.........I RECORDEU...,
.........AL TEATRE SEMPRE
.........EN BONA COMPANYIA
.
.
.
fotografies de Valentín Álvarez

dijous, 22 d’octubre del 2009

ADDICCIONS

.
.
Vivim estressadament, tant que tard o d'hora acabem enganyats a alguna cosa. Tenim mil productes al nostre abast que tenen un al risc addictiu. El que implica, que només que baixem la guardia una mica podem caure al pou de les addiccions. Evidentment unes poden ser més nocives que d'altres, però caiem en l'addicció que caiem haurem de reconèixer que som uns/es addictes.
.
.
Hi ha desafortunats/des que viuen submisos/es al poder de les cigarretes, cosa que sobradament contrastada i comprovada és altament nociu per la salut, la de tots i especialment per la del propi fumador/a.
.
Hi ha que l'addicció en la que s'han vist immersos és tant dràsticament terminal, que ja no tant sols juguen amb la seva salut, si no que el què es juguen és directament la seva pròpia vida. Estic parlant del que es coneix com a addictes a les drogues dures.
.
També trobem qui sense anar més lluny s'enganxa a cosses quotidianes, que les tenim a tocar a cada pas que fem i a sobre ens bombardegen amb propagandes constantment, com per exemple a les begudes de Cola, resultant difícil no acabar per caure en una o altre marca d'aquests consumibles.
.
Després trobem aquells/es que la seva addicció és l'esport, com a mínim aquesta addicció és saludable, i si no s'acaba mega-lesionat per sobrecarrega fins a les orelles, pot resultar fins i tot positiva, i tenir de rebot un cos estèticament esplèndid i optima forma física, donant pas això a una ment també sana. Ja ho deien els clàssics "mens sana in corpore sano".
.
.....................
.
I per últim la reina de les addiccions, aquella en la que vas caient per pur plaer, ...i ja tots/es sabem, que després d'un polvet, ja et queden ganes de fer un altre, que encara somrius del regust d'un clau i ja desitges el proper. Està ben clar que el cardar és addictiu, sempre hi haurà qui sabrà escollir d'entre totes les formes d'addicció, aquesta, l'addicció al sexe. Deuen ser els/les
que van amb un somriure pel carrer?
.
..............................................
.
Si és així, haurem de prendre nota amics/gues... sempre serà millor dur un somriure dibuixat a la cara per anar pel món.
.
.

dimarts, 6 d’octubre del 2009

CARTA AL PRESIDENT D'UN PAÍS SENSE ESTAT

.
.
.
Senyor president, m’adreço a vostè, senzillament per què sento la necessitat imperiosa de fer-ho.
.
Últimament, com més me l’escolto, i ho faig, li ben juro, més pena em fa que vostè sigui el president del meu país. Amb presidents com vostè, qualsevol país es sentiria orfe, qualsevol país tindria la sensació de no tenir govern, i davant d’això l’anarquia, que he de reconèixer que tot i no ser el sistema de governar-se en el que més cregui, sempre seria millor que un president que tracta el país com si fos el producte d’una botiga, un botiguer sense classe que per moments devalua el seu producte.
.
Senyor president, president d’un país sense estat des de la meva perspectiva, i una simple regió amb autonomia (autonomia - Facultat de governar-se per les seves pròpies lleis) des de la seva perspectiva , vist el significat d’autonomia ho deixaré en una simple regió per a vostè.
.
Sembla que és ben clar que la visió del territori es molt diferent entre tots dos, em preocupa com fa més pels de fora que pels de dins, de com dóna la raó a l’estat que ens domina, ens espolia, ens insulta i ens maltracta. Em sap greu que el president del meu país es qüestioni la legalitat democràtica d’una consulta popular i defensi el dret d’uns feixistes amb un obscur passat a manifestar-se, per no dir intimidar al poble.
.
M’entristeix que es posicioni en contra del dret a expressar-se d’un poble mitjançant referèndums, que és vostè? si està en contra d’utilitzar les consultes populars democràtiques, si està en contra d’un referèndum per que el poble esculli que vol ser. Si està en contra de tot això, no serà que això de la democràcia ho té mal entès, donat que posar el que sigui a votació del poble és el més democràtic que un es pot trobar. O és senzillament por, por de que la seva opció de vot no sigui la guanyadora i l’Estat pel que treballa quedi qüestionat mundialment si fa cas omís dels resultats de l’exercici democràtic.
.
Sincerament senyor, desitjo que no torni a repetir mandat com a cap de govern del meu empobrit i espoliat país. Ni vostè ni cap altre demòcrata de seu estil.
.
Sort que tot plegat comença a fer olor d’aires nous, alguna cosa ja s’està bellugant i friso per veure i viure el dia en que no se’ns governi des d’un teatre de pantomima, sinó des d’un govern homologat i reconegut arreu del món.
.
Gràcies president, no cal que s’esforci més pel meu país.
.
.

diumenge, 27 de setembre del 2009

UN "JO TINC..."

.
.
.

.
.
.
Tinc els ulls d’un color
que no sabria explicar-te,
però això importa poc
doncs només són per mirar-te.
.
Unes mans ben normals
són la meva vida,
per pintar,
per crear,
per sentir,
per tocar-te.
.
Uns llavis petits
per xiular cançons
per dir el teu nom
i besar-te.
.
Un cor malferit
d’una fletxa d’amor
que et porta a tu dins
d’on no hi pots escapar-te.
.
Tinc un cos tremolós
esperant el moment
d’accedir al teu contacte,
visc ara només per abraçar-te.
.
....................................C.Sartó
.
.
Que us sembla? Magnànima pseudopoesia eh?
...ar-te, ...ar-te, ...ar-te, ...ar-te. Quina imaginació, quasi bé fa por, quina rima tant variada. Poc deu tenir de poesia, però el que és ben segur es que ha servit per buidar-me.
I això o ho fas parlant llarga estona amb algun amic o escrivint sense complexes, així doncs sempre hi ha solució, quan no hi tens un amic a mà, sempre pots trobar un tros de paper en blanc per desfogar-te.
-
-
.........APA!!! CUIDEU-VOS!!!
-
-
LA FOTOGRÀFIA ES D'UNA OBRA DE TAMARA DE LEMPICA
LA BELLA RAFAELA, 1927 OLI SOBRE TELA, 64*91
.

dimarts, 22 de setembre del 2009

TEMPS SEXUALS


.
.
Ja s'ha obert la veda dels sentits,
ara visc la passió desenfrenada.
.
T'estic donant la calor que abans buscaves,
en l'espai-temps hem coincidit...
som aquí vivint moments
tants cops somniats durant les nits
i fets realitat ara;
mai, és molt temps per esperar,
oblit.
.
Sí, oblit d'aquelles històries passades
intensament viscudes un dia,
gaudides cent per cent cada vegada,
ulls clucs sota llençols a la matinada;
irrepetibles juraria, però...
sí, ja són passades.
.
Ocultem l'espurna apassionada
nostre món de mirades l'amanyaga.
.
Sucumbim al plaer de la besada,
incansables amants fusionats en abraçades
generosos en carícies, en paraules ,en mirades
una vegada i un altre dos són un...
immersos en la tasca auto imposada
sospirem, feina acabada.
.
..............................................C.Sartó
.
Feia temps que no em posava a pseudopoesiejar, i ja era hora, només calia quelcom que m'inspirés.
La pseudopoesia és de l'estil de sempre, ni mètrica, ni rima, ni tonada. Només unes quantes frases posades en ordre, el meu ordre mental. Col·locades amb un punt d'estratègia i un poc pensades. Si les llegiu amb ganes se li pot trobar les voltes i la gràcia.
.
.
UN PETÓ FOR EVERYBODY!!!
.
.
.

dissabte, 19 de setembre del 2009

HE SORTIT AL TEATRE VII

.
.


.
.
...........SOL, SOTA EL SOL
.
.......Espectacle a partir d'articles i estirabots de
..........Francesc Trabal

.
............Dramatúrgia i direcció d'Artur Trías
.
.
Ara ja estic segur, tot ha tornat ja a la quotidianitat. El treball de cada dia, anar a córrer els dimarts, entrenar al boulder els dijous, escalar, anar en bicicleta o simplement descansar els caps de setmana i ser tant feliç com puc.
.
I com no al entrar de ple en aquesta quotidianitat, no podia faltar el anar al teatre de tant en tant i ha tocat fer-ho amb aquesta obra "Sol, sota el sol". De fet aquest cop no sabíem ben bé que anàvem a veure, fins i tot que de poc no veiem res per culpa de les obres de la línia V del metro, i pels pèls que ens va anar. Vam entrar tot just i van començar, semblava com si ens haguessin estat esperant.
.

.ARTUR TRÍAS I MIQUEL AGELL
.
L'obra està composta per un seguit de gags còmics, un tant surrealistes i absurds, des del meu humil criteri, que m'han fet mantenir el somriure a la cara tota l'estona. Serà per que m'he trobat amb un retrat, millor diria caricatura, de la societat burgesa catalana de principis del segle XX. I que al cap i a la fi un segle després, principis del segle XXI, aquests personatges continuen sent arrogants, distants i amb cara de fàstic, vivint en una escala de valors que no s'hi assembla a la meva ni fent un esforç.
.
.ARTUR TRÍES, ROSA CADAFALCH I ISABEL ROCATTI
.
Per això aquesta obra m'ha agradat, una ironia treballada, retrata aquells a qui el seu "estatus"
impedirà que mai tinguem relació...
.
Quina sort que tinc!!!
.
I per rematar la nit ens vam anar fins la Rambla del Born i ens vam prendre, el que jo diria, va ser l'últim MOJITO de la temporada en una terrasseta a la fresca. Dic últim per això de la terrassa, a partir d'ara ens els prendrem a l'interior. Per cert, la vam encertar amb el bar, el MOJITO estava boníssim.
.
...I RECORDEU, AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA!!!
.
.
FOTOGRAFIES D'HELENA AGELL
MÉS INFORMACIÓ: ESPAI ESCÈNIC BROSSA

dijous, 10 de setembre del 2009

ESTÀ VOSTÈ D'ACORD...

.
.

.............
.
Sí amics/gues així comença la pregunta de la consulta popular que es durà a terme el diumenge dia 13 se setembre a Arenys de Munt.
.
"ESTÀ VOSTÈ D'ACORD que Catalunya esdevingui un Estat de Dret, independent, democràtic i social, integrat en la Unió Europea?"
.
A Espanya li han vingut tots els tremolors possibles i ràpidament ha posat en marxa el seu engranatge ULTRA-DEMOCRÀTIC per no deixar que aquesta consulta popular es dugui a terme.
.

......................
.
Al mateix temps els espanyols de Catalunya, se'n duen les mans al cap escandalitzats per la gosadia de la proposta. No es pot permetre aquesta radicalització. Peró sembla que no els hi provoca cap mena de malestar, que allà on es vol prohibir una consulta popular es permeti una concentració falangista. Sí, sí... heu llegit correctament La Falange concentrant-se el mateix dia i al mateix Arenys sense que cap jutge democràtic posi cap inconvenient.
.
Que poca vergonya que hi ha en aquells autoanomenats democràtes, els d'aquí i els d'allà quan permeten aquestes cosses, i ni tant sols els hi pugen els colors a la cara.
.

.............
.
.
VISCA CATALUNYA LLIURE !!!
.
JO VOTARIA SÍ A LA INDEPENDÈNCIA DEL MEU PAÍS
.
.

Aquí un article interessant sobre el tema

VILAWEB

ENQUESTA FETA AL DIARI EL PUNT SOBRE LA INDEPENDÈNCIA DE CATALUNYA (VOTEU!!!)

CUP (Candidatura d'Unitat Popular) PAÏSOS CATALANS
.

.