UNA RECOMANACIÓ

Doncs això..., que us recomano que llegiu aquest article del bloc "TÉ LA MA MARIA"

.

Article en qüestió:

.
UN DE CADA CUATRE CIUTATANS DEL CAMP DE TARRAGONA TINDRÀ CÀNCER, GRÀCIES A LES PETROQUIMIQUES !!

.

Ja em direu que us ha semblat

.

.

JA HI TORNEM A SER

.
.

................
.

Està ben clar que la repercussió que pugui tenir aquest bloc és miníma, si és que en té.

Però avui tinc la necessitat de posicionar-me en contra de la ubicació d'un cementiri nuclear al meu país, a Ascó concretament.

.

Què no hi ha prou merda nuclear en aquesta zona, ja?

.

De tots es sabut que en aquest país ja gaudim de la fantàstica presència de tres centrals nuclears, per cert prou velles i caduques com per estar clausurades, de ben segur que algú en deu sortir beneficiat. I recordem que no fa molt en teníem quatre, a més de les actuals de Ascó I, Ascó II, i Vandellòs II, hi teníem Vandellòs I que va haver de ser clausurada a l'octubre del 1989 per un greu accident.

.

.
..............

........VANDELLÒS.................ASCÓ I
.

I ara la idea d'afegir a tanta nuclear obsoleta un cementiri on dipositar tots els residus radioactius de l'estat espanyol, em sembla intolerable. La radioactivitat no coneix fronteres (recordem Txernovil), un sol municipi no pot decidir sobre la seguretat i la salut de tots.

.

Es clar que en lloc d'anomenar-lo cementiri se l'anomenarà "magatzem temporal centralitzat de residus radioactius", quins pebrots que tenen en posar-li l'adjectiu "temporal", evidentment que un grapat de milers d'anys són un espai de temps, també podríem dir doncs, que allò dels dinosaures va ser temporal.

.

Tenir a casa un diposit de residus radioactius és trist i perillós, i hipoteca el nostre futur. La societat es resenteix, la ramaderia i l'agricultura també, i no parlem del turisme.

.

Resumint, ja hi tornem a ser...

.

Els de fora tornaran a decidir per nosaltres el nostre futur. El fet que un municipi i el Gobern de l'estat puguin decidir la ubicació final d'aquest cementiri, passant un cop més del Gobern de la Generalitat, demostra que el nostre gobern no serveix per res, és únicament una despesa pels ciutadans de Catalunya. I un òrgan que no serveix per res i a sobra se l'ha de pagar, pot ser seria millor si no existís. I com comprovem constantment que amb l'autogobern actual no tenim control en absolut del nostre país l'única sortida viable és la independència. I amb ella podrem decidir que fer amb les nuclears, com amb tantes altres coses.

.

I si per aquelles coses ens equivoquéssim i ho féssim malament, hauríem de reparar els nostres errors i no els errors o mala fe d'uns altres.

.

.

..........................

.

.

HE SORTIT A COMENÇAR L'ANY 2010

.

.

Com des de fa uns anyets, comencem el nou any anant-nos a picar gel als Alps des del dia u fins al cinc de gener. Sempre havíem anat a La Grave, ens intal·lavem en una gîte que fèiem servir de camp base, i des d'allà fèiem totes les activitats. I aquest any també havia de ser així, però un cop instal·lats fem la primera incursió al món glaçat i sorpresa la nostra quan descobrim que al Paradís de les cascades de gel no hi ha pràcticament res format.

.

.......

....PRIMER LLARG DE LA.............LA MATEIXA ZONA AL

.....CASCADA MINI-MOULINS.......GENER DEL 2010

.....AL GENER DEL 2009

.

.

...................

....................AIXÒ ÉS TOT EL GEL QUE HI HAVIA

.

.

Després d'investigar una mica per Internet, vam descobrir que relativament aprop d'allà, a Ceillac si que estaven formades les cascades. I ja ens veus, tornant a empaquetar-ho tot, material, roba, menjar...

tot cap a dins del cotxe, i ...apa!!! a fer uns quants kilòmetres més, que no hi havíem fet prou.

Peró va pagar la pena, a Ceillac si que vam trobar el que anàvem buscant, el preuat GEL, GLAÇ, GLACE, ICE, GHIACCIO..., o com li vulgueu dir.

.

.PRIMER LLARG DE LA EASY RIDER

...................................
....................................PRIMER LLARG DE LES

.............................................FORMES DU CHAOS
.
.

El primer dia vam fer la via Easy rider i després vam estar practicant al primer llarg de la via Les formes du chaos. Vam trobar un gel fantàstic, i vaig poder estrenar els meus nous piolets...

que per cert van molt, molt, molt bé.

.

Aquella nit mateixa va caure una bona nevada, uns vint centímetres aproximadament. Fins hi tot ens vam plantejar si valia la pena posar-nos a escalar amb tanta neu. Però la insistència del David, va fer que deixéssim de banda el plantejament i que escaléssim la via del corredor de la Y branca dreta, on tot s'ha de dir... el David la va anar netejant de neu tota, tota i tota... fet que els que hi vam anar al darrera li agraïm moltíssim.

.
.

.TOTA LA NIT NEVANT...

...................................

...................................VA QUEDAR UN PAISSATGE GUAPÍSSIM

.

La nevada va deixar-nos un paisatge guapíssim, fins i tot sabia greu trepitjar-lo, però que hi farem l'accés al gel ens obligava

.

.
........
.... A LA BRANCA DERETA DEL CORREDOR DE LA Y

.
..................

...................EL SOPAR-CELEBRACIÓ

.

La darrera nit vam anar a fer una reclette i una fondue com tenim costum de fer en aquestes estades als Alps, he de dir que a La Grave els restaurants són millors i que els cops que hem sortit a celebrar-ho per allà, hem sortit més satisfets que d'aquest al que hem anat aquest any.

Ara sí que ha quedat oficialment inaugurada la temporada de glaç, i nosaltres contents/es.

.

L'últim dia abans de marxar vam acabar fent la via Holidays on ice, amb la que ens va quedar un bon regust d'aquests dies, i una sensació de que ha sabut a poc...

.

.
........

....ÚLTIMS RESSALTS DE LA VIA HOLIDAYS ON ICE

.

Per això continuem amb les eines esmolades i ja ens mirem el nostre Pirineu amb ganes d'anar a punxar-li els seus glaçons.

.

.


ENLLAÇ CENTRE EXCURSIONISTA SANT BOI

COM UNA ONADA

.
................
.........................SEGON ASSALT
.
.
Com una onada que va agafant embranzida i va creixent de cara a la costa on al final espetegarà i deixarà anar de cop tota la seva energia transformant-se en plena llibertat.
.
Com una onada aquell primer pas donat sense por, sense complexes, i amb el cap ben alt a Arenys de Munt el tretze de setembre del 2009 (recordeu per sempre aquesta data) va agafant poc a poc però sense parar la força que aquest país havia anat perdent des de fa tres-cents anys aproximadament (gràcies a la feina d'un país veí que després d'envair-nos, de no estimar-nos, i d'expoliar-nos constantment), aquest municipi ha aconseguit fer-nos reaccionar. Arenys ha posat als polítics del nostre parlament al seu lloc, els ha despullat i tots ho estem veient, ara hauran de deixar de fer "la puta i la Ramoneta" i posicionar-se. O s'estimen aquest país o s'estimen al país que ens vol mal. S'han acabat les mascares. ara toca mullar-se.
.
Aquest 13 de desembre 170 municipis s'han tornat a expressar en una consulta democràtica sobre el futur que desitgen pel país. Ha hagut una participació de prop del 30%, evidentment és ben clar que no és una gran participació. Però si tenim en conte que la societat civil no ha pogut tenir suport polític, municipal (ja es sabut de sobres que aquest suport no és possible legalment, per què qui ens marca la legalitat en aquest país és el tribunal constitucional del país invasor, i mai es cansen de donar lliçons de democràcia), i si mediàticament no s'ha pogut donar el resó que es dóna a les eleccions celebrades cada quatre anys, entre d'altres coses per què econòmicament una iniciativa popular no disposa de tants diners com per fer-ho. Doncs això, si tenim en conte que al cap i a la fi ha sigut una iniciativa popular sense ajuda i abastant un ample tros del nostre territori, aconseguir gaire bé un trenta per cent de participació no està tant malament. I a sobre el resultat dóna un 94'88% a favor de la independència de Catalunya, un 3'21% ha estat en contra, el 1'54% vot en blanc i un 0'37% han sigut vots nuls. La lectura simple és que el vot a favor ha sigut aclaparador.
.
Molts diran que el tant per cent de gent en relació a Catalunya és insignificant, que aquest referèndum no vinculant, no significa res, que tot plegat és una tonteria. Però en realitat ja noten, com tothom, una brisa pel clatell, que a ells en concret els posa els pels de punta.
.
I aquí no s'ha acabat tot, ja s'estan preparant més consultes al país pel 2010, i això no agrada a tots aquells que dient-se d'aquí han de prendre posicions i fixeu-vos, al final acaben posicionant-se al costat de la dreta espanyola, "falange" inclosa, i evidentment això els hi posa "el plumero" al descobert.
.
Per un altre banda tenim als del país que es miren les coses des del confort del terreny sec, i sí un cas ja es pujaran al carro quan no hi hagi cap risc, quan l'esforç d'engegar ja s'hagi fet i vegin clar que això ja no té aturador. Això sí, després un cop assolida la fita seran els primers a intentar col·locar-se medalles. I mireu que us diré, no m'importa que així sigui, prefereixo que al final siguem tots a dalt del carro.
.
Així, hem d'aprofitar que ja ens estem movent, hem d'aprofitar que recuperem la consciència i que d'aquí poc podem ser un país més, compartint amb plena llibertat, amb capacitat per decidir per nosaltres mateixos, dins d'una Europa de pobles lliures.
.
A més a Europa ja ho saben, observadors, mitjans de comunicació europeus, com els britanics BBC i Financial Times, francessos com Le Monde, Libération i La Croix, noruegs com Sami Press, holandessos com Volkskrant entre d'altres, i també de la resta del món junt a observadors internacionals. Han estat seguint aquesta jornada democràtica i pacifica on reclamem un dret propi que amb la força de les armes ens van prendre. Però nosaltres no oblidem i volem el que és nostre de ple dret. I més d'hora que tard ho aconseguirem i de forma pacifica. I tornarem a donar una lliçó a tot el món.
.
.

COMENÇA UNA NOVA ERA

.

.

...I espero que sigui un tant glacial per així poder amortitzar la darrera inversió en material de muntanya. aquest cop he decidit donar-lis un respir als piolets que m'han acompanyat pràcticament tota la vida alpinística. I m'he comprat els piolets néts dels que havia tingut fins ara...

.
..........

...............ELS PULSAR DE CHARLET MOSER, ELS AVIS

.

L'evolució ha anat fent la seva feina i aquells piolets ergonòmics tant innovadors com eren en el seu temps els PULSAR de Charlet Moser han acabat donant lloc a la seva última fase evolutiva, que imagino no serà la darrera, a una eina impressionant, tant ergonòmica, que el seu nom ja ho diu tot els NOMIC de Pezl-Charlet.

.

Així doncs, els piolets que ara tenen el rol d'avis d'aquests últims continuaran venint a muntanya amb mi, continuaran fent alpinisme amb mi, però ara descansaran quan l'activitat es converteixi en un assumpte glacial seriós, encara que s'hagi de discutir amb trams de roca. I si els nous Nomic han heretat el bon funcionament dels antics Pulsar, estic segur que amb ells tornaré a viure les sensacions indescriptibles que l'escalada en gel em pot donar.

.

Ja no dono més voltes i us ensenyo els meus nous companys de viatge en terreny vertical i fred.

.

..........

...............ELS NOMIC DE PEZL-CHARLET, ELS NÉTS
.
.

.

DE QUÈ PARLEM?

.
.
Parlem d’amor...
.

.

.
.
Si ara parlo d’amor,
que no sigui cansament,
de cercar inútilment
la dona somniada.

.
S’ha fet de pedra
el meu cor?
després de tants anys
amb la porta barrada.
.
Però la cançó persisteix
dins del meu cervell,
dient que existeix
l’estrella pintada.

.
Ara sé del cert que la cosa és així
i no cal preocupar-se;
que la paciència és la clau
pel final obtenir
la recompensa guanyada.

.
..............................................C.Sartó
.

.
Sant tornem-hi, rebuscant entre papers i paperots amb dibuixos i escrits de fa temps, he trobat això. Un altre dosi d’àcid antipoètic, per dir-ho d’alguna manera. Sense cap esforç destrosso la poesia i sense remordiments.
Per això l’anomeno pseudo-poesia, per que ningú es senti ferit al veure’m nedar per aquestes aigües. Gosadia seria considerar-me poeta, ni tant sols ho pretenc. L’escrit està fet per què els valents/es ho llegeixin sense por i puguin gaudir, si s’escau, de la meva ignorància.

.

.

.

.

Fotografia de l'obra d'Egon Schiele UMARMUNG (Liebespaar II) (ABRAÇADA (Parella II)) del 1917 oli a sobre de tela, 100*170'2 cm

.

+ SOBRE L'EGON ESCHIELE

.

SEGUE'M JA!!!

.
.
D’utopia res,
és la força creixent
que fa mal a aquells
que no deixen
expressar-se.
.
S’ha acabat el temps
d’abaixar-ne el cap
i de viure sotmès
pels d’una altre casa.
.
És el nou sentiment
per les coses que passen.
Insubmissió a tots aquells
que ens imposen reis
que ens maltracten amb lleis
i la terra escapçen.
.
I caldrà ser tots un,
i lluitar tots plegats
reforjant els camins
per al final trobar
la dignitat robada.
.
Exigir el que és nostre
no és de radicals
com diuen els altres,
recuperarem d’un cop
la llibertat perduda
per les seves armes.
.
La raó per bandera
la paraula esmolada
canviarem el rumb
ara, d’una vegada.
.
Sabem què
l’Espanya malvada
reescriu la història
com a ella li agrada
.
I ara és l’hora companys
de cridar ben fort
la història callada.
Observa impotent, Espanya,
com de tu s’allunya
la que mai no ha sigut teva...

CATALUNYA!!!
.
............................................C.Sartó
.
Apa!!!
M’he quedat la mar de bé.
.

.
.