QUÈ......!!!!!!!!????

.
.
......................
.
.

I la cosa volta i volta, i tot sembla que canvia, però en realitat tot segueix igual, i a l'hora tot és diferent. Homes que estimen dones, dones que estimen homes, homes i dones que no estimen. I gira, el món gira, no s'atura per ningú. I a cada volta li suma un dia, i ajuntant dies passen els anys. I tot volta, volta. I a cada volta una mica més grans, una mica més vells/es, amb més experiència, alguna cana, algunes canes, moltes canes i indicis d'arrugues. Tant és, el temps passa, i tot gira i gira, i sumes experiències.

.

Hem aprés a dir sí, hem aprés a dir no, a acceptar, a renunciar. Hem educat la ment, el cor. Ens anem modelant per l'interior amb la suavitat de l'artista terrissaire que treballa l'argila. Ens anem afaiçonant amb la violència dels cops de l'artista ferrer que amb foc i força dona forma al ferro. Ens anem esculpint com l'escultor fa fora el sobrant a cops de massa i escarpa, burinant la forma desitjada.

.

I cada dia que passa som més nosaltres, cada minut que respirem ens coneixem més. A cada alè tenim més clar que és el que volem.

.

A cada pulsació rebem amor, el mateix que a cada pulsació tornem. I tot volta i tot gira i res s'atura, una transformació constant de tot. I en el món atòmic a cada moment que passa, a cada volta tots tenim més de tots. Per tant qui estimen ja forma part de nosaltres... que bé!!!

.

I tot volta i tot gira. Gira la vida, volta cansada. Seguretat, pas ferm s'acaba un dia, comença un altre i que ens alimenta?

...l'amor, l'amor dels altres, l'amor pels altres. L'amor per tu...

.

.

.

Però ho sento!!!

per molt que ho provo, no puc estimar a tothom. I fins i tot us podria donar noms...

.

Volta i gira, i gaudir del aquí i del ara. És l'únic que realment tenim, som!!!

.

.

.

.

.

.

.

...i el país?

....AAAaaaiiiii!!!!

alguna cosa es cou al país...

.

.

.

FOTO MEVA, FRAGMENT D'UNA ESCULTURA DE E.CHILLIIDA

T'ESTIMO...

.
.

.........
.

....................................................................................................................................................................

........................UUUuuummmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmmm!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

.

T'abraço, et beso, et miro. I de tant a prop que quasi no m'ho crec.

T'acarono, em perdo en la teva pell, i visc la teva suavitat com la millor sensació del món. M'embriago de la teva olor.

M'emmirallo en els teus ulls i m'endinso. Et beso i gaudeixo del teu gust, em fonc amb la teva calor. M'emborratxo del teu alè i et dic fluixet a cau d'orella...

.

.

...NO T'IMAGINES COM T'ESTIMO...

.

.

08:30 AM bip-bip-bip-bip!!!, ...bip-bip-bip-bip!!!, ...bip-bip-bip-bip!!!, ...bip-bip-bip-bip!!!

.

.

Ups!!!

Perdó...

Estava somniant.......

.

.

.....

..HI HA MOMENTS EN ELS QUE NO ET VOLDRIES DESPERTAR
.
.
.

TICS ANTI-DEMOCRÀTICS

.

.
.......

.........HOSTES VINGUEREN..., QUE DE CASA ENS TRAGUEREN...

.

.

Els tics anti-democràtics deixen entreveure el tarannà d'aquells, siguin persones o partits polítics, que venen una imatge quan en realitat són tot el contrari.

.

Els abanderats per la democràcia, precisament aquells que no es treuen aquesta paraula de la boca "DEMOCRÀCIA", són els que en realitat ho tenen mal entès. Vull pensar això, per què si ho tenen ben entés, a les hores és que no són demòcrates.

.

Sense anar més lluny, a l'Ajuntament de Sant boi de Llobregat, el passat dilluns dia 15 de febrer es va presentar una moció de suport per fer un referèndum per la independència, ... i com era d'esperar, els partits mega-demòcrates com són el PSOE, el PP, i CIUDADANOS, van votar en contra de donar suport a una consulta popular. Qui ho diria, les bases de la democràcia bombardejades i ni tant sols passen vergonya.

.
Es veu que la democràcia, es entesa com a impedir a la gent, al poble que es pronunciï, posant la seva opció a dins d'una urna.

.
...I jo innocent de mi!!! que em pensava que la democràcia la exercia el poble exercint la seva sobirania i que per això s'utilitzen els referèndums, per que la gent lliurement exposi si està d'acord o en contra. Però NO!, es veu que l'autènticament democràtic, com a mínim pel PSOE, PP, i CIUDADANOS de Sant Boi, consisteix en posar traves a una consulta popular.

.
M'agradaria que la vergonya es podés comprar al mercat, d'aquesta forma els hi podria comprar uns sac ben ple i regala'ls hi. Però com que no és així continuaran sent uns desvergonyits i uns anti-demòcrates.

.

QUINA PENA!!!

.

Faré tot el possible per que el 20 de juny del 2010 el poble de Sant Boi pugui expressar-se mitjançant les urnes (encara que la consulta no sigui vinculant). L'exercici democràtic és votar. Sí o NO són opcions personals, com també ho és el vot en BLANC. Impedir un referèndum és feixisme.

.

.
.......

.......EL MEU AJUNTAMENT

..........COM M'AGRADARIA VEURE'L REALMENT DEMOCRÀTIC

.
.

Aah!!! JO VOTARÉ SÍ A LA INDEPENDÈNCIA DEL MEU PAÍS. PER QUE EMOCIONALMENT HO SENTO AIXÍ I PER QUE JA ÉS INSOSTENIBLE L'EXPOLIACIÓ FISCAL QUE PATIM.

.

.

.

HE SORTIT A VEURE EL SOL DES DE DALT DUNA BICICLETA

.
.
UN MOLT BON DIA...
.
................................PER VOLTAR...
.
EN BICICLETA.
.

Ha resultat un dia perfecte, un dia clar, assolellat, i fresquet. Ens hem apropat al Montseny per passejar-nos per la seva falda.

.
..
LES PARADES DE TORN............................ UN PAISATGE GENIAL
.

El mitjà escollit per gaudir del lloc i el dia ha sigut la bicicleta. M'he adonat que el món té una altre perspectiva sobre dues rodes, i també se't obre un nou ventall de sensacions. Ciclar sobre fulles seques sona diferent a quan vas caminant. Pujades, baixades, esforç, recompensa...

.
..

PUJANT......................................I BAIXANT

.......

És una manera més de viure i gaudir de la llibertat i quan aquestes coses les comparteixes amb amics, el que es viu ja no té nom.

.

.....

PEDALANT.................................... PER CAMINS
.
Poc més es pot demanar quan sents llibertat, quan respires sense pressions, quan la vida és l'instant, el moment, l'ara i l'aquí. Ja ho sé, que això també ho trobem quan estem escalant o esquiant, però no m'ho esperava sentir des d'un estri amb dues rodes. I ho trobo fantàstic, em fa feliç el compartir aquests moments, el no viure'ls en solitari, el fet de fer-ho rodejat d'amics/gues.

.
..
PER PENDENTS IMPORTANTS...................I DE MÉS RELAXADES

.
.

..

QUE BONIC QUE ÉS VIURE!!!

.

GRÀCIES A TOTS/ES PER

FER-M'HO FÀCIL

.

.

.

UNA RECOMANACIÓ

Doncs això..., que us recomano que llegiu aquest article del bloc "TÉ LA MA MARIA"

.

Article en qüestió:

.
UN DE CADA CUATRE CIUTATANS DEL CAMP DE TARRAGONA TINDRÀ CÀNCER, GRÀCIES A LES PETROQUIMIQUES !!

.

Ja em direu que us ha semblat

.

.

JA HI TORNEM A SER

.
.

................
.

Està ben clar que la repercussió que pugui tenir aquest bloc és miníma, si és que en té.

Però avui tinc la necessitat de posicionar-me en contra de la ubicació d'un cementiri nuclear al meu país, a Ascó concretament.

.

Què no hi ha prou merda nuclear en aquesta zona, ja?

.

De tots es sabut que en aquest país ja gaudim de la fantàstica presència de tres centrals nuclears, per cert prou velles i caduques com per estar clausurades, de ben segur que algú en deu sortir beneficiat. I recordem que no fa molt en teníem quatre, a més de les actuals de Ascó I, Ascó II, i Vandellòs II, hi teníem Vandellòs I que va haver de ser clausurada a l'octubre del 1989 per un greu accident.

.

.
..............

........VANDELLÒS.................ASCÓ I
.

I ara la idea d'afegir a tanta nuclear obsoleta un cementiri on dipositar tots els residus radioactius de l'estat espanyol, em sembla intolerable. La radioactivitat no coneix fronteres (recordem Txernovil), un sol municipi no pot decidir sobre la seguretat i la salut de tots.

.

Es clar que en lloc d'anomenar-lo cementiri se l'anomenarà "magatzem temporal centralitzat de residus radioactius", quins pebrots que tenen en posar-li l'adjectiu "temporal", evidentment que un grapat de milers d'anys són un espai de temps, també podríem dir doncs, que allò dels dinosaures va ser temporal.

.

Tenir a casa un diposit de residus radioactius és trist i perillós, i hipoteca el nostre futur. La societat es resenteix, la ramaderia i l'agricultura també, i no parlem del turisme.

.

Resumint, ja hi tornem a ser...

.

Els de fora tornaran a decidir per nosaltres el nostre futur. El fet que un municipi i el Gobern de l'estat puguin decidir la ubicació final d'aquest cementiri, passant un cop més del Gobern de la Generalitat, demostra que el nostre gobern no serveix per res, és únicament una despesa pels ciutadans de Catalunya. I un òrgan que no serveix per res i a sobra se l'ha de pagar, pot ser seria millor si no existís. I com comprovem constantment que amb l'autogobern actual no tenim control en absolut del nostre país l'única sortida viable és la independència. I amb ella podrem decidir que fer amb les nuclears, com amb tantes altres coses.

.

I si per aquelles coses ens equivoquéssim i ho féssim malament, hauríem de reparar els nostres errors i no els errors o mala fe d'uns altres.

.

.

..........................

.

.

HE SORTIT A COMENÇAR L'ANY 2010

.

.

Com des de fa uns anyets, comencem el nou any anant-nos a picar gel als Alps des del dia u fins al cinc de gener. Sempre havíem anat a La Grave, ens intal·lavem en una gîte que fèiem servir de camp base, i des d'allà fèiem totes les activitats. I aquest any també havia de ser així, però un cop instal·lats fem la primera incursió al món glaçat i sorpresa la nostra quan descobrim que al Paradís de les cascades de gel no hi ha pràcticament res format.

.

.......

....PRIMER LLARG DE LA.............LA MATEIXA ZONA AL

.....CASCADA MINI-MOULINS.......GENER DEL 2010

.....AL GENER DEL 2009

.

.

...................

....................AIXÒ ÉS TOT EL GEL QUE HI HAVIA

.

.

Després d'investigar una mica per Internet, vam descobrir que relativament aprop d'allà, a Ceillac si que estaven formades les cascades. I ja ens veus, tornant a empaquetar-ho tot, material, roba, menjar...

tot cap a dins del cotxe, i ...apa!!! a fer uns quants kilòmetres més, que no hi havíem fet prou.

Peró va pagar la pena, a Ceillac si que vam trobar el que anàvem buscant, el preuat GEL, GLAÇ, GLACE, ICE, GHIACCIO..., o com li vulgueu dir.

.

.PRIMER LLARG DE LA EASY RIDER

...................................
....................................PRIMER LLARG DE LES

.............................................FORMES DU CHAOS
.
.

El primer dia vam fer la via Easy rider i després vam estar practicant al primer llarg de la via Les formes du chaos. Vam trobar un gel fantàstic, i vaig poder estrenar els meus nous piolets...

que per cert van molt, molt, molt bé.

.

Aquella nit mateixa va caure una bona nevada, uns vint centímetres aproximadament. Fins hi tot ens vam plantejar si valia la pena posar-nos a escalar amb tanta neu. Però la insistència del David, va fer que deixéssim de banda el plantejament i que escaléssim la via del corredor de la Y branca dreta, on tot s'ha de dir... el David la va anar netejant de neu tota, tota i tota... fet que els que hi vam anar al darrera li agraïm moltíssim.

.
.

.TOTA LA NIT NEVANT...

...................................

...................................VA QUEDAR UN PAISSATGE GUAPÍSSIM

.

La nevada va deixar-nos un paisatge guapíssim, fins i tot sabia greu trepitjar-lo, però que hi farem l'accés al gel ens obligava

.

.
........
.... A LA BRANCA DERETA DEL CORREDOR DE LA Y

.
..................

...................EL SOPAR-CELEBRACIÓ

.

La darrera nit vam anar a fer una reclette i una fondue com tenim costum de fer en aquestes estades als Alps, he de dir que a La Grave els restaurants són millors i que els cops que hem sortit a celebrar-ho per allà, hem sortit més satisfets que d'aquest al que hem anat aquest any.

Ara sí que ha quedat oficialment inaugurada la temporada de glaç, i nosaltres contents/es.

.

L'últim dia abans de marxar vam acabar fent la via Holidays on ice, amb la que ens va quedar un bon regust d'aquests dies, i una sensació de que ha sabut a poc...

.

.
........

....ÚLTIMS RESSALTS DE LA VIA HOLIDAYS ON ICE

.

Per això continuem amb les eines esmolades i ja ens mirem el nostre Pirineu amb ganes d'anar a punxar-li els seus glaçons.

.

.


ENLLAÇ CENTRE EXCURSIONISTA SANT BOI