...I DE NOU SANT JORDI

Un altre any, una altre diada de Sant Jordi, de les darreres viscudes com a esclaus. La nostra colonització està arribant al seu final.

A la recepció oficial del govern de la Generalitat, no hi ha hagut lloc per l'ostentositat, aquest cop la austeritat ha marcat l'acte de Sant Jordi. Un cafè pels convidats i  endavant que no hi ha més... la crisi  senyors,  la crisi.

OOooh!!! ...i una imatge per recordar, el senyor Artur Mas, indigne president de la Generalitat, recordant-nos amb cara d'amargat la seva cantarella del pacte fiscal, no sé si és pot ser més farsant o més il·lús. Però aquest cop la tornada de la cançoneta li feia tremolar les cames, ens diu que si l'Estat espanyol intervé el govern de la Generalitat, hi hauran eleccions anticipades. De cop m'ha vingut la imatge de Mordor estenent la seva ombra fosca per tot arreu, que petit i roïn  m'ha semblat el president.

Igual es pensa aquest home que se l'escoltaran a espaÑa, si quan se'l miren el veuen amb un barret de picarols saltant al costat del que mana pidolant una engruna. Podria passar a ser l'home que va proclamar el retorn a la llibertat d'un país que porta tres-cents anys ocupat, vilipendiat, oprimit, en un intent d'anorreament constant i la seva covardia el portarà a no ser ningú, a ser el mateix ningú que és ara. 

Ja us dic un president indigne, que torna a amenaçar amb l'espasa de les retallades que afecten el bon funcionament i la vida quotidiana del poble en lloc de dir PROU!!!  i plantar-se d'una puta vegada. Sap de sobre que amb la quantitat  que l'estat espanyol ens roba cada any ens en sortiríem força ràpid, però no, no es plantarà, per fer això s'ha de tenir valor i dignitat. I el senyor Mas això no sap ni que és.

El temps precipita els esdeveniments, hi haurà canvis molt aviat, més aviat del que molts ens pensem. Cap arbre s'aguanta amb les arrels podrides, cap casa dura si els fonaments són de sorra com ho són a l'estat espanyol (ja ni els països sud-americans el respecten -Argentina vs Repsol YPF).

I el drac s'ho mira, ara ja gran assegut al seu sofà, recorda aquell Sant Jordi que era amic seu, per cert ja en fa molt que va morir i al seu enterrament només hi era ell, quantes voltes que dóna la vida i com ho simplifica tot la mort. Com li hagués agradat al cavaller veure com la mala sang del gallinot imperialista se li està podrint a les venes i ja veu el seu final.

En record de la epopeia de dos amics que jugaven a enfrontar-se per aconseguir els favors i l'amor d'una amiga comuna, s'ha anat forjant una llegenda i el drac mai va desmentir que tot havia estat un joc, ni en Jordi, ni la noia de la que no en sabem el nom. I la capacitat de la gent per distorsionar l'informació aquest cop ha acabat donant uns fruits impressionants i inesperats, una festa d'amor i cultura

...LA FESTA DE L'AMOR I LA CULTURA simbolitzada amb llibres i roses que s'escampen pel país com si es tractés del desbordament d'una emoció continguda. 

Tot ho amara l'olor de rosa i les lletres dansen pel carrer, el poble s'encamina cap a la seva llibertat i els polítics continuen defraudant mentre s'empassen la fel amb un somriure postís.

VISCA SANT JORDI!!!

VISCA CATALUNYA LLIURE!!!

I ...SOBRE TOT VISCA EL DRAC QUE TÉ LA SANG MÉS NOBLE I DIGNE QUE ES POT TROBAR. TANT DE BO TOTS PORTEM UNA GOTA DE SANG SEVA BARREJADA AMB LA NOSTRA D'ON TREURE EL CORATGE QUE ARA ...JA!!! NECESSITEM

.

QUAN ELS INEPTES PRENEN DECISIONS

No sé qui n'és el responsable però s'ho hauria de fer mirar. Porto tota la vida gaudint del Montbaig, la muntanya de Sant Ramon per a tots els santboians. M'he sentit agredit al descobrir mentre corria per la muntanya la destrossa forestal que estan practicant a la zona.

AIXÍ ERA

Una cosa és netejar el sotabosc i una altre és destruir el bosc directament. Algú no ha entès que el Montbaig és una muntanya, petita sí, però una muntanya i no un jardí de ciutat.

No sé en prevenció de que es pot destruir d'aquesta manera el bosc, això que estan fent no és fer una esclarissada, no ho és quan talles arbres de mida considerable i fas desaparèixer tots els arbusts. El responsable, qui sigui, tampoc es deu haver plantejat que en la nostra muntanya també hi ha fauna que ben segur s'està veient afectada per la destrossa aberrant del seu entorn.

AIXÍ L'HAN DEIXAT

No sé si depen directament de l'Ajuntament de la nostra vila, però si és així que s'ho mirin ben bé, que està ben clar que tenen a un o uns quants ineptes treballant a dins.

Tampoc sé si arribarà a qui calgui el missatge, però tinc la necessitat de demanar als responsables de tal ximpleria que deixin de destruir els paratges naturals del poble, en nom del que sigui perquè res serveix d'excusa per la desforestació aberrant exercida a la nostra muntanya, la nostra muntanya de Sant Ramon.

                                                                                                        

                                                                                                              

FOTOGRAFIES DEL DESASTRE:

ABANS VERD I PLE DE VIDA

ABANS SENTÍEM ALS OCELLETS CANTANT

ARA FINS I TOT ES DESDIBUIXEN ELS CAMINS

AIXÒ NO ÉS ESCLARISSAR EL BOSC 

TALLANT INDISCRIMINADAMENT

ARRASANT EN LLOC DE NETEJANT

AIXÒ HO DEUEN CONSIDERAR ESPÈCIE INVASORA (TELÈFON DE REFERÈNCIA)

DEPRIMENT, NI ES SENTEN OCELLETS AQUÍ, ARA

RECORDEM QUE ERA AIXÍ

I ARA ÉS AIXÍ

VANDALISME ENCOBERT 

ÉS EL FRUIT DE BRÈTOLS AMB PODER DE DECISIÓ

REFLEXIONEU,
SI EN SOU CAPAÇOS,
ABANS DE DESTRUIR-HO TOT!!!














.

UN CÀNCER EN LA CONSCIÈNCIA

En la política catalana actual hi ha molts personatges que em fastiguegen, però hi ha un en concret que em resulta especialment repulsiu, és en Duran i Lleida, aquest home és com un tumor maligne en la consciència nacional catalana.

En aquest país ja fa tants anys que vivim respirant la contaminació que ens arriba de l'exterior, que ja  la tolerem com a normal i ens ha acabat semblant respirable. Amb tanta porqueria amarant-ho tot no m'estranya que acabin apareixent càncers com en Duran amb una metàstasi anomenada  UDC (Unió Democràtica de Catalunya), que ens xucla l'energia vital per sobreviure com a poble i ens va deixant ofegar lentament en la cada cop més letal contaminació de l'exterior.

I si per si això fora poc, aquesta contaminació afavoreix l'aparició d'una mena de paràsits agressius, d'antigens que poc a poc però sense treva ens van colonitzant, ens fagocitan la personalitat pròpia del país, la manera de ser i de fer i van imposant sense cap escrúpol el seu caràcter i tarannà. I estan tant ego-inflats   que s'atreveixen a acusar els leucòcits d'esvalotadors sense control, pel sol fet de fer la seva feina, per desenvolupar la seva tasca d'agents immunitaris.

Els medicaments que ens han receptat mentint-nos, dient-nos que eren la cura definitiva a la malaltia que patim, han resultat ser el que ens esperàvem, el xarop Artur Mas de la marca CDC (Convergència Democràtica de Catalunya) no cura aquesta malaltia.

És evident que la fusió d'aquestes dues marques CDC i UDC dóna  un producte que resulta no ser un medicament efectiu, és simplement un placebo. Aquest placebo anomenat CyU hi ha molts que se l'han pres i es pensen que estem curats, però això només ens fa perdre un temps preciós per lluitar contra la malaltia de forma efectiva, un temps que el càncer utilitza per anar guanyant terreny amb l'ajuda dels agents infecciosos abans anomenats.  

Després de certes experiències vitals me'n adono que només ens queda confiar en nosaltres mateixos i la nostra voluntat de voler curar-nos. La vacuna ja està preparada, doctors de tot el món asseguren que és una solució  totalment viable, a més se sap que funciona per que està més que provada, allà on s'han vacunat els està anant molt bé, i no només s'han curat sinó que ara són molt més forts que abans de fer-ho.

VACUNEM-NOS AMB INDEPENDÈNCIA,

...ENS VA LA VIDA I ÉS URGENT!!!

EMOCIONS POTENTS

                                                  

JESÚS DE NATZARET                                           ERNESTO GUEVARA

Tant l'amor com l'odi són dues emocions realment potents, i incontrolables. De fet només en sé d'un que va dominar aquestes emocions, que les va controlar. Va ser un tal " ישוע " Jeixua o Jeixu en arameu, Jesús en català per que ens entenguem (per cert bons cristians heu de saber que l'arameu, la llengua de Jesucrist està en greu perill d'extinció, ...sic!!! ...no anem bé).

Doncs això, Jesús va dominar el seu amor, va controlar el seu odi i va deixar anar allò tant bonic de "estimeu-vos els uns als altres com jo us he estimat" i tot això abans de ser assassinat per uns que havien ocupat el seu poble, envaït el seu país, ...i pel que sembla fins i tot per a ells també hi tenia amor. Devia ser un gran home, molt gran aquest Jeixua, m'hagués agradat conèixe'l.

Evidentment jo no passaré a la història per estimar als que m'oprimeixen, als que oprimeixen al meu poble, a aquells que no permeten que tingui una vida lliure i plena com qualsevol habitant d'un país normal i lliure.

Tant bonic com seria que tots ens poguéssim estimar els uns als altres, i que feliços seriem tots i totes. Però  és clar, dos-mil anys després que en Jesús ens donés el consell, continua sent molt difícil estimar a qui no t'estima, i ja no a qui no t'estima, a mi em resulta impossible estimar a qui m'odia, serà per això entre d'altres coses que no sóc cristià.

Així que continuaré endavant assumint el que hi ha, potser qualsevol dia d'aquests passa un miracle i desapareixen les classes socials , les fronteres, totes. I cada poble del món podrà cuidar la seva cultura, la seva llengua, la seva llibertat en el respecte a tots els altres pobles. Un món nou on cap persona, cap país vulgui imposar-se a d'altres, un món de respecte i solidaritat. Un món on es gaudeix vivint i deixant viure, un món que viu en pau i feliç.

M'oblidava de dir-vos que no hi crec en els miracles i que en resposta a cada acció hi haurà una reacció en igual mesura, i que a l'agressió no respondré amb petons i abraçades. Com tampoc respondré amb violència a cap gest de pau i respecte.

No fa tant va haver un altre profeta que va dir: " és millor morir dempeus que viure agenollat" i en aquest també el van matar, ...ves quins collons!!!

Trec la conclusió que tant si odies com si estimes, tant si et mantens ferm i no et deixes trepitjar, com si vius assimilat i subjugat, davant un agressor carregat d'odi, tens tots els nombres per acabar finiquitat. Per tant i en conseqüència, prefereixo caminar amb el cap ben alt i no permetre que m'agredeixin impunement.

AAAAaaaaaiii!!!  ...quant d'amor tinc per donar i que poques oportunitats se'm brinden. En fi, a continuar vivint, que ja fa uns quants anyets que m'hi vaig posar i tampoc em va tant malament.

ESCENA DE JESUS CRHIST SUPERSTAR 

http://www.youtube.com/watch?v=A2HMVjv1nvU&feature=related

.

ABSTENCIÓ, UNA OPCIÓ DAVANT LES URNES

JO PRACTICARÉ EL MEU DRET A ABSTENIR-ME

Tornaré a practicar l'ABSTENCIÓ per què després de molts anys, he vingut observant que al parlament dels espanyols no hi pintem res. I no pintem res per què a diferència d'ells, nosaltres som catalans. I ara com ara nosaltres som d'ells, però ni hem sigut, ni som, ni serem mai part d'ells, i els espanyols ho saben, ho tenen més clar que molts de nosaltres. D'aqui el seu constant menyspreu .

M'ABSTINDRÉ per què guanyi qui guanyi les eleccions al parlament de l'Estat, tot seguirà igual, doncs el més semblant a un feixista és un espanyol de dretes, i el més semblant a un espanyol de dretes és un espanyol d'esquerres. 
Així que guanyi qui guanyi, a nosaltres els catalans ens continuaran espoliant any rera any, exprimint-nos com si fóssim una llimona ben madura. I no trobo cap diferència en que el lladre porti bandera vermella o la porti blava, el resultat serà sempre el mateix, el nostre empobriment en benefici seu. 

NO VOTARÉ per què guanyi qui guanyi continuaran insultant-nos impunement, continuaran atacant la nostra llengua i la nostra cultura. Mentre la justicia suprema de l'Estat se'n en riu descaradament de la nostra impotència davant dels mecanismes del "sacrosantoEstadoconstitucional".

No exerciré el meu dret a Vot per què guanyi qui guanyi seran hostils al meu país i faran el que han fet sempre, intentar anorrear-nos.

ABSTENCIÓ per què tenir representació al parlament espanyol ve a ser com predicar sol al mig del desert, per què els diputats i ministres espanyols són tant receptius amb nosaltres com una paret de totxo. Per què la seva catalanofòbia indissimulada fa fàstic i no em dóna la gana d'entrar en el seu joc.

Per totes aquestes coses i alguna més que segur em deixo, no aniré a votar a les properes eleccions del 20N, i no serà pas per mandra, ni per marxar a gaudir del cap de setmana. No hi aniré cent per cent conscient del fet de no anar-hi. No votaré per què allà a espaÑa no se m'ha perdut res ( si un cas m'ho han robat), no votaré per que aquesta mentida anomenada espaÑa no és més que una  expansió de Castella i resta demostrat mil vegades que és terreny erm per les llibertats, no votaré al cap i a la fi per què no és el meu país.

així doncs...


 el 20N m'abstindré de VOTAR

PER UN FUTUR LLIURE...
VISCA LA TERRA!!!

SÓC COM SÓC

LA MIGDIADA SAGRADA

Sóc petit, i faig la migdiada a sota d'una col. Sí, ja ho sé que això és correr riscos innecessaris, però fruit de unes quantes reflexions he arribat a la conclusió que en aquesta vida o assumeixes els riscos o no vas en lloc. Talment com les pors, si et guanyen ja has perdut. El meu avi deia, que la por era com un sac sense fons carregat a l'esquena, en el que sempre hi podies posar més i més, fent-lo cada cop més pesat, fins al punt de no deixar-te avançar.

Deslliurat tant com puc de les pors i assumint els riscos que cada dia m'ofereix. A cada pas et pot sorprendre alguna cosa que no desitges i no per això deixaré de caminar, oi?

...seguir endavant optimitzant el present, que al cap i a la fi només sobre el present més absolut tinc cert control. I viure, sobretot viure, assaborint cada segon, cada raig de sol que em toca a la cara, cada contacte amb qui estimo, perdre'm en l'eternitat d'una carícia,  i reunir tants pics de felicitat com em sigui possible.

SALTANT MUNTANYES

Sóc gran, molt gran i per distreure'm salto muntanyes, m'alimento d'amistat, d'amor, de companyia. Em perfumo amb l'olor de la terra mullada, i de l'herba acabada de segar.

Em relaxo per camins submergit en les olors de sempre, la del romaní i l'espígol, la de la farigola i el pi. I miro el cel ara blau, ara amb núvols. Encaminat direcció a  l'horitzó veient a uns moments  muntanyes, i a d'altres la difuminada  línia  llunyana del confí del mar.

... I volto i giro i sento el meu país en un temps gran, ara limitat, empobrit, escanyat...

Em sorprèn un llamp i l'acompanya un tro, el terra tremola, tot canvia. Respiro la llibertat propera de tot un poble, el meu, el nostre.

HORITZONS DE LA MEVA VIDA

Sóc petit, sóc gran, sóc lliure i visc per veure, i veuré molt, fins i tot els meus desitjos, els meus somnis realitzats.

COM UNA SENSACIÓ

Crec que m'estic asocialitzant. I a més no em preocupa gaire, darrerament em sento bé sol, potser massa bé fins i tot. Faig i desfaig al meu gust, sense pressions, sense presses. Podria dir que flueixo per la meva vida, observant-ho tot, observant tothom i treien les meves conclusions.

En la soledat no hi ha discussions, ni baralles, ni molestes quan cantes o xiules i tens temps per reflexionar, per pensar. Diria que té un punt d'addictiva la soledat, i com amb tot allò addictiu s'ha de tenir cura de no caure en l'espiral fins al punt de no retorn.

He de dir que tot i trobar-me bé sol, espero amb ganes certs moments al mes, on amb companyia grata comparteixo i gaudeixo unes hores que no tenen preu.

Continuant amb el meu pseudo estat d'asocialització, darrerament estic somniant que duc un subfussell d'assalt penjat a l'esquena durant la meva vida quotidiana, és a dir, que amb tota la normalitat del món, vaig armat pels meus somnis. Vés... quines coses de somniar, si algú sap interpretar somnis que em faci cinc cèntims, que jo no acabo de treure l'entrellat.


-Es presenta bel·licós el futur immediat?

-Quan s'acaben les galtes per posar, i cansat de bufetades t'hi tornes. És lícit?

-En cas de conflicte armat, s'acaben les ales on amagar-se sota?

-Arriba un moment en el que tothom ha de prendre posicions, tothom s'ha de definir?



Reflexiono i ni els somnis que es repeteixen posen gaire llum a l'esdevenidor. De totes formes no crec que sigui gaire significatiu, per que també somnio amb una dona molt blanca de pell, pèl-roja, de complexió atlètica, i somriure gran que passa pel meu costat corrents, va vestida amb una samarreta de color taronja intens sense mànigues i uns pantalons verds fosc curtets, ens creuem les mirades i seguim corrents cada un en la seva direcció.

Si aquesta dona no ha aparegut per la meva vida, fàcil és que no dugui mai un subfussel penjat a l'esquena...

... i si algun dia la conec, hauré d'anar a l'armeria. 

El que deia, potser m'estic asocialitzant.   

UNA EINA COM AQUESTA ÉS LA QUE DUC PENJADA DE L'ESQUENA EN ELS MEUS SOMNIS

...I UNA GUAPISSIMA COM AQUESTA, PERÒ AMB UNA MICA MÉS DE ROBA ES CREUA AMB MI CORRENTS, MALAURADAMENT... TAMBÉ EN SOMNIS. 

KAATXIIIIS!!!

.