I'M BEWITCHED

.
.
.........
.........ROSE McGOWAN



Doncs sí, fa temps que li dono voltes i he arribat a la conclusió que estic sota els efectes d'un encanteri.

Hi ha una dona guapissima que em té embruixat, el poder de les escombres ingràvides és molt gran.

Sabeu, jo tinc les coses molt clares, sé el que vull, sé quina mena de dona vull, sé qui sóc, com sóc i perquè sóc. El meu ordre mental i els meus sentiments totalment sota el meu control, i apa... anar vivint sense presa i feliç.

Però..., tots sabem que els "però" ho compliquen sempre tot, hi ha una dona fantàstica que me'n boira les coses clares, em fa dubtar, segueixo sabent qui, com i perquè, peeeeerò el meu ordre mental es transforma en un caos i els meus sentiments dansen com els indis en un ritual al voltant d'una foguera on les espurnes pugen i s'ajunten amb els estels que donen vida al cel fosc de la nit...

Això ha de ser bruixeria, en algun moment m'hauran colat una poció d'aquelles que et transformen, o han fet un ninotet amb algun objecte meu i uns quants pels del meu cap (segur que són canes) amb el que manipular les meves emocions.

Jo en la meva ignorància sobre el tema he intentat contrarestar els efectes d'un possible beuratge màgic amb certes dosis de whiskey (està ben escrit, es que és whiskey irlandès) però no ha funcionat. També he provat amb infusions varies d'herves combinades.... i res. En quan estic a prop d'ella perdo el món de vista.

La sort és que el sortilegi, l'encanteri o el que sigui només funciona quan estic aprop, així doncs aplicant-me una auto-ordre d'allunyament, visc tranquil, feliç i amb les meves capacitats al cent per cent per continuar buscant la meva dona perfecta.

Que avorrit seria el món, sense escombres llegendàries i les dones que les munten.


PETONARRO PER TOTES I QUE LA SAVIESA US ACOMPANYI!!!

..........

..........ROSE McGOWAN UN ALTRE COP

...i A MI QUE M'HAVIEN DIT QUE LES BRUIXES EREN LLETGES

.

.

UN ALTRE SANT JORDI...

23 'd'abril del 2011, no pot fallar ja hem tornat a viure un altre diada de Sant Jordi. Tot i que jo no sóc pas gaire de sants i santes, en aquest Sant Jordi podria dir que el venero. I no per les proeses que pogués haver fet per ser sant, a última hora em penso que era un croat, i dels que van anar a fer la guerra a Terra Santa, no me'n refio ni un pèl.
.

Dit això, en aquest país, va ser un home que va trepitjar una sargantana que havia espantat una donzella, i salvada de l'esglai que el pobre bitxet li havia propinat es va entendre com un acte d'amor...
i ja ho tenim, a l'heroi salvador de la donzella en nom de l'amor. Ja se sap que la informació que corre de boca en boca es distorsiona amb molta facilitat, i a resultes d'això aquella pobre sargantana va anar creixent amb el temps i li van sortir ales i uns ullals enormes i amb la capacitat de llençar foc per la boca i rostir a qualsevol valent temerari que se li acostés.

.Però prescindint de tot això resulta que tenim un Sant de l'amor diferenciat de la resta del món, aquí el pobre Sant Valentí no en té gaire de feina, el seu dia de l'amor no és el nostre. Aquí el dia del enamorats és Sant Jordi, I les roses corren amunt i avall de tots els carrers del país per trobar destinatària, de cops és l'estimada parella, però no acaba aquí la cosa si estimes. Així doncs, no només es regalen roses a l'estimada sinó que també es regala a les mares, a les germanes, a les amigues, a les companyes que valores i si cal també als amics. I per que la rosa no visqui el seu dia de gloria en solitari en aquest país petit i fantàstic en regalem llibres. Sí, sí... encara que sembli mentida ens regalem llibres, segurament molts aniran directament al prestatge del llibres que fan bonic i no seran llegits mai. Però l'important és el fet de regalar cultura, amor i cultura en una abraçada i sempre acompanyat d'un petó. Ningú pot negar que som un país diferentment fantàstic.
.

Un país que està despertant del son dels esclaus per agafar les regnes del seu destí, i esclafar al drac opressor, per que en el fons tots sabem que aquest drac espoliador, lladre i a cops assassí, aquest drac sí que és una veritable sargantana, i dient això no li vull faltar el respecte en aquest petit animalet.
.

.

VISCA SANT JORDI,

VISCA CATALUNYA,

VISCA LA TERRA!!!

............

AQUEST ANY M'HAN REGALAT AQUEST LLIBRE, MOLT ENCERTAT. ENCERTADISSIM, AIXÍ ARA PODRÉ SABER COM ACABA L'OBRA DE TEATRE QUE UNA BAIXADA DE TENSIÓ ALIENA EM VA DEIXAR SENSE FINAL DE L'OBRA.

MOLTES GRÀCIES COMPANYA DE NITS TEATRALS, ESPERÒ QUE T'AGRADI EL QUE T'HE COMPRAT JO.

AAAAH!!!

...QUE M'HO DEIXAVA, FELIÇ SANT JORDI A TOTHOM I QUE L'AMOR SIGUI AMB VOSALTRES

.

.

.

HE SORTIT AL TEATRE

..............GUSEF

....UN CONTE DE TXÈKHOV

....Direcció Jaume Villanueva

..

...Sí, he tornat al teatre i aquest cop he pogut veure l'obra sencera sense que cap incident m'hagi deixat amb ganes de saber com acaba.

Aquest cop hem fet un bany en el drama d'aquells que bassant-se en la observació de tot allò quotidià se'n adonen que l'esperança que tenien només era una il·lusió, i que realment no tenen cap mena de futur, tret de la pròpia mort.

GUSEF UN CONTE DE TXÈKHOV, ens transmet l'angoixa dels últims dies d'uns homes que passen de l'esperança a entendre i acceptar que no hi ha futur per a ells.

Dramàtic, angoixant i trist final moment acompanyat de música en directe de piano, que accentua les emocions que transmeten els personatges.

Jo he tret una conclusió ben simple, no hem de perdre mai les esperances, pot ser mai assolirem els objectius que ens marquem però tenir esperança en la possibilitat de que així sigui, fa el fet de viure molt més agradable.

Per tant m'atreveixo a donar un consell a tothom, homes, dones, criatures i gent gran...

"NO PERDEU MAI LES ESPERANCES EN RES, NI EN L'AMOR, NI EN LA SORT, NI EN ELS ALTRES, NI TANT SOLS EN EL DESTÍ QUE CREIEU QUE US PERTOCA"

.....

AAAHH!!!

...AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA

.

MÉS INFORMACIO AQUÍ - ESPAI ESCÈNIC BROSSA-

.

.

.

D'ALLÒ QUE ES DESPREN DEL COS I ...

.
.

L'acompanyo a la porta i miro com marxa cap al seu cotxe. M'espero i quan passa pel davant ens llencem un petonet.

.

Tanco la porta, faig una respirada ben profunda i somric, ...fantàstic!!! exclamo mentalment. És el moment d'una bona dutxa, ben pensat en lloc de dutxar-me, em banyaré. Preparo la banyera, em despullo i començo a gaudir d'un genial i relaxant bany.

.

Els ulls tancats, música de fons... aquest cop he escollit METALLICA & SAN FRANCISCO SINFONY ORCHESTRA, unes barretes d'incens ...i vaig repassant mentalment l'intens moment viscut, que bonic que és viure.

.

Vaig sortint lentament de la letargia, torno a ser al pressent, net polit i relaxat. Trec el tap de la banyera, i al temps que em vaig eixugant miro com l'aigua comença a fer l'inevitable remoli i és engolida cap a un submón que l'espera, i quan la darrera gota a marxat pel desaigua he arribat a una simple i clara conclusió...

.

...quan d'amor se'n va de cops pel desaigua de la banyera

.

...........

.

.

TOT ÉS MÉS FÀCIL

Si un sap el que vol, tot és més fàcil. Entre d'altres coses perquè sabent que vols no perds el temps en tot allò que no t'interessa.

Sabent que és el que un vol, es pot anar més per feina, més directe, encara que si vols fer una mica de volta ningú et priva de fer-ho.

.

Materialment, pràcticament ja estic servit. Només em falten alguns matisos, acabar uns quants detalls i tindré els objectius materials coberts.

.

........

...........UN LLOC ON VIURE

.

Políticament sóc independentista, i coherentment vull la independència, res de mitges tintes ni embaucaments de politicastres subjugats a l'amo anexionador. I mal que pesi a qui no vulgui entendre'm defensaré la meva cultura, la meva llengua i el meu país fins que ja no calgui perque serem lliures i aquesta tasca recaurà principalment sobre el nostre Estat, el propi, no l'imposat pel "justo derecho de conquista", paraules que va dir en el seu dia el "veï" que porta 297 ocupant-nos la casa.

.
....
.....LA LLIBERTAT DEL MEU POBLE

.

D'entre coneguts, companys i amics, tinc molt clar qui són els meus amics, qui són les meves amigues i me'ls estimo i les estimo. Fins i tot tinc amics i amigues en la distància, igual que coneguts a tocar que practicament ni ens coneixem.
.
...

.....UN DELS MEUS AMICS
.
D'amor, el que s'entén per parella, ara mateix no en tinc cap, però l'experiència m'ha ensenyat qui vull com a parella. De tots els amors que he sentit, em quedo amb un molt especial, i ara sabent com la vull en tots els aspectes, només cal buscar... segur que hi ha com la que cerco, i sense presa, també aquesta meta l'assoliré tard o d'hora.

.
...
....SENSUAL, FEMENINA, BONA PERSONA, FANTÀSTICA...

.
Tot és més fàcil sabent que vols, i un cop saps que vols, no et quedis esperant que t'arribi.

Surt i lluita, surt i cerca, surt i troba. Assoleix els objectius per que està en les teves mans el fer-ho.

.

.

.

LA PINTURA ÉS MEVA, ACRÍLIC SOBRE PAPER

.

.

NATACIÓ RELAXADA

.

Ara d'esquena, ara braça, ara crol... anar respirant i gaudint del medi.

.

A l'AIGUA???

.....noooooo, estic parlant de nedar pels sentiments, sense cap pressió, sense cap presa. Estimant i deixant-me estimar, en un oceà immens. On no hi ha sal que et molesti als ulls, senzillament gaudint del moment, dels moments. Dels del present i dels records del passat dels que tant he aprés.

.

Com deia Osho:

.

"NO HI HA CAP NECESSITAT DE SABER CAP A ON ESTÀS ANANT. NO HI HA CAP NECESSITAT DE SABER PER QUÈ ESTÀS ANANT. TOT EL QUE HAS DE SABER ÉS SI VAS GAUDINT, PER QUE QUAN ES VA GAUDINT NO ES POT ESTAR EQUIVOCAT"

.

I en això estem, en anar gaudint, de tot, de tothom, invertint temps en allò que val la pena, i estimant a qui m'estima.

Enyoro una mica estar enamorat, qui ho havia de dir. Tant de temps negat a enamorar-me i ara ho trobo a faltar.

Eeeep!!! No penseu que això em deprimeix, m'ho prenc com la forma única de poder valorar-lo com cal quan ho torni a trobar.

.

Plego d'escriure, no estic molt inspirat, un petonarro enorme i una abraçadota per tots/es aquells/es que creguin que se la mereixen, i molt en especial a totes les dones que m'han enamorat en aquesta vida. Que tampoc són tantes, no deu ser fàcil enamorar-me (estic somrient, això és bo).

.

.

......

.

.

HE SORTIT AL TEATRE

.

...I s'han fos els ploms a mitja obra aproximadament.

.

........

.....................

FOTOGRAFIES DE ROS RIBAS

.
.

.

Doncs SÍ, he sortit al teatre i no us parlaré de l'obra per que només he vist la meitat, no l'he pogut veure acabar.

No hi ha cap enigma senzillament avui he sortit al teatre i he acabat a l'Hospital Clínic .

.

L'obra prometia, L'ARQUITECTE de David Greig amb direcció de J. Manrique. Espero poder veure-la sencera un altre dia i ja us explicaré que m'ha semblat.

.

Queda ben clar que les nits saps com comencen però mai saps com acaben, ara que penso això també és aplicable als dies. Bé, el que és ben cert és que no saps mai que passarà d'aquí mitja hora.

.

.......

............

L'HOSPITAL CLÍNIC DE BARCELONA
.

AAAH!!!! .....I AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA, MAI SABRÀS FINS A QUIN PUNT LA POTS ARRIBAR A NECESSITAR.

.

.

.

ABRAÇADOTA DE LES GROSSES COMPANYA DE NITS TEATRALS I ALTRES MOMENTS