CURSA DE LA ROCA NEGRA

(AIXÒ ÉS DEL JUNY PERÒ EL BLOGGER NO M'HA FUNCIONAT FINS ARA)

He format part d'un esdeveniment al qual mai hagués dit que m'hi apuntaria. Una cursa de muntanya al costat de casa, pels llocs on de petitet havia corregut les meves primeres aventures d'infant, acompanyat de tot un escamot d'exploradors de curta edat.

Qui ho havia de dir que després de tants anys em tornarien al cap aquells record de la meva infantesa, i tot per culpa d'una cursa de més de 21Km per muntanya amb 1200m de desnivell positiu i acompanyat, per dir-ho d'alguna manera de 299 participants més.

De fet ha estat un auto desafiament, després de molts anys sense poder correr per problemes als genolls (lligaments exteriors) he aconseguit tornar a fer una cosa que sempre m'ha agradat molt...

                                       CORRER!!!

 ...sempre m'ha encantat correr i al tornar-me a posar m'he trobat amb que els meus bessons no acostumats a correr se'm carreguen moltissim, però soportant una mica el dolor he aconseguit acabar la cursa, cosa sigui dita no tenia gens clar si ho podria fer, i pràcticament sense haver-me entrenat. I m'ha agradat, m'ha agradat l'ambient que es respirava, l'esforç, més companyerisme que competitivitat, pot ser això ho fa anar corrents pels llocs 200 i pico, això fa que a ningú, tret dels primers, li vingui d'un lloc a l'hora de passar la Meta.

I parlant de Metes, jo pensava que igual els bessons no em deixarien acabar la cursa i he fet el recorregut en tres hores, nou minuts i set segons. Molt content, si començo a entrenar-me ara, l'any vinent puc fer molt més bon temps. Ja us ho explicaré.

PROBLEMES

AIXÒ TORNA A FUNCIONAR....

PREPAREU-VOS QUE TINC FEINA ACUMULADA

.

HE SORTIT AL TEATRE

               

          COSES QUE DÈIEM AVUI

                  De Neil LaBute

        Direcció Julio Manrique 

Com és de difícil viure, i més si ens ho compliquem amb una relació de parella.

A Coses que dèiem avui ens formulem la pregunta simple però de complicada resposta, per què costa tant ser feliç en parella?

                        
                        DESAMORS

...si ho tenim tot..,

amics, casa, no ens falten diners per viure, parella...

Si no ens falta de res per què el desamor acaba infiltrant-se en les parelles més diverses per causar dolor i mal viure?

                        
                        MALENTESOS

Tant fàcil com hauria de ser viure estimant i deixant-nos estimar. Serà condició dels éssers humans el complicar-nos l'existència quan senzillament podriem ser feliços amb el que tenim?

Força reflexions provocades per aquesta obra que se m'ha fet molt curta.

                       
                       INFIDELITATS

És complicat ser feliços o es que mai ens han ensenyat com ser-ho?

aaah!!!

AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA

MÉS INFORMACIÓ SOBRE L'OBRE, AQUÍ

M'HA ARRIBAT UN E-MAIL SOBRE LA MEVA LLENGUA

.
........

Avui m'ha arribat un correu elèctronic que parlava de la meva llengua. No cal que us digui quina és la meva única llengua, ...i tant de bo algun dia en sàpiga cinc llengües més, però només una continuarà sent la meva.

Sense cenyir-me estrictament al correu que he rebut, venia a dir més o menys això...

No es pot estimar la llengua si no la pensem, si no la parlem, per que la llengua no és únicament una eina útil que serveix per comunicar-nos. La llengua i el pensament tenen un lligam molt estret, directe.

Els homes i les dones d'un poble creen la seva llengua i aquesta determina la manera de ser. És a dir que la llengua ens identifica, ens dóna caràcter. Aquesta llengua ens lliga a una terra d'una forma molt simple i tanmateix amb molta força, ens lliga amb amor. Estimem la terra i la fem el nostre país.

................

Bé, el correu era més curt i simple, però l'he volgut explicar, per que s'entengués ben bé. I la conclusió que trec, ara sintetitzant al màxim, és que si no estimes la teva llengua ni el teu país aleshores no ets d'enlloc, per molt que ho emmascaris pretenent ser de tot arreu.

....................

Felicitats als que sabeu d'on sou, sigueu d'on sigueu, i un dol sentit, real pels que sou apàtrides.

.

.

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

RESCATS DEL FOTOLOG


1/18/08

.

......





SENSUAL



...I DE LLUM LA JUSTA,
I EN LA FOSCOR SE SENT
...LA BELLESA FEMENIA.
DOLÇA, DURA, FORMIDABLE.
EM PREGUNTO...
QUE HE DE POSAR A L'ALTRE
PART DE LA BALANÇA
PER TROBAR-LI L'EQUILIBRI
PENSO, I PENSO...


LA SENSUALITAT EM BLOQUEJA...
...NO TINC RESPOSTA.

.

.

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

.

RESCATS DEL FOTOLOG
1/17/08



HA ARRIBAT EL RELLEU

AQUÍ SÓN, APUNT D'AGAFAR EL RELLEU A LES ANTIGUES BOTES.

ESPERO VIURE MOMENTS TANT INTENSOS COM BAIG VIURE AMB LES VELLES.

AMB ELLES HE PASSAT POR, NERVIS, STISFACCIONS VARIES, HE DONAT MILS DE PATADES AL GEL, MILS DE PASSES PER SOBRE LA NEU I SEMPRE M'HAN RESPOST PERFECTAMENT, PERÒ TOT TÉ UN FINAL, UNA VIDA ÚTIL I ARA SE'N VAN AL MUSEU DE LA MEMÒRIA I DEIXEN LLOC A AQUEST PARELL DE BOTES NOVES. TENEN EL LLISTÓ MOLT ALT, I MOLT TERRENY PER RECORRER...

ESPERO QUE M'ACOMPANYIN EN TANTES ALTRES EXPERIENCIES ALPINES I M'AJUDIN EN AQUESTA SUPERACIÓ PERSONAL.

.
.

RECUPERANT LA MEMÒRIA GRÀFICA

RESCATS DEL FOTOLOG
1/16/08


.......



AIXÒ ÉS UN GENI


Qui pot fer parlar al ferro?
Qui pot fer que una pedra t'expliqui alguna cosa?
Qui pot fer-te sentir petit davant de la magnitut de la seva obra
i al mateixtemps fer-te sentir privilegiat al poder tocar-la en tota la seva dimensió.


Per mi ho pot fer i ho fa....


EDUARDO CHILLIDA
.
.