MAI ÉS TARD, PER QUE EL TEMPS ÉS RELATIU

Se'm passa pel cap que segueixo cercant aquell petó amb abraçada que faci que el món deixí de moure's i el temps s'aturi. Que m'atomitzi i em fongui amb ella, assaborint en un instant un bocí d'eternitat.
Si resulta que encara no he fet tard, tant de bo ho aconsegueixi en aquesta vida, i si no... doncs a la propera. Arribats aquí, no defallirem.

REFLEXIONS EN CALENT

De vegades s'escapa la vida davant de la nostra impotència. És frustrant aquella sensació davant de qui estimem sense poder fer-hi res, com l'aigua que s'escapa quan la volem retenir entre les mans gaire estona, i per molt que ens esforcem se'ns acaba escolant entre els dits.

Hi ha persones que senzillament fan el món més bonic, i la seva mort ens treu a tots una mica de llum. Deixant-nos així una mica a les fosques, i una mena de buidor que només el temps, els records i l'esperança  acabaran mitigant. 

No cal que ho digui, però de tots és sabut que cal continuar endavant, ens toca viure i és el que hem de fer, però com un tatuatge durem per sempre més amb nosaltres aquells que ens han deixat emprenta, a aquelles persones que amb la seva excepcionalitat s'han fet amb un racó de la nostra ànima.
Tinc la sensació que vaig fer tard un cop a la meva vida. Potser havia de ser així.



.

LAURA

Començo directe, sense embuts. M'ha tocat molt la mort de la Laura als 53 anys. La meva relació amb ella durant la meva vida ha sigut mínima, es podria dir que pràcticament insignificant.
La Laura és la fillola del meu pare. És aquella nena amb la que vaig compartir el meu llit una nit quan teniem entre cinc i set anys, és amb la que havia jugat junt amb les seves germanes alguns dies d'estiu a Malgrat i alguna tarda a una masia de Begues. 
La Laura és una dona que me'n alegra el cor només de veure-la, sense cap motiu especial. Els pocs cops que ens hem vist d'adults m'he sentit molt a prop i mai he pogut evitar pensar que guapa que és aquesta dona (en tots els aspectes).
Sense relacionar-nos, doncs les nostres vides han anat en direccions diferents, ni tant sols han sigut camins propers, però sempre he sigut conscient de la seva existència. "papa, truca a la Laura a veure com està, que fa temps que no en sabem res..."

El 24 de desembre d'aquest 2016 sobre les nou del matí per telèfon ens arriba una colpidora notícia. Sa mare ens diu que la Laura és morta. El càncer ens ha guanyat una altre guerra.

S'ha apoderat de mí una gran sensació de perdua, incomprensible, fins i tot per a mí. La Laura és com un record molt positiu al meu cor, però ni estava a la meva vida ni jo a la seva. Així i tot és com si d'una pessigada m'haguessin deixat una ferida en carn viva, i no ho puc entendre. Pot ser era un amor platònic i encara no me'n havia adonat, no ho sé,  ... no tinc resposta. No m'explico el que sento.

El dia de les seves exèquies li vaig dir a en Joaquim el seu marit "...no entenc com és que m'ha afectat tant, la meva relació era mínima" i sense dubtar ni un segon em va respondre "era una dona excepcional"

Pot ser era això, la Laura era, és, una dona excepcional.

Tinc l'esperança de retrobar-me també amb ella en aquest univers que no s'acaba i me'n alegraré com sempre molt, molt, moltíssim de veure-la. 

     LAURA PEÑA SANTA MARIA

QUI VA MATAR AL "COMENDADOR"?

Fins i tot ells van anar tots a una per acabar amb el tirà.

ALGUNA COSA PASSA

No puc accedir al meu blog

DEIXEM-NOS D'HÒSTIES

Doncs sí, deixem-nos d'hòsties, comenten Sant Jordi i el Drac. Aparquem les diferències, tots dos ens estimem la princesa i l'enemic que la vol sotmesa, que la vol humiliada, l'enemic que la vol anorreada i si cal morta tampoc ens estima a nosaltres. Precisament per què som part d'ella.
Deixem les rancúnies a banda, protegim-nos les espatlles i lluitem junts, que no es tant fort com ens vol fer creure, és fals i trampós, és mesquí i no el podem menys tenir com a rival, és mestre en les males arts molt lluny de la noblesa del soldat.
Senyor Jordi, company, diu el Drac. Tenim la raó, tenim el deure i l'obligació de lluitar per la llibertat robada. De recuperar la llibertat sense renunciar a la dignitat. Lluitem per la memòria de tots aquells homes i per totes aquelles dones que en tres-cents anys s'han deixat la pell perseguint l'anhel de tornar a ser lliures.
Estem a tocar, després ja hi tornarem a esbatussar-nos pretenent l'amor de la princesa...

UNA MICA DE SEXE SEMPRE VA BÉ

Ja que ens hem trobat, aprofite'm-ho..., juguem una estona a redescobrir-nos sota els llençols. 

Suors, olors, carícies i petons. M'amanyagues, t'acarono, un somriure amb ulls tancats mentre vivim el present més absolut senzillament gaudint del moment a l'extrem. 

Extraordinàriament bonic en la seva simplicitat. Ni tant sols les busques del rellotge gosen moure's, per no pertorbar les ànimes que es fonen i es separen com en una dansa de fum de colors.

I ho donem per acabat, no hi ha cigarreta doncs no fumen. Sense tabac i comentant la jugada ens veiem en l'obligació de tornar a començar...

Guapissima... el sexe que bé que va!!!