DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dilluns, 12 de gener de 2009

- I PER QUÈ NO? ...

.
.

M.C. ESCHER. DIA I NIT 1938

Parlaré dels matisos del gris; és cert que no hi ha res més lluny de la realitat que la dicotomia blanc o negre. I aquí el tenim, entre aquests dos colors, el gris, però no un gris simple i equilibrat, amb el cinquanta per cent de cada color en la seva composició, davant nostre tenim un gris amb mil matisos, tantes possibilitats del mateix color que resulta infructuós discutir sobre quin és l'autèntic gris.
.
Si utilitzem això com a metàfora de la vida, tindrem aquells/es que es perden donant voltes i anant amunt i avall removent el color, donant-li voltes a tot sense arribar a res. També trobarem a aquells/es que ignorant el gris decideixen que tot és o blanc o negre, opció evidentment molt més simple i tant irreal en lo què a la vida es refereix com la opció de mil matisos on perdre's.
.
Generalitzant a sac (que mai és bo), podria dir que els homes tendim al blanc o negre i que les dones tendiu a donar voltes pels grisos. Que ningú s'enfadi, ja he dit que era generalitzant a sac.
.
I en quan al meu parer, jo sóc partidari de la combinació de groc, vermell i blau, sense oblidar-me del blanc i el negre. I a partir d'aquí podeu començar a fer contes de la gran gama de possibilitats que dona la combinació d'aquests cinc colors. Així doncs, si això ho apliquem a la vida, a mi la metàfora em dóna un resultat de vida fascinant.
.
En resumides contes, qui vol perdre's entre mil grisos o avorrir-se entre el blanc o el negre, quan un bany en milions de possibilitats de color és molt més gratificant.
.
.
Com deia aquell doctor paranoic de la televisió...
.
.
REFLEXIONEM-HI.... ...REFLEXIONEM-HI!!!
.
.

.....
.....AL FINAL... SENSE LLUM NO HI HA COLORS








2 comentaris:

Anònim ha dit...

SENSE LLUM I SENSE LES CEL·LULES RECEPTORES I LA INTERPRETACIÓ CEREBRAL,MOLTS FACTORS, UN MOTIU PER QUE LA GENT TINGUI DIFERENTS COLORS.
AAH!! NO ESTIC D'ACORD EN RELACIONAR GRISSOS AMB DONA, AL CONTRARI SI LI DONEM VOLTES A TOTES LES COSES, LI DONAREM VOLTES A TOTS ELS COLORS, LES DONES (GENERALITZO TAMBÉ) HO TENIM EN COMPTE GAIREBÉ TOT, EN AQUEST CAS TOTS ELS COLORS.
DEIXAREM A PART ELS DALTONICS, QUE SINO S'ALLARGA MASA EL COMENTARI.JEJEJE!!

Anònim ha dit...

TAMPOC ESTIC D'ACORD, ELS HOMES NO HO VEIEM TOT EN BLAN I NEGRE.