L'HE DE DONAR LA RAÓ...

.

.

Capacitat de sintesí, domini de la llengua, professionalitat de l'escriptor..., tant és. En poques paraules de cops s'aconsegueix dir molt. Com en aquest cas amb aquestes tres ratlles de Victor Alexandre.

.

"Déu ens guardi dels porucs, dels ajupits i dels

resignats, ells són el vàllium que ens manté

adormits, ells són el narcòtic de la nostra terra."

.
.

...
....COM M'AGRADARIA QUE FOSSIN UN MODEL A SEGUIR,

....UNA REFERÈNCIA EUROPEA PER FER BONA POLÍTICA.

.

.
Últimament he tornat a escoltar als meus polítics, als polítics catalans, em sento en la necessitat d'aclarar-ho, per si algú s'havia pensat que també considero els meus polítics als polítics espanyols, i no, els polítics d'espanya no són els meus.

.

Tornant al que m'ha portat a escriure un altre cop sobre la política d'aquest país. Abans he dit que he tornat a escoltar als polítics d'aquí, i no és ben bé cert, el que he fet és sentir-los, no escoltar-los, i com venien fent des de fa un temps (no me'ls escolto ni hi crec des de que van aconseguir el cutre-estatut d'autonomia), xerren, no diuen res i continuen practicant fel·lacions i baixant-se pantalons i calçotets, però no una mica, noooo.....!!!! que se'ls baixen fins als turmells i sense vergonya. I el pitjor de tot, no són només els d'un color que ho fan, són els de tots els partits, pura pena em fan, i utilitzo la paraula pura per que la que m'ha vingut al cap, aquí en un escrit pot ser no és el lloc d'utilitzar-la.

.

Bona casta, aquesta dels polítics, ara porten anys discutint un finançament, jajajaaajjajaaaa....!!!!!

que bo, ni els humoristes aconsegueixen fer tanta gràcia. Quan tocava, no van fer res, i van posar a votació popular un pamflet, un paper en blanc, on no hi havia res lligat, on tot s'havia de negociar. I sembla que el poble afable i creient el va votar sense llegir-se'l.... , i així anem, sempre demanant. I el pitjor és que hem de demanar el que és nostre i a sobre quedant malament.

.
No molt lluny hi ha un país que es financia amb un concert econòmic, i en aquest no es veuen en la necessitat d'anar pidolant constantment, evidentment la seva classe política és més intel·ligent que la nostra. Però no puc oblidar que als nostres els votem nosaltres..., al final resultarà que tindrem el que ens mereixem.

...

...SENSE PARAULES...
.

I com diu el Victor Alexandre en aquestes tres ratlletes, els nostres porucs, els nostres ajupits, els nostres resignats, de tant narcotitzats i porucs com són, han aconseguit adormir-nos a tots com si d'una epidèmia es tractés.

.

L'espurna d'esperança la tinc en que les epidèmies són malalties infeccioses, possiblement virulentes, però de caràcter transitori.

.

.

En resum...

........... INDEPENDÈNCIA!!!

.

.

S'HA ACABAT EL BRÒQUIL...

.
.

Ja n'hi ha prou de fer el ganso, ara és hora de tornar-se a posar les piles, és hora de mirar-se aquelles vies d'escalada que fa anys que vull fer. Però les vull gaudir al cent per cent i per això he decidit posar-me una mica en forma, una mica només, lo justet per què la por trigui més en arribar un cop emparrat pedres amunt.

.
Ara que la temporada d'esquí de muntanya comença a tocar el final, ara que del gel ja ens hem acomiadat, i de l'alpinisme hivernal queden poques sortides, és el moment de mirar amb tendresa la roca calenta, i deixar-nos portar pel seu crit, pel seu cant de sirena...
.

Però no ens agafarà desprevinguts, aquest cop ja estem entrenant. Entrenem el cos per poder i la ment per gaudir de nou del fet de tornar a tenir tot el món a l'abast d'una abraçada.

.

...................

.

FOTOS:

1- CARLES SEGÚ.

2- JO.

3- JO.

4- CARLES SEGÚ.

.

HAURÉ DE DIR ALGUNA COSA SOBRE SANT JORDI

.

.......
.

Bé, parlar de Sant Jordi com a personatge, tampoc és el meu propòsit. Em refereixo a la diada que porta el seu nom. Un dia més, un dia feiner és viu amb intensitat de festa. On llibres i roses omplen carrers, on la gent deixada portar per una mena de follia literària es llença al carrer a comprar-ne llibres per regalar, als estimats i estimades, a la família, als amics, a les amigues i les roses, que dir de les roses, milers de roses passant de mà en mà en un gest sincer d'amor, no em direu que no és bonic aquest acte.

.

I és innegable què aquest dia és especial, i encara més pels enamorats i enamorades. Quina enveja que em fan...

...però res, ja arribarà no hi ha presa, tot i així reconec que trobo a faltar aquests moments tant intensos, tant sincers i tant emotivament bonics.

.

Aquest cop he regalat un llibre de contes al meu amic més petit, al meu amic Ot. Li ha agradat mot i m'ha fet una abraçadota de les grosses, i m'ha fet llegir-li el primer conte del llibre, i ara ja és feina de la Helena i de l'Oscar, llegir-li tots els altres.

.

Cap rosa, aquest cop no he tingut oportunitat de regalar cap rosa, i per compensar la frustració, m'he comprat dos llibres. Que si els ajuntem amb dos llibres més que m'han regalat... dona com a resultat una petita acumulació de llibres que solucionaré fent un petit esforç per les nits just abans d'anar a dormir. Aprofito per donar les gràcies públicament al Carles per posar a les meves mans ESCOLTA'M de Jorge Bucay (els contes que em van ensenyar a viure), i a la Rosa per lluitar amb la meva bústia i regalar-me EL MÓN GROC d'Albert Espinosa (si creus en els somnis, es faran realitat), repeteixo, moltes gràcies, m'ha fet molta il·lusió.

Aquest és el meu resum de la darrera diada de Sant Jordi, un dia normal, normalment especial.

.

I la rosa la continuu guardant, ben guardadeta dins del meu cor, i aquí estarà tant de temps com calgui, no dubteu que és una de les millors formes de conserva per tota classe de flors, i evidentment les roses estan també incloses. Doncs això, aquí romandrà fins que trobi l'amor que l'accepti. I mentre tant continuaré passant dies fantàstics com aquest, i gaudint de l'amistat que no és poc.

.

Espero i desitjo que hàgiu passat una gran diada de Sant Jordi, i que roses i llibres hagin envoltat la vostra vida un cop més, un vint-i-tres d'abril.

.

.

.

M'AGRADAT UNA PEL·LICULA...!!!!

.

.................................

.

Doncs sí, he segut i m'he posat a mirar "El regne del cel" una pel·licula de Ridley Scott, amb actors com Orlando Bloom, Michael Fitzgerald o Jeremy Irons entre d'altres.

.

.........................

.
I m'ha enganxat instantàniament, ha resultat que és una pel·lícula per ser escoltada, frases com " ...el que viu només un dia, senyoria. També pot dir que ha viscut" o un altre "quin home pot dir que ho és, si veient el món no ho esmena" i moltes altres que no vaig aconseguir de retenir en el meu arxiu personal que tinc en un raconet del cervell.

.

Hem veig obligat a tornar-la a veure i mirar de retenir alguna frase més, d'aquelles que sentencien, que lapiden, que instrueixen, i que diuen la veritat tal com és.

.

Una pel·lícula que retrata les religions posant-les al lloc que els hi pertoca. Una pel·lícula al meu entendre humanista, on el que realment té valor és la gent i no la religió.

.

Aah...!!! he recordat un altre frase, la que quasi bé al final del llar metratge diu Balian D'Ibelin al bisbe de Jerusalem, abans d'anar a parlar amb Saladí el rei àrab, a qui lliurarà la ciutat de Jerusalem a canvi de que es respecti la vida dels seus pobladors. Diu Balian al bisbe després de que aquest li proposi que renuncii al cristianisme i s'aculli a l'islam, i que més endavant ja renegaria de l'islam..., "he aprés molt de religió al vostre costat". Així deixada anar aquí i escrita sembla no acabar de tenir el sentit que te a la pel·lícula, per tant val la pena veure-la i treure'n cadascú la seva pròpia conclusió.

.

...

.

...I per cert que me'n oblidava, la princesa Sibylla, molt, però que molt guapa..., guapissima.

.

.

.

TORNARÉ A PLORAR PER VIURE SENSACIONS...

.

Doncs sí, crec que serà inevitable. Crec que per tornar a gaudir d'aquelles fantàstiques sensacions que em proporciona l'escalada, hauré de tornar a passar per la fase de les llàgrimes incontenibles...

Aquí estan, ja els tinc, després d'haver estat buscant uns peus de gat en concret, he acabat comprant-me aquests que sembla que estan triomfant al mercat.

Espero viure moltes escalades amb ells, i que tanmateix em proporcionin aquella seguretat que em deixa gaudir al cent per cent de cada metro de paret escalada. Ja he pogut comprovar la seva adherència, ...que per cert és molt bona.

Però torno a dubtar si me'ls he comprat massa petits, en tot cas espero que es donin una mica, fins a les hores tornaré a plorar...

.................quina emoció!!!


.....
Aquí us presento els meus peus de gat nous!!!
.

TIC-TAC-TIC-TAC...!!!

.

.

Per què tinc la sensació de que el temps juga al meu favor. No cal tenir pressa, només cal desitjar amb força. I el moviment esdevindrà felicitat, res no s'atura, ni les nostres ments canviants, i el teixit de l'existència va formant una llarga bufanda, digueu-li història personal, digueu-li vida, on a cada pam posem un color diferent. De cops càlids, de cops intensos, altres en canvi freds i apagats, cosa gens preocupant, doncs és el que en el fons dona varietat de colors al camí recorregut, i quan mires enrera tens un seguit de sensacions anomenades records, records agradables, feliços, records tristos, records tots plegats.

.
...................

.

I tornes a mirar endavant i penses que el recorregut que encara queda per fer és molt, i molt llarg, i que en ell hi haurà temps per tot. Es tornaran a repetir moments tristos i de ben segur que també moments alegres i d'aquests últims molts més que dels altres.

Així que és ben clar que no cal patir, ni pel passat ni pel futur, faré tot el que sempre he desitjat fer, tindré tot el que sempre he desitjat tenir, i compartiré el que sempre he volgut compartir.

I el meu pressent no és res més que un futur en el passat imaginat, en resum que segueixo construint el meu futur amb un somriure i alegria. Ja van materialitzant-se a poc a poc els meus desitjos de sempre i això em motiva, i com he dit abans, fa que no tingui cap presa. El futur és meu en forma de pressent. I el compartiré amb vosaltres.

.

....................................................................................................

.

En un futur podré compartir la meva casa, les meves coses, qui sap si també la felicitat d'haver trobat l'amor de la meva vida o també ...qui ho sap, si podré compartir amb vosaltres la idependència del meu país.

.

Tot i que el futur sempre és incert én sóc molt optimista.

.

.

HE SORTIT AL TEATRE IV

.
....PRODUCT
. .

Una obra de Mark Ravenhill, traduida per

Cristina Genebat.

De com el terror quotidià pot esdevenir humor,

àcid això sí, però al cap a a la fí, humor...
.

.

.
És ara que ja podem gaudir de carta blanca per riure’ns d’absolutament tot?

.

O ho hem pogut fer tota la vida i a més hem utilitzat aquesta formula per treure ferro a aquelles coses que ens terroritzen, que ens amoïnen, i ens preocupen...

.
A PRODUCT s’ha fet servir aquesta formula per riure’ns d’una situació que s’ha convertit en la por del segle XXI. Un atentat islàmic, fet a la seva manera, sense avís previ, sense reivindicació, indiscriminat amb les víctimes..., a qui no se li posen els pels de punta si pensa massa en la possibilitat de sortir-ne esquitxat d’una acció com aquesta.
És com una malaltia infecciosa sense vacuna, un virus que volta lliure pel món amb la possibilitat de tocar-nos a tots. On només la sort, la bona sort, ens pot lliurar de contraure la fatídica malaltia.

.
PRODUCT, podria ser una pseudo-vacuna, que no cura però apaivaga els efectes secundaris, trobo que riure és un bon antídot per la por, i aquesta obra t’obliga a riure des d’un bon començament. Estàs escoltant atrocitats per plorar i ho estàs fent amb un somriure, fins i tot superem el somriure sovint durant l’obra, per riure descaradament, tot i ser conscient de la macabritat de la situació. Diria que PRODUCT és una ficció que basada en un esperpèntic fet real, que vestit amb un toc d’humor no deixa de ser una critica a la societat actual, a tots, als que manen, als manats, als que estan al marge de tot, als marginats, als que hi viuen i als que moren...

.
Si avui he de fer una recomanació teatral, ...us recomano anar a veure-hi PRODUCT de Mark Ravenhill .

.
........
..........DAVID SELVAS, MIREIA AIXALÀ I NORBER MARTÍNEZ
.
.

I aquest cop no hem pogut donar-nos un gust gastronòmic després de l'obra, i ho hem limitat a una cervesa. Però com que som previsors ho hem fet abans d'anar al teatre, i amb aquesta feina feta ens hem endinsat en el fantàstic món de la il·lusió amb la panxa contenta i les xerrades de torn ja fetes.

S'ha de dir que els viatges en metro donen molt de si per posar-nos al dia de les nostres respectives vides, tot un ritual això d'anar al teatre...

.............. ...M'AGRADA!!!

.

.

AAaa...!!! I RECORDEU, AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA

.
.

+INFORMACIÓ


Disseny gràfic: Enric Jardí
Fotogràfia: David Ruano
.
.
.