DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dimecres, 29 d’abril de 2009

L'HE DE DONAR LA RAÓ...

.
.
Capacitat de sintesí, domini de la llengua, professionalitat de l'escriptor..., tant és. En poques paraules de cops s'aconsegueix dir molt. Com en aquest cas amb aquestes tres ratlles de Victor Alexandre.
.
"Déu ens guardi dels porucs, dels ajupits i dels
resignats, ells són el vàllium que ens manté
adormits, ells són el narcòtic de la nostra terra."
.
.

...
....COM M'AGRADARIA QUE FOSSIN UN MODEL A SEGUIR,
....UNA REFERÈNCIA EUROPEA PER FER BONA POLÍTICA.
.
.
Últimament he tornat a escoltar als meus polítics, als polítics catalans, em sento en la necessitat d'aclarar-ho, per si algú s'havia pensat que també considero els meus polítics als polítics espanyols, i no, els polítics d'espanya no són els meus.
.
Tornant al que m'ha portat a escriure un altre cop sobre la política d'aquest país. Abans he dit que he tornat a escoltar als polítics d'aquí, i no és ben bé cert, el que he fet és sentir-los, no escoltar-los, i com venien fent des de fa un temps (no me'ls escolto ni hi crec des de que van aconseguir el cutre-estatut d'autonomia), xerren, no diuen res i continuen practicant fel·lacions i baixant-se pantalons i calçotets, però no una mica, noooo.....!!!! que se'ls baixen fins als turmells i sense vergonya. I el pitjor de tot, no són només els d'un color que ho fan, són els de tots els partits, pura pena em fan, i utilitzo la paraula pura per que la que m'ha vingut al cap, aquí en un escrit pot ser no és el lloc d'utilitzar-la.
.
Bona casta, aquesta dels polítics, ara porten anys discutint un finançament, jajajaaajjajaaaa....!!!!!
que bo, ni els humoristes aconsegueixen fer tanta gràcia. Quan tocava, no van fer res, i van posar a votació popular un pamflet, un paper en blanc, on no hi havia res lligat, on tot s'havia de negociar. I sembla que el poble afable i creient el va votar sense llegir-se'l.... , i així anem, sempre demanant. I el pitjor és que hem de demanar el que és nostre i a sobre quedant malament.
.
No molt lluny hi ha un país que es financia amb un concert econòmic, i en aquest no es veuen en la necessitat d'anar pidolant constantment, evidentment la seva classe política és més intel·ligent que la nostra. Però no puc oblidar que als nostres els votem nosaltres..., al final resultarà que tindrem el que ens mereixem.

...
...SENSE PARAULES...
.
I com diu el Victor Alexandre en aquestes tres ratlletes, els nostres porucs, els nostres ajupits, els nostres resignats, de tant narcotitzats i porucs com són, han aconseguit adormir-nos a tots com si d'una epidèmia es tractés.
.
L'espurna d'esperança la tinc en que les epidèmies són malalties infeccioses, possiblement virulentes, però de caràcter transitori.
.
.
En resum...



........... INDEPENDÈNCIA!!!
.
.






Cap comentari: