DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dissabte, 19 de setembre del 2009

HE SORTIT AL TEATRE VII

.
.


.
.
...........SOL, SOTA EL SOL
.
.......Espectacle a partir d'articles i estirabots de
..........Francesc Trabal

.
............Dramatúrgia i direcció d'Artur Trías
.
.
Ara ja estic segur, tot ha tornat ja a la quotidianitat. El treball de cada dia, anar a córrer els dimarts, entrenar al boulder els dijous, escalar, anar en bicicleta o simplement descansar els caps de setmana i ser tant feliç com puc.
.
I com no al entrar de ple en aquesta quotidianitat, no podia faltar el anar al teatre de tant en tant i ha tocat fer-ho amb aquesta obra "Sol, sota el sol". De fet aquest cop no sabíem ben bé que anàvem a veure, fins i tot que de poc no veiem res per culpa de les obres de la línia V del metro, i pels pèls que ens va anar. Vam entrar tot just i van començar, semblava com si ens haguessin estat esperant.
.

.ARTUR TRÍAS I MIQUEL AGELL
.
L'obra està composta per un seguit de gags còmics, un tant surrealistes i absurds, des del meu humil criteri, que m'han fet mantenir el somriure a la cara tota l'estona. Serà per que m'he trobat amb un retrat, millor diria caricatura, de la societat burgesa catalana de principis del segle XX. I que al cap i a la fi un segle després, principis del segle XXI, aquests personatges continuen sent arrogants, distants i amb cara de fàstic, vivint en una escala de valors que no s'hi assembla a la meva ni fent un esforç.
.
.ARTUR TRÍES, ROSA CADAFALCH I ISABEL ROCATTI
.
Per això aquesta obra m'ha agradat, una ironia treballada, retrata aquells a qui el seu "estatus"
impedirà que mai tinguem relació...
.
Quina sort que tinc!!!
.
I per rematar la nit ens vam anar fins la Rambla del Born i ens vam prendre, el que jo diria, va ser l'últim MOJITO de la temporada en una terrasseta a la fresca. Dic últim per això de la terrassa, a partir d'ara ens els prendrem a l'interior. Per cert, la vam encertar amb el bar, el MOJITO estava boníssim.
.
...I RECORDEU, AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA!!!
.
.
FOTOGRAFIES D'HELENA AGELL
MÉS INFORMACIÓ: ESPAI ESCÈNIC BROSSA