DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dissabte, 15 de gener de 2011

ÉS MOLT DURA L'ANORMALITAT POLÍTICA DEL MEU PAÍS

.
..........

I tothom et mira amb aquella mirada de... pobre, desbarra, il·lús que somnia amb utopies. Un altre radical.
.
És un tant dur i cansat viure en un món on els que t'envolten no t'entenen, no et comprenen per que la seva visió i la meva són tant diferents, diguem que les nostres realitats nacionals disten tant que no es poden posar en el meu lloc per comprendre'm.
.
Sóc independentista declarat i convençut, a ulls d'alguna persona d'aquí, d'allà i de més enllà... resulto ser un radical que no aten a raons, segurament mal educat i intransigent.
.
De fa força anys ja, que he hagut d'aguantar aquest discurs que només té una direcció. S'és intransigent i mal educat i d'una gran falta de respecte quan parles en català a alguna persona gran que li costa d'entendre't, però no és cap falta de respecte que la mateixa persona porti aquí 50 anys i ni tant sols hagi fet l'esforç per entendre't. Per que al seu parer la llengua d'aquí, la meva, no val la pena aprendre-la, a més no li agrada.
.
Resulta que en aquest respectable avi no l'ha sortit dels sants collons parlar en català tot i haver-se instal·lat al meu país, i no dic parlar, que pot ser pel seu nivell cultural no n'ha sabut més, la cosa és que ni tant sols ha fer l'esforç d'entendre'l.
.
Però els que faltem el respecte continuem sent nosaltres els "radicals", els que constantment fem política som els que volem la independència, els que defensen la opció continuista, unionista mai fan política, quin fenomen més curiós. Sovint em pregunto com pot ser això.
.
Quan vull anar al cine no hi ha pel·lícules en la meva llengua. Quan busco llibres específics i tècnics ploro el dia que trobo un escrit en la llengua pròpia d'aquí. Masses vegades m'han dit que no m'entenen en un lloc públic, estant aquí, al meu país, i només estic demanant que m'entenguin, mai l'he dit a ningú parla'm en català. uuufff!!! ...com sóc de "radical".
.
No sé com em miraria un francès, si després de viure deu anys a França, parlés en anglès per que m'agrada més i l'anglès tothom l'enten. És possible que fins hi tot no es sentis ni dolgut quan li digues que la seva llengua no m'agrada. Pot ser fins hi tot m'abraçaria, en una demostració total de comprensió. Tampoc sé com li sentaria a aquest amic francés que al anar a prendre una cervesa a un bar al ben mig de Paris li diguessin que no l'entenen en francés, segurament se sentiria encantat de que no l'entenguessin al seu país.
.
Dec ser un malvat amb consciència política, dec ser dolent i intolerant per que sóc independèntista. Per que la meva manera de ser ciutadà del món és ser-ho amb una identitat. Jo també sóc del món, però concretament d'una part del món que se'n diu Catalunya, i la meva manera de ser universal és sent català.
.
La meva llengua és un mitjà de comunicació tant vàlid com qualsevol altre, i em fa mal renunciar a ella estant al meu país. Ja ho fa prou gent (per que jo també m'afegeixi), respectant les llibertats individuals de cadascú, fins i tot la meva. I no em convencerà ningú que perdo amistats per parlar la meva llengua, senzillament jo en faré d'altres amistats igual de vàlides.
.
Sóc home i simple i no m'agrada ni complicar-me, ni amargar-me la vida més de l'estrictament necessari. Ni evidentment amargar-li als altres, doncs per les incomprensions entre humans hi ha solucions molt simples.
.
La saviesa popular diu:
.
"Que quan un problema no té solució, no és un problema"
.
i ara jo, fent un esforç d'adaptació diré:
.
"Si no ens podem arribar a posar d'acord no cal remenar més el tema, segur que podem gaudir de cent coses més en les que ens entendrem".
.
Pot semblar que estic sol en el món, pensant com penso, però som molts més dels que molts es pensen. Som molts més els independentistes que no renunciem al nostre somni, ni en nom d'una globalització orquestrada per les nacions-estat pels seus propis interessos. Jo i molts més no renunciem a deixar algun dia d'anar pel món explicant que som.
.
Arribarà aquest dia, més d'hora que tard en el que quan viatgem pel planeta ensenyarem el passaport i no caldrà dir res més, NACIONALITAT CATALANA I PUNT.
.
I deixarem de ser uns "radicals" per ser simplement catalans lliures.
.
VISCA LA TERRA!!!
......................
.
.
.
ELS DIBUIXOS SÓN APUNTS MEUS

Cap comentari: