DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

divendres, 4 de maig del 2012

LES EVOLUCIONS NO SEMPRE PRENEN LA DIRECCIÓ QUE UN VOLDRIA




No tinc gens ni mica de ganes d'escalar. Si ma mare m'hagués sentit dir això de ben segur que hagués saltat de joia. Mai hagués dit que arribaria el dia en que sentiria això. Escalar és molt més que pedres i cordes, són companys, és ambient, és sintonia, tot plegat fa l'essència i jo l'he perdut. Potser algun dia un "tatxingorri" amistós me la retorni al cap vespre mentre es pon el sol més enllà de les muntanyes.


Tot evoluciona i no sempre ho fa en la direcció que un voldria. El distanciament m'ha donat certa perspectiva i he pogut fer un cop d'ull al passat més pròxim, he passat els darrers vint-i-tres anys de la meva vida estretament vinculat al Centre Excursionista Sant Boi, i ara sento que és el moment de respirar aires nous, al mateix temps que el Centre anava mutant fins a convertir-se en l'actual CESBOI jo anava perdent afinitat fins al punt que ara el vincle és un fil de romanticisme i enyorança, teixit en el record d'uns temps que possiblement han sigut els més feliços de la meva vida.
Però les coses són així, tot va cap endavant, tot evoluciona, per què tot és com ha de ser. Cal que sigui així per obligar-nos a fer passes que d'altre manera no faríem,  per obligar-nos a avançar i no quedar clavats i immobils en un redord.


Així que seguiré obrint portes, i tancant com menys millor. M'intriga tot el que puc trobar i experimentar...
...de cop tinc certa presa.
ufff!!! ...quines ganes de viure


Una abraçada companys i companyes, ha estat un plaer.   

10 comentaris:

Stas ha dit...

evolucionar.. mentre sigui en positiu.. sempre es bó.. lo demés seria involucionar.. i si amés .. no podem controlar com evolocionem.. millor , que perderia la gràcia si podessim fer.ho tot milimetrat ..BON DIAAAAAAAAAA AVALOT

CARLES ha dit...

MOLTES GRÀCIES GUAPISSIMA.
UN PETÓ BEN GROS

Buscador d'Indrets. ha dit...

Espero que la bici no la deixis de banda.

papallopis ha dit...

m'agaradaria que la porta del centre l'hagis deixat mig oberta, t'esperem

CARLES ha dit...

NOOO NEUS!!!
...NO US DESFAREU DE MI TANT FACILMENT ;)
ABRAÇADOTA

CARLES ha dit...

PAPALLOPS HE APRÉS A NO TANCAR PORTES, MAI SE SAP CAP A ON ANIRAN LES COSES NI LES VOLTES QUE DÓNA LA VIDA.
NOMÉS NECESSITO CERTA DISTÀNCIA, ARA MATEIX EL CENTRE NO EL SENTO GENS MEU, PERÒ NO M'OBLIDO DE L'ADREÇA.

oscarikis ha dit...

El món és inmens, i moltes coses t'esperen. El dia que vulguis truca a la porta de casa, que hi ha uns personatges que estaran mooooltt feliços de veure´t. Jo també !!!

Petons

flip ha dit...

chupando, chupando, se va enderezando

CARLES ha dit...

OSCARIKI, DEMÀ M'HI PASSO

CARLES ha dit...

ALFONSO EL EL ABRIGO,
... FLIP AIXÒ ENCARA FORMA PART DELS ANYS FELIÇOS ;)