Em podia haver arribat a preocupar, com ho faria per no ferir sensibilitats, la sensibilitat de tots aquells que vivint aquí, no volen que el meu país torni a ser lliure.
Aquells que s'estimen o s'estimarien més que tot segueixi igual perquè el tant per cent que mai s'ha adaptat a viure a Catalunya no es senti ofès i amenaci la convivència.
La convivència que basada en el subjugament dels que només som i només hem sigut catalans, és convivència malentesa. No és convivència amb uns "gobiernos", tribunals, tot un estat actuant sempre en contra nostra.
Una convivència en la que de tant insultats i molt sovint menys tinguts hem acabat pensant que el fet no tenia importància, no és una convivència.
Evidentment que hem de tenir respecte per tothom, evidentment que la rauxa sola no pot ser la que comandi el nostre sentiment. En l'equilibri està la clau, rauxa i seny en la justa mesura.
Si algú s'arriba a pensar que el que està passant és conseqüència d'alguna cosa que ha passat fa uns deu anys, està molt equivocat. Aquest problema fa molts més anys que l'arrosseguem , si fa o no fa més de tres-cents anys.
Tres-cents anys són molts anys d'agressions, d'insults, de supremacisme i d'intent constant d'anorreament.
Tenim ara una república, que evidentment ens cal defensar. Por, evidentment que en tinc, però no tanta com per voler acabar la meva vida com l'he viscuda fins ara, menjant fels, la meva, i aguantant a qui no em cal suportar.
VISCA CATALUNYA LLIURE!!!
... I A TREBALLAR QUE TENIM MOLTA FEINA
%2B-%2BC%25C3%25B2pia.JPG){kind=small}
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada