Aquí us deixo un regal...
espero que us agradi.
A mi m'omple, espero que a
vosaltres també



I have often told you stories
About the way
I lived the life of a drifter
Waiting for the day
When I'd take your hand
And sing you songs
Then maybe you would say
Come lay with me love me
And I would surely stay

But I feel I'm growing older
And the songs that I have sung
Echo in the distance
Like the sound
Of a windmill goin' 'round
I guess I'll always be
A soldier of fortune

Many times I've been a traveller
I looked for something new
In days of old
When nights were cold
I wandered without you
But those days I thougt my eyes
Had seen you standing near
Though blindness is confusing
It shows that you're not here

Now I feel I'm growing older
And the songs that I have sung
Echo in the distance
Like the sound
Of a windmill goin' 'round
I guess I'll always be
A soldier of fortune
Yes, I can hear the sound
Of a windmill goin' 'round
I guess I'll always be
A soldier of fortune

A LA RECERCA DE LA MITJA TARONJA

.
.


...................................
Així, d’aquesta manera és com es denomina
popularment a la teva parella ideal, la mitja
taronja.
....................
Qui més, qui menys, tothom l’ha cercat una
vegada o un altre... i sembla ser que de tant
en tant algú la va trobant.
Per la part que em toca en això , estic en plena
recerca. Al llarg dels anys ja he anat tastant
diferents cítrics, he intentat fer coincidir mitges
taronges i fins i tot amb les que més coincidíem
s’acabava patint un rebuig; igual que amb l’òrgan
trasplantat, per molt que se l’estimi el pacient,
quan l’òrgan diu que no... kaput!!!
........
... i així anem vivint. He provat negar-me a la
recerca d’aquest altre cinquanta per cent ideal,
però us puc dir que tampoc és la solució, comença
semblant molt divertit, però aviat perd la gràcia i
tornes a sentir-te sol.
I anant fent i acumulant experiències , ... i anar
emprovant , que algun dia potser sona la flauta i
trobem la que encaixa.
El més desesperant és tenir la sensació de que l’has
trobat i que se t’esvaneixi als morros, Déu... com odio
aquesta situació.
Però companys/es ... a les penes punyalades, i qui diu
que al tombar la cantonada no trobo una espurna de
felicitat...
Tenim una pega els homes i les dones que es repeteix
constantment i s’allarga en el temps...
... i aquesta és que a qui agradem no ens agrada, i a qui
ens agrada no li agradem ..., ves!!! Quina dicotomia.
Continuaré buscant, en la recerca també s’aprèn, i a
falta de resultats viure com a positiu l’anar tastant
mitges taronges, i si no acaben coincidint, com a mínim
sabré quin gust tenen, i n’hi ha que tenen molt bon gust,
llàstima la falta d’encaix.
....................................
.........................................ENTRE MOLTES MITGES...

....................
............................POTSER ALGUN DIA...
.
.
.

DE COM PORTAR AL POP AMOR AL LLINDAR DE LA MORT

.
.
.

POP AMOR EN FASE DE CACERA A LA
RECERCA DE VICTIMES

...........................
....................................POP AMOR EN LA FASE DE
....................................MÀXIM DESEMVOLUPAMENT

...........
................POP AMOR DEBILITAT I EN RETIRADA


A petició d’un amic, intentaré explicar i raonar el
per què eliminar per sempre al pop amor. I ho
faré a l’estil Helen Francis:

Estimat amic, sàpigues que no estàs sol, doncs hi ha
molta gent que es troba en la teva mateixa situació,
i tot i que és dura, creiem que tenim la solució al teu
problema.

La pregunta era:

-COM CARREGAR-SE AL POP DELS COLLONS?


Resposta:

PUNT 1.

APLICACIÓ DEL METODE “ A CLOCKWORK ORANGE”
(la taronja mecànica). Mètode que utilitza Stanley Kubric
amb Malcom McDowell de protagonista a la pel·lícula
d’aquest mateix nom. Es tracta d’aconseguir fer avorrir una
cosa fins al fàstic.
A la pel·lícula el personatge és sotmès a una sobredosi de
violència, tanta que el sol fet de pensar-hi acaba provocant en
el subjecte un malestar insuportable.
No cal dir que amb el pop amor no caldrà arribar a aquests
extrems, però si que aplicarem la idea com a base.
I funcionaria de la següent manera, un cop enamorat s’ha
de continuar estimant, estimant desmesuradament, sense límits,
estimant cada dia més a la persona que va desencadenar el
naixement del pop. Estimant de dia, estimant de nit, estimant
a totes hores.
Aquest acte d’amor sense cap estímul cap a tu per part del
subjecte estimat provoca un cansament, un reacció en el teu
interior que et portarà al punt dos.


PUNT 2.

FUSTRACIÓ I DESENCÍS
En aquest punt se’t crea un buit a dintre que no et deixa
viure...
Obre bé els ulls, aquest buit és el pop amor en plena lluita.
La bèstia et domina la psique i et trasbalsa . El maleït pop
sap que estàs cansat i decebut i el molt cínic aprofita per
estrènyer encara amb més força els seus tentacles. Tentacles
que formen una imatge idíl·lica de la persona estimada.
Has de reaccionar, tots tenim coses negatives, punts de
nosaltres desagradables i molestos. El teu amor també,
senzillament és com tothom.
Comença a visualitzar tot allò que no t’agrada de la persona
estimada, el que no t’agrada del físic, del caràcter, de la
forma de ser..., visualitza’ls poc a poc i recreant-te.
Has de trobar com a mínim tants punts negatius com tentacles
positius tens escanyant-te.


PUNT 3.

HI HA MÉS MÓN
Aquí és on amplies paràmetres i veus que hi ha molta més gent
que reuneix les condicions que busques per estimar i comences
una nova recerca, sense preses, doncs recorda que encara duus
al pop amor enganxat. És molt pràctic per accelerar el procés
tenir relacions sexuals, però de no ser així, tampoc passa res.
El que cal és mentalitzar-te i observar el món com si el pop
amor ja fos mort i lentament aniràs percebint una sensació
d’alegria de viure, que és verí total pel bitxo que t’està
amargant la vida.


PUNT 4.

MOMENT CRÍTIC ( desempallegament de la nosa )
Ha arribat el moment , és ara que toca desprendrés del
cefalòpod.
Tenint en compte ara, només les coses que no t’agraden de la
persona que estimaves .

ATENCIÓ!!! Aquí s’ha d’anar amb molta cura. Hi ha qui no
controla aquesta fase i passa de l’amor a l’odi. Cosa gens
aconsellable doncs així substitueixes un sentiment intens
per un altre igual d’intens, que encara et consumeix més
que el pop amor.

Hem arribat al punt aquell on mires al desencadenant de l’amor
viscut i te’n adones que aquella sensació tant agradable i càlida
que t’accelerava el cor va desapareixent i cada cop hi ha més
distància entre sentiment emotiu i sentiment emotiu. És ara que
el subjecte desencadenant, que el creador del pop amor ha
perdut el seu poder i és en aquest moment, just en aquest
moment que tenim al pop amor molt debilitat..., i molt, molt
acabat.


PUNT 5.

EL POP AMOR AL LLINDAR DE LA MORT
Considerant que aquest pop és un bitxo molt dur de pelar.
Arribats a aquest punt on l’arrel del que era un problema ja no
modifica el teu comportament i tens plena consciència de tu
mateix.
Es podria recomanar que facis trossets el pop, que el cuinis i
que te’l mengis amb els amics, però no seria correcte, al cap
i a la fi, heu conviscut junts molt de temps.
En lloc d’això, l’engraparàs ben fort, li miraràs als ulls
i li diràs:


ADÉU, GOODBYE, ADIEU, ADDIO, AUFIDERSEN, ...


És important que li diguis en uns quants idiomes, així
tens més possibilitats de que ho entengui abans de que
el llencis ben lluny i acabi morint.
.

Que quedi clar, només tindràs ple convenciment del la
seva mort quan hagi passat un temps, uns anyets.

Cuida’t amic meu i ves amb compte , no et neguis a l’amor però ja saps el risc que corres.



.......QUE TINGUIS SORT!!!!


.

DAMNED FOR ALL TIME

.
.

.

.

.

.
.

.

... i un dia va cometre un error.
I la gent justa, ...la gent, ...tota.

La mateixa que diu que pot tirar

la primera pedra. Pedra que seria
insignificant sinó fos per què
obre el camí a la segona, a la
tercera, a les mils que venen
darrera.
Aquesta gent que es creu en dret
de jutjar. Que s’erigeix com a llei,
com a justícia, com a executor. I
impune condemna, assenyala amb
el dit i et penja el cartell de:

MALEÏT PER SEMPRE...!!!

.

.

Pintura meva colors , tinta, llapís i

acrílic a sobre paper, però l'hauré de

repetir...

li falta un dit al peu dret (lapsus)

BLOC

...... .
.

Tinc un bloc de dibiuix nou. I tant full en blanc m'obliga
a pensar que dibuixar, a fer esboços en petits trocets de
paper, decidir si utilitzo colors, tinta, carbonet, aquarel·les
o acrílic...
i laltre nit ja el vaig estrenar, no em vaig poder resistir al

crit sutil del paper i a dos quarts de tres de la matinada

donava per acabada la feina sobre el primer full del bloc.

Es pot millorar molt, de moment servirà d'apunt.
Satisfet i relaxat, sobretot relaxat vaig plegar els estris i

me'n vaig anar a dormir...
... bona medicina per l'insomni el dibuixar.

.

.

.

........

.

.

DE POCIONS I VERINS

.
.






METZINA,
com radical medicina
contra tot mal actua
unes gotes i tot fina.
.
METZINA,
i no te'n adones...,
i un cop a dintre
el teu cos s'enverina.
.
METZINA,
elixir tòxic, que amarg mata
que dolç et mata,
que em mata.
.
METZINA,
verí potent, de cops ràpid...
de cops lent.
I me'n vaig, em difumino
i me'n esvaneixo en el temps,
desapareixo i ja no sóc...

METZINA!!!


.......................................C. Sartó

Feia temps que no pseudo-poesiava i ara de cop
m'ha sortit això.
I ja no necessito posar missatges subliminars.
Que cadascun interpreti el que vulgui...
de fet com sempre, això també és una mica
de qui ho llegeix.
.
.
.

HE SORTIT A VIURE AMB FUSTES ALS PEUS

.BUSCANT ON DORMIR.....................FABRICANT ESPELMES
.

.EL NOSTRE CASTELL...
.
.......................................
..................................................JA TENIM UN ALTRE MES PEL
................................................. CALENDARI
.

.EL NOSTRE OBJECTIU, PIC DE LA MADAMÈTE
.
...........................
...................................PUJANT CAP AL CIM, "WE ARE THE BEST"
.
.
.TRES EN UN CIM, LA MADAMÈTE CONQUERIDA
.
.......................
..............................ARA TOCA BAIXAR, 3 - 2 - 1 AVALL!!!!!
.
.
EL DÉU DAVID......................REPOSANT FORCES I ALIMENTANT
...........................................L'ÀNIMA

Hi havia quatre dies pel davant i el nostre objectiu
era fer un bon recorregut amb esquís per les valls
de Coubous, Aygues-Cluses, Campana de Cloutou,
Port-Bielh i Bastan.
Però un cop posats els plans es van tòrcer una
miqueta i el recorregut va quedar reduït a una
ascensió en dos jornades fins a la cabana
d’Aygues-Cluses, on ens vam relaxar com feia
anys que no ho feia. Va donar temps fins i tot de
prendre el sol despullats i fer les fotos del més de
febrer. Ja en tenim dos mesos!!!
A l’endemà, vam fer una durissima ascensió al Pic
de la Madamète , on les fortes pendents, que dic
fortes, fortissimes pendents van posar a prova un
cop més la nostra temeritat.
I esquiem tant fantàsticament bé que als volts del
mig dia ja tornàvem a ser a la cabana i ..., més relax,
un banyet al riu, banyet de rebotar, doncs l’aigua
estava glaçada, i desprès el pertinent banyet de sol,
en bolikis evidentment.
I rient i xerrant i netejant isotèrmics que s’havien
embrutat vam acabar de passar un altre dia...
sopem manjars de sobre, que ben bons que estan
allà dalt a muntanya i a dormir d’horeta que demà
tornarem al punt de sortida i hem de matinar.
L’últim dia fem un mos i ens posem en camí, arribem
al coll que separa el pujar del baixar, preparem els
esquís pel nou tram que ens espera i esquís calçats
tirem avall. La neu resulta no estar en tant bones
condicions com esperàvem i la baixadeta es fa un tant
feixuga, però una miqueta de paciència i quan ens
adonem ja hi som al cotxe direcció a Bielsa on vam dinar
molt de gust, al temps que comentàvem l’aventura
viscuda.
Dinats, reprenem el camí i sortejant el trànsit arribem
a casa.
.
.
RESUM VISUAL DE LA SORTIDA : · QUATRE DIES A PROP DEL CEL
.
.
.