HE SORTIT A FER UN BIVAC...

.
.
.
.......
.......BIVAC ACABAT DE CONSTRUIR AL CIM DEL
......... "SALVAGUARDIA"
.
.
Potser és que al fer-nos grans ens tornem més sensibles
als sorolls, i de rebot la bogeria petardera ens posa dels
nervis i ens obliga a buscar alternatives per la revetlla
de Sant Joan de cada any.
I ja des de fa anys hem trobat una formula, que si el
temps acompanya va de meravella per gaudir d’una nit
de Sant Joan. Aquesta és anar a fer un bivac a dalt d’un
cim..., bé evidentment, això comporta un cert risc, i ja
hem viscut tempestes elèctriques, boires denses que
compliquen el descens, i algun ruixat que un altre, però
encara no és prou per deixar de fer-ho.
.
.
........
........I EL SOL QUE MARXA PER DONAR PAS A LA NIT MÉS
.......... CURTA DE L'ANY
.
Preparar el terreny per poder dormir en condicions, i
després acomodar-nos en l’espai creat, fer el sopar amb
els fogonets mentre xerrem de mil i un temes, o de cap,
depèn del dia.
Anar observant com lentament s’acaba el dia, com el sol
va desapareixent per un horitzó de muntanyes per anar
deixant pas a un inimaginable cel nocturn ple d’estels,
tants que no es pot explicar, s’ha de viure. Altres nits
veus com la lluna es passeja tranquil·lament de banda a
banda del cel, i d’altres els núvols frustren l’espectacle i
tot i així continues respirant la llibertat que et manté viu.
.
.
................
................INSTAL·LATS...!!!
.
Ni que sigui un cop a la vostra vida us aconsello provar-
ho, no us arrepentireu, ...però primer s’ha d’assumir el
risc de que la nit no surti perfecta, possibilitat que
revaloritza el fet.
.
.
.........
.........L' ESTIMADA LLUNA
.
.
ÀNIMS, VAL LA PENA CORRER RISCOS, PERÒ SEMPRE
PLENAMENT CONSCIENTS D’ALLÒ QUE S’AFRONTA.
AQUETS REPTES SÓN LA SAL DE LA VIDA.
.
.
+IMATGES AQUÍ
.
.

TREIENT FOC...

.
.
.

.
.
.
Una flama que uneix, una espurna d’esperança,
en una terra que no és de qui hi viu, en una terra
que no és de qui hi neix, en una terra de qui la sent
i de català exerceix. En un país que resisteix, en uns
llocs amb la mateixa llengua, que no ens separa per
tenir matisos, sinó que la fa més rica i ens ajunta i
dóna nom de catalans a tots aquests països que van
de Salses a Guardamar i de Fraga fins a Maó.
I la sang bull... són molts anys anorreant-nos. Tasca
d’espanyols i francesos pels seus propis interessos.
I al llarg del temps, ens han matat els valents i quedem
els que quedem.
Però tard o d’hora hi haurà un/a de nosaltres ardit/da,
arriscat/da, decidit/da i indòmit/a que tindrà el coratge
suficient. Que ens aglutinarà en horda i del Canigó
prenent la flama, calarà foc a qui ens escanya, a qui ens
manlleva i humilia. A qui no ens deixa ser qui som dins
de la seva follia de frustració i gran complexa.
Tard o d’hora algú hi haurà, ja estem cansats d’aguantar,
d’esperar, 1707-2007, que ja en són tres-cents anys, és
molt aguantar per un poble. I a falta de polítics quan un/a
fort/a prengui el timó, ben segur el seguirem, jo si, cap a
la revolució.
Que la rauxa sola no serveix per res, però el seny sol
tampoc va en lloc, i amb la cultura com un arma més i el
nostre bagatge històric com a raó, temps al temps, que
ha de ser curt...



... en tinc set de llibertat
.
.

SEPARACIÓ

.
Una separació mai és agradable encara que no
resulti traumàtica.
No fa gaire temps que n’he viscut una, i
inevitablement aquesta si ha resultat un tant
traumàtica, el justet com per encara sentir-me
adolorit.
En el fons me l’estimava, tant de temps junts, ...
vulguis ...que ...no..., tants dinars agradables,
sobretaules apassionades. Sopars romàntics i
tranquils, sopars moguts i divertits.
Vam compartir moments feliços i també, per que
no dir-ho, moments molt durs.
Junts fent l’amor, junts passejant sota la lluna, la
plena, la creixen, la minvant, ... Mon Dieu!!! quins
temps aquells...
I em sap molt greu, però sembla ser que en tota relació
hi ha un moment crític on la situació es fa insuportable.
I en aquesta vida aquestes coses, de cops es superen i
de cops no, com en aquest cas.
El dolor era massa gran i no hi havia cap altre sortida.
Amb el temps el forat que m’ha quedat, que aquesta
separació m’ha deixat, imagino que tornaré a omplir-lo,
diria fins i tot, que n'estic ben segur que l’ompliré...
... segurament la relació no serà tant autèntica però que
hi farem.
Un cop passat el dolor, un cop les ferides cicatritzen, el
millor és continuar, i posar en el seu lloc un altre que
ompli la mancança.
I no puc dir que ho faré amb llàgrimes als ulls, de no ser
per la pasta que em costarà substituir-te .
Adéu per sempre primer queixal de la banda dreta inferior
de la meva boca. Ha sigut un plaer tenir-te.
.
.
.

...SI HAGUÉS PERDUT L'ESPERANÇA...

.
.
.................
.................AIXÒ ÉS UNA CARA DE
.......................FELICITAT

.
.......
RESSENYA DE LA VIA 98 OCTANOS- MAGDALENA SUPERIOR-
MONTSERRAT

.................
............AQUEST ES L'AMBIENT DE ............ I AQUESTA ÉS LA
............L'ESCALADA.................................NOSTRE VISIÓ
...............................................................DES DE PEU DE
...............................................................VIA


...I han passat al voltant de deu anys des del
primer cop que se'm va passar pel cap escalar
la via 98 OCTANOS a la Magdalena Superior
a Montserrat.
He estat uns anys sense escalar per la suma
d'uns quants factors diferents, però mai he
perdut l'esperança, tinc al cap ascensions i
escalades que estic convençut de que tard
o d'hora les duré a terme. Aquest cop ha sigut
aquesta via d'escalada la 98 Octanos, fantàstica,
m´ho he passat molt bé, tot i que el dia no
acompanyava. Una mica de fred i força boira,
però ben acompanyat per un amic a l'altre
extrem de les cordes més la exigència de la via
que hem superat dignament, m'ha deixat un
molt bon gust de boca.
El escalar és com la vida, mai perdeu les
esperances en res, no les perdeu en cap àmbit,
són una garantia de futur.


. ......
.....I AQUESTES SÓN CARES DE SATISFACCIÓ, NO ES POT NEGAR
...QUE HI HAVIA UNA BONA BOIRA, Ah!!! I PIXANERA QUE ERA
.
.
+ AQUÍ

CREMA EL FOC D'UNA VIDA, ...CREMA I DÓNA VIDA

.
.

.
.
CREMA EL FOC D’UNA VIDA

DE LES CENDRES RENEIXER,
EN MIG DE LA POBRE LLUM,
DE LA PAU PREGONADA PER
UN FIL FI DE FUM CARREGAT
D’OLOR I DE RECORDS

FIL DE FUM PERFUMAT...
ACOMPANYAT DE LA LLUM
DE LES ESPELMES.

ESTANÇA TRANSFORMADA
PER LES OMBRES QUE NO
PAREN DE MOURE'S, DINS
DE L'AMBIENT CALMAT DELS
MEUS PENSAMENTS...

I ENTRO A L'INTERIOR DE LA
FLAMA NEDANT EN OLORS DE
SÀNDAL I ENCENS,
...I EM BUSCO,
I EM TROBO, EM RECONEC
EN EL FOC I EN LA DOLÇA OLOR
QUE CREMA.

AMB UNA INSPIRACIÓ PROFUNDA,
TORNO A NEIXER,
AMB UNA EXALACIÓ PAUSADA JA
HE CRESCUT.

I EM LIMITO A VIURE...
NO MÉS VULL SER FELIÇ.
LLEGEIXO ELS INDICADORS
DEL CAMÍ...
EM COMFIRMO QUE VAIG BÉ
VIDA,VIDA.

VIDA ESTIRADA, INTENSA...
QUE ES CONSUMEIX SENSE PRESSA
COM EL CON D’ENCENS ENCÉS
DEIXANT UN RECORD CONSTANT
DEL MOMENT JA COSUMIT...

BRASA DE FOC...
I DIUEN QUE PER BAIX LA
CENDRA CREMA, ...I SÍ,
LA CENDRA CREMA,
LA CENDRA CREMA...
.
............................Carles Sartó
.

Deep Purple - Soldier Of Fortune

Aquí us deixo un regal...
espero que us agradi.
A mi m'omple, espero que a
vosaltres també



I have often told you stories
About the way
I lived the life of a drifter
Waiting for the day
When I'd take your hand
And sing you songs
Then maybe you would say
Come lay with me love me
And I would surely stay

But I feel I'm growing older
And the songs that I have sung
Echo in the distance
Like the sound
Of a windmill goin' 'round
I guess I'll always be
A soldier of fortune

Many times I've been a traveller
I looked for something new
In days of old
When nights were cold
I wandered without you
But those days I thougt my eyes
Had seen you standing near
Though blindness is confusing
It shows that you're not here

Now I feel I'm growing older
And the songs that I have sung
Echo in the distance
Like the sound
Of a windmill goin' 'round
I guess I'll always be
A soldier of fortune
Yes, I can hear the sound
Of a windmill goin' 'round
I guess I'll always be
A soldier of fortune