DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

dimarts, 18 de novembre del 2008

CRUIXIT

.
.......
.ANAR TIBANT.........................I ANAR TIBANT...
.

Sempre acostumo a sentir-me viu. I quan aquesta sensació baixa faig tot el possible per tornar a sentir-me plenament viu un altre cop i com abans millor.
.
......................
.......................ESCALANT, ASSEGURANT, RIENT...
.

M'agrada sentir-me respirar en la solitud d'un cim, sentir els batecs del meu cor en un pas compromès escalant, o al posar un cargol de glaç al temps que controlo la pròpia por.
.
Aquest cop m'he sentit viu fent escalada esportiva al costat dels amics, tibant, suant, rient, bufant, ...en resum gaudint de tot plegat. i amb el meu pare acompanyant-nos i fent fotos, ...i dient-nos on posar els peus per poder pujar.
.
................................
..................................EL MESTRE FERRAN
..................................ENSENYANT-NOS A
..................................ESCALAR DE DEBÒ
.
El cas és que tant animats estàvem que no vam parar en tot el dia... ni per dinar... i ara us ho puc jurar, em sento molt viu tant viu que em sento tot, vull dir que em fa mal tot, dorsals, tríceps, avantbraços, abdominals. Crec que tinc cruixides fins les orelles ....osti tu!!! que viu que em sento i quin doloret.
.
................................
..................................I PER LA NIT FESTUQUI DE
..................................LA BONA

dilluns, 10 de novembre del 2008

HE SORTIT A LLISCAR PER LA NEU AMB DIGNITAT

TUC D'ERA SALANA 2.480m.
.
Molt més d'hora del que per a mi és normal he sortit a les meves muntanyes amb els esquís als peus i m'he sorprès gratament al comprovar que encara recordo com estar a sobre d'uns esquís i vendre una imatge prou digne a l'hora.
.
.....
..COMENÇANT LA TEMPORADA ..............PELLS DE FOCA I AMUNT...!!!
..D'ESQUÍ DE MUNTANYA.
.
No es pot explicar el que arriba a omplir el viure acompanyat només d'amics/gues, respectant i respirat la tranquil·litat de la natura en el seu més pur estat silvestre, salvatge, on els cérvols, conills i animals varis deixen petjada sobre la neu per recordar-te que hi ets a casa seva, mentre el trenca l'os vola majestuós per sobre dels nostres caps segur d'ell mateix, segur d'estar per sobre dels humans.

.. ..............
..UNES TRACES FETES............................ART CONTEMPORANI
..FACILITEN L'ASCENSIÓ........................SOBRE EL MANTELL BLANC.
.
I nosaltres saben quin és el nostre lloc ens dediquem a gaudir del nostre país i de tots aquells espais del planeta on puguem arribar i barrejar-nos amb la natura passant a ser uns personatges més en la dansa salvatge de la vida.
.
...............
..................100 ANYS D'ESTELADA

dimecres, 29 d’octubre del 2008

1,2,3,...PAM

.
.
Sota els llençols hi ha una trobada,
on es gestionen amor i riures...
plaer de pell suada.

Temps de passió d'a prop murmurada
i a la mirada una càlida acceptació.

En l'abraçada un moment etern,
i els cors accelerats arrítmicament rítmics
seguint la música dels gemecs.

Pupil·les dilatades s'aguanten les mirades,
...un sol espai-temps compartit,
i frases curtes entretallades.

L'ànima fusionada i els sentits a flor de pell,
petons, carícies, ...un llarg panteix,
sobrealè de somriures guarnit.

Més petons, una abraçada
i seguim desapareguts
ara a sota la flassada.
.
.
................................................... C. Sartó
.
.
He tornat a la pseudo-poesia, feia dies que no m'inspirava, i de cops surt alguna cosa... mai sabrem per què passa això, però és així, no cal ni pensar gaire... estàs treballant i de cop floreix una idea al cerbellet...
poquet a poquet va madurant i quan te'n adones has aconseguit fer un escrit dels que jo anomeno pseudo-poesia.
Vinga, espero que hagi servit per distreure-us.
.
.

dijous, 23 d’octubre del 2008

HE SORTIT AL TEATRE

.
ELS NOIS D'HISTÒRIA
(THE HISTORY BOYS)

Del dramaturg britànic Alan Bennett




Bé, a hores d'ara he decidit reprendre de nou una vida social més activa, sense voler i per circumstàncies que ara no venen al cas, l'havia reduït a un espai relativament limitat, agradable i confortable, però limitat. I com quan escales que el cos poc a poc et va demanant més, més dificultat, més risc, més sensacions... ara el cos em demanava de fa un temps aquí, desencasellar-me.

I la trucada d'una vella amiga, que no una amiga vella, em va presentar aquesta opció, la d'anar al teatre de tant en tant. He de dir que la idea em va semblar bona, i em vaig estrenar amb l'obra que anomeno al començament, a suggeriment d'ella. I la va encertar de ple.

És una obra dinàmica que dura unes dues hores i quart (que passen volant) amb direcció de Josep Maria Pou. Presenta un "College" anglès on els alumnes s'estan preparant per examinar-se per entrar a les universitats d'Oxford i Cambridge. On els objectius de diferents professors es contraposant en funció de les respectives visions del que ha de ser la docència, formar persones per la vida o preparar gent per aprovar un examen amb la millor nota.

..................

Es gasta un humor àcid, que et fa riure d'allò que és políticament incorrecte fer broma, i aconsegueix mantenir un somriure als llavis dels espectadors al temps que fa una dura critica de la societat actual.

..................

Tot plegat una agradable sensació el tornar a exercir d'espectador de teatre, i ara un cop trencat el límit i amb el xip de les percepcions activat... doncs anar fent cercles més grans que la vida s'ho val, i no té per que ser avorrida.



MÉS INFORMACIÓ "AQUÍ"

Fotografies de David Ruano

diumenge, 19 d’octubre del 2008

HE SORTIT A DESCOBRIR

EUROPA....


SORTIDA DEL SOL DES DE ZBOJNÍCKA CHATA (ESLOVAQUIA)

M'he anat amb tres companys i una companya a veure si la neu que cau més a l'est del nostre país es tant blanca i freda com la d'aquí.
.
................
.UBICANT-NOS A L'ESTACIÓ.....................EN MARXA...
.DE POPRAD
.

I he de dir que no he quedat sorprès.... doncs és exactament igual.
.

......................
......................MORSKI OKO (POLÒNIA)
.
Hem estat deu dies i això ens ha permès gaudir de la pluja, de boscos boirosos, dels colors de la tardor, d'una estoneta de sol. També hem tingut la nostra estoneta interessant de por, intentant pujar al Rissy Stít, per saltar a través del cim des de Polònia a Eslovàquia, quan a mitja pujada comencen ha haver despreniments seriosos de plaques de neu al nostre costat (uns 5m ) transformant-se en allaus de neu humida, que van forçar una reunió d'urgència a racer d'uns rocs on vam decidir tornar enrera per les nostres traces i rapidet.

..............
...PUJANT AL RISSY (POLÒNIA)...........2on. Ref.(POLÒNIA)
.
Tret d'aquesta estona d'adrenalina, la resta va ser força relaxada. On el menjar, el dormir, les agraïdes dutxes i el caminar es barrejaven amb uns riures cada dos per tres. Sí, hem rigut moltissim, pràcticament per tot, sempre hi havia alguna cosa que en segons derivava cap a l'animalada de torn, i ja estàvem... a riure. Quin regust més bo que m'ha quedat d'aquesta trekinada.

....
.UN CIMET, VELKÁ SVISTOVKA...........BAIXANT A STARY
.2.037 metres....................................SMOKOVEC

....
.CERVESA AL BILIKOVA..............I EL MEGA SOPAR!!!
.CHATA
.
...I per desasilvestrar-nos abans de tornar cap a casa ens vam anar a Viena, on vam passar un dia i una nit (no combina malament del tot el vodka i la cervesa).

.....
..AIXÒ ÉS VIENA, I ESTEM.......TÍPIC TRAMVIA, ...I COM EL
..AQUÍ.......................................PANET,TAMBÉ ÉS DE VIENA
.
Una baixada pel Danubi blau des de Viena a Bratislava, l'últim dinar eslovac i a per l'avió de tornada.
.
................
..NAVEGANT PEL DANUBI......................BRATISLAVA
.
.
.

........FANTÀSTIC!!!


dijous, 2 d’octubre del 2008

HE SORTIT A PROVAR-ME DESPRÉS DE LES VACANCES

.
.Doncs ja ho he fet, he sortit a escalar després d'uns dos mesos sense fer-ho, i m'he posat a prova a la via Amatista (6a) a el Pilar del Segre a Vilanova de
Meià.
.
..................
..................SEGON LLARG (V)
.Via molt maca, tieseta i amb el grau mantingut a totes les tirades. Ens hem sentit bé, com quasi bé sempre que escalem, però ens ha quedat clar que necessitem fer gimnàs, i sobre tot..., sobre tot..  matxucar avantbraç, però molt.
Si hagués tingut una llum per marcar com està de carregada la bateria, l'hagués portat tota l'estona en vermell i fent pampallugues. Buff!!! em faltaven piles... quina por he passat.
.
................
.................EL TERCER LLARG
......................LLARG CLAU (6a)
.
Així que em poso ja a fer gimnàs i enfortir l'avantbraç, ...sabeu que passa, que m'agrada passar-m'ho bé escalant, i quan les forces fallen deixes de divertir-te.

La propera trepada ja estaré més en forma...

Us ho prometo!!!
.
.................
..................AIXÒ SÍ, DESPRÉS D'ESCALAR
.....................SEMPRE VA BÉ UN BON DINAR
.
.
.

dimecres, 1 d’octubre del 2008

ATENCIÓ... NOTICIA!!! (HAVIA DE PASSAR)

.
.

Ja ho havia advertit fa un temps,que el senyor Cupido no estava en les seves plenes facultats, com per continuar jugant a repartir amor a cops de sageta.
Aquí tenim la prova que buscava..., i queda ben clar que no si hi guipa gens.
Esperem que no s'entesti en continuar la tasca, fins avui per ell duta a terme.
.

......
......L'ACCIDENTAT
Senyor Cupido, faci's i faci'ns un favor, plegui, llenci l'arc, i compris un bastó.


Fotografia del belga Frank Uyttenhove