HE SORTIT AL TEATRE VI

.
.
.
.......TRANSCRIPCIÓ
....... APROXIMADA
.
........(NA BLANQUETA I NA MEL)
..................de Maria Antònia Oliver
.
.
.....
....... A L'ESQUERRA MARIA ROTGER (NA MEL) I A LA DERETA
............ ASSUN PLANAS (NA BLANQUETA)
.

Curta i emotiva dramatització teatral de dos contes de Maria Antònia Oliver. On dues gossetes, la Blanqueta i la Mel, expliquen les seves vivències i les dels seus mastressos en els moments aquells en que la vida canvia aquells colors vius i alegres per aquells altres més foscos i grisos que sempre arriben.

.

Una obra tendre i agradable on queda tractada amb elegància la ineludible mort, o com diuen les gossetes el final del fer en una banda per passar a l'altre costat.

.

Resumint...

.

...veig una espurna d'esperança, pot ser ens tornem a retrobar tots algun dia a l'altre costat. Gent, animals, animalets i animalots inclosos.
.

.
.
MÉS INFORMACIÓ
.
I RECORDEU...
...AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA
.
.

EL PLAER DE LES COSES I JO...

.
.
..............
.
.

De cops ens entestem en buscar plaer en llocs llunyans, de trobar la felicitat fent coses estranyes, quan sovint només girar-te cap al costat i veure que hi ha gent que t'estimes ja és un motiu per sentir-se feliç. És un plaer ensumar l'olor a terra mullada després d'haver caigut quatre gotes, o veure l'arc de Sant Martí a sobre dels prats verds tot just sortir el sol després de ploure, és un plaer beure's una cervesa ben fresqueta quan es fa insuportable la calor de l'estiu, és felicitat veure un cel blau i immens a sobre teu o besar a qui estimes...

.
No negaré, que marxar lluny a fer muntanya, viatjar per terres estrangeres o complicar-me la vida fent esports com l'escalada, l'alpinisme o l'esquí de muntanya també em fa molt feliç. Però en realitat, després de reflexionar-ho, me n'he adonat que tot això no m'aporta l'alegria, la felicitat i el plaer per si sol, el que realment em garanteix tot això és el fet de fer-ho acompanyat.

.

I ara marxo a dormir, i mentre en dormo i no em dormo, pensaré que faré demà per dinar, que no ho podem oblidar això de menjar, i el menjar com no...!!! un altre gran plaer de la vida, una injecció de felicitat.

.
.
...Ja ho tinc, demà faré un arrosset amb carxofes, ceba, carn de vedella i un poquet de tocino...
.
.
...APA!!! BONA NIT I BON PROFIT!!! I UN CONSELL QUE SÓN GRATIS...
SIGUEU FELIÇOS, QUE NO COSTA PAS TANT
.
.

HE SORTIT AL TEATRE V

.

..............Aquest cop li ha tocat el torn a ...

.

...
..............................................Copyright Thomas Aurin
. .................NORD

.

.......................................de

....................LOUIS-FERDINAND CÉLINE

.
..........................adaptació i direcció de

...........................FRANK CASTORF
.

.......VOLKSBÜHNE AM ROSA-LUXEMBURG-PLATZ

.

Aquest cop tot i haver trobat l'obra interessant, he de dir que no m'ha agradat. Segurament el factor de l'idioma ha sigut determinant. Això i uns quants detallets que afegits al principal problema, la llengua (versió en alemany), han fet que el resultat final per a mi, hagi sigut negatiu, és a dir que després de quasi bé tres hores d'obra, dues hores i quaranta-cinc minuts sense pausa per ser més exactes, aquesta obra no m'ha agradat.

.

Us he de dir que per solucionar el problema de que l'idioma fos l'alemany, l'obra havia estat subtitulada, o millor dit sobre titulada, doncs la traducció simultània, estava a sobre dels actors a molta alçada, el que provocava una dificultat afegida, si volies saber que estaven dient i llegies els sobre títols no veies als actors i actrius, no veies la representació, i està clar que conceptualment et perdies una gran quantitat de detalls importants. Si el que feies era mirar ela actors a les hores no entenies res del que deien, continuant així havent-hi un problema. Aquest és un gran punt negatiu de la representació.

.

I si a això l'afegim que es detectava una certa desincronització entre el que deien els actors i la traducció escrita, i a més hem va donar la sensació que la traducció havia estat feta a cuita corrents, i havia quedat un tant matussera.

.

I per arrodonir els despropòsits l'obra dura tres hores, bé....!!! , dues hores i quaranta-cinc minuts, com he dit abans. I al meu parer, des d'el meu punt de vista de persona poc instruïda en els que fers interiors del món del teatre, l'espectacle es podia haver escurçat força, no calia, fer una obra tant llarga, per explicar el que es pretén explicar, conclusió.... l'obra se m'ha fet molt lenta.

.

Bé, jo ja he dit el meu parer, estic convençut que algú hi haurà que li ha agradat, però això és el que te la humanitat, que som diversos i ens movem en valors diferents. Que al cap i a la fi és el que ens dóna aquest punt tant interessant.

.
I el pitjor de tot, com que era tant llarga, avui no hem pogut ni fer una cerveseta ni un mos, ni res. Però no us penseu, aquestes coses sempre queden pendents, i ja recuperarem, no hi ha cap problema.

.
I RECORDEU AL TEATRE SEMPRE EN BONA COMPANYIA...!!!

.

MÉS INFORMACIÓ
.
.

L'HE DE DONAR LA RAÓ...

.

.

Capacitat de sintesí, domini de la llengua, professionalitat de l'escriptor..., tant és. En poques paraules de cops s'aconsegueix dir molt. Com en aquest cas amb aquestes tres ratlles de Victor Alexandre.

.

"Déu ens guardi dels porucs, dels ajupits i dels

resignats, ells són el vàllium que ens manté

adormits, ells són el narcòtic de la nostra terra."

.
.

...
....COM M'AGRADARIA QUE FOSSIN UN MODEL A SEGUIR,

....UNA REFERÈNCIA EUROPEA PER FER BONA POLÍTICA.

.

.
Últimament he tornat a escoltar als meus polítics, als polítics catalans, em sento en la necessitat d'aclarar-ho, per si algú s'havia pensat que també considero els meus polítics als polítics espanyols, i no, els polítics d'espanya no són els meus.

.

Tornant al que m'ha portat a escriure un altre cop sobre la política d'aquest país. Abans he dit que he tornat a escoltar als polítics d'aquí, i no és ben bé cert, el que he fet és sentir-los, no escoltar-los, i com venien fent des de fa un temps (no me'ls escolto ni hi crec des de que van aconseguir el cutre-estatut d'autonomia), xerren, no diuen res i continuen practicant fel·lacions i baixant-se pantalons i calçotets, però no una mica, noooo.....!!!! que se'ls baixen fins als turmells i sense vergonya. I el pitjor de tot, no són només els d'un color que ho fan, són els de tots els partits, pura pena em fan, i utilitzo la paraula pura per que la que m'ha vingut al cap, aquí en un escrit pot ser no és el lloc d'utilitzar-la.

.

Bona casta, aquesta dels polítics, ara porten anys discutint un finançament, jajajaaajjajaaaa....!!!!!

que bo, ni els humoristes aconsegueixen fer tanta gràcia. Quan tocava, no van fer res, i van posar a votació popular un pamflet, un paper en blanc, on no hi havia res lligat, on tot s'havia de negociar. I sembla que el poble afable i creient el va votar sense llegir-se'l.... , i així anem, sempre demanant. I el pitjor és que hem de demanar el que és nostre i a sobre quedant malament.

.
No molt lluny hi ha un país que es financia amb un concert econòmic, i en aquest no es veuen en la necessitat d'anar pidolant constantment, evidentment la seva classe política és més intel·ligent que la nostra. Però no puc oblidar que als nostres els votem nosaltres..., al final resultarà que tindrem el que ens mereixem.

...

...SENSE PARAULES...
.

I com diu el Victor Alexandre en aquestes tres ratlletes, els nostres porucs, els nostres ajupits, els nostres resignats, de tant narcotitzats i porucs com són, han aconseguit adormir-nos a tots com si d'una epidèmia es tractés.

.

L'espurna d'esperança la tinc en que les epidèmies són malalties infeccioses, possiblement virulentes, però de caràcter transitori.

.

.

En resum...

........... INDEPENDÈNCIA!!!

.

.

S'HA ACABAT EL BRÒQUIL...

.
.

Ja n'hi ha prou de fer el ganso, ara és hora de tornar-se a posar les piles, és hora de mirar-se aquelles vies d'escalada que fa anys que vull fer. Però les vull gaudir al cent per cent i per això he decidit posar-me una mica en forma, una mica només, lo justet per què la por trigui més en arribar un cop emparrat pedres amunt.

.
Ara que la temporada d'esquí de muntanya comença a tocar el final, ara que del gel ja ens hem acomiadat, i de l'alpinisme hivernal queden poques sortides, és el moment de mirar amb tendresa la roca calenta, i deixar-nos portar pel seu crit, pel seu cant de sirena...
.

Però no ens agafarà desprevinguts, aquest cop ja estem entrenant. Entrenem el cos per poder i la ment per gaudir de nou del fet de tornar a tenir tot el món a l'abast d'una abraçada.

.

...................

.

FOTOS:

1- CARLES SEGÚ.

2- JO.

3- JO.

4- CARLES SEGÚ.

.

HAURÉ DE DIR ALGUNA COSA SOBRE SANT JORDI

.

.......
.

Bé, parlar de Sant Jordi com a personatge, tampoc és el meu propòsit. Em refereixo a la diada que porta el seu nom. Un dia més, un dia feiner és viu amb intensitat de festa. On llibres i roses omplen carrers, on la gent deixada portar per una mena de follia literària es llença al carrer a comprar-ne llibres per regalar, als estimats i estimades, a la família, als amics, a les amigues i les roses, que dir de les roses, milers de roses passant de mà en mà en un gest sincer d'amor, no em direu que no és bonic aquest acte.

.

I és innegable què aquest dia és especial, i encara més pels enamorats i enamorades. Quina enveja que em fan...

...però res, ja arribarà no hi ha presa, tot i així reconec que trobo a faltar aquests moments tant intensos, tant sincers i tant emotivament bonics.

.

Aquest cop he regalat un llibre de contes al meu amic més petit, al meu amic Ot. Li ha agradat mot i m'ha fet una abraçadota de les grosses, i m'ha fet llegir-li el primer conte del llibre, i ara ja és feina de la Helena i de l'Oscar, llegir-li tots els altres.

.

Cap rosa, aquest cop no he tingut oportunitat de regalar cap rosa, i per compensar la frustració, m'he comprat dos llibres. Que si els ajuntem amb dos llibres més que m'han regalat... dona com a resultat una petita acumulació de llibres que solucionaré fent un petit esforç per les nits just abans d'anar a dormir. Aprofito per donar les gràcies públicament al Carles per posar a les meves mans ESCOLTA'M de Jorge Bucay (els contes que em van ensenyar a viure), i a la Rosa per lluitar amb la meva bústia i regalar-me EL MÓN GROC d'Albert Espinosa (si creus en els somnis, es faran realitat), repeteixo, moltes gràcies, m'ha fet molta il·lusió.

Aquest és el meu resum de la darrera diada de Sant Jordi, un dia normal, normalment especial.

.

I la rosa la continuu guardant, ben guardadeta dins del meu cor, i aquí estarà tant de temps com calgui, no dubteu que és una de les millors formes de conserva per tota classe de flors, i evidentment les roses estan també incloses. Doncs això, aquí romandrà fins que trobi l'amor que l'accepti. I mentre tant continuaré passant dies fantàstics com aquest, i gaudint de l'amistat que no és poc.

.

Espero i desitjo que hàgiu passat una gran diada de Sant Jordi, i que roses i llibres hagin envoltat la vostra vida un cop més, un vint-i-tres d'abril.

.

.

.

M'AGRADAT UNA PEL·LICULA...!!!!

.

.................................

.

Doncs sí, he segut i m'he posat a mirar "El regne del cel" una pel·licula de Ridley Scott, amb actors com Orlando Bloom, Michael Fitzgerald o Jeremy Irons entre d'altres.

.

.........................

.
I m'ha enganxat instantàniament, ha resultat que és una pel·lícula per ser escoltada, frases com " ...el que viu només un dia, senyoria. També pot dir que ha viscut" o un altre "quin home pot dir que ho és, si veient el món no ho esmena" i moltes altres que no vaig aconseguir de retenir en el meu arxiu personal que tinc en un raconet del cervell.

.

Hem veig obligat a tornar-la a veure i mirar de retenir alguna frase més, d'aquelles que sentencien, que lapiden, que instrueixen, i que diuen la veritat tal com és.

.

Una pel·lícula que retrata les religions posant-les al lloc que els hi pertoca. Una pel·lícula al meu entendre humanista, on el que realment té valor és la gent i no la religió.

.

Aah...!!! he recordat un altre frase, la que quasi bé al final del llar metratge diu Balian D'Ibelin al bisbe de Jerusalem, abans d'anar a parlar amb Saladí el rei àrab, a qui lliurarà la ciutat de Jerusalem a canvi de que es respecti la vida dels seus pobladors. Diu Balian al bisbe després de que aquest li proposi que renuncii al cristianisme i s'aculli a l'islam, i que més endavant ja renegaria de l'islam..., "he aprés molt de religió al vostre costat". Així deixada anar aquí i escrita sembla no acabar de tenir el sentit que te a la pel·lícula, per tant val la pena veure-la i treure'n cadascú la seva pròpia conclusió.

.

...

.

...I per cert que me'n oblidava, la princesa Sibylla, molt, però que molt guapa..., guapissima.

.

.

.