MOMENTS PER TOT (limitar-se a viure t'empobreix)

.
.
.......
........AIXÍ ES VEU EL SILENCI
.
.

No sempre cal ser un membre actiu, tampoc cal ser una persona passiva. El que si que cal és aturar-se sovint a observar.

.

Cal observar-ho tot, tot el que t'envolta, tothom que t'influeix, en cal aprendre de l'observació.

.

Per què tot és com ha de ser, i tant mateix sovint ho posem en dubte.

.

Tots som fantàsticament diferents, i de cops tant diferents que ens fa prendre consciència d'enemics. Enemics dels que també aprenc. Observo als amics/gues, gent que m'estimo, ens mouen a tots motivacions i valors molt diferents i l'observar-los m'enrriqueix i m'ensenya. Miro encuriosit als ningú en particular, a tots/es aquells/es que no representen res per a mi, i també aprens coses només de veure'ls. I dels animals simples que amb el seu amor incondicional ens fan la vida més bonica, també podem aprendre.

.

Descobreixo que hi ha moments on per les coses de la vida el teu enemic pot acabar sent estimat, amics odiats i animals fidels transformats en bèsties ferotges sorgides de la seva part primitiva. Per sort o per desgràcia això només passa alguns cops.

.

Tot observant veig que som vulnerables als canvis sobtats. Però que gaudim d'una de les forces més potents que podem tenir per sobre viure. Capacitat d'adaptació. Amb ella ens adaptem al fred, a societats formades, i com no... també podem adaptar-nos a qualsevol canvi en la concepció del que sigui. Com també podem provocar el canvi i adaptar el que sigui a les nostres necessitats.

.

Observo i veig que tot és possible, a nivell individual i a nivell col·lectiu.

.......
.......OBSERVAR, PRIMER PAS PER APRENDRE
.

Deu ser que s'acaba l'any, i que els nadals m'estoven l'ànima, i trobo a faltar ara ja massa gent asseguda a taula depend quins dies. Per això he decidit ralentitzar una mica i observar un poc més. No he abandonat ningú, ni deixat de fer cap tasca...

.

Però em senta molt bé prendre certa distància per retrobar certs ànims, i carregar la caixa de les ganes. Per netejar els vidres de les ulleres mentals i veure així les coses amb més intensitat, per veure-les amb la llum que m'agrada.

.

... i aquí estic omplint d'estris, ferros, cordes i tot el necessari la maleta de l'alpinista. I començo a caminar direcció a l'aigua quieta. Picarem com miners en les mines blanques d'energia positiva. I a cada cop li trobem gust de vida. I tornarem per compartir sensacions. Per fer el que calgui, guerra si toca guerra, pau si toca pau i amor... toqui el que toqui.

.

PETÓ TRES COPS ENORME I ABRAÇADOTA PER A TOTHOM!!!

.

QUE TINGUEU TOTS/ES UNA MOLT BONA ENTRADA AL 2011!!!

................

............LIMITAR-SE A VIURE T'EMPOBREIX
.
.

.

ELS DIBUIXOS SÓN APUNTS MEUS, POT SER ALGUN DIA ACONSEGUEIXO DONAR-LIS LA VIDA QUE ES MEREIXEN

ESPURNA

.
Ha saltat una espurna en el meu cervell tot just em posava a dormir. Es impressionant com una llum tant clara pot passar tant de pressa. Com un estel fugaç a dins del cap.
.
"Quan algú passa a ser un dels records més agradables de la teva vida, és trist i bonic a l'hora..."
.

Aquest és el pensament que com un flaix se'm va passar pel cap ahir nit. Per no oblidar-lo vaig encendre el llum i ho vaig escriure en un paper, d'aquells que sempre tinc a mà per si de cas. Vaig tancar el llum, em vaig recol·locar dins del llit i se'm va dibuixar un gran somriure a la cara.

.

I no sé ben bé per que, però madurant-ho ara...

Crec que ho he entès, he comprés el somriure. Era fruit del convenciment d'haver superat alguna cosa, d'haver superat alguna persona de la meva vida a jutjar per la frase flaix. Una espurna de llum per certificar que he reconquerit una llibertat que havia perdut, o a la que havia renunciat.

.

...Amb un somriure un s'adorm més ràpid, i es dorm millor.

.

Ara mentre escric, torno a somriure, sembla inevitable. Apa!!! de turment mental a un tros de vida més que va a parar al calaix de records molt agradables. I ja no es perd, resta arxivat, com a mínim mentre hagi llum a la meva biblioteca (pel cap baix uns cent cinc anys més).

.

...........................
.
.

hahahahahahahahahaha....!!!!!

.

.

.

POLARITZANT

Avui rius
i demà plores,
de qui coneixes
t'anyores.
.
Ara llum
després foscor,
collons de sentiment,
a voltes amor.
.
Tot l'aire
d'un camp obert,
l'olor a ranci
al soterrani.
.
I de cops
tot ve de cara
i a dies
de cul se't posa .
.
Som així
variables constants
estimats
éssers humans.
.
I de tant humans
que som
ara hem oblidat
a l'ésser.
.
Tant de temps
cercant per fora
i el que busquem
resta endins.
.
Fora presses,
fora rols.
Prou de camins marcats,
de retalls de llibertats.
.
I de caure
força per aixecar-se.
Mata dins teu al babau,
i pren consciència.
.
Fins ara reclús vexat,
retrobat la dignitat
i la raó com espasa
el silenci s'acabat.
.
Pren coratge
i surt de casa...

.....

.
.
ELS DIBUIXOS SÓN APUNTS MEUS

PELS TEUS ACTES SE'T CONEIXERÀ

...

A jutjar pels resultats del 28N. Mig poble de Catalunya ha escollit continuar patint espoli diari, ha escollit continuar aguantant vexacions i insults de tota mena. Ha escollit continuar amb el cap cot, ha escollit la covardia. I amb actitud covard, ni guanyes res, ni allargues el temps de vida.
.

De totes formes hem de recordar que ha quedat pendent de definir-se el cinquanta-tres per cent de la població. El cinquanta-tres per cent de la població és molta gent per pensar que tots tenen la mateixa tendència.

.

Ara estic reflexionant sobre el país... i de moment quan generalitzo, que mai és bo fer-ho, arribo a conclusions com aquestes:

.

PELS TEUS ACTES SE'T CONEIXERÀ... doncs per aquest fet, per escollir un esclau per governar, un subjugat per dirigir el país, un conformista per perpetuar la nostra situació com a poble, per haver escollit un venedor de fum, un mentider. Per això se'ns reconeixerà com a un poble de majoria covarda, vençuda, mesquina...

.

Però, sort que en aquest cas també hi ha un "PERÒ..." si durant 296 anys hem resistit vol dir que mai han aconseguit matar tots els valents, sembla que sempre se'ls ha escapat algú que ha tornat a escampar la llavor de la LLIBERTAT, i la sort o dissort l'ha fet arrelar en uns quants. I aquests/es la multipliquem a base d'esforços i superar decepcions.

.

Va molt bé que de tant en tant et recordin que no estàs sol, que ens recordem entre nosaltres que no estem sols. Que davant els vençuts estem els que hem recollit la falç del terra i aixecant-la, enlairant-la tornem a cridar "VISCA CATALUNYA LLIURE!!!" i continuarem lluitant, perquè si una cosa no ens pot negar ningú és la nostra perseverança.

.

ENDAVANT COMPANYS/ES, AMICS/GUES, NO PODEM PERMETRE'NS EL DEFALLIR, PERQUÈ QUI ES SOMNIA LLIURE, SERÀ LLIURE!!!

.

.

CONTINUU REFLEXIONANT...

.

.

.

LLAÇOS ESTRANYS

.

..........

.

Fa un temps vaig entrar a formar part d'una xarxa social. M'hi vaig posar d'una forma un tant escèptica, evidentment vaig començar afegint a la meva llista d'amistats a tos els amics de la vida real que també s'havien afegit a aquest grup social del ciber-espai.

.

Fins aquí tot normal, no era res més del que m'esperava, un lloc on compartir fotos i comentaris amb els amics/gues que possiblement veuria divendres a la nit.

I un bon dia algú que no coneixes et demana amistat, i després de tafanejar el seu perfil, i veure que coincideixes en gustos, en política... l'acceptes.

.

I ara com qui no vol tinc un bon grapat d'amics/gues que no he vist mai, amb alguns pràcticament no interactuu, però el que expliquen es força interessant, i allà estant; d'altres han acabat sent ben diferents a com em pensava que eren i aquests en curt desapareixeran del cercle d'amistats, seria de tontos forçar-se a ser amic d'algú que en realitat no t'agrada pel motiu que sigui. També tinc qui des de la seva forma "happy" de viure es fot sempre pel mig tot desbarrant, però com que no hi veig mala fé, permetré que continuï incordiant.

.

I per últim hi són els/les que m'aporten molt. Molt més segurament del que es pensen. Aquests/es (que són poquets/es) els considero realment amics/gues, tot i que mai ens hem pogut donar la mà ni fer-nos una abraçada els/les sento molt aprop. Tant que en moments com ara sento una mica d'enyorança.

.

Mai hagués imaginat que aquest invent del ciber-espai tingués aquesta capacitat tant bèstia de trencar distàncies, i reduir-les tant, fins al punt que de cops em sembla sentir la respiració de qui esta a l'altre banda de la pantalla. Puc dir, que tinc amics/gues íntims/es que no he vist mai. Que curiós com evolucionem els humans i com és de vital la necessitat de comunicar-nos.

.

D'aquí uns dies tornaré a la xarxa, de fet ja en tinc ganes. Però primer vull posar ordre en el meu "tetrix" mental reevaluar certes coses i seguir endavant.

.

Que bé fa sentir-se el saber que no estàs sol, que la teva manera de veure la vida, de valorar les coses, de sentir el meu país petit i oprimit, fins hi tot d'estimar..., que bé saber que hi ha que ho comparteix i ho entén.

.

A tots ells i elles l'abraçada més forta que mai us haguéreu pogut imaginar i un petó tres cops enorme.

GRÀCIES!!!

.

DECEPCIÓ

.

.
.

Diria que aquest és el sentiment que tinc ara mateix, un profund sentiment de decepció. De tots els països on podia haver nascut, vaig néixer en aquest, vaig néixer a Catalunya....

També és mala sort. Podia haver nascut a Suècia, a Alemanya o a Noruega i ara mateix viuria en un país digne i seria nacionalment feliç.

.

He anat creixent i m'he anat forjant una identitat de grup, de poble, de país.

Un país del que em sento orgullós, o hauria de dir em sentia, un poble on la gent ha deixat de ser persones per ser només gent, com si d'un ramat d'homes i dones es tractés. On pensar i tenir criteri propi és massa feina pel cervell. Pertanyo a un poble, que no vol aventures, vol que li muntin excursions en autocar al poble del costat. Pateixo un poble covard amagat darrera excuses per auto protegir-se de la seva consciència. Sóc part d'una gent que renuncia constantment a la seva pròpia llengua amb qualsevol excusa. Sóc d'un país on traïdors que xuten pilotes tenen el rang d'herois. Sóc d'una terra que perd dia a dia els seus orígens i no protesta, d'una terra malbaratada, insultada i espoliada a diari i on ningú aixeca el cap per dir prou. Som una gent que naixem i morim en la estètica, peró sense pebrots per traduir la indignació en actes seriosos i valents.

.

Com els mussols, els llops i els óssos ens extingim de forma inevitable i un tant miserable, assumint la condició d'esclaus. Sense objectius, sense inquietuds, sense perspectives de futur, sense aspiracions. Ni d'una forma digna passarem a la història, per que no l'escriurem nosaltres. Ens han anorreat, ens han pres l'ànima, ara ja som molt poca cosa, demà... no serem res.

.

És hora d'aprendre altres llengües i començar a mirar el món sencer com a possibles ubicacions futures. Estic cansat, molt cansat.

.

Pot ser demà, o un altre dia em retrobo, torno a sentir-me capaç de resistir de continuar lluitant. Pot ser demà torno a trobar la il·lusió d'un futur digne i tranquil. Si passa així ja ho escriuré. Avui seria impossible.

.

Ara hauria de dir visca Catalunya, però si Catalunya és el poble que la omple, vist el que hi ha ni d'això tinc ganes.

.

Ho deixo en bona nit a tothom!!!

.

.
.

AMB UN BRI D'HERVA A LA BOCA

Assegut a la vorera del món amb les cames penjant i observant com els seus habitants es desembolupen, criexen ,viuen.

.

Sense cap mena de pressa i observant constantment he aprés a distingir força tipus de personalitats diferents, i al temps elles mateixes poden ser agrupades en conjunts de gent amb el mateix funcionament.

.

I així que mentre miro i jugo amb un bri d'herva entre les meves dents, vaig repassant mentalment la tipologia de gent observada....

.

I de tots hi ha uns que no acabo d'entendre. Uns són aquelles persones que es construeixen una bombolla on viure i en ella viuen una vida de fantàstica-ficció, intentant creure's que tot és molt més bonic i excepcional del que realment és.

.

Ves que jo no tingui una mica d'enveja de tota aquesta gent que ha fet de la ficció "astupenda" un lloc on viure, obviant tot allò negatiu que els /les envolta.

.

Tampoc entenc a les persones que defugen el contacte físic, el tocar a d'altres, els petons, les abraçades, i no parlem d'acaronar-se. Aquest contacte els hi suposa un gran esforç. A aquesta mena de grup no envejo en absolut. Jo no podria viure sense el contacte físic amb la gent que m'estimo, no m'ho puc ni arribar a imaginar.

.

L'altre tipus de gent que em costa comprendre és aquella gent de la qual percebs el malestar interior, perquè fan les coses buscant només el reconeixement dels altres, en lloc de fer-les senzillament per gaudir-les, per sentir-les, em fi per viure. D'aquesta gent sento pena, empatitzo perquè em sap greu que hagin caigut en aquest pou.

.

De la gent malvada, dolenta no en diré res. De ser-hi hi són però són com la ferida en el cor de l'existència, i les ferides si les toques gaire no es curen.

.

M'entristeix que totes aquestes menes de gent siguin com són perquè els rols estipulats per la societat els ha fet esclaus d'ells mateixos, d'elles mateixes. I em sap greu que aquesta societat ens condicioni tant com per no deixar-nos ser feliços, quan en realitat ho podríem ser molt, molt, molt ,molt més sovint.

.

Comencem a prendre consciència, aquest món necessita un canvi, i aquest ha de sortir de dins nostre, tots/es estem més junts del que creiem. De fet som una sola cosa, la humanitat, i compartim vulguem o no , l'Esser. que és allò que ens fa Ser.

.

I el que ens fa ser precisament... ESSERS-HUMANS.

.

.

REFLEXIONEM-HI,

JO JA HO ESTIC FENT...

.

.

.