.
.
.
Els últims claus, no m'han sentat gaire bé.
Tot i anar molt bé. Després en el meu interior
em sento com si m'hagués mossegat un vampir.
.
Se'm crea un buit que va creixent... lentament
i de forma progressiva. I res no l'omple, ni el tanca,
ni el fa desapareixer, fins hi tot es podria dir que
resulta dolorós.
.
És com tenir una llosa al pit...
.
Cada matí exerceixo la meva dinamica del somriure
constant, i la llosa segueix pressionant. Amb un
somriure a la cara però la pressió no marxa.
.
.
Algú sap que coll... em passa?
.
.
.
Això dels blocs està força bé. És com parlar amb algú
que sap escoltar.
.
%2B-%2BC%25C3%25B2pia.JPG){kind=small}
3 comentaris:
Els artistes sou molt donats a estar descontents amb vosaltres mateixos i, sovint, en aquelles accions que heu dessitjat, heu idealitzat i a la fi les heu dut a terme. No passa res, home!!!! Endevant i crea, no paris company.
Apa a10 siauet
Per cert, les flors no tenen cap culpa de que un pobre treballador segueixi les instruccions d'un descerebrat, no cal anar en contra d'elles, cal anar contra el descerebrat, o no?
Apa, a10 siauet
Ets sents així perqué hi tens espectatives en aquest fet. Esperes sentir quelcom que et transpor-ti més enllà, potser, o no. Ningú no et farà sentir alló que dessitges. Mira dintre teu perqué està tot a dins. Tú, només tú ets qui crea com vols sentir-te, ningú no et farà gaudir del que esperes i no perqué no vulguin sino perqué no poden.
Tú, només tú tens la clau que obre la porta del que busques.
Publica un comentari a l'entrada