SEPARACIÓ

.
Una separació mai és agradable encara que no
resulti traumàtica.
No fa gaire temps que n’he viscut una, i
inevitablement aquesta si ha resultat un tant
traumàtica, el justet com per encara sentir-me
adolorit.
En el fons me l’estimava, tant de temps junts, ...
vulguis ...que ...no..., tants dinars agradables,
sobretaules apassionades. Sopars romàntics i
tranquils, sopars moguts i divertits.
Vam compartir moments feliços i també, per que
no dir-ho, moments molt durs.
Junts fent l’amor, junts passejant sota la lluna, la
plena, la creixen, la minvant, ... Mon Dieu!!! quins
temps aquells...
I em sap molt greu, però sembla ser que en tota relació
hi ha un moment crític on la situació es fa insuportable.
I en aquesta vida aquestes coses, de cops es superen i
de cops no, com en aquest cas.
El dolor era massa gran i no hi havia cap altre sortida.
Amb el temps el forat que m’ha quedat, que aquesta
separació m’ha deixat, imagino que tornaré a omplir-lo,
diria fins i tot, que n'estic ben segur que l’ompliré...
... segurament la relació no serà tant autèntica però que
hi farem.
Un cop passat el dolor, un cop les ferides cicatritzen, el
millor és continuar, i posar en el seu lloc un altre que
ompli la mancança.
I no puc dir que ho faré amb llàgrimes als ulls, de no ser
per la pasta que em costarà substituir-te .
Adéu per sempre primer queixal de la banda dreta inferior
de la meva boca. Ha sigut un plaer tenir-te.
.
.
.