DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA

DECLARACIÓ D'INDEPENDÈNCIA APROVADA EL 14 DE DESEMBRE DE 1961 PER L'ASSEMBLEA GENERAL DE LES NACIONS UNIDES:



TOTS ELS POBLES TENEN DRET D'AUTODETERMINACIÓ.
EN VIRTUT D'AQUEST DRET, ELLS DETERMINEN LLIUREMENT LLUR SITUACIÓ POLÍTICA I LLIUREMENT PROSSEGUEIXEN LLUR DESENVOLUPAMENT ECONÒMIC,
SOCIAL I CULTURAL.
UNA INSUFICIENT PREPARACIÓ POLÍTICA, ECONÒMICA, SOCIAL O D'EDUCACIÓ NO POT SERVIR MAI DE PRETEXT PER AJORNAR LA INDEPENDÈNCIA.

EP, COMPANYS !!!

HOLA, HOLA A TOTHOM, AMICS, AMIGUES, CONEGUTS I CONEGUDES, AMANTS ESTIMADES,
DESCONEGUTS I VIATGERS DE BLOCS...
ANIMEU-VOS I FEU COMENTARIS, ÉS SENZILL I M'APORTA MOLT.
I EN DEIXA PETJADA DE QUI ES PERD PER AQUEST BOSC.

diumenge, 1 de febrer de 2009

NOMÉS S'ATURA TOT A LES FOTOGRAFIES

.............
Tot prenent un te, em plantejo el canvi, mentre miro com el sucre es desfà lentament dins del got a cada volta de la cullereta .
Res continua sent igual al cap d'una estona, ...rectifico, tot deixa de ser el que és, contínuament. És a dir, tot és un canvi constant.
Som en un planeta viu, on tot és diferent a cada moment. Les plantes canvien constantment, l'erosió transforma paisatges, un micro-món no para de moure's al nostre entorn. Si voleu feu una proba ben simple, feu una fotografia i just acabada de fer observeu amb atenció i veureu que és impossible prendre un altre fotografia exactament igual, el núvol s'ha mogut, una fulla ha caigut, o un ocellet ha arrencat el vol, tot subtil, però en constant canvi.
I si parlem de les persones ens adonem que no podem eludir aquesta simple però ancestral regla, evidentment nosaltres també canviem constantment, l'oxigen que ens permet la vida és el mateix que la consumeix, o hauria de dir que la vida consumeix oxigen, sigui com sigui, el cas és que inevitablement ens oxidem, i amb l'oxidació envellim.
I mentre creixem, o ens fem grans, digueu-li com vulgueu, anem modificant idearis, evolucionem formes de pensar i de veure la vida, anem variant maneres d'actuar, en resumides contes, mai som el que érem ahir, ...ni física ni mentalment.

Aleshores em pregunto:

- Podríem afirmar amb rotunditat què TOT ÉS NOMÉS CANVI?

...

4 comentaris:

papallopis ha dit...

tornes a les andades eh?
que vol dir muntanta? jajajajajaja

papallopis ha dit...

Probablement si, però amb matissos, la forma de pensar no ha de variar massa, no oblidem que som Persones i les diferents situacions que ens depara la vida, no han de servir d'escusa per oblidar aquest concepte.
Ah!!! Me n'he adonat que sovint faig la gracieta d'escriure en eskera la paraula ez (no) quan en realitat voldria dir, si (bai). Com és que no m'has corregit? Estàs perdent facultats o no et llegeixes com abans els meus comentaris. Ara repasaré no sigui cas que els dits gruixuts m'hagin fet una mala passada.....
a10

CARLES ha dit...

PAPALLOPIS AL REPASSAR L'ESCRIT NO NOMÉS T'HAN FALLAT ELS DITS, TAMBÉ HO HA FET LA VISTA...

"EZ" vol dir "no" en eUskera, eskera deu de ser un menjar típic o una contracció moderniki de "és que era ..."

BAMBOO ZEN ha dit...

Nyo, saps que es sincronizitat? Dons be, s’ha produït un exemple pràctic. M’explico: des de el diumenge al sortir de guàrdia que no m’he connectat, i avui, ja dijous de matinada, he pensat que em venia de gust, parlar dels canvis a la vida (t’imagines per que, no?). Un cop he acabat, m’he dit: “miraré el blog del nyo per si hi ha res de nou, i ¡MIRA!, un sucre canviant dins una tassa de té. Això es sincronizitat, de la mateixa manera que pensar en una persona i ¡RIIIIIIIIIIING! Et truca. Continuem així, per si algú dels dos ens arriba el número guanyador de la ONCE. Je, je ..
Un petonaso.